D O SSIE R POBLES ABANDONATS Una aproximació al sistema demogràfic del Berguedà Joaquín Recaño Valverde El desequilibri entre població i han modelat les estructures de- ble despoblació, localitzat en els guals. La resta de municipis, un territori, encara que de notable mogràfiques i territorials del Ber- municipis de més altitud, trobem total de 24, van experimentar de- actualitat és la conseqüència d’un guedà del present. uns pobles i petites ciutats a la vall creixements destacables, amb una llarg i complex procés secular que En les properes pàgines, realit- del riu Llobregat amb densitats evolució temporal producte de la ha afectat des de fa més d’un se- zarem una aproximació als prin- mitjanes i altes. dinàmica econòmica local i de gle el conjunt de les terres cata- cipals components del creixe- Si considerem globalment factors estructurals vinculats al lanes de l’interior i, especialment, ment demogràfic de la comarca, l’evolució de la població de la món agrari. En aquesta evolu- la comarca de Berguedà. No es dibuixant les principals fites en comarca a llarg termini, entre el ció, es van alternar períodes d’un tracta d’un procés homogeni en el procés de despoblació i des- cens de 1860 i les últimes dades intens èxode rural amb d’altres el temps, ja que presenta al llarg crivint quins són els components disponibles de 2020, podem des- d’estancament demogràfic. Mol- del territori català cronologies i contemporanis que expliquen la tacar el següent: només 7 dels 31 tes d’aquestes fases no es poden intensitats espacials molt diver- seva actual situació demogràfica. municipis de la comarca van re- deslligar dels processos demogrà- ses en les quals són factors do- gistrar un creixement demogràfic fics que van produir al conjunt de minants tan els condicionants El factor geogràfic positiu, aquest va ser de dimen- Catalunya, entre ells la ràpida re- econòmics locals. En el cas del El primer resultat a destacar és la sions i temporalitats molt desi- ducció de la fecunditat que afectà Berguedà, hauríem de considerar importància del factor geogràfic com a factors expulsors la crisi en el desenvolupament demo- Mapa 1. Municipis que creixen i decreixen agrària de finals de segle xix, les gràfic de la comarca amb un clar al llarg del període 1860-2020 dificultats del sector tèxtil i del contrast entre els pobles de la carbó ja avançat el segle xx i d’al- muntanya situats a dreta i esquer- tres de caràcter més estructural ra de la vall del Llobregat. La co- vinculats a les transformacions marca, constituïda actualment per demogràfiques de més llarg re- 31 municipis, ocupa una superfí- corregut, com la transició demo- cie de 1.185 km2, un 3,69 per cent gràfica, el pas d’un règim d’alta de Catalunya amb una densitat de natalitat i mortalitat a un altre de 33,7 habitants per km2 l’any 2020. baixa natalitat i mortalitat i en el Aquests valors es troben molt què ha estat involucrada tota la lluny dels que presenta Catalunya societat catalana. en el mateix any, 242,3 habitants Des del punt de vista de la de- per km2). En conjunt, es tracta mografia, que és el que ens ocupa d’una comarca poc densa, amb en aquest text, la població rural forts desequilibris demogràfics catalana i berguedana presenta interns derivats d’una complexa una sèrie de problemes comuns: i llarga història de despoblació a) unes baixes densitats; b) un i redistribució territorial. La in- pronunciat envelliment, amb una tensitat del procés de despoblació significativa proporció de per- que ha patit queda al descobert sones majors de 65 anys; c) una amb una dada molt significati- relativa escassetat de dones, pro- va: la densitat actual és similar a ducte d’una històrica emigració la registrada el 1930 (33,4 habi- diferencial per sexe i, d) una me- tants per km2). Encara més, 18 nor participació en els rèdits de la dels 31 municipis de Berguedà Municipis de decreixen recent immigració internacional, presenten densitats al 2020 per Municipis de creixen que s’ha caracteritzat en aquests sota dels 10 habitants per Km2 i espais per la seva volatilitat, amb 7 d’aquests últims se situen fins i L’evolució de la població és diferent entre els territoris de muntanya i un nombre significatiu d’immi- tot per sota dels 3 habitants per aïllats de les principals vies de comunicació i la vall del Llobregat. grants de pas. Aquests factors km2. Front aquest espai de nota- FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES DE CENSOS I PADRONS DE POBLACIÓ. L’EROL 29 intensament la comarca del Ber- Mapa 2. Data en la qual les poblacions de Berguedà Els resultats obtinguts situen guedà. aconsegueixen el seu màxim poblacional l’inici del procés d’èxode rural a L’èxode rural va ser molt intens mitjan el segle xix. Així el 1860, en diversos municipis de la mun- 18 dels 31 municipis de Bergue- tanya. Gisclareny, La Quar, Sant dà registren el seu màxim pobla- Jaume de Frontayà i Fígols, mu- cional. Aquest resultat confirma nicipis que tenien entre els 400 i que la despoblació de la comarca 500 habitants al 1860, presenta- és un procés de molt llarga dura- ven l’any 2020 unes grandàries da que no pot atribuir-se a dates poblacionals que oscil·laven en- recents. En els últims anys el que tre els 26 i 49 habitants. Actual- es produeix realment és la culmi- ment, Gisclareny és e poble més nació del deteriorament demo- petit de Catalunya. Una evolució gràfic que va començar fa més contrària es registrà en els muni- d’un segle, a través d’un pendent cipis de menys altitud localitzats molt suau de decreixement prò- a la vall del Llobregat, on es pro- xim a l’estancament. Els munici- dueixen els majors creixements, 1860 pis de la vall del Llobregat pre- tot i que aquests passin per di- 1920 senten els màxims poblacionals ferents fases fins i tot de retrocés 1930 en dates més recents. Entre ells demogràfic. 1955 destaca Berga, que obté el volum El reflex cartogràfic d’aquest 1960 més alt de població el 2010, en la llarg procés es pot observar al 1965 fase d’inici de la Gran Recessió mapa 1, on els municipis de la co- 1975 del 2008. Sorprèn, d’altra banda, marca situats a la conca del Llo- 2010 que els municipis més dinàmics, bregat són els únics que a llarg situats al sud de la comarca en termini han crescut. A l’est i oest El procés de despoblació afecta municipis berguedans ple eix del Llobregat hagin arri- de la vall del Llobregat, tots els des de fa un segle i mig. FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR bat als seus màxims poblacionals municipis experimenten un fort DE LES DADES DE CENSOS I PADRONS DE POBLACIÓ. en la dècada dels seixanta de se- decreixement que s’accentuà per gle xx, en els anys previs a la re- la influència de dos factors inter- ria de municipis de Berguedà va cessos de pèrdua de població es cessió econòmica de comença- relacionats: l’altitud i l’aïllament ser molt desigual, les trajectò- van allargar més d’un segle. En ments dels setanta, com és el cas de les principals vies de comu- ries temporals van tenir, final- el mapa 2, hem localitzat el mo- Puig-reig i Gironella. nicació. ment, importants repercussions ment temporal en què cada mu- Aquesta dinàmica general La cronologia de la despo- en el resultat global de les pèr- nicipi de la comarca va aconse- amaga, però, diferents períodes blació que va afectar la majo- dues demogràfiques, alguns pro- guir el seu màxim poblacional. de creixement i decreixement (fi- gura 1). lligats a l’evolució econò- mica local que escapen a l’anàli- Figura 1. Evolució de la població del Berguedà (1860-2020) si presentada en aquest text. Un dels principals factors geogràfics 40.000 que organitza el creixement a es- cala territorial és la conca del riu 35.000 Llobregat que travessa de nord a sud la comarca i estructura la xar- 30.000 xa de transport. En aquestes àrees s’han produït els creixements més significatius i les majors resistèn- 25.000 cies a la despoblació. El 1860, els municipis del Ber- 20.000 guedà que van perdre població entre aquest any i 2020 represen- 15.000 taven el 62,4% dels efectius de- mogràfics. Aquest mateix grup, 10.000 concentrava el 2020 només un 17,2% de la població. Per con- tra, Berga que només sumava el 5.000 18,3% de la població a mitjans del segle xix arriba al 41,9% el 0 2020. En resum, despoblació in- 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000 2020 tensa de les àrees perifèriques i de Municipis que creixen Municipis que decreixen muntanya de la comarca i con- centració en les poblacions de la Tot i passar per diferents cicles la caiguda de població als municipis que decreixen és persistent. vall del Llobregat. Tot això en un FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES DE CENSOS I PADRONS DE POBLACIÓ. context de modest creixement i 30 L’ E R OL fins i tot retrocés del conjunt de Civil. A partir de la dècada dels Gran Recessió de 2008 va in- des de la comarca i que al mateix Berguedà. seixanta, l’estancament de la po- terrompre de nou el creixement temps es posi en valor la residèn- blació de les àrees més dinàmi- produint un decreixement pas- cia en àrees poc denses, aquest úl- Les dinàmiques ques és una mostra clara de les satger de la població. Les últimes tim resultat podria revifar la im- temporals dificultats demogràfiques que re- dades conegudes després de la migració nacional procedent de Com hem subratllat, les dinà- gistren aquests municipis, inca- crisi mostren una lleugera recu- la regió metropolitana de Barce- miques temporals del procés de paços d’atreure l’èxode rural de peració de la immigració. lona. Però aquestes hipòtesis ne- despoblació no han estat line- la comarca i fins i tot de retenir Ara bé, els efectes de la CO- cessiten d’una confirmació amb als (Figura 1 i taula 1). Podem el seu propi creixement vegeta- VID-19 plantegen diferents rep- dades que no coneixerem fins a establir una sèrie de cicles de tiu. Les dades d’evolució mostren tes: d’una banda s’hauran reduït finals d’aquest mateix any. creixement demogràfic a la co- clarament que tota la comarca es els fluxos de l’estranger pel tan- marca. Els municipis més petits, converteix en una àrea expulso- cament de fronteres i la limitació La natalitat per exemple, van experimentar ra. El lent declinar en què incor- dels vols internacionals. D’altra i la mortalitat un procés intens de despoblació ren els municipis de la vall del banda, és possible que el seu im- Fins ara hem descrit l’evolució entre 1860 i 1887, en el qual van Llobregat se salvarà per l’efecte pacte sobre el creixement demo- de la població del Berguedà a reduir la seva població en gairebé de la immigració inesperada de gràfic sigui negatiu però ignorem través del nombre d’efectius. En un 50 per cent. La crisi agrària l’estranger, que durant almenys amb les dades actuals quina serà les properes pàgines indaguem d’aquesta etapa i els incipients una dècada va permetre un crei- la seva extensió temporal: es pot els components demogràfics que processos d’industrialització a la xement d’aquests municipis. La produir una reducció de les sorti- expliquen l’evolució recent de la regió de Barcelona i la conca del riu Llobregat són responsables Taula 1. Evolució de la població del Berguedà (1860-2020) d’aquesta dinàmica. Entre 1887 i 1920, es produeix un estanca- Municipi 1860 1900 1930 1950 1975 2001 2010 2020 ment demogràfic de les àrees Avià 1.238 1.197 2.395 2.208 2.031 1.892 2.223 2.220 rurals de Berguedà, trencat per l’impacte positiu de la prime- Bagà 1.051 800 1.021 1.275 2.113 2.091 2.361 2.140 ra onada immigratòria proce- Berga 5.606 5.747 6.816 8.379 12.978 14.509 17.161 16.760 dent del sud-est de la península. Borredà 1.260 837 1.090 863 516 482 604 464 D’aquesta manera, entre 1910 i Capolat 545 237 340 316 184 60 82 84 1936, es produeix una lleugera Casserres 1.282 1.457 1.734 1.746 2.008 1.595 1.583 1.588 recuperació demogràfica de les àrees rurals de la comarca que Castell de l'Areny 603 249 292 182 49 48 75 67 es trenca amb l’arribada de la Castellar de N'Hug 1.005 573 616 415 153 186 187 156 Guerra Civil. És molt probable Castellar del Riu 462 307 294 273 170 120 163 176 que en aquesta etapa l’èxode ru- Cercs 919 532 1.976 3.186 2.658 1.439 1.326 1.150 ral es mantingués, encara que en intensitats menors que en etapes Espunyola, L' 641 383 569 490 422 260 262 242 anteriors. Fins a 1960, la pobla- Fígols 397 219 324 314 58 49 54 43 ció d’aquestes àrees va variar poc. Gironella 697 2.953 4.505 4.410 5.671 4.875 5.067 4.946 No obstant això, a partir de 1960 Gisclareny 486 225 185 136 24 25 33 26 es produeix un accelerat procés de despoblació al qual segueix, Gósol 1.173 718 604 546 231 228 225 206 des d’inicis de segle xxi, un suau Guardiola de Berguedà 1.098 589 1.336 1.334 1.452 968 1.024 941 declinar rumb al límit dels 5000 Montclar 477 353 361 361 286 120 112 139 habitants en el conjunt de la po- Montmajor 1.136 694 866 1.016 749 459 483 469 blació rural de Berguedà previsi- Nou de Berguedà, La 517 262 501 460 181 160 155 162 ble d’aquí a una dècada. Per contra, els municipis si- Olvan 936 786 1.447 1.479 1.511 891 902 858 tuats en l’eix del Llobregat van Pobla de Lillet, La 2.315 1.340 2.674 2.468 2.034 1.393 1.303 1.093 mantenir la seva població entre Puig-reig 728 3.709 5.518 5.745 5.747 4.275 4.333 4.295 1860 i 1877. És a dir, no van per- Quar, La 491 281 244 200 58 76 59 49 dre població però sí que van patir un clar estancament demogràfic. Sagàs 615 343 478 499 281 156 141 145 Des de la demografia sabem que Saldes 1.062 369 582 864 297 311 340 278 aquests resultats amaguen real- St. Jaume de Frontanyà 427 214 198 159 15 26 24 30 ment un saldo migratori nega- Sta. Maria de Merlès 740 403 612 604 410 163 162 184 tiu d’escassa dimensió però que, finalment, les caracteritza com a Vallcebre 1.003 459 563 618 480 269 268 249 espais lleument expulsors. Pos- Vilada 923 502 790 765 643 537 516 419 teriorment, des d’inicis de se- Viver i Serrateix 834 479 669 622 585 196 188 172 gle xx fins a 1960 es produeix Berguedà 30.667 27.217 39.600 41.933 43.995 38.087 41.683 39.980 un creixement continuat, tren- cat pel petit impàs de la Guerra FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES DE CENSOS I PADRONS DE POBLACIÓ L’EROL 31 Figura 2. Moviment natural de la població al Berguedà (1975-2019) últimes zones de muntanya, for- tament envellides on el nombre de joves és molt reduït, i per tant les seves potencials sortides són poc nombroses, la dinàmica na- tural és en l’actualitat el principal mecanisme de despoblació. Les migracions Abordarem ara l’evolució recent del component migratori. A di- ferència d’altres etapes, la immi- gració d’aquests últims anys ha afavorit la feble demografia de la comarca, encara que els seus efec- tes sobre el territori de Berguedà siguin un cop més molt desiguals. En aquest sentit, la principal novetat del model migratori ac- tual és l’important paper que han passat a exercir els estrangers en tots els moviments migratoris in- terns i exteriors de Catalunya. En àmplies zones de les àrees rurals, i el Berguedà no n’és una excep- Les àrees rurals del Berguedà es caracteritzen, en termes generals, per una mortalitat més baixa que la del conjunt de Catalunya. FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES D’IDESCAT ció, són els veritables dinamit- zadors dels intercanvis migrato- ris. Els nascuts a l’estranger tenen població de la comarca: el crei- ció gradual dels valors des de àmbits rurals i del 8 per cent en en l’actualitat un paper estruc- xement natural i el creixement mitjans de la dècada dels setanta Berga i els altres municipis més tural en la mobilitat geogràfica migratori. Finalment, veurem els fins a l’any 1995. A continuació, poblats, tindrà un efecte negatiu a Catalunya. Tot i la crisi, un de impactes que aquesta evolució i d’acord amb les tendències do- sobre la natalitat en els propers cada quatre moviments interns a provoca sobre les estructures de- minants a Catalunya, es produeix anys. Això vol dir que les àrees Catalunya durant els anys 2001- mogràfiques. una lenta recuperació d’aquest rurals del Berguedà veuran min- 2019 pot ser atribuït a aquest El patró de la mortalitat dins indicador fins a l’any 2008. A vades encara més les seves capa- grup de població. L’aspecte més la comarca del Berguedà pre- partir de llavors, l’impacte de la citats de renovació demogràfica destacat d’aquesta contribució és senta una estabilitat temporal i crisi econòmica no ha estat gens per la via de la natalitat, alhora que els immigrants joves ocupen una tendència a la disminució de menyspreable, produint una re- que veuran incrementar les se- una posició predominant en els la variabilitat local de les taxes gressió dels indicadors en el úl- ves pèrdues per l’augment de la moviments migratoris interns de de mortalitat, molt influenciada tims anys en el quals els naixe- mortalitat vinculat amb el procés mitjana i llarga distància dintre i per la petita dimensió de bona ments van caure gairebé un 30 d’envelliment. fora de Catalunya, entre els que part dels pobles de la comarca. per cent. L’esperable augment de L’evolució conjunta dels com- han anat substituint el paper que Aquesta tendència es preveu que la fecunditat que plantejava la re- ponents de mortalitat i natali- abans realitzava la població au- es consolidi en els propers anys. cuperació econòmica s’ha refre- tat s’expressa a través de el crei- tòctona. Malgrat el creixement de les ta- nat per dues raons: d’una banda xement natural. L’augment En aquest sentit, el Berguedà xes brutes de mortalitat, les àre- la comarca del Berguedà s’apropa progressiu de les taxes de mor- ha evolucionat des d’un model es rurals del Berguedà es carac- en el futur més pròxim a una es- talitat i la disminució parella de migratori on predominaven els teritzen, en termes generals, per tructura demogràfica gens pro- la natalitat han donat lloc a un moviments rurals-urbans i des de una mortalitat més baixa que la pícia a la fecunditat; d’altra, els creixement natural negatiu de la la resta d’Espanya a un altre on la del conjunt de Catalunya, ten- efectes colaterals de la Covid-19 comarca des de 1985. Aquest és mobilitat migratòria es caracte- dència amagada per l’efecte d’es- sobre la fecunditat provocaran en l’actualitat una de les caracte- ritza per intercanvis entre unitats tructura que infla les taxes brutes molt probablement un enfonsa- rístiques estructurals del model de les mateixes característiques, de mortalitat, especialment en els ment sense precedents en la fe- de població del Berguedà, i que però en els contextos espacials municipis més petits. En els pro- cunditat de la població del Ber- s’anirà agreujant en els propers més propers. La conjuntura mi- pers anys assistirem a la paradoxa guedà, en la línia del que esperem anys. Aquest creixement natu- gratòria és la que determina i de- que els territoris més envellits del pel conjunt de Catalunya. En re- ral negatiu s’accentua en les àre- terminarà en el futur més pròxim Berguedà disposaran d’una mor- sum, la contribució dels naixe- es de muntanya de la comarca, on les fases d’augment i decreixe- talitat real més baixa però la seva ments al creixement de la pobla- les taxes de mortalitat creixen de ment local del Berguedà com a contribució al nombre de defun- ció berguedana perdrà pistonada manera significativa per l’efecte resposta a la situació de creixe- cions creixerà constantment per en el pròxims anys. L’apreciable d’una població fortament enve- ment natural negatiu. La tendèn- l’efecte de l’envelliment. reducció de la població femeni- llida i, per la mateixa raó, es pre- cia general d’evolució dels saldos Pel que fa a la natalitat del Ber- na en edats de procrear, d’un 30 senten unes taxes de natalitat en migratoris per origen es pot ob- guedà, hem assistit a una reduc- per cent entre 2001 i 2020 en el contrastada reducció. En aquestes servar a la figura 3. 32 L’ E R OL L’evolució dels fluxos migrato- Figura 3. Saldos migratoris amb diferents àmbits territorials (1988-2019) ris del Berguedà està vinculada a l’evolució de la conjuntura eco- nòmica i, especialment, al des- envolupament de la Gran Reces- sió del 2008. En la fase alcista del cicle econòmic que s’estén des de 2002 a 2007-2008, els saldos mi- gratoris van créixer: els intercan- vis amb la resta de Catalunya van experimentar lleugers increments. Aquest tipus de mobilitat interna aconsegueix el seu màxim el 2007; els saldos amb la resta d’Espanya es mantenen en nivells pròxims a zero; la immigració de l’estranger arriba als seus màxims l’any 2007; però el màxim de sortides a l’es- tranger és l’any 2010. És la immi- gració amb l’estranger la que té un major protagonisme a la comar- ca, molt afectada per la recessió econòmica: els saldos migratoris amb l’estranger entren en valors negatius el 2009 i es mantenen en Les migracions determinen i determinaran en el futur més pròxim les fases d’augment i decreixement local. aquests termes fins a l’any 2015 FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES D’IDESCAT en què tornen a experimentar un elevat increment anual, que se- gurament es veurà truncat pels La piràmide de població L a i m a t ge m é s ac l a r i d o - ditat i, més tard, amb un accelerat efectes de la Covid-19 durant els ra d’aquest procés són les pirà- procés d’envelliment, més intens anys 2020 i 2021. En tot cas, ha En paral·lel al creixement demo- mides molt envellides de 2020 en els municipis rurals. estat la immigració de l’estranger gràfic de la població del Bergue- que es mostren a la figura 4. És Els menors de 15 anys repre- la que ha frenat el procés de des- dà, s’ha produït una profunda al començament de la dècada senten el 2020 el 13,1 per cent de població global de la comarca, no transformació de la seva estruc- dels vuitanta del segle xx quan es la població i els majors de 64 el així de molts dels seus municipis tura per edats, amb una reducció produeix la gran transformació 24,5%, amb valors que s’accentu- que segueixen perdent població gradual del pes relatiu dels joves i de la piràmide poblacional de la en en els àmbits rurals, amb una pel seu escàs poder d’atracció im- un augment sostingut i accelerat comarca vinculada, inicialment, menor proporció de nens (10,7%) migratòria. del pes de la gent gran. amb la forta caiguda de la fecun- i més elevada de gent gran (29 %). Figura 4. Piràmides de població del Berguedà (2020) Àrees rurals Municipis més poblats A començament de la dècada dels vuitanta del segle XX es produeix la gran transformació de la piràmide poblacional. FONT. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES DEL PADRÓ CONTINU DE 2020 L’EROL 33 Els canvis en l’estructura per edats adultes-joves a les adultes-madu- muntanya amb una piràmide en- blació del Berguedà?. Erol, L’: revista cultural del Berguedà, 23-25. es constaten d’una manera sintè- res; i, c) els avenços en la longevi- vellida i un escàs poder d’atracció PINILLA, V.; AYUDA, M. I. i SÁEZ, L. A. tica en l’evolució de l’edat mitjana tat que han permès que més indi- per a les que s’augura un futur (2008). «Rural depopulation and the de la població, que es caracterit- vidus de cada cohort sobrevisquin demogràfic problemàtic. migration turnaround in Mediterrane- za per una tendència molt estable a edats avançades i, a més, visquin an Western Europe: a case study of Ara- de creixement des dels inicis del més anys. Entre tant s’ha produït gon». Journal of Rural and Community Bibliografia Development, 3 (1), 1-22. segle xxi, amb una edat mitjana un altre efecte important, la mas- RECAÑO, J. (2017) «La sostenibilitat de- de la població rural de Berguedà culinització de les àrees rurals que AJENJO, M.; ARRIBAS, R.; BLANES, A.; mogràfica de l’Espanya buida», Perspec- de 47,9 anys en els homes i 50,8 passa de 107 homes per cada 100 MENDIZABAL, E. I MÓDENES, J.A. tives Demogràfiques, nº 7, pp. 1-4 (1998), La població de Catalunya, 1986- RECAÑO, J. i SOLANA, M. (1998), «Mi- anys en les dones i unes edats més dones el 2001 a 109 el 2020. Per 1991, Generalitat de Catalunya, Depar- gració residencial entre Catalunya i la baixes en els municipis més di- contra, en les àrees més urbanes tament de Polífica Territorial i Obres resta d’Espanya, a Giner, S. (ed.), La nàmics de la vall del Llobregat, de la comarca aquest mateix indi- Públiques Societat Catalana, Barcelona, Institut on aquests indicadors suposen de cador oscil·la entre 95 i 99 homes CABRÉ, A. (1992), «Les migracions en d’Estadística de Catalunya. la reproducció de la població catalana ROSIÑOL, L. B. (2020). El Berguedà silen- 46,6 i 47,8 anys per a homes i do- per cada 100 dones. 1880-1980», Documents d’Anàlisi De- ciós: els seus «micropobles». Erol, L’: re- nes respectivament. Aquests in- mogràfica, 19-20, p.33-55. Conclusió vista cultural del Berguedà, (144), 74-75. dicadors mostren una tendència CABRÉ, A., PUJADAS, I. (1984), «Pobla- TRESSERRA, M. À. (1996). L’envelliment gradual de creixement, a excepció Potser el resultat més interessant ció i recursos humans a Catalunya», en de la població al Berguedà. Erol, L’: re- VVAA (ed.), Reconeixement territorial dels primers anys del segle xxi en d’aquesta breu contribució ha vista cultural del Berguedà, 26-27. de Catalunya, Barcelona, Generalitat VIDAL BENDITO,T. (1979). «Èxode rural els quals s’estabilitza l’edat mitja- estat constatar que no hi ha un de Catalunya, Departament de Política i problemàtica demospacial a Catalunya na com a conseqüència de l’arri- sol espai demogràfic al Berguedà Territorial i Obres Públiques, (Vol. 6-7). (1860-1970)». Estudis d’història agrà- bada de la immigració estrangera, sinó diversos espais: una vall del ESTEVE, A . (2005). «Concentración y ria, 2, 193-207. tres factors expliquen el sostin- Llobregat amb estructures menys asociación espacial del poblamiento: VIDAL, TOMÀS i PUJADAS, I. (1983). La una aplicación a Cataluña en el siglo població. Atlas socioeconòmic de Ca- gut increment del seu valor en els envellides i una certa optimitza- xx». Estudios Geográficos, LXVI (259), talunya Escolar. Volum I, ed. Sirocco, últims vint anys: a) la reducció ció de les estructures demogràfi- 481-505. Barcelona. dels efectius de nens i joves per ques orientades al mercat laboral, GOERLICH, F. J. i MAS, M. (2008). Algunas l’abrupta caiguda dels nivells de amb un índex de dependència pautas de localización de la población Joaquín Recaño Valverde española a lo largo del siglo xx. Investi- natalitat; b) el progressiu despla- demogràfica més reduït; i da- gaciones regionales (12), 5-33. Professor titular de Geografia çament de les generacions nom- vant d’aquest espai més dinàmic MENDIZÀBAL, E. i SÁNCHEZ, E. (1996). Humana de la UAB i investigador broses del baby-boom de les edats es troben les àrees interiors i de De què parlem, quan parlem de la po- del Centre d’Estudis Demogràfics fes-te subscriptor 34 L’ E R OL