Pensament i educació Reptes i oportunitats en temps de pandèmia 42 43 L ’ escola, igual que la resta actuar en situacions complexes i de la societat, s’ha vist controvertides ha de disposar d’un plenament afectada per la conjunt de coneixements, estratègies pandèmia. La pandèmia i disposicions (actituds) que ha ha generat una gran quantitat d’adquirir al llarg de l’escolaritat. per Begonya Oliveras d’informació, sovint contradictòria ACTUALITAT and Conxita Márquez on costa destriar el fonamental PENSAMENT CRÍTIC, de l’accessori i les informacions CREATIU I CURÓS contrastades de les cada vegada Hi ha diferents visions sobre el més freqüents notícies falses. També significat del pensament crític i com ha provocat una allau de normes actuar per promoure’l. El pensament i consignes que ens demanen crític és una competència que implica Begonya Oliveras és doctora accions concretes en la nostra vida revisar i avaluar idees i arguments en Didàctica de la Matemàtica i quotidiana i ens provoquen un cert per tal d’emetre judicis sobre les Ciències Experimentals per desconcert i malfiança. Aquesta problemes o situacions diverses i la UAB i Premi Extraordinari de situació ha fet palesa, de nou, la poder prendre decisions i actuar. Doctorat (2013-2014). Professora necessitat de desenvolupar en la Aquests judicis han d’estar basats associada del Departament de ciutadania estratègies de pensament en criteris (ètics, científics, socials, Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la que permetin avaluar la credibilitat econòmics…) que s’activen amb UAB. Membre del grup de recerca de les informacions i prendre el desenvolupament d’habilitats LIEC de la UAB (Llenguatge i decisions fonamentades. (interpretar, analitzar, avaluar, inferir, Ensenyament de les Ciències). Ha estat una de les autores de L’escola no pot estar aïllada dels l’obra “Aprendre ciències aprenent a escriure ciència”. problemes reals que afecten la nostra societat. La crisi que ha “L’escola no pot Conxita Márquez és professora generat la pandèmia no es pot agregada de la Universitat Autò- desaprofitar per posar de manifest estar aïllada dels noma de Barcelona. Ha participat la necessitat d’activar el pensament en diversos projectes de recerca, crític a les aules, el qual no pot estar problemes reals que la majoria centrats en pràctiques científiques. Ha format part de desvinculat del pensament creatiu i curós (Lipman, 2016). L’alumnat afecten la nostra grups de recerca, com el Grup de Recerca Consolidat LICEC. per poder comprendre, decidir i societat.” explicar i autorregular) (Facione, generar nou contingut requereix per participar de manera activa i 1990) i disposicions de pensament coneixements previs. Les possibilitats compromesa a la nostra societat. (mentalitat oberta, flexibilitat, creatives augmenten en funció de Una de les conseqüències de la empatia...). El pensament crític ha la informació i les dades de què pandèmia ha estat el confinament de ser autocorrectiu, detectant disposem. que ha provocat entre moltes altres, errors en la forma de pensar dels una disminució de la interacció i altres i en el mateix pensament El pensament crític i creatiu a la participació de l’alumnat en la vida (Lipman, 2016), ha de tenir en vegada, està estretament lligat al de l’aula. La interacció i l’intercanvi compte els coneixements rellevants pensament curós, vinculat als valors. d’idees i opinions són fonamentals (McPeck, 1990) i les competències Un pensador curós és perceptiu, per a l’aprenentatge i per tant per metacognitives (Kuhn i Weinstock, observador, té cura i interès pel món desenvolupar el pensament crític. 2002). El pensament crític és sensible que l’envolta, i això es tradueix en un Els models tradicionals basats al context. pensament creatiu, crític més elevat, en la transmissió no permeten més precís i elaborat. aquesta interacció tan necessària. El pensament creatiu és la capacitat La conversa i el diàleg a l’aula de pensar de manera original, FOMENTAR EL PENSAMENT DES esdevenen imprescindibles i des genuïna i efectiva buscant solucions DE L’ESCOLA de l’escola cal fomentar aquest alternatives als problemes o L’impacte de la COVID-19 ens ofereix diàleg ajudant amb la formulació situacions que es plantegen. El l’oportunitat de repensar com de preguntes obertes i productives pensament creatiu no es pot contribuir des de l’escola a fomentar del tipus: En què et bases per dir, desvincular del coneixement; el pensament crític imprescindible creure...? Per què creus que la teva raó és millor que la de...? Com has des de l’escola a partir de notícies En el camp de la recerca hi ha arribat a aquesta conclusió? Quins de premsa o informacions a la xarxa. diferents visions sobre els mètodes criteris has utilitzat per justificar la Caldrà ajudar l’alumnat a identificar d’instrucció del pensament, es teva tria? Quines implicacions té les principals afirmacions del discurs, qüestiona si requereix ser treballat la teva decisió?... Els ensenyants les suposicions i el punt de vista de de manera explícita (verbalitzant les no hem d’oblidar el paper l’autor/-a, la credibilitat de les fonts... accions) o implícita (treballant-lo a imprescindible de la interacció, (Oliveras, Márquez i Sanmartí, 2013) l’aula l’alumnat l’adquirirà de manera buscant, si cal, estratègies originals per tal de ser capaç d’argumentar les natural), i desvinculat o inclòs en les i creatives per promoure-la en opinions de manera fonamentada, i àrees de coneixement (Ennis, 1989). qualsevol format. amb capacitat de debatre i negociar Cada escola haurà de consensuar punts de vista. entre els seus docents la manera de La pandèmia és clarament un promoure el pensament i decidir el context d’aprenentatge. Entenem La pandèmia ens dona l’oportunitat mètode d’instrucció més adequat al com a context una situació/problema de treballar des de l’escola la seu context i necessitats. real que involucra directament coherència de les nostres actuacions l’alumnat i que li permet connectar sovint molt vinculades a les Ens queda molta feina per fer i molts els diferents sabers per prendre emocions. Formar ciutadans crítics reptes a superar, però se’ns ha obert decisions i actuar. Els problemes requereix formar persones que una porta per apropar l’escola a la reals sempre són complexos, emetin judicis coherents amb la seva vida. interdisciplinaris, i requereixen manera d’actuar. Per emetre aquests 44 decisions genuïnes. Des de l’escola judicis cal tenir uns coneixements Agraïments 45 tenim l’oportunitat d’acompanyar interdisciplinaris ben construïts i Al grup LIEC (2017 SGR 1399) i al l’alumnat en la comprensió, anàlisi activar unes habilitats (interpretar, projecte PGC2018-096581-B-C21 i avaluació de la pandèmia a través analitzar…) i unes disposicions d’identificar i tractar els aspectes de (empatia, mentalitat oberta, la pandèmia vinculats a cada àrea de flexibilitat...) de pensament. Per coneixement, i buscant connexions exemple, davant l’allau de normes i entre elles. Serà necessari que consignes amb les quals l’alumnat se ACTUALITAT l’alumnat es plantegi bones sent directament implicat, cal ajudar- preguntes, faci hipòtesis i així pugui lo a identificar diferents criteris elaborar bones argumentacions. perquè ells mateixos adquireixin un posicionament que haurà de L’allau d’informacions, sovint ser coherent amb la seva actuació. contradictòries, que ha generat Moltes hauran de ser les preguntes Bibliografia la pandèmia, posa de manifest la que es treballin des de l’escola Ennis R (1989). Critical thinking and subject specificity: importància de saber seleccionar per activar el pensament crític, Clarification and needed research. Educational la informació i analitzar-la (element creatiu i curós davant d’un tema Researcher, 18(3), 4–10. Facione, P. A. (1990). Critical Thinking: A Statement clau d’un pensador crític). Ensenyar tan complicat (Per què és important of Experto Consensus For Purposes of Educational a llegir críticament s’ha de treballar l’ús de la mascareta a l’escola? I fora Assessment and Instruction. American Philosophical Associatio, Newark. Consultado el 18 / 1 / 2019, a de l’escola? Com afecta els altres https://eric.ed.gov/?id=ed315423 portar o no mascareta? Ho he de Kuhn, D., & Weinstock, M. (2002). What Is “La pandèmia ens tenir en compte? Quins criteris he de Epistemological Thinking and Why Does It Matter? In B. Hofer, & P. Pintrich (Eds.), Personal Epistemology: The prioritzar per prendre una decisió? dona l’oportunitat Quin efecte té la mascareta en la Psychology of Beliefs about Knowledge and Knowing (pp. 121-144). New York, NY: Routledge. Lipman, M. (2016). El lugar del pensamiento en la de treballar des de transmissió del virus? Interpreta el gràfic de casos confirmats de educación (Primera ed.). (M. G. Pérez, Trad.) Barcelona: Octaedro. l’escola la coherència contagis i explica’l...). Respondre McPeck, J. E. (1990). Critical thinking and subject specificity: A reply tono Ennis. Educational Researcher, aquestes preguntes ha d’activar de les nostres 19, 10-12. Oliveras, B., Márquez Bargalló, C., & Sanmartí, N. (2013). competències metacognitives The Uso of Newspaper Artículos as a Tool tono Develop actuacions sovint (pensar sobre el que es pensa) per tal de ser conscient del propi Critical Thinking in Science Clases. International Journal of Science Education, 35(6), 885–905. https://doi.org/10. molt vinculades a les 1080/09500693.2011.586736 pensament i de la pròpia actuació. És Swartz, A. L.; Costa, B.; Beyer, B. K.; Reagan, R.; Kallick, B. molt important verbalitzar aquestes (2015). El aprendizaje basado en el pensamiento: Cómo emocions.” competències metacognitives. desarrollar en los alumnos las competencias del siglo XXI. Estados Unidos: Ediciones SM.