Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 35-49. 2020 35 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition) GEA, FLORA ET FAUNA gea, flora et fauna Aportacions a la flora aŀlòctona de la serralada Litoral central catalana i territoris propers Moisès Guardiola* & Albert Petit** * Unitat de Botànica. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra. ** C. Àngel Guimerà, 11, s. at. 2. 08320 El Masnou. Autor per a la correspondència: M. Guardiola. A/e: guardiola.moises@gmail.com Rebut: 05.02.2020; Acceptat: 23.03.2020; Publicat: 30.06.2020 Resum En aquest treball aportem dades de plantes aŀlòctones a les serralades Litoral i Prelitoral catalanes. Entre elles destaquen Alternanthe- ra philoxeroides, Lamium galeobdolon subsp. argentatum, Lasthenia glabrata, Nemophila maculata, Pascalia glauca, Phacelia parryi, ­Sphagneticola trilobata i Watsonia borbonica ja que s’indiquen les primeres observacions fetes a Catalunya. Paraules clau: flora, exòtica, invasora, corologia, Catalunya, península Ibèrica. Abstract Contributions to the vascular alien flora of the Catalan Littoral and Prelittoral Range We provide new data about alien plants in the Catalan Litoral and Prelitoral Range. Alternanthera philoxeroides, Lamium galeobdolon subsp. argentatum, Lasthenia glabrata, Nemophila maculata, Pascalia glauca, Phacelia parryi, Sphagneticola trilobata and Watsonia borbonica are first reported in Catalonia. Key words: flora, alien, invasive, chorology, Catalonia, Iberian Peninsula. Introducció (adventícies, subespontànies i naturalitzades) en l’àrea estu- diada». Això fa que sigui un dels territoris de Catalunya amb En el present treball presentem un conjunt de dades flo- dades de flora aŀlòctona més antigues i poc o molt completes. rístiques de tàxons aŀlòctons, com a resultat de prospeccions P. Montserrat inclou un total de 111 tàxons, i, posteriorment, realitzades al llarg de la darrera dècada (2009-2019) i que Guardiola et al. (2009) fan una actualització i eleven a 176 ajuden a completar el catàleg florístic d’espècies exòtiques tàxons els tàxons exòtics en aquest territori, tot indicant que de Catalunya, però sobretot de la serralada Litoral central i és una xifra mínima i que de ben segur és més elevada. Amb territoris propers. Algunes citacions que indiquem són fruit el present treball, indiquem uns quants tàxon aŀlòctons que de troballes ja relativament antigues, i això fa que altres tre- són novetat per a Catalunya, per a la serralada Litoral central balls hagin indicat aquests tàxons en altres sectors de Cata- i territoris propers, o bé que tenen poques citacions i ajuden a lunya a posteriori, pel que la nostra citació pot haver perdut completar-ne el seu coneixement. certa importància en publicar-la més tard, però no per això perd interès corològic i temporal. El coneixement de la flora aŀlòctona (i autòctona) de la Material i mètodes serralada Litoral central (territori comprès entre els rius Be- sòs i Tordera i territoris propers) es pot dir que té la seva base El nom de les espècies segueix un ordre alfabètic. Per a en els treballs de Pere Montserrat (Montserrat, 1955-1964; cadascuna donem la localitat, la quadrícula UTM de 1 × 1 km 1968), el qual recull les citacions antigues en aquest territori, (ometem el fus i la zona de designació ja que sempre corres- i hi afegeix les seves observacions fetes principalment en- pon a la 31T i projecció ETRS89), l’altitud, l’hàbitat general, tre els anys 1945-1950 (malgrat que les dates de publicació la data, i el(s) observador(s) o recoŀlector(s). Finalment, en- són força posteriors). D’aquesta flora de la serralada Litoral tre parèntesi indiquem el número de plec d’herbari en el cas central, Vigo et al. (2007) comenten que: «per contrast amb que disposem de testimoni d’herbari o bé si es conserva una altres obres semblants, s’ocupa també de les plantes aŀlòcto- fotografia. També s’aporten comentaris breus principalment nes i especialment de les que creixen de manera espontània de caràcter corològic o ecològic. Per als comentaris relatius DOI: 10.2436/20.1502.01.36 Butlletí ICHN 84, 2020 36 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA a la distribució i l’ecologia de les plantes tractades, ens ba- Agapanthus praecox Willd. s.l. sem principalment en la Flora dels Països Catalans (Bolòs Barcelonès: Badalona, entre can Parrot i el torrent Pregon, & Vigo, 1984-2001) i en el Mòdul de Flora i Vegetació del DF3592, 165 m, sotabosc de pineda de pi pinyer esclarissa- Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC. Font, da, 19-IV-2016, M. Guardiola. Maresme: Tiana, entre la BV- 2019). 5008 i can Torreda, DF3893, 180 m, sotabosc de pineda de pi pinyer esclarissada, 26-IV-2016, M. Guardiola. Resultats i discussió Amariŀlidàcia autòctona del sud d’Àfrica que s’ha utilitzat a bastament en jardineria però que, fins fa ben poc, a la penín- Abutilon grandifolium (Willd.) Sweet sula Ibèrica no s’ha indicat en medis poc o molt naturals com a naturalitzada a Galícia (González, 2014), subespontània a Maresme: El Masnou, riera d’Alella, DF4292, 15 m, herbas- Portugal (Domingues, 2018) o casual a Catalunya (Aymerich sars al marge de la riera i marges de la carretera BP-5002, & Sáez, 2019). Aportem dues localitats on A. praecox apa- 5-X-2016, M. Guardiola (BCN134213 i BCN134212). Ca- reix poc o molt naturalitzada en herbassars ruderalitzats al brera de Mar, marges de la B-502 prop del torrent del Molí, sotabosc de pinedes de pi pinyer esclarissades. En ambdues DF4996, 40 m, herbassars ruderals, 5-X-2016, M. Guardiola. localitats és molt probable que aquestes poblacions tinguin Alella, entre can Rovira i la carretera BP-5002, DF4195, 125 el seu origen en individus escapats dels jardins de les masies m, herbassars ruderals, 2-IV-2019, M. Guardiola. properes. Planta amb molt poques referències a la península Ibèrica però, per contra, allà on ha estat indicada, en general es con- Alternanthera caracasana Kunth sidera plenament naturalitzada (illes Canàries) o establerta (voltants de Càdiz) (cf. Verloove & Sánchez-Gullón, 2008). Maresme: Mataró, platja del Callao, DF5498, 2 m, sorres lito- A Catalunya s’ha citat un únic exemplar prop de la Ricarda rals compactades, 17-IX-2017, M. Guardiola (BCN142606). a el Prat del Llobregat (Verloove & Sánchez-Gullón, 2008), Planta originària del centre i sud d’Amèrica i introduïda una petita població a Sant Boi del Llobregat (Álvarez et al., a Amèrica del nord, el sud d’Àfrica i la península Ibèrica. A 2016), i uns 20 individus al Vendrell (Aymerich, 2016a) i més Catalunya es coneix de poques localitats litorals, totes situa- recentment, Verloove et al. (2019) l’indiquen a Montbrió del des a les comarques de Tarragona excepte una citació al delta Camp i Mont-Roig del Camp, i Gómez-Bellver et al. (2019) del Llobregat (González et al., 2016) i una referència genèri- l’indiquen a «Alella de Mar, en una banda del c/Amadeu I, ca a Mataró publicada per Casasayas (1989) a partir d’un plec a prop de la riera d’Alella, 31TDF420920, 20 m». Aportem d’herbari recoŀlectat per X. Pujol l’any 1976 (BC619675). tres localitats més que indiquen que possiblement sigui una Més de 40 anys després, podem afirmar que encara existeix espècie en expansió a la costa central catalana. La localitat aquesta espècie a les sorres compactades de les platges, on no indicada per Gómez-Bellver et al. (2019) a la part baixa de és pas rara. la riera d’Alella és probable que sigui part de la que nosaltres vam herboritzar l’any 2016, tot i que aquests autors indiquen que només és present en una banda del carrer Amadeu I (que Alternanthera philoxeroides (Mart.) Griseb. és part de la carretera BP-5002), però nosaltres vam observar Vallès Oriental: La Roca del Vallès, riu Mogent a l’alçada de que ja era ben present també dins la riera d’Alella i, a més a can Quana, DG4304, 120 m, herbassars higròfils al marge i més, també l’hem vist aigües amunt a més de 2,5 km en línia dins la llera del riu (Fig. 1b), 11-V-2017 i 10-XI-2017, M. recta, per sobre del poble d’Alella, pel que possiblement esti- Guardiola (BCN 147187). Cardedeu, La Roca del Vallès i gui estesa a més punts de la conca de la riera d’Alella. Vilanova del Vallès, riera de Vallforners des del parc dels Pi- netons de Cardedeu fins al riu Mogent, i segueix pel riu Mo- Achillea ligustica All. gent fins a l’alçada de Santa Quitèria a Vilanova del Vallès, Maresme: Argentona, camps de ca l’Espinal, DG4704, 305 DG4609, DG4508, DG4608, DG4507, DG4607, DG4506, m, herbassar als marges de camps (Fig. 1a), 4-VI-2014, M. DG4606, DG4405, DG4505, DG4304, DG4404, DG4203, Guardiola (BCN118048). DG4303, DG4202 i DG4201, 90-190 m, herbassars higròfils Planta que a Catalunya ha estat indicada com a subespon- al marge i dins la llera, març 2019, Cos d’Agents Rurals del tània de tres localitats, de les quals només una és moderna. Vallès Oriental. En concret, Bolòs & Vigo (1979) l’indiquen a dos punts del Amarantàcia originària de la regió del riu Paranà a sud- Barcelonès: Sarrià (Sennen, ВС Sennen) i al Peu del Funi- amèrica (sud de Brasil, Paraguai i Argentina), i considera- cular de Vallvidrera (R. Roig i Comes, ВС 599865) i d’un da una de les pitjors espècies aquàtiques invasores al mon punt del Vallès Oriental, al poble del Montseny (un individu (CABI, 2019. Global Invasive Species Database, 2019) i a vora la carretera, en terreny esquistós, 400 m, A. i O. Bolòs, Europa (Reglamento de ejecución (UE) 2017/1263). Ha es- ВС117857); i Soriano (in Font & Vigo, 2008) l’indica a La tat inclosa al llista d’espècies exòtiques invasores preocu- Sènia (BF60). Afegim una nova localitat al Maresme, on hem pants per a la Unió Europea (Reglamento de ejecución (UE) trobat dos rodals enmig de la vegetació ruderal al marge de 2016/1141 i 2017/1263), però prèviament ja va ser inclosa al camps de cereal. Aquestes són les úniques localitats ibèriques Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras (Real De- d’aquest tàxon conegudes (I. Soriano, com. pers.). creto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálo- Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 37 GEA, FLORA ET FAUNA go español de especies exóticas invasoras), malgrat que en de la Campa a Cunit (in Bolòs et al., 1999). Recentment, el aquella època no existien citacions ibèriques (MAPAMA, Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Font, 2019) ha 2013). A la península Ibèrica va ser indicada per primera ve- inclòs diversos plecs d’herbari d’aquest tàxon fets a la ciutat gada a A Coruña, al municipi gallec d’Hermedesuxo (Rome- de Barcelona, Palau-solità i Plegamans, i Guardiola de Ber- ro & Amigo, 2015), i existeixen plecs d’herbari previs a Me- guedà. L’hem vist localment abundant a les gespes del marge norca i a Lleó (GBIF Secretariat, 2017). A Menorca el plec del tram baix del riu Besòs, on apareix fent claps. HGM 20050059-1, recollit per X. Pallicer Allès, hi consta «Ferreries. Truvi (Menorca)» amb el comentari «Viver», pel Artemisia arborescens L. que sembla que el plec hauria estat fet amb material del Cen- Maresme: Cabrera de Mar, sota el poblat ibèric de Burriac, tre de Jardineria Truvi de Ferreries, per tant, amb individus DF4898, 230 m, fenassar en marges de camps abandonats, cultivats i no naturalitzats. A Lleó, el plec VIT-Vasculares: 22-IV-2015, M. Guardiola (BCN127332). 94911-1, recollit l’any 1991 per A. Penas, M.E. García & L. Herrero, hi consta «La Baña. Campo Romo, en comunidades Les citacions d’Artemisia arborescens a la serralada Li- de brezales del Erico umbellatae-Genistetum sanabriensis, toral central catalana són antigues (Bolòs, 1950; Montserrat, 1800 m» pel que sembla força improbable que per l’hàbitat i 1968) o bé genèriques (Font & Vigo, 2008). Aportem una altitud realment correspongui a aquest tàxon. Per tant, la lo- observació recent en un ambient poc o molt natural, en un calitat que reportem al riu Mogent seria la segona localitza- fenassar en marges de conreus abandonats de fa força anys da a la península Ibèrica en ambients naturals, i la primera (més de 35 anys segons ortoimatges de l’ICGC). També hem localitat a Catalunya. D’altra banda, A. philoxeroides també vist aquest tàxon en marges de conreus a les Cinc Sènies de ha estat indicada a França i Itàlia. A França està força estesa Mataró, però en zones amb conreus actius. a la conca del riu Garona i del Roine (UICN France et AFB, 2019), mentre que a Itàlia es va localitzar en un canal prop de Asparagus asparagoides (L.) Druce [Elide asparagoides Pisa (Garbari & Pedullà, 2001) i la conca del riu Arno i Teve- (L.) Kerguélen] re (OEPP/EPPO, 2016). A Argentina, d’on és nadiua aques- Maresme: Cabrera de Mar, torrent de la Font Picant, DF4898, ta espècie, s’han descrit dues formes (Sosa et al., 2008): f. 175 m, alzinar del torrent, 17-V-2013 (foto) i 26-III-2015 philoxeroides de fulles amples, i f. angustifolia Süssenguth (BCN127304), M. Guardiola (Fig. 1c). Cabrils, can Navarro, de fulles estretes. Els individus que hem observat correspon- DF4697, 200 m, bardissa de vorada de bosc de ribera, 29-XI- drien a la f. angustifolia, de fulles agudes, amb una relació 2015 (foto), M. Guardiola. Vallès Oriental: la Roca del Va- llargada/amplada inferior a 0,3, i diàmetre de la tija als inter- llès, la Costa, DG4403, 170 m, vorada d’alzinar, 19-VI-2016, nodes de més de 2,5 mm. M. Guardiola (BCN 134207 i 142840). La hipòtesi més plausible de l’aparició d’aquest tàxon al riu Mogent és el seu ús en aqüicultura, via neteja d’aquari o Esparraguera d’origen sud-africà que a Catalunya, segons l’alliberament al medi de la planta o de material de l’aqua- Aymerich (2015), recentment ha estat indicada de dues lo- ri, tot i que també en alguns països s’ha trobat com a llavor calitats, una propera a jardins (Blanes) i l’altra en ambients contaminant al menjar d’ocells o en substrats vegetals en vi- suburbans i semienjardinats de la serra de Collserola a Bar- vers (Romero & Amigo, 2015; OEPP/EPPO, 2016). Aquesta celona. Aportem tres noves localitats a la serralada Litoral troballa es va comunicar a les Administracions competents. central, dues al vessant marítim i una al vessant vallesà. A les Una prospecció posterior realitzada pel cos d’Agents Rurals poblacions de Cabrils i la Roca del Vallès hi hem vist menys durant la primavera de 2019 va permetre determinar que hi d’una desena d’individus però la localitat de Cabrera de Mar ha 11 km afectats (Fig. 2): 3 km a la riera de Vallforners i està formada per centenars d’individus que creixen al llarg 8 km al riu Mogent. El punt d’introducció correspondria al del torrent als canyars, entre vegetació ruderal i en trams parc dels Pinetons de Cardedeu a la riera de Vallforners, on hi d’alzinar. Cal destacar que aquesta localitat de Cabrera, a ha les densitats més elevades (5,9 taques cada 100 m) i s’ha l’any 2013 només hi vam observar uns pocs individus molt anat estenent aigües avall fins pel riu Mogent fins a l’alçada localitzats, i l’any 2015 hi hem vist centenars d’individus que de Santa Quitèria a Vilanova del Vallès. Actualment s’està en creixen enfilant-se per sobre les alzines i altres arbres i arbus- fase d’elaboració d’un pla d’eradicació de l’espècie. tos, la majoria fèrtils i produint centenars de flors i fruits, pel que la seva expansió sembla molt ràpida. Espècie inclosa al Apium leptophyllum (Pers.) F. Muell. ex Benth. [Cyclosper- Catálogo español de especies exóticas invasoras (Real De- mum leptophyllum (Pers.) Sprague] creto 630/2013). Barcelonès: Sant Adrià del Besòs, Parc fluvial del Besòs a Asparagus setaceus (Kunth) Jessop l’alçada del club de tenis Sant Adrià, DF3486 i DF3586, 3-5 m, 17-V-2017, M. Guardiola (BCN142842). Maresme: Mataró, can Quirze, DG5400, 70 m, herbassars ru- Teròfit d’origen sud-americà indicat escassament a Cata- derals, 10-XI-2017, M. Guardiola. lunya. Casasayas (1987) l’indicà per primera vegada a par- Esparraguera sud-africana indicada a Sant Andreu de Lla- tir de material recoŀlectat per J. M. Ninot l’any 1984 al sot vaneres i Premià de Dalt (Casasayas 1989), Cambrils (Sanz d’un Platanus al centre de Barcelona. Posteriorment, Rovi- & Sobrino, 2002), l’Ametlla de Mar (Aymerich & Gusta- ra (1987) l’indica al tram inferior del riu Tordera & Álvarez mante, 2015), Blanes i Lloret de Mar (Aymerich, 2017), i Sa- Butlletí ICHN 84, 2020 38 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA a b c d e f Figura 1. a) Achillea ligustica a ca l’Espinal d’Argentona. b) Alternanthera philoxeroides als marges del riu Mogent al seu pas per la Roca del Vallès. c) Asparagus asparagoides al torrent de la Font Picant de Cabrera de Mar. d) detall de flors mascu- lines de Cenchrus clandestinus al turó de l’Enric de Badalona i e) detall de flors femenines a la mateixa localitat. f) Lamium g galeobdolon subsp. argentatum a la verneda del torrent de can Cuquet (Vilassar de Dalt). g) Lavandula dentata al turó de can Codina a Tiana. Fotos: M. Guardiola. Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 39 GEA, FLORA ET FAUNA herbassars ruderals al marge de la riera, 18-II-2018, M. Guar- diola (BCN 147180). Mataró, torrent del Castell, DF5500, 40 m, herbassars ruderals als marges de la riera i de camps, 4-III-2018, M. Guardiola. Gramínia originària de l’est d’Àfrica, força utilitzada en jardineria i com a farratgera, que poc a poc es va naturalitzant a diversos indrets del planeta. A Catalunya va ser assenyalada per primera i única vegada per Pyke (2008) a Montjuic, zona Franca, plaça Espanya, el Pinar (Prat de Llobregat) i Gavà. És una espècie inclosa al Catálogo Español de Especies Exó- ticas Invasoras (Real Decreto 630/2013) però l’àmbit d’apli- cació només és per a les illes Canàries i Balears. Aportem un seguit de noves observacions que confirmen l’expansió d’aquest tàxon a diverses comarques catalanes que, suma- des a diverses observacions ibèriques (Romero-Zarco, 2004; Sanz-Elorza et al., 2011; Romero & Amigo, 2012; Pérez et al., 2014), suggereixen que caldria regular-ne la seva comer- cialització també a la península Ibèrica. Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone [Pennisetum setace- um (Forssk.) Chiov.] Barcelonès i Maresme: en expansió al llarg de l’autopista Figura 2. Mapa de distribució d’Alternanthera philoxeroides a la con- B-20 i C-32, des de Montigalà a Badalona (DF3590, 85 m, ca del riu Besòs. Es mostra la densitat aproximada de mates cada 100 4-VI-2014) fins a la vall de Rials a Alella (DF4293, 80 m, metres lineals als diversos trams. Es mostra també el punt d’introduc- 19-VI-2016), M. Guardiola. Maresme: Mataró, entre el camí ció (símbol de risc biològic), el punt de primera observació l’any 2017 de la Serra i santa Maria de Cirera, DG5200, 170 m, marges (estrella lila) i el límit inferior on es va detectar a la primavera de 2019 (punt verd amb una creu). Elaboració pròpia amb dades pròpies i del cos de camins i vies de comunicació, 23-III-2018, M. Guardio- d’Agents Rurals. la. Arenys de Munt, riera d’Arenys des de Vallvidrera fins Arenys de Munt, DG6104, DG6104, 65-100 m, marges i lle- ra de la riera, 20-XI-2019, M. Guardiola. lou (Verloove et al., 2019). Al Maresme no és rara al voltant Planta poc citada a Catalunya, amb plecs d’herbari provi- d’urbanitzacions i nuclis urbans, així com en alguns trams de nents principalment del Barcelonès i Baix Llobregat (Font, la via de tren. Aportem una citació concreta tot i que l’hem 2019) i una citació bibliogràfica a l’Albera (Font, 2000) i vista en altres punts sempre al voltant d’urbanitzacions, on Salou (Verloove et al., 2019). Els darrers anys s’ha plantat sovint ja està poc o molt naturalitzada. en algunes rotondes i jardins (molts públics), malgrat ser un tàxon inclòs al Catálogo Español de Especies Exóticas Inva- Cenchrus clandestinus (Hochst. ex Chiov.) Morrone [Penni- soras (Real Decreto 630/2013), i és freqüent trobar-lo esca- setum clandestinum Hochst. ex Chiov.] pat resseguint algunes vies de comunicació a l’àrea metro- Baix Empordà: afores de Llabià, Fontanilles, EG05, 35 m, politana. Des de l’any 2014 que veiem com s’està expandint herbassars ruderals i camps abandonats, 10-XII-2016, M. a una velocitat important pels marges de les autovies, auto- Guardiola. Baix Llobregat: el Prat de Llobregat, aeroport de pistes i carreteres entre Barcelona i el Maresme cap al nord, Barcelona, recinte de la torre de control, DF2371, 4 m, her- sovint convivint amb la congènere Cenchrus longisetus M.C. bassars ruderals, 20-IV-2017, M. Guardiola (BCN142843). Johnst. [Pennisetum villosum R. Br. ex Fresen], que està molt el Prat de Llobregat, aeroport de Barcelona, marges de les més estesa al territori. pistes de la T1, DF2371, DF2271, 4 m, herbassars ruderals, 12-XI-2018, M. Guardiola. Barcelonès: Sant Adrià del Be- Cyperus alternifolius L. subsp. flabelliformis (Rottb.) Kük. sòs, desembocadura del riu Besòs, DF3585, 2 m, herbassars ruderals al marge del riu, 28-III-2017, M. Guardiola & A. Barcelonès: Sant Adrià de Besòs, llera del riu Besòs a l’alça- Petit. Santa Coloma de Gramenet, Parc fluvial del Besòs a da del carrer Olímpic amb el carrer de la Torrassa, DF3586, l’alçada de l’estació receptora de Santa Coloma, DF3289, 4 m, herbassar ruderal al marge de la llera, 4-IV-2017, M. 18 m, herbassars ruderals al marge del riu, 28-III-2017, M. Guardiola & A. Petit. Maresme: Alella, font del Fonoll, Guardiola & A. Petit (BCN142608). Badalona, turó de l’En- DF3994, 210 m, marges del torrent, 20-XI-2013, M. Guar- ric, DF3690, 60 m, herbassars ruderals (Fig. 1d i Fig. 1e), diola & A. Petit. 15-IV-2018 i 11-V-2018, M. Guardiola (BCN 147178 i BCN Planta no indicada com a naturalitzada al territori comprès 147179). Maresme: Mataró, torrent de Vallveric, DG5400, entre el Besòs i la Tordera, tot i que no és rar veure-la plan- 65 m, herbassars ruderals al marge carreteres, 10-XI-2017, tada en jardins de particulars i, ocasionalment, escapada en M. Guardiola. Mataró, riera de sant Simó, DF5499, 35 m, ambients humits com a les localitats que indiquem. Butlletí ICHN 84, 2020 40 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA Cyrtomium falcatum (L. fil.) C. Presl Planta d’origen nord-americà utilitzada com a ornamen- tal i sovint, escapada en ambients ruderals i alterats. Al ter- Vallès Oriental: Sant Celoni, entre can Pasí i el gorg d’en ritori comprès entre el Besòs i la Tordera només existeix una .Cap d’Estopes, DG6719, 72 m, marges de l’autopista AP-7, citació genèrica (Guardiola et al., 2009) que correspon a la 9-III-2017, M. Guardiola (BCN 142605). indicada per Cabrils. Al Parc fluvial del Besòs apareixia en Falguera originària de l’est de l’Àsia indicada d’escasses herbassars ruderals on, probablement fa un temps s’hi havia localitats catalanes: port de Barcelona (Casasayas & Farràs, fet sembres d’espècies exòtiques, ja que convivia amb Linum 1986), jardins botànics de Barcelona i Mar i Murtra de Bla- grandiflorum i Verbena bonariensis, entre d’altres. A Cabrils nes (Casasayas, 1989), Calonge (Mallol & Maynés 2008). també creixia en pradells terofítics i herbassars ruderals on Aportem una nova localitat d’aquesta falguera exòtica que s’hi havia fet sembres amb espècies exòtiques, ja que també s’estén pels murs de ciment i marges de l’autopista AP-7. hi apareixia un seguit d’altres tàxons exòtics: Lasthenia gla- brata, Nemophila maculata, N. menziesii, Phacelia parryi i Dichondra micrantha Urban Wedelia trilobata, però tot i ser molt abundants l’any 2005, any rere any es van anar enrarint i poc a poc van anar desapa- Barcelonès: Sant Adrià de Besòs, tram inferior del riu Besòs, reixent, fins que al cap de cinc anys (any 2010) cap d’aquests DF3487, DF3486, DF3586, 3-8 m, gespes i herbassars rude- tàxons va persistir, excepte Eschscholzia californica. rals al marge de la llera, 4-IV-2017, M. Guardiola & A. Petit. Maresme: Alella, font del Fonoll, DF3994, 200 m, alzinar, Gamochaeta coarctata (Willd.) Kerguélen 20-XI-2013, M. Guardiola & A. Petit. Argentona, torrent de Cirers i Font Picant, DF4999, 90-120 m, marges de torrent Maresme: Turó dels Ruscs, vessant oest, Vilassar de Dalt, i pinedes de pi pinyer, 1V-2016, M. Guardiola. Cabrera de DG4498, 300 m, sorres als marges d’una pista forestal i d’un dipòsit d’aigua, 7-V-2012 i 25-V-2012, M. Guardiola Mar, cal Conde, DF4997, 100 m, herbassars ruderals, 8-V- (BCN118042 i BCN118043). Vallès Oriental: Llinars del Va- 2016, M. Guardiola. Vallès Oriental: L’Ametlla del Vallès, llès, el Forn, DG4809, 190 m, herbassars ruderals i gespes, mas Dorca, DG3911, 240 m, pineda de pi blanc, M. Guardi- 28-V-2019, M. Guardiola. ola & J. Andreu. Vilanova del Vallès, les Roquetes, DG4201, 205 m, pineda de pi pinyer, 22-IV-2015, M. Guardiola. Santa Planta originària del sud d’Amèrica indicada a Barcelona Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès), voltants de can (Macías, 2004), Castelldefels (González et al., 2016) i Vi- Lledó, pineda de pi pinyer, CG4604, 220 m, alzinar amb rou- lablareix (Font & Vigo, 2007). Aportem dues citacions més d’aquest neòfit per a Catalunya, i la primera referència per a res i pins, 22-IV-2015, M. Guardiola. La Roca del Vallès, so- la serralada Litoral Central catalana. Al turó dels Rucs creix a bre can Planes de la Muntanya, DG4403, 230 m, herbassar de en sorres (sauló) al voltant d’un dipòsit d’aigua de prevenció vorada d’alzinar, 19-VI-2016, M. Guardiola. d’incendis forestals immers en una matriu forestal, mentre Segons Font (2019) a Catalunya només es coneix a Bar- que a Llinars del Vallès apareix a les gespes i herbassars ru- celona, Sant Climent Sescebes i Cantallops, tot i que també derals de la rotonda del Forn i voltants. La primera localitat és indicada per Aymerich (2016c) a Berga, Manresa i Puig- l’havíem indicat com a Gnaphalium purpureum L. subsp. reig, i per Gesti & Vilar (2019) a Santa Coloma de Farners i a pensylvanicum (Willd.) O. Bolòs & Vigo (Guardiola, 2013), Riudarenes. Aportem diverses localitats a la serralada Litoral però tal i com indiquen Macías (2004) i Aymerich & Sáez central i territoris propers on l’hem vista en ambients naturals (2019), les plantes catalanes indicades com a Gnaphalium o semi-naturals. pensylvanicum Willd. corresponen a Gamochaeta coarctata. Erigeron karvinskianus DC. Koelreuteria paniculata Laxm. Maresme: Mataró, marges de la C-31D i del carrer Josep Maresme: Canyamars, pou de glaç de Canyamars, DG5405, Calvet i expandint-se cap a la riera d’Argentona, DF5197 i 220 m, parets i entorns del pou de glaç, 19-IV-2015, M. Guar- DF5297, 20 m, herbassars ruderals al marge de vies de co- diola (BCN127306). municació i començant a colonitzar els marges de la riera, Asteràcia d’origen sud-americà utilitzada com a ornamen- 1-VI-2013, M. Guardiola. tal i que sovint es naturalitza en parets i roques. No havia estat Planta originària del sud-est de Xina i Korea utilitzada en indicada a la serralada Litoral central catalana tot i que està jardineria i que poc es va naturalitzant a diversos punts d’Eu- força estesa a diverses comarques catalanes (Font, 2019). ropa. A Catalunya ja va ser indicada per Casasayas (1989) i els darrers anys s’ha anat incrementant el nombre d’observa- Eschscholzia californica Cham. cions (Aymerich, 2013a, 2019; Gómez-Bellver et al., 2019. Verloove et al., 2019). La localitat que indiquem té l’origen Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet, Parc fluvial del Be- en l’enjardinament del carrer Josep Calvet entre els anys sòs a l’alçada de la deixalleria de Sant Andreu, DF3388, 12 1994 i 2000 (segons ortofotoimatges de l’ICGC). Com a mí- m, herbassars ruderals al marge del riu, 4-IV-2017, M. Guar- nim des de l’any 2013, a la banda oposada d’aquest carrer diola & A. Petit. Maresme: Cabrils, marges del torrent de can (marges entre aquest carrer i la C-31D) i expandint-se per la Mestruc, DF4698, 195 m, herbassars al marge del torrent i la riera d’Argentona, hi hauria individus (alguns ja adults re- carretera de la Mútua, 24-IV-2005, M. Guardiola. productors) escapats formant poblacions denses. Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 41 GEA, FLORA ET FAUNA Lamium galeobdolon (L.) L. subsp. argentatum (Smejkal) Lasthenia glabrata Lindl. J. Duvign. Maresme: Cabrils, marges del torrent de can Mestruc, DF4698, Maresme: Vilassar de Dalt, torrent de can Cuquet, DF4497, 195 m, herbassars al marge del torrent i la carretera de la Mú- 275 m, herbassar al marge d’una verneda (Fig. 1f), 23-IV- tua (Fig. 3a), 24-III-2005 i 24-IV-2005, M. Guardiola. 2012, M. Guardiola (BCN118035). Teròfit de la família de les compostes nadiua de Califòrnia Segons Bolòs & Vigo (1996), les plantes catalanes de l’es- i el nord-oest de Mèxic. L’any 2005 vam observar-la en un pècie Lamium galeobdolon sembla que pertanyen a la subsp. herbassar terofític ruderalitzat (Thero-Brachypodion, Horde- montanum (l’única que indiquen present a Catalunya), i és ion leporini) als marges del torrent de can Mestruc de Cabrils, una planta pròpia de l’estatge montà plujós, que a Catalunya on també hi apareixien Eschscholzia californica, Nemophila apareix principalment en fagedes de la Val d’Aran-Alta Riba- maculata, N. menziesii, Phacelia parryi i Sphagneticola tri- gorça i del Ripollès-Garrotxa. Al marge d’una verneda al tor- lobata. Aquestes plantes exòtiques eren localment abundants rent de can Cuquet, en un herbassar amb Melica uniflora, Li- l’any 2005, però any rere any van anar desapareixent fins que lium martagon, Aquilegia vulgaris, Lamium flexuosum, etc.., a l’any 2010 ja només hi vam observar E. californica. hem trobat uns rodals de Lamium galeobdolon totalment naturalitzats, que presenten fulles amb nombroses taques ar- Lavandula dentata L. gentades, caràcter típic de la subsp. argentatum (Smejkal) J. Maresme: Tiana, turó de can Codina, DF3992, 125 m, bro- Duvign. Aquesta subespècie sembla que té el seu origen en lla amb pi pinyer espars (Fig. 1g), 30-IV-2010, M. Guardio- varietats cultivades de la subsp. montanum i està àmpliament la (Fig. 1g). Tiana, Valldepera, DF3992 i DF4092, 100-130 naturalitzada a diferents països d’Europa (Mennema, 1989), m, brolla amb pi pinyer espars, 26-IV-2016, M. Guardiola. però no ens consta que hagi estat abans indicat a Catalunya Tiana, sota el Rocar, DF3992, 150 m, brolla amb pi pinyer (Bolòs & Vigo, 1996; Andreu et al., 2012; Andreu & Pino, espars, 26-IV-2016, M. Guardiola. Tiana, entre el Portell i el 2013; Pino & Álvarez, 2019) ni a la Península Ibèrica (Pu- torrent de can Gili, DF3991, 90 m, brolla amb pi pinyer es- jadas, 2010), tot i que Aymerich & Sáez (2019) l’indiquen pars, 26-IV-2016, M. Guardiola. Tiana, capçalera del torrent genèricament dels Pirineus. dels Grills, DF3993, 160 m, brolla amb pi pinyer espars, 26- IV-2016, M. Guardiola. Lantana camara L. Aquesta espècie es va plantar als marges de l’autopista Barcelonès: Badalona, turó de l’Enric, DF3690, 60 m, her- C-32 i, a poc a poc, es va expandint i naturalitzant en brolles bassars ruderals 15-IV-2018, M. Guardiola. Maresme: Ca- i pinedes esclarissades. Casasayas (1989) la considera subes- brera de Mar, torrent de la Font Picant, DF4897, 150 m, bro- pontània, Pino & Álvarez (2019) no establerta, i Aymerich & lla ruderalitzada, 22-IV-2015, M. Guardiola. Tiana, torrent Sáez (2019) casual (no forma poblacions que s’automante- de ca l’Andreu, DF3893, 150-180 m, pinedes de pi pinyer nen), però en alguns indrets hem observat que es reprodueix esclarissades, 26-IV-2016, M. Guardiola. Masnou, el Raval, perfectament i que s’arriba a fer dominant en prats d’albellat- DF4091, 30 m, brolles ruderalitzades, 26-IV-2016, M. Guar- ge, brolles o pinedes de pi pinyer esclarissades, pel que cal- diola. Masnou, marges de la C-32 a l’alçada de la Miranda, dria considerar-la plenament naturalitzada si més no al sector DF4193, 70 m, herbassars ruderals, 26-IV-2016, M. Guardi- marítim sud de la serralada Litoral central. ola. Mataró, pla dels Capellans, DG5300, 120 m, marge de camps abandonats, 26-IV-2016, M. Guardiola. Alella i Tiana, Lemna minuta Kunth sobre el turó del Bessó, DF4093, 230 m, brolla silicícola, 2-V- Vallès Oriental: La Roca del Vallès, Bassa dels Ànecs, 2016, M. Guardiola (BCN134201). Alella, sobre el cementiri DG4405, 125 m, herbassars ruderals humits, 7-V-2011 i 10- d’Alella, DF4093, 140 m, pineda de pi pinyer esclarissada, XI-2017 (BCN 147185), M. Guardiola. 2-V-2016, M. Guardiola. Masnou, entre l’estació del Masnou i Ocata, DF4392, 5 m, herbassars ruderals als marges de les Hidròfit flotant natiu de les regions temperades i subtro- vies del tren, 14-XI-2017, M. Guardiola. picals d’Amèrica del nord i del sud. A Catalunya va ser indi- cada per primera vegada l’any 2013 al Berguedà a diverses L. camara es un arbust d’origen americà considerat una de localitats (Aymerich 2013b,c) i posteriorment Oliver (2015) les pitjors espècies invasores a Europa, en concret, Nentwig afegeixen diverses localitats a la Garrotxa i Vilar et al. (2018) et al. (2018) la llisten entre les 4 espècies de flora vascular a l’Alt Empordà, Gironès i la Selva. Sembla que és un tàxon més problemàtiques del continent. La distribució coneguda en expansió o bé que ha passat desapercebut. a Catalunya es restringeix principalment a les comarques tarragonines, on està força estès des d’Alcanar fins al sud del Linum grandiflorum Desf. riu Francolí (cf. Font, 2019), a excepció d’una observació de Casasayas (1989) prop del port de Barcelona. Aportem Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet, Parc fluvial del Be- diverses observacions al Barcelonès i Maresme, on sembla sòs a l’alçada de la deixalleria de Sant Andreu, DF3388, 12 una espècie en clara expansió els darrers anys. A Catalunya m, herbassars ruderals al marge del riu, 4-IV-2017, M. Guar- es considera naturalitzada (Aymerich & Sáez, 2019), tot i diola & A. Petit. que probablement s’escaigui més catalogar-la com a inva- Tàxon referenciat per primera vegada a Catalunya per sora. Aymerich (2016c), on indica dues observacions pròpies a Butlletí ICHN 84, 2020 42 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA b a c Figura 3. Flora exòtica present als marges del torrent de can Mestruc de Cabrils: a) Nemophila menziesii (flors blau clar) i Lasthenia glabra- ta (flors grogues); b) Nemophila maculata; c) Phacelia parryi. Fotos: M. Guardiola. la Cerdanya i Alt Urgell, i dues més de genèriques, provi- Nemophila maculata Benth. ex Lindl. nents de bases de dades fotogràfiques, fetes a Castelldefels Maresme: Cabrils, marges del torrent de can Mestruc, DF4698, i al riu Besòs. La localitat que indiquem al parc fluvial del 195 m, herbassars al marge del torrent i la carretera de la Mú- Besòs possiblement sigui propera a la darrera. En aquest tua (Fig. 3b), 24-III-2005 i 24-IV-2005, M. Guardiola. mateix indret també hi hem localitzat Verbena bonariensis i Eschscholzia californica. Teròfit de la família de les boraginàcies nadiua de Califòr- nia. Els comentaris fets a N. menziesii (vegeu a continuació) Ludwigia peploides (Kunth) P.H.Raven subsp. monteviden- poden aplicar-se també a N. maculata ja que apareixien jun- sis (Spreng.) P.H.Raven tes i van tenir el mateix comportament. Vallès Occidental: Reixac, llacunes de can Duran, DF3194, Nemophila menziesii Hook. & Arn. 55 m, dins de l’aigua i als marges humits de la llacuna, 5-V- 2017, M. Guardiola. Maresme: Cabrils, marges del torrent de can Mestruc, DF4698, 195 m, herbassars al marge del torrent i la carretera de la Mú- Hidròfit d’origen americà introduït amb finalitats orna- tua (Fig. 3a), 24-III-2005 i 24-IV-2005, M. Guardiola. mentals a diversos països europeus i que té un fort compor- tament invasor. Recentment, s’han publicat dos treballs que Aymerich & Sáez (2015) indiquen aquest tàxon per pri- revisen la situació de les espècies del gènere Ludwigia al· mera vegada a la península ibèrica en base a una sola obser- lòctones a Catalunya (Bou & Font, 2016. Bou et al., 2019). vació feta l’estiu de 2011 per Jordi Clavell, amb el suport de De Ludwigia peploides subsp. montevidensis indiquen diver- fotografies, al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà). Nosaltres ses poblacions (en hàbitats naturals o en hàbitats artificials) l’havíem vist molt abans, l’any 2005, als marges del torrent a les comarques gironines, una al delta de l’Ebre i una altra de can Mestruc de Cabrils, en un herbassar terofític rudera- riu Llobregat, al Prat de Llobregat. La nova localitat que in- litzat on també hi vam observar Eschscholzia californica, diquem a les llacunes de can Duran correspon a la segona Lasthenia glabrata (Fig. 3a), Nemophila maculata (Fig. 3b), localitat per a les comarques barcelonines. Phacelia parryi (Fig. 3c) i Sphagneticola trilobata. Però Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 43 GEA, FLORA ET FAUNA a b c d e f Figura 4. a) Opuntia aurantiaca als marges de la carretera BV-5031 al torrent de Vallveric. b) Pascalia glauca als marges de la riera Seca a la Llagosta. c) Phacelia tanacetifolia als herbassars del marge de la carretera B-502. d) Physalis ixocarpa al torrent de les Teixoneres de Santa Agnès de Malanyanes. e) Watsonia borbonica fa una taca molt densa sota el poblat ibèric de Burriac a Cabrera de Mar. f) detall del bulb de Watsonia borbonica. Fotos: M. Guardiola. Butlletí ICHN 84, 2020 44 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA com ja s’ha comentat en l’apartat d’E. californica, aquestes del Vallès, bosc Ruscalleda, DG4301, 250 m, brolla esclaris- plantes exòtiques eren localment abundants l’any 2005, però sada, 29-V-2016, M. Guardiola (BCN134204). progressivament van anar desapareixent i, a l’any 2010, ja Composta sud-africana que els darrers anys s’ha usat molt només hi vam observar E. californica, pel que considerem en jardineria i que, poc a poc, comencen a trobar-se poblaci- que es tracta de tàxons d’aparició molt fugaç i que no es van ons escapades en diversos indrets de la costa, on és molt usa- naturalitzar. Del llistat anterior, excepte E. californica i N. da en jardineria. Les primeres citacions publicades d’aquest menziesii, la resta de tàxons no havien estat mai indicats a tàxon a Catalunya corresponen a una citació genèrica al Parc Catalunya (Aymerich & Sáez, 2019). d’Olèrdola (Guardiola, 2015, i que aquí en concretem la cita- ció) i al Vendrell (Aymerich, 2016a), tot i que algunes de les Nephrolepis cordifolia (L.) C. Presl nostres observacions són anteriors (la primera l’any 2013). Maresme: Mataró, marges de l’autopista C-32, DG5400, 65 m, murs de formigó de l’autopista, 10-XI-2017, M. Guardio- Pascalia glauca Ortega [Wedelia glauca (Ortega) Hoffm. ex la (BCN 147183). Hicken] A Catalunya ha estat assenyalada per Pyke (2008) al vi- Vallès Oriental: La Llagosta, riera Seca, DF3196 i DF3296, aducte sobre el riu Besòs entre Santa Coloma de Gramenet 55-65 m, herbassars ruderals al marge de la riera (Fig. 4b), i Barcelona, i per Gómez-Bellver et al. (2019) a Sant Cugat 4-V-2017, M. Guardiola (BCN142607). del Vallès i Montcada i Reixac. Aportem una nova localitat, Composta sud-americana que a la península Ibèrica va ser on també creix, abundant, a les escletxes dels murs de formi- trobada per primera vegada a València l’any 1987 (Carretero, gó d’una via de comunicació. 1988), i posteriorment s’ha anat localitzant a Múrcia (Roble- do et al., 1996), Castelló (Ferrer et al., 2005), Andalusia oc- Opuntia aurantiaca Lindl. cidental (Martínez-Sagarra et al., 2016) i a les illes Canàries Maresme: Mataró, torrent de Vallveric, DG5400, 70 m, her- (Otto & Verloove, 2016; Verloove, 2017). Argemí & Izuz- quiza (2017) van publicar-ne una troballa al Parc Fluvial del bassars ruderals als marges de camps i vies de comunicació Besòs a Montcada i Reixac. A la localitat que indiquem feia (Fig. 4a), 10-XI-2017, M. Guardiola (BCN 147400). Mataró, taques localment denses a la part baixa de la riera Seca (la sota el castell de Mata, DG5500, 75 m, herbassar ruderal als Llagosta), des de la confluència de la riera Seca amb la riera marge d’un camp, 4-III-2018, M. Guardiola. de Polinyà fins a can Lloberes, tot i que possiblement estigui Espècie originària d’Amèrica del Sud i introduïda al sud més estesa en aquest sector, ja que a l’època en la que la vam d’Àfrica i a Austràlia, on és molt invasora. Els factors més trobar, només alguns individus començaven a florir i sense importants que expliquen el seu èxit invasor són el seu co- flors pot passar fàcilment inadvertida. Sembla doncs, que po- merç, tolerar condicions ambientals extremes, i la facilitat dria estar força més estesa a la conca del Besòs. per fragmentar-se i dispersar-se a llarga distància per animals (domèstics i salvatges), rodes de cotxes, calçat, etc., gràcies Passiflora caerulea L. a la gran capacitat d’adherir-se que tenen les seves espines i gloquidis (CABI, 2019). A la península Ibèrica va ser indi- Maresme: Argentona, torrent de la Feu, DF4999, 150 m, mar- cada per primera vegada a Castelló, inicialment com a com ges de l’alzinar de fons de vall, 12-V-2009, M. Guardiola. a Opuntia pestifer (Vázquez, 2009) i en una revisió com a Argentona, el Cros, DF5098, 50 m, bardisses i marges d’al- O. aurantiaca (Vázquez & Albiach, 2016). A Catalunya ha zinar, 22-XII-2015, M. Guardiola. Argentona, riera de Clarà, estat observada a Collserola i citada a Caldes de Montbui DG4801, 125 m, bardisses dels marges de la riera, 9-X-2016, (Guàrdia, 2016), i més recentment Verloove & Guiggi (2019) M. Guardiola. l’indiquen també a la província de Tarragona. Hem descobert Liana originària de Sud-Amèrica indicada genèricament dues noves localitats als afores de Mataró, tot i que proba- d’indrets ruderals de Barcelona (Casasayas, 1989), a diverses blement estigui més estesa en aquest sector. A més a més, localitats del Baix Empordà (Mallol & Maynés, 2008) i Bar- ambdues localitats correspon a marges d’un curs d’aigua i berà del Vallès (Sánchez Gullón & Verloove, 2015). Es tracta d’un nus viari important, fet que fa previsible la seva futura d’una espècie que es veu freqüentment plantada en jardins, dispersió en altres punts, pel que urgeix la seva eliminació. però algunes de les dades que aportem corresponen a pobla- cions naturalitzades en bardisses i hàbitats forestals. Osteospermum ecklonis DC. Phacelia parryi Torr. Garraf: Sant Pere de Ribes, pla de Jorba, CF9369, 235 m, brolla ruderalitzada, 6-V-2015, M. Guardiola. Maresme: Maresme: Cabrils, marges del torrent de can Mestruc, DF4698, Alella, font del Fonoll, DF3994, 245 m, alzinar amb pins de- 195 m, herbassars al marge del torrent i la carretera de la Mú- gradat, 20-XI-2013, M. Guardiola & A. Petit. Alella, sobre tua (Fig. 3c), 24-III-2005 i 24-IV-2005, M. Guardiola. el cementiri d’Alella, DF4093, 140 m, pineda de pi pinyer Teròfit de la família de les boraginàcies nadiua de nadiua esclarissada, 2-V-2016, M. Guardiola. Vallès Occidental: de Califòrnia i el nord-oest de Mèxic. Els comentaris fets a N. Montcada i Reixac, can Riera, DF3392, 140 m, herbassar menziesii poden aplicar-se també a P. parryi ja que apareixi- ruderal, 4-VI-2014, M. Guardiola. Vallès Oriental: Vilanova en juntes i van tenir el mateix comportament. Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 45 GEA, FLORA ET FAUNA Phacelia tanacetifolia Benth. & Lindl. na, DF3993, 215 m, brolla amb pi pinyer espars, 26-IV-2016, M. Guardiola. Tiana, ca l’Andreu, DF3893, 150-180 m, pi- Maresme: Argentona, camps de can Parcala, DF5098, 75 nedes de pi pinyer esclarissades, 26-IV-2016, M. Guardiola. m, marges de camps i de carretera (Fig. 4c), 22-IV-2015, M. Tiana, sobre la l’observatori astronòmic de Tiana, DF3893, Guardiola (BCN127315). 210 m, pinedes de pi pinyer esclarissades, 26-IV-2016, M. Neòfit originari d’Amèrica del nord que a Catalunya va ser Guardiola. Tiana, sota can Castellà, DF3859, 75 m, brolla, trobat per primera vegada l’any 1994 a l’Alt Empordà (Sáez 26-IV-2016, M. Guardiola. Vallès Occidental: Montcada i et al., 2000) i posteriorment s’ha trobat al Priorat (Sáez et al., Reixac, aiguabarreig entre el riu Besòs i el Ripoll, DF3292, 2000), al Montsià (Cardero et al., 2004), a la Garrotxa (Oliver 35 m, herbassars ruderals dels codolars fluvials, 31-III-2017, et al., 2009) i al Baix Llobregat (Álvarez et al., 2016) i Ber- M. Guardiola & A. Petit. Vallès Oriental: La Roca del Vallès, guedà (Aymerich, 2019). Aportem una citació de l’any 2015, entre el mas Soler i el torrent de sant Bartomeu, DG4303, a la comarca del Maresme, on apareix als marges de camps, 140 m, herbassars ruderals en una pedrera abandonada, 8-V- camps abandonats de can Parcala i als herbassars de la carrete- 2013, M. Guardiola. ra B-502, per on sembla que s’està expandint ràpidament. Font Quer (1916) indica per primera vegada a Catalunya aquesta espècie originària del SW de la regió mediterrània, a Physalis ixocarpa Brot. ex Hornem. partir d’un plec recoŀlectat per Llenas a Vallvidrera. Poste- Vallès Oriental: Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del riorment, Casasayas (1989) l’indica subespontània a Mont- Vallès), torrent de les Teixoneres, CG4604, 220 m, alzinar gat i Calella. Més recentment ha estat assenyalada a les co- amb roures i pins (Fig. 4d), 15-XI-2015, M. Guardiola (BCN marques de Tarragona (Royo, 2006; Balada & Idiarte, 2007; 132101). Font, 2019), al delta del Llobregat (González et al., 2016) i Tàxon d’origen americà citat inicialment a la província de al Bages (Aymerich, 2019), però sempre són observacions de Girona a la llera del riu Tordera a Hostalric (Verloove, 2003) plantacions o individus subescapats. Pino & Álvarez (2019) i posteriorment a Cambrils (Verloove, 2005) i el Papiol (Gó- la consideren no establerta, però Aymerich & Sáez (2019) la mez-Bellver et al., 2016). A més a més, Aymerich & Sáez consideren naturalitzada. Actualment, al sector definit entre (2015), indiquen que la majoria de les poblacions catalanes el baix Maresme, Barcelonès nord i sud-est del Vallès Occi- de P. philadelphica (amb citacions al sector Gironès-Selva i a dental, Retama monosperma està experimentat una expansió Manresa) són referibles a P. ixocarpa. notable en ambients naturals i semi-naturals a partir princi- palment de les plantacions fetes al voral de l’autopista C-32, Physalis peruviana L. però també d’enjardinaments urbans. R. monosperma colo- nitza amb facilitat prats d’albellatge, ginestars, pinedes de pi Barcelonès: Badalona, turó de l’Enric, DF3690, 80 m, her- pinyer esclarissades, herbassars ruderals, llits de rius..., pel bassars ruderals, 8-IX-2016, M. Guardiola (BCN134218). que es pot considerar naturalitzada en aquest sector. Planta indicada a Catalunya fa més d’un segle (Costa, 1877), no retrobada posteriorment (Casasayas, 1989) fins fa Sphagneticola trilobata (L.) Pruski [Wedelia trilobata (L.) pocs anys, que s’ha indicat al Baix Empordà (Mallol in Ay- Hitchc.] merich, 2014), al Berguedà (Aymerich, 2014) i al Baix Llo- Maresme: Cabrils, marges del torrent de can Mestruc, DF4698, bregat (Álvarez et al., 2016). Aportem una localitat més, al 195 m, herbassars al marge del torrent i la carretera de la Mú- Barcelonès. tua (Fig. 3a), 24-III-2005 i 24-IV-2005, M. Guardiola. Planta herbàcia, perenne, de la família de les compostes, Retama monosperma (L.) Boiss. originària d’Amèrica Central i de la meitat nord d’Amèrica Maresme: Teià, camí de la Serra, DF4294, 205 m, prat del Sud Mèxic, però introduïda a altres punts del continent d’albellatge i herbassars ruderals, 25-IV-2012, M. Guardi- Americà i illes (Florida, Cuba, Bahames, Haití, República ola. Alella, vall de Rials prop de can Roure, DF4294, 125 Dominicana, Jamaica, Puerto Rico, Hawaii...) i a altres pa- m, herbassars ruderals al marge de la riera, 25-IV-2012, M. ïsos d’Àsia (Filipines, Índia, Japó, Malàisia, Taiwan, Tai- Guardiola. Alella, Coma Clara, DF4195, 240 m, marges del làndia, Xina...), Oceania (Austràlia, illes Mariannes, illes torrent, 25-IV-2012, M. Guardiola. Alella, entre Alella Park Marshall, illa de Norfolk...) i Àfrica (República del Congo, i el Mas Coll, DF4095, 250 m, brolla amb pi pinyer espars, Guinea, Kenia, Sierra Leone, Uganda, Zàmbia, Zimbab- 25-IV-2012, M. Guardiola. Tiana, Valldepera, DF3992 i we...) i Europa, on s’ha indicat a Alemanya i Espanya (CABI, DF4092, 90-150 m, brolla amb pi pinyer espars, 26-IV-2016, 2019). A la península Ibèrica només s’havia indicat a Huelva M. Guardiola. Tiana, entre l’horta de Sant Genís i Nova Ale- on va ser observada per primera vegada l’any 2008 però a lla, DF4093, 140 m, brolla amb pi pinyer espars, 26-IV-2016, partir de l’any 2011 ja no es va tornar a observar (Verloove & M. Guardiola. Tiana, entre el turó del Bessó i Nova Alella, Sánchez-Gullón, 2012). De manera semblant, nosaltres vam DF9992, 175 m, brolla amb pi pinyer espars, 26-IV-2016, M. observar aquesta espècie l’any 2005 junt amb altres espècies Guardiola. Tiana, sota el Rocar, DF3992, 155 m, brolla amb (Eschscholzia californica, Lasthenia glabrata, Nemophila pi pinyer espars, 26-IV-2016, M. Guardiola. Tiana, capçalera maculata, N. menziesii i Phacelia parryi), però com ja s’ha del torrent dels Grills, DF3993, 160 m, brolla amb pi pinyer comentat per a aquestes espècies, l’any 2005 eren localment espars, 26-IV-2016, M. Guardiola. Tiana, sobre can Giró, Tia- abundants però progressivament es van anar enrarint fins a Butlletí ICHN 84, 2020 46 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA l’any 2010, on ja només hi vam observar Eschscholzia cali- entre can Senalla i el torrent de can Bosc a Lliçà d’Amunt, fornica. dades inèdites incorporades a l’EXOCAT (http://montesdata. creaf.cat/Exocat/) de forma genèrica i que incorporem de for- Stipa caudata Trin. (Jarava caudata (Trin.) Peñail.. Ame- ma detallada en aquest article, i afegim observacions a Vila- lichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth) nova del Vallès, Sabadell, i al pla de Rocamora (municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, i Ripollet). Barcelonès i Vallès Occidental: Marges del riu Besòs, des Segons EXOCAT, S. papposa seria una planta no establerta de la depuradora de la Llagosta fins al nus de la Trinitat, als (adventícia) i hauria estat introduïda de forma accidental amb municipis de la Llagosta, Montcada i Reixac, Barcelona, el comerç de llana. Aymerich & Sáez (2019) la consideren Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, DF3395, naturalitzada, i nosaltres també la considerem així, ja que DF3294, DF3394, DF3293, DF3292, DF3291, DF3290, l’hem observada molt abundant en diversos punts del Pla de DF3289 i DF3389, 13-40 m, herbassars ruderals del marge Rocamora, entre can Senalla i el torrent de can Bosc i Saba- del riu, de 28-III-2017 a 28-V-2017, M. Guardiola & A. Petit. dell, on arriba a fer grans taques quasi monoespecífiques que Vallès Occidental: Sabadell, molí de les Tres Creus, DF2402, desplacen la majoria d’espècies autòctones. S. papposa creix 125 m, herbassars ruderals al marge del riu Ripoll, 23-XI- 2017, M. Guardiola. Montmeló, el Congost a l’alçada del perfectament en els ambients que ocuparien els fenassars, turó de les Tres Creus, DF3801, 80 m, herbassars ruderals prats d’albellatge, les comunitats ruderals, els prats o pobla- al marge del riu, 7-II-2020, M. Guardiola. Mollet i Montme- ments de Plantago albicans, els matollars d’olivarda, etc., i ló, el Tenes a l’alçada del polígon industrial can Magarola, a molts els arriba a substituir quasi completament. Es tracta DF3600, 70 m, herbassars ruderals al marge del riu, 7-II- d’una planta que sovint l’hem vist plantada en parcs urbans 2020, M. Guardiola. públics i en jardins privats. Indicada per primera vegada a Catalunya per Verloove Trichocereus macrogonus (Salm-Dyck) Riccob. (2005) a diversos punts de les comarques de Barcelona i Gi- rona. Recentment, Rigol (2017) l’indica de diversos punts a Maresme: Tiana, entre can Masdeu i el camí del Cementiri, la part baixa del riu Besòs, on nosaltres també la vam ob- DF3893, 160 m, prat d’albellatge, 17-V-2016, M. Guardiola. servar al mateix any i hi afegim altres localitats a la conca Segons el treball de revisió dels gèneres Cereus i Tricho- del Besòs. En alguns indrets arriba a dominar totalment els cereus a Catalunya (Aymerich & Sáez, 2019b), el rodal que herbassars ruderals, fet pel qual Rigol (2017), parla d’una vam observar a Tiana correspondria a Trichocereus macrogo- «formació excepcional en el context de la vegetació ibèrica: nus. Es tracta d’una petita població d’uns 5 m2 situada enmig el tussock d’Amelichloa caudata». d’un prat d’albellatge i que possiblement tingui el seu origen en individus escapats de la masia de can Masdeu (situada a Stipa papposa Nees [Jarava plumosa (Spreng.) S.W.L. Ja- més d’un centenar de metres). cobs & J. Everett] Vallès Occidental: Lliçà d’Amunt, entre can Senalla i el tor- Verbena bonariensis L. rent de can Bosc, DG3508, 200 m, prats d’albellatge i her- Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet, Parc fluvial del Be- bassars ruderals, 3-XI-2012, M. Guardiola & J. Andreu. San- sòs a l’alçada de la deixalleria de Sant Andreu, DF3388, 12 ta Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac i Ripollet, pla de m, herbassars ruderals al marge del riu, 4-IV-2017, M. Guar- Rocamora i entorns, DF3096, DF3196, DF3095, DF3195, diola & A. Petit (BCN142611). DF3094 i DF3194, 50-110 m, de 2-V-2017 a 28-V-2017, M. Planta sud-americana de la qual, a Catalunya, només es Guardiola & A. Petit. Sabadell, riu Ripoll prop del molí d’en coneixen dues citacions: embassament d’Utxesa-Secà (Co- Font, DF2402, 170 m, codolars secs del riu i herbassars rude- nesa, 1991) i Gavà (Macías et al., 1996). Aportem una nova rals, 23-XI-2017, M. Guardiola. Sabadell, riu Ripoll prop del localitat en uns herbassars ruderals al marge del riu Besòs on molí del Gall, DF2798, 110 m, herbassars ruderals al marge també hi apareixia Linum grandiflorum i Eschscholzia cali- del riu, 24-XI-2017, M. Guardiola. Vallès Oriental: Vilanova fornica. del Vallès, urbanització Bosc Ruscalleda, DG4301, 170 m, marges de carrers i herbassars pinedes de pi blanc i pi pinyer, Veronica peregrina L. 8-V-2013, M. Guardiola. Vilanova del Vallès, la Pedrera, DG4301, 180 m, marge pista forestal del camí de can França, Vallès Oriental: La Roca del Vallès, bassa dels Ànecs, 13-X-2017, M. Guardiola (BCN 147182) DG4405, 125 m, herbassars ruderals humits, 7-V-2011, M. Neòfit d’origen sud-americà que va ser indicat per primera Guardiola. vegada a Catalunya per Casasayas & Farràs l’any 1985, con- Planta originària de nord-amèrica indicada per primera ve- cretament a Sabadell. Verloove (2005) l’indica també a Saba- gada a Catalunya a Hostalric (Llensa de Gelcén, 1945) i al riu dell, en un carrer de la ciutat i prop de l’aeroport, i al polígon Besòs a l’alçada de Montcada (Ubach, 1950). Posteriorment industrial can Salvatella de Ripollet. Recentment, Mercadé (cf. Font, 2019) s’han anat trobant escasses poblacions dis- (2016) l’indica a La Garriga, prop de Can Bosquets i Verloo- perses per les comarques gironines (Girona, Sau, Susqueda), ve et al. (2019) l’indiquen de Cambrils, Vinyols i els Arcs, i lleidatanes (embasaments d’Oliana i de Sant Antoni), bar- Montbrió del Camp. L’any 2012 la vàrem observar abundant celonines (Parc Agrari del Baix Llobregat) i terres de l’Ebre Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 47 GEA, FLORA ET FAUNA (Amposta, Roquetes, Tortosa), però aparentment no s’han AYMERICH, P. 2015. Notes sobre plantes aŀlòctones d’origen retrobat les localitats d’Hostalric (cf. Casasayas, 1989; Vilar, ornamental a la Costa Brava (nord-est de la península ibèrica). 1987) i Montcada (cf. Casasayas, 1989). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 79: 65-68. AYMERICH, P. 2016a. Algunas citas de plantas alóctonas de origen ornamental en la zona del Penedès (Cataluña). Bouteloua, 24: 78- Watsonia borbonica (Pourr.) Goldblatt 92. Maresme: Cabrera de Mar, sota el poblat ibèric de Burriac, AYMERICH, P. 2016b. Contribució al coneixement de la flora DF4898, 230 m, llistonars i herbassars ruderals (Fig. 4e i Fig. aŀlòctona del nord i el centre de Catalunya. IV. Orsis, 30: 11-40. 4f), 22-IV-2015, M. Guardiola (BCN 132100). AYMERICH, P. 2016c. Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. IV. Orsis, 30: 133-165. El gènere Watsonia (família de les Iridàcies) és endèmic de AYMERICH, P. 2017. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. l’Àfrica meridional, tot i que diverses espècies han estat culti- Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 97-116. vades arreu del mon per la vistositat de les seves flors. A la pe- AYMERICH, P. 2019. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. II. nínsula Ibèrica es coneixen diverses localitats on s’ha natura- Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 3-21. litzat W. meriana, i en moltes d’elles esdevé dominant gràcies AYMERICH, P. & GUSTAMANTE, L. 2015. Nuevas citas de a la capacitat de creixement vegetatiu mitjançant bulbs (Buira plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de & Calvo, 2013). A la península Ibèrica s’ha indicat també W. Cataluña. Bouteloua, 20: 22-41. AYMERICH, P. & SÁEZ, L. 2015. Comentaris i precisions previs borbonica, concretament a Galícia (González, 2014), que es a la Checklist de la flora de Catalunya (nord-est de la península diferencia per tenir les flors de color blanc o rosades (no ta- Ibèrica). Orsis, 29: 23-90. ronges o vermelles) i mai presentar bulbils (Goldblatt, 1989). AYMERICH, P. & SÁEZ, L. 2019. Checklist of the vascular Aportem la primera citació per a Catalunya, a Cabrera de Mar, alien flora of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula, Spain). on hi ha una població formada per centenars d’individus que Mediterranean Botany, 40: 215-242. creixen de forma molt atapeïda en un llistonar ruderalitzat. AYMERICH, P. & SÁEZ, L. 2019b. The genera Cereus and Trichocereus (Cactaceae: Cactoideae) as alien plants in Cata­ lo­nia (northeastern Iberian Peninsula): amendments and new Agraïments cho­ro­logical datal. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 113-120. BALADA, R & IDIARTE, J.; 2007. Notes botàniques per a les Agraïm al personal del BCN la tramitació dels plecs d’her- comarques meridionals del Principat de Catalunya. Toll Negre, 9: bari, a Ignasi Soriano la confirmació de la correcta determi- 63-66. nació d’Achillea ligustica, Llorenç Sáez per confirmar-nos la Bolòs, A. 1950. Vegetación de las Comarcas Barcelonesas. identitat de Trichocereus macrogonus i al cos d’Agents rurals Instituto Español de Estudios Mediterráneos. 579 p. per facilitar-nos dades sobre l’extensió d’A. philoxeroides. BOLÒS, O. & VIGO, J. 1979. Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collectanea Botanica (Barcelona), 11: 25-89. BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. Bibliografia Vol. I-IV. Editorial Barcino. Barcelona. BOLÒS, O., FONT, X. & VIGO, J. (editors). 1999. Atlas Corològic, ÁLVAREZ, H., IBÁÑEZ, N. & GÓMEZ-BELLVER, C. 2016. 9. ORCA. I.E.C. (Secció de Ciències Biològiques). 290 p. Noves aportacions al coneixement de la flora al·lòctona de la BOU, J. & FONT, J. 2016. Situació de Ludwigia peploides (Onagra­ comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya). Collectanea ceae) a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Botanica (Barcelona), 35: e007. doi: http://dx.doi.org/10.3989/ Natural, 80: 57-58. collectbot.2016.v35.007 BOU, J., PORTILLO, L. & CURCÓ, A. 2019. New contributions ANDREU, J. & PINO, J. 2013. El projecte EXOCAT. Informe 2013. to allochthonous Ludwigia species (Onagraceae) on Catalonia. CREAF i DARPAMN. 111 p. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 45-48. ANDREU, J., PINO, J., BASNOU, C., GUARDIOLA, M. & BUIRA, A. & CALVO, J. 2013. Watsonia Mill. In: CASTROVIEJO, ORDÓÑEZ, J. L. 2012 Les espècies exòtiques de Catalunya. S., RICO, E., CRESPO, M.B., QUINTANAR, A., HERRERO, Resum del projecte EXOCAT 2012. CREAF i Departament A. & AEDO, C. (Eds.). Flora iberica XX. Liliaceae-Agavaceae: d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 476-478. Real Jardín Botánico, C.S.I.C., Madrid. (Generalitat de Catalunya), Barcelona. 65 p. CABI, 2019. Alternanthera philoxeroides (alligator weed). ARGEMÍ, S. & IZUZQUIZA, Á. 2017. Wedelia glauca (Ortega) In: Invasive Species Compendium. Wallingford, UK: CAB Hoffm. ex Hicken (Asteraceae), nueva para la flora catalana. BV International. Disponible a: www.cabi.org/isc [Data de consulta: News Publicaciones Científicas 2017:130-133. 15-01-2019] AYMERICH, P. 2013a. Algunas citas de plantas alóctonas de origen CABI, 2019. Opuntia aurantiaca. In: Invasive Species Compen- ornamental en la zona del Penedès (Cataluña). Bouteloua, 24: 78- dium. Wallingford, UK: CAB International. Disponible a: www. 92. cabi.org/isc [Data de consulta: 15-01-2019] AYMERICH, P. 2013b. Contribució al coneixement florístic del CARDERO, S., ROYO, F. & TORRES, L. 2004. Novetats territori ausosegàrric (NE de la península Ibèrica). Orsis, 27: 209- florístiques per a les Terres de l’Ebre. Butlletí de la Institució 259. Catalana d’Història Natural, 72: 99-103. AYMERICH, P. 2013c. Lemna minuta Kunth, espècie nova per a la CARRETERO, J. L. 1988. Wedelia glauca (Ortega) O. Hoffm. ex flora de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Hicken en España. Anales del Jardín Botánico de Madrid, 45: Natural, 77: 137-138. 346-347. AYMERICH, P. 2014. Notes florístiques de les conques altes dels CASASAYAS, T. & FARRÀS, A. 1985. Stipa papposa Nees, rius Segre i Llobregat (II). Orsis, 28, 7-47. Eragrostis curvula (Schrad.) Nees i Chenopodium pumilio R. Butlletí ICHN 84, 2020 48 M. GUARDIOLA & A. PETIT GEA, FLORA ET FAUNA Br.: tres espècies exòtiques noves per a Catalunya. Collectanea GONZÁLEZ, X. I. 2014. Nuevos datos sobre xenoflora en el Botanica (Barcelona), 16: 161-164. término municipal de Ribeira (A Coruña). Nova Acta Científica CASASAYAS, T. & FARRÀS, A. 1986. Polystichum falcatum Compostelana (Bioloxía), 21: 65-76. (L.fil.) Diels, adventicia a Catalunya. Collectanea Botanica GONZÁLEZ, V., R. DEL HOYO, J. M. SEGUÍ & A. VALVERDE. (Barcelona), 16: 425-426. 2016. Flora vascular del Delta del Llobregat. Treballs de la CASASAYAS, T. 1987. Aportacions a la flora exòtica catalana, III. Institució Catalana d’Història Natural. 18. Barcelona. 514 p. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 54: 83-86. GUÀRDIA, L. 2016. On the presence of Opuntia aurantiaca CASASAYAS, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. Tesi (Opuntioideae, Cactaceae) in Catalonia (northeastern Iberian Doctoral (inèdita). Universitat de Barcelona. 880 p. Disponible Peninsula). Orsis, 30: 3-9. a: https://www.tdx.cat/handle/10803/969 [Data de consulta: 15- GUARDIOLA, M. 2013. Cartografia digital dels hàbitats CORINE i 01-2019] dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc de la Serralada Litoral, CONESA, J. A. 1991. Sisyrinchium platense I.M. Johnston i escala 1:10.000. Disponible a: http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/ Verbena bonariensis L., dues plantes sud-americanes noves per docs/Memoria_cartografia_habitats_SerraladaLitoral2013.pdf a la flora catalana. In: ‘Notes breus sobre la flora dels Països [Data de consulta: 15-01-2019] Catalans’. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, GUARDIOLA, M. 2015. Cartografia digital dels hàbitats CORINE 59 (Sec. Bot., 8): 149. i dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc d’Olèrdola, escala COSTA, A. C. 1877. Suplemento al Catálogo razonado de plantas 1:10.000. 2015. Disponible a: http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/ fanerógamas de Cataluña. Imprenta Barcelonesa. Barcelona. 96 p. docs/Memoria_cartografia_habitats_Olerdola2015.pdf [Data de DOMINGUES, J. 2018. New additions to the exotic vascular flora consulta: 15-01-2019] of continental Portugal. Flora Mediterranea 28: 259-278 GUARDIOLA, M., GUTIÉRREZ, C., PÉREZ-HAASE, A., EU. 2017. Invasive alien species of Union concern. Luxembourg, JOVER, M., & CORBERA, J. 2009. Les plantes aŀlòctones del Publication Office of the European Union. 36p. Disponible a: sector central de la serralada litoral catalana (territori comprès http://ec.europa.eu/environment/nature/pdf/IAS_brochure_ entre el riu Besòs i la Tordera). L’Atzavara, 18: 89-100. species.pdf [Data de consulta: 15-01-2019] LLENSA DE GELCÉN, D. S. 1945. Inventario razonado de la FERRER, P.P., M. GUARA & E. FRAGO. 2005. Wedelia glauca Flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos (Ortega) O. Hoffmann ex Hicken i Oenothera biennis L., dues Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos noves espècies aŀlòctones per a la província de Castelló. Butlletí de Agricultura, 5: 119-290. de la Institució Catalana d’Història Natural, 73: 94-96. MACÍAS, C. 2004. Gamochaeta coarctata (Willd.) Kerguélen: FONT, J. 2000. Estudis botànics de la serra de l’Albera. Catàleg una nova espècie aŀlòctona a Catalunya. In: Notes breus (flora). florístic general i poblament vegetal de les Basses de l’Albera. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 72: 97-98. Tesi doctoral (inèdita). Universitat de Girona. 711 p. Disponible MACÍAS, C., GONZÁLEZ, V. & HOYO R. 1996. Sobre la presència a: http://datos.bne.es/obra/XX3080970.html [Data de consulta: de Verbena bonariensis L. al delta del Llobregat (Barcelona). In: 15-01-2019] Notes breus (flora). Butlletí de la Institució Catalana d’Història FONT, X. 2019. Mòdul de flora i vegetació. Banc de Dades de Natural, 64: 75. Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat MALLOL, A. & MAYNÉS, J. 2008. Nous xenòfits al Baix Empordà de Barcelona. Disponible a: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/ (Catalunya). Acta Botanica Barcinonensia, 51: 59-77. homepage.html [Data de consulta: 15-01-2019] MAPAMA. 2013. Alternanthera philoxeroides (Mart.) Griseb. FONT, X. & VIGO, J. (editors) 2007. Atlas Corològic, 14. ORCA. Fichas del Catálogo español de especies exóticas invasoras. I.E.C. (Secció de Ciències Biològiques). 612 p. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio FONT, X. & VIGO, J. (editors) 2008. Atlas Corològic, 15. ORCA. Ambiente. Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/biodi­ I.E.C. (Secció de Ciències Biològiques). 590 p. versidad/temas/conservacion-de-especies/alternanthera_ FONT QUER, P. 1916. La secció botànica del Museu de Ciències philoxeroides_2013_tcm7-306917.pdf [Data de consulta: 15-01- Naturals. Junta de Ciències Naturals, Anuari 1916: 79-105. 2019]. GARBARI, F., & PEDULLÀ, M. L. 2001. Alternanthera philo­ MARTÍNEZ-SAGARRA, G., DEVESA, J. A., & CRESPO, M. B. xeroides (Mart.) Griseb.(Amaranthaceae), specie nuova per la 2016. Pascalia glauca Ortega (Asteraceae), nueva para la flora de flora esotica d’Italia. Webbia, 56: 139-143. Andalucía Occidental. Acta Botanica Malacitana, 41: 317-318. GBIF Secretariat 2017 – GBIF Backbone Taxonomy. Checklist MENNEMA, J. 1989. A taxonomic revision of Lamium (Lamiaceae). dataset. Alternanthera philoxeroides Griseb. Disponible a: Leiden Botanical Series 11. Brill, Leiden. 196 p. https://doi.org/10.15468/39omei. accessed via GBIF.org [Data de Mercadé, A. 2016. Estudis de flora i vegetació del Moianès i consulta: 15-01-2019]. àrees properes. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia GESTI, J. & VILAR, L. 2019. Aportacions al coneixement de la i Ciències Ambientals. Tesi doctoral (inèdita). Universitat de flora de les Guilleries orientals i àrees properes (nord-est de Catalunya). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona. 619 p. Disponible a: [Data de consulta: 15-01-2019] GLOBAL INVASIVE SPECIES DATABASE. 2019. Alternanthera MONTSERRAT, P. 1955-1964. Flora de la cordillera litoral philoxeroides. Disponible a: http://www.iucngisd.org/gisd/ catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). species.php?sc=763 [Data de consulta: 15-01-2019]. Collectanea Botanica (Barcelona), 4: 351-398; 5(1): 1-86; 5(2): GOLDBLATT, P. 1989. The genus Watsonia. A systematic 297-351; 5(3): 613-657; 6(1-2): 1-48; 6(3): 387-453. monograph. Annals of Kirstenbosch Botanic Gardens. MONTSERRAT, P. 1968. Flora de la cordillera litoral catalana Kirstenbosch, South Africa. 148 p. (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Caja de GÓMEZ-BELLVER, C., NUALART, N., IBÁÑEZ, N., BURGUERA, Ahorros de Mataro. Mataró. 453 p. C., ÁLVAREZ, H. & LÓPEZ-PUJOL, J. 2019. Noves dades per NENTWIG, W., BACHER, S., KUMSCHICK, S., PYŠEK, P., & a la flora al·lòctona de Catalunya i el País Valencià. Butlletí de la VILÀ, M.. 2018. More than “100 worst” alien species in Europe. Institució Catalana d’Història Natural 83: 23–40. Biological Invasions 20, 1611–1621 Butlletí ICHN 84, 2020 APORTACIONS A LA FLORA AĿLÒCTONA DE LA SERRALADA LITORAL CENTRAL 49 GEA, FLORA ET FAUNA NINOT, J.M., QUADRADA, R. V. & CARRILLO, E. 1999. Flora Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula). ORSIS, 29: del massís de la Fembra Morta. Miscellanea Aqualatensia, 9: 205-229. 9-82. SANZ-ELORZA, M.. GUILLOT, D. & DELTORO, V. 2011. La Oliver, X., Béjar, X., Lockwood, M. & Drake, I. 2009. flora alóctona de la Comunidad Valenciana (España). Botanica Aportacions al coneixement de la flora vascular de la Garrotxa i Complutensis, 35: 97-130. comarques veïnes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història SANZ, E. & SOBRINO, E. 2002. Plantes vasculars del quadrat Natural, 75: 146-152. UTM 31T CF34. Cambrils. ORCA: Catàlegs florístics locals. OLIVER, X. (ed.) 2015. Lithodora, Novetats Botàniques de la 13. Secció de Ciències Biològiques. Institut d’Estudis Catalans. Garrotxa, 2013. ICHN Delegació de la Garrotxa, Olot. 20 p. Barcelona. 49 p. OEPP/EPPO. 2016. Alternanthera philoxeroides (Mart.) Griseb. SÁNCHEZ GULLÓN, E. & VERLOOVE, F. 2015. New records of Bulletin OEPP/EPPO, 46: 8–13. interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. V. Lazaroa, 36: OTTO, R., & VERLOOVE, F. 2016. Nuevos xenófitos de La Palma 43-50. (Islas Canarias, España), con énfasis en las especies naturalizadas SOSA, A. J., GREIZERSTEIN, E., CARDO, M. V., TELESNICK, y (potencialmente) invasoras. Collectanea Botanica (Barcelona), M. C. & JULIEN, M. H. 2008. The evolutionary history of an 35, e001. doi:http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2016.v35.001 invasive species: alligator weed, Alternanthera philoxeroides. In: Pino, J. & ÁLVAREZ, E. 2019. Exocat. Sistema d’informació XII International Symposium on Biological Control of Weeds: de les espècies exòtiques de Catalunya. CREAF-Generalitat de 435–442. CABI, Wallingford, UK. Catalunya. Disponible a: http://montesdata.creaf.cat/Exocat UBACH, M. 1950. La Veronica peregrina L. en Cataluña. [Data de consulta: 15-01-2019] Collectanea Botanica (Barcelona), 2(3): 439. Pérez, R. P., Pérez, J. J. P., & Silva-Pando, F. J. 2014. UICN France et AFB. 2019. Alternanthera philoxeroides. Base Aportaciones a la flora del Parque Nacional marítimo-terrestre d’informations sur les espèces introduites et leur gestion. Centre de las Islas Atlánticas. Nova Acta Científica Compostelana de ressources Espèces exotiques envahissantes. Disponible a: (Bioloxía), 21: 99-105. http://especes-exotiques-envahissantes.fr/espece/alternanthera- PUJADAS, A. 2010. Lamium. In: Morales, R., Quintanar, A., philoxeroides [Data de consulta: 15-01-2019] Cabezas, F., Pujadas Salvà, A. J. & Cirujano, S. (eds.), Flora VÁZQUEZ, J. R. 2009. Contribución al conocimiento de la flora Iberica, vol. 12: 180-196. Madrid: Real Jardín Botánico. del Alto Palancia (Castellón). Flora Montiberica, 42: 83-85. PYKE, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona VÁZQUEZ, J. R. & ALBIACH, X. 2016. Adiciones y correcciones catalana. Collectanea Botanica (Barcelona), 27, 95-104. a la flora alóctona de la provincia de Castellón: Cactáceas. RIGOL, R. 2017. Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth Bouteloua, 24: 3-10. a la ribera del Besòs i del Mogent. Miconia, 2: 41-64. VERLOOVE, F. 2003. Physalis ixocarpa Brot. ex Hornem, y ROBLEDO, A., RÍOS; S. & ALCARAZ, F. 1996. Notas sobre la Verbena litoralis Kunth, dos nuevos xenófitos en España y datos flora alóctona del sureste ibérico (España), II. Anales de Biología sobre la flora alóctona vascular en Cataluña (España). Lazaroa, Facultad de Biología de la Universidad de Murcia, 21: 47-54. 24: 7-11. ROMERO, M. I. & AMIGO, J. 2012. Pennisetum clandestinum VERLOOVE, F. 2005. New records of interesting xenophytes in (Gramineae) naturalizada en un espacio protegido de la Spain. Lazaroa, 26: 141-148. costa gallega (NO Península Ibérica). Nova Acta Científica VERLOOVE, F. 2017. New xenophytes from the Canary Islands Compostelana, 19: 97-100. (Gran Canaria and Tenerife. Spain). Acta Botanica Croatica, 76: ROMERO, M. I., & AMIGO, J. 2015. Alternanthera philoxeroides 120–131. (Mart.) Griseb. naturalizada en el NO ibérico. Nova Acta VERLOOVE, F., AYMERICH, P., GÓMEZ-BELLVER, C. & Científica Compostelana (Bioloxía), 22: 1-4. LÓPEZ-PUJOL, J. 2019. Chorological notes on the non-native ROMERO-ZARCO, C. 2004. Sobre algunos neófitos y otras citas flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain). Butlletí de interesantes para la Flora de Andalucía Occidental. Acta Botanica la Institució Catalana d’Història Natural, 83:133-146. Malacitana, 29: 305-310. VERLOOVE, F. & GUIGGI, A. 2019. Further records of cacti ROVIRA, A. 1987. Galinsoga ciliata (Rafin.) S.F. Bleke, adventícia (Cactaceae) from Tarragona province, Catalonia (Spain). nova per a Catalunya, i altres aportacions. In: Notes breus sobre Haseltonia, 26: 1-13. la flora dels Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ-GULLÓN, E. 2008. New records d’Història Natural, 54: 88. of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Royo, F. 2006. Flora i vegetació de les planes i serres litorals Malacitana, 33: 147–167. compreses entre el riu Ebro i la serra d’Irta. Tesi doctoral. VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ-GULLÓN, E. 2012. New records Universitat de Barcelona. 1131 p. Disponible a: [Data de consulta: 15-01-2019] Peninsula. II. Flora Mediterranea, 22: 5-24. SÁEZ, L., CARRILLO, E., MAYOL, M., MOLERO, J. & VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT, J. M. 2007. A propòsit de VALLVERDÚ, J. 2000. Noves aportacions a la flora de les plantes naturalitzades. L’Atzavara, 15: 73-82. les comarques meridionals de Catalunya. Acta Botanica VILAR, L., BOU, J., GESTI, J. & FONT, J. 2018. Notes sobre Barcinonensia, 46: 97-118. plantes al·lòctones al NE de Catalunya, amb especial atenció a SÁEZ, L., GALÁN DE MERA, A., PYKE, S., PIÉ, G. & males herbes dels arrossars. Butlletí de la Institució Catalana CARNICERO, P. 2015. New data on vascular plants from d’Història Natural, 82: 5-7. Butlletí ICHN 84, 2020