34 DIMECRES, 2 DE DESEMBRE DEL 2020 ara mèdia Mèdia PERIODISME La història que cada dia recomença El Palau Robert acull una exposició de portades dels deu anys d’història de l’ARA TONI VALL BARCELONA Les portades dels diaris i les revistes tenen, totes, una petita història al darrere. La història d’unes quantes decisions preses per donar-los for- ma. La història de les recerques que hi ha al darrere d’una foto, d’un titu- lar, d’una infografia, d’una il·lustra- ció, de la composició gràfica i visual que els ha injectat vida. Aquestes his- tòries apassionaven el gran Carlos Pérez de Rozas i me n’havia explicat un bon grapat. No puc evitar pensar com li hauria agradat visitar l’expo- sició de portades de l’ARA que omple d’històries de periodisme i de vida el jardí del Palau Robert fins al 31 de ge- ner. L’exposició serveix per comme- morar i celebrar els deu anys de tra- jecte del diari, comprovar i contem- plar com ha passat de ràpid una dè- cada en què el món ha experimentat tants canvis i tan rellevants. I, sobre- tot, com s’han explicat des d’un rec- tangle que cada dia comença en blanc i cal omplir de contingut. Són seixanta-vuit portades pre- sentades de manera cronològica. N’hi ha de tot tipus, preferentment monogràfiques i creatives, marca de la casa des del principi. Portades que expliquen què ha passat el dia ante- rior amb l’exigència primordial de fer pensar el lector, de proposar-li una mirada, un llampec interpreta- tiu que li sigui “útil i constructiu”. Les cometes són d’Esther Vera, di- rectora de l’ARA, que ahir acompa- nyava un grup de subscriptors del di- ari en una visita guiada. El recorre- gut començava amb la primera de El recull de portades fa un viatge per alguns dels moments més destacats dels últims deu anys. CRISTINA CALDERER totes, imprescindible, la del 28 de novembre del 2010, amb el doctor la portada que commemorava els com la dels atemptats de Barcelona política catalana, sempre el “Llegir, Broggi i la Graciela asseguts en ple cinquanta anys de l’assassinat de Mostra i Cambrils, ideada amb la intenció de estimar” cada dia de Sant Jordi, passeig de Gràcia: “El país que ve”, Kennedy, a Bertral li agradava la L’exposició fugir del detall explícit sobre el terra l’homenatge als sanitaris en plena era el titular. “Una portada és una idea d’una foto en color del mític ensangonat de la Rambla. Jordi Du- era del covid-19, els reportatges so- declaració d’intencions, una mirada president dels EUA, però no en tro- recull ró va saber captar el dolor i resumir- bre l’Ebola i la pervivència del fran- a la realitat, un conjunt de decisi- baven cap. Solució? En va pintar seixanta-vuit lo amb una composició senzilla i res- quisme, la realitat de l’imprescindi- ons”, deiaVera. I es mostrava molt subtilment una. La foto del toro en- portades pectuosa. Seves són també les porta- ble batec feminista, Els Simpson da- satisfeta de la feina de la redacció de sangonat que il·lustra la portada del destacades des dels atemptats a Brussel·les i Pa- vant la tele decidint si voten Trump l’ARA: “No hi ha cínics, sinó bones final de les corrides de toros a Ca- de l’ARA rís, la cel·la fosca el dia de la o Hillary, l’adeu de Benet XVI amb persones”. Parlava de “cínics” per- talunya és una de l’última corrida de sentència del Procés i el “Tots som la seva foto d’esquena i un contun- què Jordi del Rio, director general José Tomás, i la portada del dia de la Charlie”. També el traç i el color de dent “Adeu, Papa”. I l’adeu a Carles de difusió, va esmentar la famosa segona victòria d’Obama va ser se- Principis Manel Fontdevila i de Mari Fouz Capdevila, una portada molt recor- premissa periodística de Kapuscins- leccionada pel prestigiós Newseum “Una portada han deixat empremta. dada i emocionant. Impossible obli- ki per resumir l’esperit de la mostra de Nova York. I és bonic recordar No falla mai. Cada 20 de novem- dar-se dels diaris dedicats a grans i del periodisme pel qual aposta el que la foto de Samuel Aranda que és una bre, el Dia Internacional de la Infàn- artistes. Bé perquè es compleix diari des de la seva fundació. il·lustra la història d’una mare i un declaració cia, els dibuixos de nens omplen les l’efemèride del naixement o del seu Les portades de l’ARA no existi- fill que lluiten per sobreviure a la d’intencions”, pàgines del diari, i també la prime- adeu –Miquel Martí i Pol, Joan rien sense la feina de tots els treba- costa de Lesbos va guanyar el premi explica ra, esclar. Està bé recordar el dia de Brossa–, perquè abandonen aquest lladors del diari, sense les informa- Ortega y Gasset de periodisme. Esther Vera juliol del 2012 que el pla de retalla- món –Antoni Tàpies– o perquè far- cions, reportatges i fotografies que des de Mariano Rajoy va ser explicat ceixen les pàgines amb la seva cre- el sacien el lector dia rere dia. Portades per explicar el país amb El crit d’Edvard Munch en por- ativitat desfermada: Perejaume, D’aquests treballadors, n’hi ha dos Passejar per les gairebé setanta por- tada. I l’“Adeu a les armes” del final Mariscal, Ferran Adrià, Miquel Bar- que tenen un paper singularment tades és un xoc constant entre tragè- d’ETA amb la vegetació que es va celó i, el més recent, Jaume Plensa. rellevant. Són el cap de Fotografia, dia i motius d’alegria, entre notíci- menjant una paret amb la pintada És aquesta la història sense fi de Xavier Bertral, i la directora d’Art, es terribles i motius per a l’esperan- “Gora ETA”. les històries buscades i trobades que Cristina Córdoba. Ahir les portades ça, la inspiració i el gaudi de l’art i la Els monogràfics sobre movi- conté la portada d’un diari. La his- els feien rememorar instants. Per a cultura. Poques de tan colpidores ments socials, les grans dates de la tòria que cada dia recomença.e