42 DIJOUS, 23 DE GENER DEL 2020 ara mèdia Mèdia PERIODISME La millor classe de Carlos Pérez de Rozas Quatre universitats catalanes fan un homenatge conjunt al gran periodista i professor Crònica TONI VALL BARCELONA questa serà la mi- “A llor classe de la meva vida”. El Carlos va tancar el portàtil i es va po- sar a dormir. Havia trobat materials boníssims sobre Toni Morrison, la Nobel que acabava de deixar aquest món. Es va adormir satisfet, amb la sensació de la feina feta encara que estigués en plenes vacances d’estiu. Aquella va ser la seva última nit. La Carme Canut, l’esposa de Carlos Pé- rez de Rozas, glossa aquells instants amb emoció, amb dolor i també amb la serenor de ser capaç de compartir- los amb tots els que admiràvem i esti- màvem el gran periodista i professor. L’auditori de la Pompeu Fabra va acollir ahir un homenatge a Pérez de Rozas organitzat per les quatre uni- versitats on va treballar al llarg de més de quatre dècades de dedicació a la docència del periodisme, tasca en la qual ha esdevingut un referent estimat pels centenars i centenars L’homenatge va servir per posar en valor el mestratge de Pérez de Rozas en l’ensenyament de la professió. UPF d’alumnes que ha tingut. La UAB, la UIC, la Ramon Llull i la UPF van posar en comú la feina d’un profes- Segurament la idea més impor- bon cap i fabulós director d’art d’un unir esforços i sinergies per posar en sor que ha sigut molt important Referent tant i necessària de tot l’homenatge diari: “El vaig veure enfadat molt po- valor el seu mestratge i constatar el per a les quatre universitats que A l’acte es va ser la que va expressar amb con- ques vegades. S’enfadava quan de- que és una veritat tàcita que val la som aquí, reconèixer la seva petja- va recordar vicció Toni Piqué unes quantes ve- tectava que no es valorava prou la fei- pena documentar: Carlos Pérez de da, explicar que ell entenia la gades: “Era un gran mestre perquè na dels fotoperiodistes i els dissenya- Rozas és un dels professors univer- transmissió del coneixement com la seva passió era un gran professional”. En efecte, dors del diari”. Josep Rovirosa va re- sitaris de periodisme més impor- una forma de generositat”. Són pa- pel disseny no tot era la seva simpatia i bonho- cordar un exemple de la seva praxi tants que hi ha hagut a casa nostra. raules de Jordi Balló, de la UPF: gràfic mia, no tot era el seu caràcter expan- periodística: el dia que ETA va assas- En paral·lel a aquesta realitat do- “De què serveix saber si no ho po- siu i afectuós, ni la seva innata capa- sinar un guàrdia urbà de Barcelona cent, l’homenatge també serveix dem transmetre als altres”, va afe- citat de fer amics. Tot això estava ab- va decidir publicar en portada el fè- per documentar i acreditar la vàlua gir. Per la seva part, Maria Josep solutament connectat amb els seus retre amb la gorra al damunt en lloc professional d’algú amb profunds Recoder, de la UAB –la primera sòlids coneixements sobre l’ofici pe- de la foto del cadàver i la sang. coneixements de l’ofici de periodis- universitat on va exercir–, va des- riodístic, amb les seves lectures, el L’Emilio, el germà del Carlos, no ta, singularment dins l’àrea del dis- tacar l’amplíssim coneixement de perfeccionament quotidià a què se va deixar passar l’ocasió de recalcar seny gràfic i la composició visual la professió que tenia Pérez de Ro- sotmetia a si mateix, el domini dels que bé que s’ho passava amb tot el dels diaris. La confluència dels dos zas, que sintetitzava en els valuo- clàssics i els referents fonamentals que feia, l’esperit lúdic que sabia in- vessants, l’exercici periodístic del sos materials visuals i gràfics de di- de la professió: “Sabia explicar el jectar a tots els terrenys de la seva in- dia a dia i l’ensenyança a les aules, és aris de tot el món amb els quals tru- context, fer connexions, crear ponts tensa vida. I va lamentar també que part substancial de la personalitat fava les seves classes. i vincles entre els diferents territo- ningú es preocupés al llarg de tants d’aquest individu tan especial, tan Alfonso Méndiz (UIC) va rever- ris del coneixement periodístic”. anys de vida universitària d’enregis- ben valorat pels seus alumnes, pels berar la passió i l’entusiasme que Vermeer, Cecil Beaton, Annie Lei- trar en vídeo les classes del Carlos. Té companys que van treballar colze a demostrava sempre i qualsevol tot bovitz i la reina d’Anglaterra eren raó en el seu lament, però no és del colze amb ell i també pels que van lloc: “Estimava el periodisme i esti- perfectament relacionables a les tot cert. Si es rastregen amb una mi- ser els seus amics, sabedors de la mava els alumnes, eren la seva vi- mans de Carlos Pérez de Rozas. ca de paciència les xarxes socials es manera tan vital, natural i orgànica da”. En el mateix sentit es va ex- Dues fotos van servir als assis- poden trobar alguns vídeos en què es com ell conjugava totes les facetes pressar Albert Sáez, de Blanquerna: tents per condensar la seva persona- pot veure un home menut i espurne- i passions de la seva vida. “Era capaç de felicitar-te per una litat. Una amb el seu pare, el gran fo- jant, vehement, saltironant de tant portada que havies fet en un diari toperiodista de la nissaga –“La pilo- en tant d’emoció, explicant històries Passió per compartir que feia la competència al seu. En- ta, Carlos, la pilota, fotografia sempre sobre art, música, política, esport, so- “Sembla que vulgui començar a senyava a les seves classes allò que la pilota”–, i l’altra –obra del gran Jo- cietat, fotografia... Tot amb un vincle parlar”, va dir la Carme amb emo- trobava cada dia als diaris, era en si sep Maria Alguersuari– amb la seva comú, una passió que ho amalgama: ció mirant la foto gegant del Carlos mateix un manual de bones pràcti- companya de La Vanguardia Rosa el convenciment que el periodisme que presidia l’acte. “Hem volgut ques del periodisme”. Mundet que defineix la seva faceta de és una feina preciosa.e