18 DISSABTE, 2 DE MAIG DEL 2020 ara tema del dia PANDÈMIA Liquidació total i porta oberta da de casa seva, a Pau Claris amb malitat– haurà de redoblar el miracle Crònica Mallorca. Més enllà dels sindicalis- d’estar oberta. I hi ha també l’elenc tes i els tuitaires irredempts que tot congelat al cartell del Borràs –Pecats TONI VALL el dia s’exclamen de l’apocalipsi imperdonables–, que fa setmanes que BARCELONA que vindrà, ¿quanta gent al país no fa riure a ningú. La Via Laietana s’enrecorda –o se’n vol recordar– està insolada, ni un bri d’ombra. Ni de la data assenyalada d’avui? una sola pancarta, ni un sol xiulet, ni aixar pel passeig de Gràcia “Liquidación por cierre -50%”, diu un sol pamflet. Cap psuquer històric B és infernal. La pols dels plàtans se’t fica per tot ar- reu. Plores i esternudes i et rasques i et maleeixes tots els ossos. A l’altura de València, l’es- combriaire omple el cotxe amb una muntanya d’aquest pol·len diabòlic. un cartell més gros impossible a l’apa- rador del Cashmere Silk. Sí, d’acord, és d’abans de tot això, però la imatge impacta igual. Quants negocis no te- nen penjats rètols com aquest i no tor- naran a obrir més? Al gremi de boti- guers –el de les franquícies el deixa- crida davant la comissaria. “Contra el capital, feminisme radi- cal”, diu a plaça Catalunya davant les portes robustes del Banc d’Espanya. Un rastre del 8 de març, segurament. Quin contrast entre la barbaritat de gent al carrer i la solitud quasi total. La seva jornada no serà gaire llarga rem estar– les xifres deuen ser esgar- No fa ni dos mesos i sembla que en fa- avui. La Yamila baixa, com quasi cada rifoses. Alço la vista i una noia pren el ci set. La memòria se’ns ha liquat, dia, a donar conversa al sensesostre sol amb desfici al balcó d’un principal sembla que tots els records recents que ja fa tres setmanes que dorm so- ben proveït de llum. tinguin més temps del que tenen. Uns ta la marquesina molt a prop d’on hi A partir de dilluns al Surya s’hi quants taxis esperen clients. N’aga- havia el cine Fantasio. Cap dels dos re- podrà demanar menjar a domicili. La plaça “Avui el dia està tranquil. A la tarda fo un de tornada a casa. “Liquidación cordava que avui és el Dia del Treball. Un destí més per als irreductibles Urquinaona s’animarà”. Just al davant, una en- por cierre”, torno a llegir. Liquidació, Si hem de jutjar per la cruesa de motxillers de Glovo. Avui també ahir trega: un cafè amb llet i un enrotllat. fàcilment se’t pot quedar incrustat el la realitat, dels carrers tristos, ja fa se’n veuen. Menys, molts menys completament Fonamental, sens dubte, que això concepte al cervell. A rambla de Cata- més de quaranta dies que és Primer que la resta d’aquests dies. Per la buida. M. GARCÍA t’ho hagi de portar algú a casa. lunya amb Còrsega, la ja històrica flo- de Maig, tot tancat, etern dia del no Gran Via en deambula un amb la bi- Plaça Urquinaona, tradicional risteria de Maria Ponsà està tancada, treballador. Amb aquesta eloqüèn- ci a baixes revolucions. I a Fontane- punt d’inici de la manifestació del Pri- esclar, però la porta està oberta i a cia m’ho explica el Vicente, mentre lla n’hi ha dos que conversen sobre mer de Maig, està deserta. Hi ha un dins algú hi treballa, arregla, ordena, un puro descomunal li serveix per les motos respectives a l’espera que Nostrum criant pols. Hi ha la barrete- prepara gerros i guarniments. Porta fer-se un homenatge just a l’entra- el mòbil els indiqui un nou servei: ria Mil, que aviat –amb la nova nor- oberta, quina imatge.e