06 DIMARTS, 26 DE MAIG DEL 2020 ara tema del dia PANDÈMIA BARCELONA “Més que mai, a la barra somriure i optimisme!” Els clients ocupen les terrasses de la capital catalana amb l’objectiu de recuperar els plaers perduts Crònica TONI VALL BARCELONA er a qui porta “P l’hostaleria a les venes ara és el mo- ment de viure-la de veritat, amb més optimisme que mai. El client no pot veure que darrere la barra hi ha mala cara, resignació, tristesa... Ara més que mai, somriure i optimis- me!” Qui coneix el Toni sap que aquest és el seu caràcter. Fa 35 anys que regenta La Tassa, al carrer Sè- neca, i ahir afrontava la fase 1 del desconfinament amb embranzida. Ja feia una setmana que feia entre- pans i cafès per emportar. Ahir en- cara no havia habilitat la seva mini- terrassa però es preparava per a la fase dos: “A mi aquesta crisi terrible m’ha agafat vestit, ja no tinc proble- mes econòmics, però penso en els que acaben de començar, que tenen deutes i incerteses...” El seu negoci és al límit entre Sant Gervasi, l’Ei- xample i Gràcia, el barri que tanta normalitat que necessitàvem!”, El cafè Zurich ment, la no operativitat de la barra sola taula lliure. Tampoc a La Bode- vida de plaça i terrassa té. proclamava un dels set amics que de la plaça de i la impossibilitat de posar terras- gueta –juntament amb el Ciutat Passejar-s’hi és assistir a un curi- feien l’aperitiu al Marcelino de la Catalunya de sa. ¿Potser amb cocteleria a domici- Comtal, la terrassa més demandada osíssim contrast entre les places. La plaça del Sol. Amb el Cèntric Cafè, Barcelona ahir. li? Segur que se’n surten! A la Virrei- del passeig–. Al Mauri fan tasques més vital és, sens dubte, la de la Vi- són els dos únics de la plaça que es- FRANCESC MELCION na, en efecte, ni el Terra, ni La Ca- de condicionament per obrir com la de Gràcia. L’Amélie, el Tiramisú, tan oberts. Em trobo l’actor Pau Ro- fetera ni el Virreina estan oberts. A més aviat millor. “¿Com anem de el Candanchú i el Curuba tenien ca amb el seu fill. Gracienc irreduc- l’últim tenen la persiana apujada i paciència?”, pregunto a un parell de ahir les terrasses a ple funciona- tible, està fent una ronda de reco- observen com batega la plaça. Pel persones que fan cua a La Bodegue- ment. Distància de seguretat, ni una neixement: “Em diuen que a la Vir- que puc entendre, per la terrassa ta: “Bé, ja en fèiem abans, o sigui que taula buida i instruccions precises reina ningú vol obrir...” Caram, me que tenen –una de les més grans del hi estic acostumat”, “Tinc la sensa- escrites en una pissarra: “No seieu n’hi vaig corrents. barri–, si obrissin no els sortirien els ció que seure en una terrassa és una sense demanar-ho abans. Si la ter- números. Caldrà passar de fase. mica com percebre que la normali- rassa és plena demaneu tanda a la Les terrasses més grans esperen La fesomia de la rambla de Cata- tat pot tornar”, “Quines ganes de casa”. ¿Com afectarà la reducció De camí, passo pel Velcro, el mític lunya comença també a canviar a tornar a gaudir del plaer de l’aire d’aforament a la sempre suspicaç bar nocturn del carrer Vallfogona. poc a poc. Calculo que hi ha obertes lliure!” Doncs queda clar que tornar paciència dels irreductibles de la S’estan preparant i mentalitzant menys de la meitat de les terrasses. als petits plaers de la vida és no vo- cervesa i les olives? “Això de fer la per a la desitjada fase 2, per com Al Bopan –estrany és el dia de l’any ler resignar-se que tot hagi d’anar a birra amb els amics és una senyal de afrontar l’obligació del 40% d’afora- que no tenen obert– no hi ha ni una pitjor a partir d’ara.e