«Qui fruit ne sap collir» I Homenatge a Lola Badia Edició a cura de Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler Universitat de Barcelona. Dades catalogràfiques «Qui fruit ne sap collir» : homenatge a Lola Badia ISBN 978-84-9168-648-4 (Edicions de la UB ; conjunt) ISBN 978-84-7226-867-8 (Editorial Barcino ; conjunt) I. Guàrdia Olmos, Joan, escriptor d’un pròleg II. Alberni, Anna, editor literari III. Cifuentes, Lluís, editor literari IV. Santanach, Joan, 1973- editor literari V. Soler, Albert, 1963- editor literari VI. Títol 1. Badia, Lola, 1951- 2. Literatura catalana 3. Literatura medieval 4. Catalunya 5. Antologies 6. Bibliografies 7. Homenatges © Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, s/n 08028 Barcelona Tel.: 934 035 430 www.edicions.ub.edu comercial.edicions@ub.edu Edició tècnica Eulàlia Salvat Golobardes Fotografia del frontispici Josep Losada ISBN (Edicions de la UB) 978-84-9168-648-4 ISBN (Barcino) 978-84-7226-867-8 Dipòsit legal B-942-2021 Impressió i relligat Gráficas Rey És rigorosament prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra. Cap part d’aquesta publicació, inclòs el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagat- zemada, transmesa o utilitzada per cap tipus de mitjà o sis- tema, sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor. Consell Editor Anna Alberni, Lluís Cabré, Miriam Cabré, Rosanna Cantavella, Antònia Carré, Lluís Cifuentes, Isabel Grifoll, Sadurní Martí, Josep Pujol, Xavier Renedo, Josep M. Ruiz Simon, Joan Santanach, Albert Soler, Jaume Torró Índex Presentació, per Joan Guàrdia Olmos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Semblança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Anna Alberni, Pus qu’estorts suy del lach de la mar fonda i la memòria literària d’Andreu Febrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Giovanni Albertocchi, Alessandro Manzoni e l’attesa della Colonna infame . . . 35 Rafael Alemany Ferrer, Diafebus i Hipòlit, junts i en contrast . . . . . . . . . . . . . . 45 Annamaria Annicchiarico, La Lletra consolatòria di Joan Roís de Corella. Qualche postilla filologica, commento, traduzione . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 José Aragüés Aldaz, Ramon de Penyafort, Alfonso el Sabio y Ramon Llull. Itinerario hispánico de un milagro mariano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Jaume Aymar i Ragolta, Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . 81 Rafael Beltran, La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu de Tirant, l’Artemia de la Serafina i altres mares lascives de comèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Anthony Bonner, A qui volia adreçar-se Ramon Llull? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Lluís Cabré, «Per menor món l’hom per tots se nomena». Sobre Ausiàs March i la filosofia natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Miriam Cabré, Cerverí de Girona a la premsa catalana (1835-1938) . . . . . . . . . . 125 Rosanna Cantavella, La carta pròleg d’Aldonça de Montsoriu a la Vita Christi d’Isabel de Villena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Antònia Carré, Els sequaços literaris de Guillem Metge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Lluís Cifuentes i Comamala, La scripta librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 Alejandro Coroleu, Notes sobre la presència del Virgili llatí al segle xvi a la Corona d’Aragó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Chiara Crisciani, L’Epistola contra alchimistas di Nicola Eimeric. . . . . . . . . . . 179 Rocío Da Riva, Els textos rituals dels temples en època babilònica tardana (s. iv–i aC). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 Fernando Domínguez Reboiras, La memoria y la fe. Reflexiones seniles en clave luliana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209 Anton M. Espadaler, Rere el rastre català de Flamenca i del Jaufré . . . . . . . . . . 223 Giorgio Faggin, Galeotto fu Metge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235 Kálmán Faluba, Les paraules polisèmiques batalla i lliça al Curial . . . . . . . . . . . . 239 Anna Fernàndez-Clot, Ministrers i música al Curial e Güelfa . . . . . . . . . . . . . 245 Montserrat Ferrer Santanach, Els altres herois. El cas de Marc Valeri Corb . . 257 Alexander Fidora, L’astròleg maligne. Notes sobre les fonts d’un exemple lul·lià . . 267 Roger Friedlein, L’obra ibèrica d’Otto Denk, historiador de la literatura catalana medieval al segle xix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277 Francisco M. Gimeno Blay, Un trasllat notarial i una butlla de plom de Jaume I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285 Sebastià Giralt, El deix occità de Bartomeu de Tresbens. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301 Francesc J. Gómez, Curial in bivio, la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 David Guixeras Olivet, Eiximenis a la premsa catalana dels anys 1925-1939 . . 329 Robert D. Hughes, Ramon Llull and the rhetoric of prayer. A brief commentary . . 343 Josep Izquierdo, Una aproximació a Jean Gerson i Felip de Malla com a mestre i deixeble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 Xavier Lamuela, Algunes observacions sobre l’etimologia del mot dessen de l’occità antic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363 Jeremy Lawrance, Civic ideals and “humanism” in the Crown of Aragon, 1383-1588. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373 Lino Leonardi, Per l’edizione di Guittone d’Arezzo. «Tutto mi strugge, in pensero e ’n pianto» (vi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391 Albert Lloret, Boscà, Mendoza, Cetina i March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 403 Marta Marfany, Postil·les musicals franceses als Estramps de Jordi de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413 Sadurní Martí, Sobre els falsos profetes al Segon del Crestià. . . . . . . . . . . . . . . . 423 Llúcia Martín Pascual, La Història de Jacob Xalabín, trenta anys després . . . . 433 Tomàs Martínez Romero, Narcís Vinyoles i els petits animals literaris . . . . . . . . . 443 Josep Massot i Muntaner, Higini Anglès i Rafael Patxot i Jubert. . . . . . . . . . . . 451 Annemarie C. Mayer, Llull’s arguments for the existence of God. A reflection on the basis of the Llibre del gentil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461 Jaume Mensa i Valls, Arnau de Vilanova i els títols efectistes . . . . . . . . . . . . . . . . 473 «Qui fruit ne sap collir» II Homenatge a Lola Badia Edició a cura de Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler Índex Károly Morvay, Un tastet de fraseologia del Curial e Güelfa . . . . . . . . . . . . . . . . 11 María de las Nieves Muñiz Muñiz, Tracce del Tirant lo Blanc fra le righe dell’Orlando furioso. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Josep Murgades, Ocurrències de contrafisió en March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Marina Navàs Farré, Fin’amors pon ous al niu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Raquel Parera, El recurs a l’exegesi dantesca en la traducció de la Commedia d’Andreu Febrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Jordi Parramon i Blasco, Els orígens d’un gènere popular. Apunts i comentaris sobre el Cançoneret Rovirola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Gemma Pellissa Prades, «Un monument de la literatura catalana». Apunt sobre els incunables de les Transformacions de Francesc Alegre . . . . . . . . 81 Michela Pereira, Segreti celesti e prassi terrena. Llull, Lavinheta, Bruno . . . . . . . 93 Raffaele Pinto, Dante e ‘La compiuta donzella di Firenze’. Appunti di filoginia ed eterodossia dantesca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Elena Pistolesi, La biblioteca del crociato nel De fine di Raimondo Lullo . . . . . . . 117 Josep Pujol, Francesc de la Via, dues cartes d’amor i una autoritat de Petrarca (amb un ròssec gironí) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Rafael Ramos, Una epístola de Séneca en la poesía de Ferrán Sánchez Calavera . . . 143 Xavier Renedo Puig, Avicenna, Gherardo Segarelli i un estudiant de Cantabrígia en el capítol 63 del Segon del Crestià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Francisco Rico, «Abdalla sarracenus». Las supercherías de Pico della Mirandola . . 165 Maribel Ripoll Perelló, El lul·lisme entre bambolines. La relació epistolar entre Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 Isabel de Riquer Permanyer, Articles de Martí de Riquer a Revista (1952-1955). Llibres i autors catalans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 Pere Rosselló Bover, Nota sobre la poesia lul·liana de Jeroni Rosselló. . . . . . . . . . 203 Josep E. Rubio, Lola Badia, introductora de Ramon Llull. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 Josep Maria Ruiz Simon, Sobre les discrepàncies respecte a la intenció dels autors en els diàlegs de Lo somni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225 Julio Samsó, Astrología matemática en el Llibre de les nativitats de Bartomeu de Tresbens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237 Joan Santanach Suñol, Apunts sobre la influència de la poesia medieval als inicis de la Renaixença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 Simone Sari, Il papa Blaquerna, arabista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271 Albert Soler, L’Arbre dels començaments de medicina de Guillem Pagès . . . . . . . . 285 Josep Solervicens, La construcció d’un Ausiàs March renaixentista en glosses i comentaris cinccentistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295 Barry Taylor, Llull’s Proverbis d’ensenyament in a copy of Hernán Núñez’s Refranes, o proverbios en romance (Salamanca, 1555) in the British Library 307 Maria Toldrà i Sabaté, Notes de Pau Ignasi de Dalmases a la seva col·lecció de manuscrits catalans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 Jaume Torró Torrent, De l’amistat i dels llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 327 Francesc Tous Prieto, Sobre les «Condicions d’amor» i la mort de l’amic. . . . . . . 339 Ilaria Zamuner, Una versione veneziana dell’Epistola ad Alexandrum de dieta servanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347 Resums / Abstracts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365 Bibliografia de Lola Badia (1971-2020), per Lluís Cifuentes i Comamala . . . . . . . . 407 Taula d’adhesions a l’homenatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475 Abreviatures ATCA Arxiu de Textos Catalans Antics, Barcelona: IEC - Facultat de Teologia de Catalunya, 1982-. BSAL Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. DCVB Antoni M. Alcover & Francesc de B. Moll, Diccionari català - valencià - balear, 10 vols., Palma: Moll, 1926-1968. En línia: . DECLC Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona: Curial, 1980-2001. DIEC2. Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. En lí- nia: . EL Estudios Lulianos. Vegeu SL. ENC Els Nostres Clàssics, Barcelona: Barcino, 1924-. FBM Fundació Bernat Metge, Barcelona: Alpha, 1923-. Llull DB Anthony Bonner, dir., Base de dades Ramon Llull, Centre de Docu- mentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona), 2002-. En línia: . MOG Raymundi Lulli, Opera omnia, 8 vols., ed. I. Salzinger, Magúncia: Häffner, 1721-1742. Reimpr. facs.: Frankfurt, 1965. NEORL Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, 5 vols., Palma: Patro- nat Ramon Llull, 1990-. OE Ramon Llull, Obres essencials, 2 vols., Barcelona: Selecta, 1957- 1960 (Biblioteca Perenne, 16-17). ORL Obres originals del Il·luminat Doctor Mestre Ramon Llull, 21 vols., ed. Mateu Obrador et al., Palma: Comissió Editora Lul·liana, 1906- 1950. OS Obres selectes de Ramon Llull, 2 vols., ed. Antoni Bonner, Palma: Moll, 1989 (Els Treballs i els Dies, 31-32). PAM Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 19 Abreviatures ROL Raimundi Lulli, Opera latina, vols. I-V, Palma: Maioricensis Scho- la Lullistica, 1959-1967; vols. VI i segs., Turnhout: Brepols, 1975-. SL Studia Lulliana. Abans EL. SW Selected Works of Ramon Llull (1232-1316), 2 vols., ed. i trad. An- thony Bonner, Princeton: Princeton University Press, 1985. 20 El deix occità de Bartomeu de Tresbens1 Sebastià Giralt (Universitat Autònoma de Barcelona) Els testimonis L’obra astrològica de Bartomeu de Tresbens ha estat transmesa per dos ma- nuscrits. El manuscrit de París, Bibliothèque nationale de France, Esp. 411 (= P) inclou únicament el Llibre de les nativitats (en endavant LdN), ff. 1bisr-85r (Tresbens 1957-1958: 25-26; BITECA: manid 1871; Sciència.cat DB ms452). En canvi, el manuscrit de Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI (= R), conté no solament el Llibre de les nativitats, ff. 1r-85v, incomplet, sinó també tres breus tractats del mateix autor —a més de les Taules del rei Pere i dos brevís- sims textos astronòmics—, que són: el Tractat de les interrogacions, incomplet, ff. 86r-98r (TdI), el Tractat de les eleccions, ff. 150r-162v (LdE) i el Libel d’inves- tigació de tresors, incomplet, ff. 166r-173v (LIT) (Tresbens 1957-1958: 26-28; BITECA: manid 2114; Sciència.cat DB ms459). Pels continguts i per motius lingüístics, textuals i codicològics, aquesta recopilació sembla derivar més di- rectament de Tresbens o del seu entorn i mostra una clara vinculació amb el programa de promoció de la ciència de les estrelles de Pere el Cerimoniós. En efecte, el text de Ripoll apareix menys alterat que el de París, sense les glosses i altres amplificacions que aquest hi afegeix. En conjunt, des del punt de vista lingüístic, P mostra una llengua més evolucionada, mentre que R es manté més fidel a l’original, tant en la grafia com en el lèxic. Però, en realitat, no hi ha una gran distància cronològica entre tots dos: s’estima que R data del tercer quart del segle xv i, en canvi, P, de l’últim quart del mateix segle (BITECA: manid 1871 i 2114). Finalment, la presència d’una taula de matè- ries del conjunt de les obres de Tresbens als primers fulls de R, sense inclou- 1. Aquest treball s’inscriu en els projectes de recerca finançats «Corpus digital de Arnau de Vilanova: filosofía y ciencia en la Corona de Aragón (siglos xiii-xiv)» (MINECO FFI2014- 53050-C5-2), “Arnau de Vilanova Digital” (MICINN PID2019-104308GB-I00) i «Grup de recerca consolidat de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana» (AGAUR 2017 SGR 142). 301 sebastià giralt re els altres escrits del còdex, fa pensar en una col·lecció preparada pel mateix autor (Sciència.cat DB ms459) o, si més no, propera. Castellanismes a l’obra de Tresbens? L’insigne historiador de la ciència Josep Millàs i Vallicrosa (1959) acabava la seva ressenya del Tractat d’astrologia, títol amb el qual es va publicar el Llibre de les nativitats, editat pels seus deixebles Joan Vernet i David Romano (1957- 1958), suggerint que els castellanismes presents en aquesta obra es podrien deure al fet que estava basada en la versió castellana des de l’àrab del Liber completus d’Abenragel, un text que forma part del conjunt de traduccions im- pulsades per Alfons X de Castella i que després el mateix rei va fer traduir al llatí. Certament, Vernet i Romano (Tresbens: 34) apunten diverses paraules com a castellanismes: «alcalde», «limpiar», «maziella», «engústia», «envídia», «amarmar», etc. Tanmateix, diverses tries lèxiques al llarg de les obres de Tres- bens demostren que, com feia amb les seves altres fonts, llegia Abenragel en llatí, concretament en la traducció alfonsina d’Egidio de’ Tebaldi i Pietro da Reggio (Hilty 1961, Hilty 2016, Giralt 2017, Giralt 2018b). Així, doncs, si no és per la llengua en què estava escrita la font, com es podrien explicar aquests presumptes castellanismes? Primer de tot, cal reconèixer que la majoria dels termes assenyalats per Vernet i Romano venen del castellà, encara que no sempre. Fins i tot quan es tracta de castellanismes indubtables, la seva provinença es pot justificar sense necessitat de recórrer a una influència directa de la versió castellana d’Abenragel. Alguns dels manlleus segurs del castellà poden procedir de la versió llatina realitzada a partir de la castellana, perquè els incorpora. Així, el cast. «alcalde» és traduït per «alcaydus» en llatí i passa a «alcalde» en R.2 En seria un altre exemple «zarc», ‘blau clar’, igualment d’origen àrab.3 Pel que fa a «ma[n]ziella», ‘taca’ (cf. «mancilla»), és un terme freqüent en textos alfonsins, però no apareix en el passatge corresponent del testimoni con- 2. «ante alcaldes e iudizes Abenragel» (Abenragel 1954: 233, cap. V, 6), «coram alcaydis et iudicibus» (Abenragel 1485: 212), «devant alcaldes e devant jutges» (R, f. 68vb / Tresbens 1957-1958: II, 96). 3. «de oios zarcos» (Abenragel 1954: 180, cap. IV, 9), «oculorum zarchorum» (Abenragel 1485: 164); «uylls zarchs» (R, f. 38rb / Tresbens 1957-1958: I, 140). 302 El deix occità de Bartomeu de Tresbens servat d’Abenragel ni en el text llatí imprès i, per tant, no tenim certesa d’on prové.4 Altres castellanismes assenyalats per Vernet i Romano, com «engústia» o «envídia», només són presents en un dels testimonis, P, que, com hem vist, és el més allunyat de l’original. Com altres fenòmens que hi trobem, hem de considerar que formen part de la modernització de la llengua que observem en aquest manuscrit i, per tant, reflecteixen l’ús del segle xv. Ara bé, Vernet i Romano també assenyalen com un manlleu al castellà la forma «limpiada», que trobem només a R. En efecte, hi coincideix el DCVB (s. v. «limpiar»), que el considera un castellanisme molt antic, testimoniat en la traducció del trac- tat oftalmològic d’Alcoatí (segle xiv). Per contra, el DECLC (s. v. «límpid») sosté que limpiar és un semicultisme esporàdic al segle xiv i només tardana- ment es pot considerar un manlleu al castellà.5 En canvi, un castellanisme in- dubtable present a R i no a P és el nom del rei a qui van dedicades les obres —«don Pedro» (TdE i LIT, prefacis) enfront d’«En Pera» (Tresbens 1957- 1958: 39)—, però, òbviament, no es pot atribuir a les fonts. Finalment, «amarmar» o «amermar», usat diverses vegades a R, és inter- pretat per Vernet i Romano com un manlleu al castellà mermar, però de fet s’ha de considerar provinent de l’occità amermar, amb el mateix significat. Influència occitana en Tresbens? Si «amarmar» fos un cas aïllat de possible manlleu a l’occità —com, de fet, passa a P—, podríem dubtar que tingués aquest origen. Però, justament, els occitanismes són força freqüents no tan sols en el LdN, sinó també en els al- tres tractats conservats de Tresbens, si ens guiem per R, ja que, com veurem, han estat gairebé eliminats a P. S’entén, doncs, que la influència occitana passés desapercebuda a Vernet i Romano, si tenim en compte que la seva edi- ció segueix fonamentalment P. El motiu de basar-se en aquest manuscrit, se- gons confessen en la introducció (Tresbens 1957-1958: 29), és simple: van te- nir notícia de R —gràcies precisament al seu mestre Millàs i Vallicrosa— quan 4. «aura alguna tacha» (Abenragel 1954: 226, cap. V, 4), «aliquam maculam habiturus» (Abenragel 1485: 205), «haurà alguna maziella o taca» (Tresbens 1957-1958: I, 77). «Manzie- lla» és recollida a Kasten & Nitti 2002, s. v. «mancilla». 5. «limpiada» (R, f. 72ra) / «neta» (Tresbens 1956-1958: II, 106). 303 sebastià giralt ja havien enllestit el text, si bé el van poder revisar tenint en compte aquest nou testimoni abans de publicar-lo. Així, doncs, resta pendent per a qui s’hi vegi amb cor elaborar una nova edició del LdN que segueixi fonamentalment el manuscrit conegut més fidel a l’original, malgrat la mutilació d’alguns dels seus folis, restituint-ne el títol autèntic i incloent-hi un aparat de fonts. Els occitanismes de Tresbens han estat una de les pistes que ha permès si- tuar els seus orígens en el comtat de Foix, on degué néixer el 1317 (Giralt 2018b; Sciència.cat DB nom171; Ferragud & Giralt 2019).6 Per tant, l’occità era la seva llengua materna. En efecte, a prop de Foix existeix un llogaret ano- menat Tresbens, que es pot considerar el seu lloc d’origen, i en el Libel d’in- vestigació de tresors recorda haver estat al servei de Gaston de Lévis, senyor de Leran, un domini proper a Mirapeis. Resulta més probable que es tracti de Gaston I, mort el 1347, que no pas del seu fill Gaston II, encara infant quan va succeir el seu pare (Olive 1903-1906: II, 101-115; Martin 2007: 83). A més, Gaston I sembla un noble especialment interessat a cultivar el seu prestigi: el trobador Ramon de Cornet li va dedicar un sirventès (Navàs 2010) i sobre ell la Crònica de Pere III narra un ultratge que va infligir al mateix Cerimo- niós el 1339 a Avinyó, quan Gaston feia part del seguici del rei Jaume III de Mallorca (Pere III el Cerimoniós 2014: IV, 119): per evitar que passés davant del cavall de Jaume, Gaston va bastonejar el cavall de Pere i qui el menava, cosa que va provocar una gran ira del rei d’Aragó, que va estar a punt de ferir el de Mallorca amb la seva espasa. És incert quan Tresbens va travessar els Pirineus per instal·lar-se a Barce- lona. Podem conjecturar que, mort el seu patró el 1347, va considerar que era el moment propici per ampliar els seus horitzons encaminant la seva carrera cap al sud, on una ciutat dinàmica com Barcelona i una cort interessada en la medicina i l’astrologia li oferien possibilitats de promoció professional —com així va acabar passant. L’únic que sabem del cert és que el 1359 ja es- tava establert a Barcelona i hi actuava com a examinador en un tribunal mè- dic (Ferragud & Giralt 2019). Una funció tan destacada com aquesta sembla indicar que ja havia adquirit un prestigi a la ciutat i que, per tant, ja feia anys que hi exercia la medicina. D’altra banda, diversos indicis assenyalen que va redactar els seus tractats astrològics en català entre 1363 i 1369, i això ens mena 6. Agraeixo a Lluís Cifuentes i Xavier Lamuela el seu ajut decisiu per determinar els orí- gens de Tresbens. Sobre la data de naixement, vegeu també la contribució de Julio Samsó en aquest mateix volum. 304 El deix occità de Bartomeu de Tresbens a suposar que ja feia prou anys que vivia en l’àmbit lingüístic català per haver adquirit un domini de l’idioma suficient per escriure-hi una obra tan volumi- nosa en el seu conjunt, si bé la proximitat de la seva llengua materna amb la del seu país d’acollida li degué facilitar el canvi lingüístic. Segurament Tres- bens hauria estat capaç de redactar la seva obra en llatí, una llengua amb la qual estava sens dubte familiaritzat. El llatí —com era la norma— va ser el vehicle dels seus estudis universitaris d’arts i de medicina, que tot fa pensar que van desenvolupar-se a Montpeller. De fet, una recepta seva és recollida, en llatí, en una Summa medicine escrita a Montpeller (Giralt 2018). També en llatí circulaven les autoritats antigues o àrabs que emprava per a la seva obra astrològica. Malgrat tot això, Tresbens va escriure la seva obra en català —un idioma que degué aprendre tardanament— perquè era la llengua del seu des- tinatari, el rei. Així mateix, com les contribucions d’altres autors al programa reial de promoció de la ciència de les estrelles, la versió catalana s’inseria, al costat de l’hebrea i la llatina, en el marc del procés de vernacularització del saber que es produí quan la cort esdevingué un nou focus de difusió intel·lectual, en contrast amb la universitat, que mantenia el monopoli del llatí (Giralt 2018, Cifuentes 2006: 29-52). A l’hora d’identificar possibles occitanismes, certes formes poden plante- jar dubtes d’adscripció lingüística. Així, «solell» existeix també en català, però amb l’accepció de ‘sol’ està geogràficament limitat al balear i al rosse- llonès,7 i, per tant, al meu parer, en l’obra de Tresbens s’ha de considerar un occitanisme. Igualment, «musar», qualificat d’origen occità al DCVB (s. v. «musar»), per al DECLC és un mot propi a les diòcesis de Girona i Elna (s. v. «morro»), però això no explica el seu ús per part de Tresbens. De la ma- teixa manera, «anta» correspon a la preposició occitana «enta», per bé que aquesta també es troba en el català més occidental i en l’aragonès (DCVB, s. v. «enta»; DECLC, s. v. «en» adverbi). N’hi ha altres que es podrien consi- derar gal·licismes. Així, no és clar l’origen de «poysó» amb sentit de ‘verí’ en comptes del de ‘poció, beuratge’, l’únic que recullen el DOM (s. v. «poizon»), Levy (1894-1924, s. v. «poizon»), Honnorat (1846-1847, s. v. «poiso») o Raynouard (1838-1844, s. v. «poizo»). Només Mistral (1979, s. v. «poui- soun») i els diccionaris d’occità modern, Alibert (1966) o DGLO, donen el 7. El DCVB (s. v. «solell») el circumscriu a Mallorca i Eivissa, mentre que el DELC (s. v. «solell») el situa també al nord de Catalunya. 305 sebastià giralt sentit de ‘verí’. El verb sablar, que trobem en el LIT, § 12, amb una termina- ció occitana («sablon»), tampoc està recollit en els diccionaris d’occità antic, encara que sí en els d’occità modern (DGLO, Alibert 1966, Honnorat 1846- 1847), a diferència del francès antic sabler (DEAF), i, per tant, no seria un oc- citanisme segur. De tota manera, ni el context («sablon de mar») ni el verb original en la versió llatina («extrahuntur a mari», Abenragel 1485, f. 14v) són congruents amb la utilització d’aquest verb i més aviat caldria pensar en un error de còpia d’una forma del verb sallir («sallon»), perfectament com- patible amb el llatí extrahuntur. En canvi, és un gal·licisme clar «feu» per ‘foc’ (LIT, § 9). Aquesta interferència fa pensar que és probable que Tresbens sa- bés també francès, com és esperable considerant que va estar al servei de la família Lévis, una nissaga de la noblesa francesa. Sens dubte, on es veu més clarament reflectida la influència occitana és en el lèxic. Tanmateix, també la trobem alguna vegada en la morfologia, com la desinència de la primera persona del singular en -i: «entendi» per ‘entenc’ (LdI, R, f. 93ra), «pausi» per ‘poso’ (LdI, R, f. 91ra) o «ajusti» per ‘ajusto’ (LdI, R, f. 98rb); o la tercera persona del singular del present de subjuntiu «ane» en comptes de ‘vagi’ (LdN, R, f. 57vb, dos cops, que es manté a Tresbens 1957- 1958: II, 50; TdE, § 42, tres cops).8 En una ocasió trobem la forma pronomi- nal de tercera persona «luy» (LIT, glossa 9), susceptible de ser considerada un occitanisme o un gal·licisme. Malgrat que R conserva molts més occitanismes que P, no hem de pensar pas que manté tots els que va deixar originalment Tresbens en la seva obra. És molt probable que un nombre més o menys alt s’anessin perdent al llarg del procés de còpia. De fet, hi ha un indici a favor d’aquesta suposició: en la taula de matèries de totes les obres de Tresbens que es troba encapçalant R, apareix el títol «En fer bastides, lochs e edificis», corresponent al capítol 32 del TdE. Tanmateix, el text del capítol comença dient «ciutats» en lloc de «bas- tides». Bastida és el nom que reben en àrea occitana moltes poblacions fun- dades de nou, especialment per acollir famílies desplaçades arran de la croada albigesa (Pailhès 2006: 61). El fet que aquest terme es conservi en l’índex però no en el text suggereix que ha estat reemplaçat per algun copista per una pa- raula més comprensible en català com és ciutat. I, naturalment, podrien ser 8. Malgrat que la forma esperable de la tercera persona del present de subjuntiu és an en occità medieval, ane és l’habitual en occità modern (Fernández González 1985: 386-387, 406). 306 El deix occità de Bartomeu de Tresbens molts més els que haguessin desaparegut sense deixar rastre. Cal assenyalar que, tant si ja era així en la redacció original de Tresbens com si és el resultat de les còpies successives, a R els occitanismes conviuen amb les formes ca- talanes corresponents: trobem el freqüentíssim «cazent» al costat del menys usual «cahent», l’esporàdic «causa» al costat de l’habitual «cosa»... Occitanismes 9 aladonchas, ‘aleshores’: TdI, R, f. 92rb amarmar: LdN, R, ff. 6ra, 70rb, 70vb / amarmar, aminvar (Tresbens 1957-1958: I, 49; II, 99 i 100) anta (occ. enta, ‘cap a’): TdE, § 42 ausardia: LdN, R, f. 81ra / ardiment (Tresbens 1957-1958: II, 142) auzir: LdN, R, f. 62ra / oyir (Tresbens 1957-1958, II, 68); TdE, § 1 ayssò, ‘això’: LIT, glossa 1 bailat: LdN, R, f. 69ra / acomanat (Tresbens 1957-1958: II, 97) bas, ‘baix’: TdE, § 45 bezunya (occ. besonha): LdN, R, f. 85rb / necessitats o negocis (Tresbens 1957- 1958: I, 163) casament, caziment (occ. cazemen), ‘caiguda’: TdE, § 46, 50, 74, 77, 85; LIT, §8 causa, ‘cosa’: TdE, § 87 cayre, ‘caure’: TdE, § 74 cazent, ‘caient’: molt freqüent LdN, TdI, TdE, LIT / caent (Tresbens 1957- 1958) cazer, ‘caure’: TdE, § 25, 47, 62; LIT, glossa 14 cuer, ‘cuiro’: LIT, §12 cusina, ‘cuina’: LIT, glossa 8 decazer, ‘decaure’: TdE, § 76 envassiment (occ. envazimen, ‘atac’): LIT, § 10 forbir, ‘brunyir’: LdN, R, f. 74rb; Tresbens 1957-1958: II, 114 9. Em baso en el DOM i en el DCVB. En el cas del LIT, segueixo l’edició publicada a Gi- ralt 2018b, assenyalant el paràgraf; en el del TdE, segueixo l’edició inèdita preparada per mi, també amb el paràgraf. Com que dono la forma amb què P substitueix el mot occità, només afegeixo la traducció al català quan no es produeix aquest reemplaçament. 307 sebastià giralt gazany (occ. gazanh): LdN, R, f. 44rb / guany (Tresbens 1957-1958: I, 166) grazit: LdN, R, f. 47rb i f. 76rb / agreït (Tresbens 1957-1958: I, 179); graït (Tresbens 1957-1958: II, 123) ladesa, ‘liberalitat’: LdN, R, f. 44va; Tresbens 1957-1958: I, 166 lagessa: LdN, R, f. 61vb / lletgesa (Tresbens 1957-1958: II, 67) laisar, ‘deixar’: TdE, § 59 lauzat: LdN, R, f. 82va / lloat (Tresbens 1957-1958: II, 150) lauzor: LdN, R, f. 82va / llaor (Tresbens 1957-1958: II, 150) layró: LdN, R, f. 69ra / lladre (Tresbens 1957-1958: II, 97); TdI, R, f. 97rb luy, ‘li’: LIT, glossa 9 (o gal·licisme?) musar, ‘perdre el temps’: LIT, § 17 menra, ‘menor’: TdI, R, f. 88ra mestier: LdN, R, f. 83ra / master (Tresbens 1957-1958: II, 151) mortrer, ‘assassí’ (occ. murtier): LdN, R, f. 67rb; Tresbens 1957-1958: II, 90 mulleransa (occ. molheransa): males mulleranses (LdN, R, f. 84va) / matrimo- nis per males mullers (Tresbens 1957-1958: I, 159) murtre, ‘assassinat’: murtres (LdN, R, ff. 46ra i 50vb; Tresbens 1957-1958: I, 174, i II, 18) paubre: LdN, R, f. 57rb / pobresa (Tresbens 1957-1958: II, 48) paubreza: LdN, R, f. 73vb / pobresa (Tresbens 1957-1958: II, 112) pauzar/pausar, ‘posar’: TdE, § 25, 38; TdI, R, ff. 90va, 93ra i 97v pots, ‘pou’: LIT §, 6 poysó, ‘verí’: TdE, § 69 raubador, ‘robador’: TdI, R, f. 88ra razits, ‘arrel’: TdI, R, f. 94vb sablar, ‘arenar’ (error de còpia?): LIT, § 12 sallir: LdN, R, ff. 16vb, 22rb, 22va, 33ra, 33vb, 34vb, 35rb, 57vb i 76vb / eixir (Tresbens 1957-1958: I, 91, 106, 120, 126; II, 50, 129; TdE, § 69, 87 i 88; TdI, ff. 87vb, 88vb, 94rb i 96vb) solell: LdN, R, ff. 5va, 9va i 9vb (2 vegades) / sol (Tresbens 1957-1958: I, 48 i 62). sotspausat: LdN, R, f. 35vb / sotsposat (Tresbens 1957-1958: I, 130) sposador (occ. espozador, ‘vessador’): LdE, § 89 tensó, ‘disputa’: TdE, § 45 trayre, ‘treure’: LIT, glossa 5 308 El deix occità de Bartomeu de Tresbens Manuscrits citats P = París, Bibliothèque nationale de France, ms. Esp. 411. R = Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, ms. XXI. Bibliografia Abenragel, Alí (1485). Liber completus in iudiciis stellarum, Venècia: Erhard Ratdolt. Abenragel, Alí (1954). El Libro conplido de los iudizios de las estrellas: traducción hecha en la corte de Alfonso el Sabio, ed. Gerold Hilty, Madrid: Real Academia Española. Alibert, Lois (1966). Dictionnaire occitan-français d’après les parlers languedociens, To- losa de Llenguadoc: Institut d’Études Occitanes. BITECA. Bibliografia de textos catalans antics, coord. Gemma Avenoza, 1989-, Berke- ley: University of California, . Cifuentes i Comamala, Lluís (2006). La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renai- xement, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears. DCVB. Alcover, Antoni M. & Moll, Francesc de B. (1964-1969). Diccionari català- valencià-balear, 10 vols., Palma: Moll. DEAF. Dictionnaire étymologique de l’ancien français, Heidelberg: Heidelberger Aka- demie der Wissenschaften, 1974-, . DECLC. Coromines, Joan (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llen- gua catalana, 10 vols., Barcelona: Curial. DGLO. Diccionari general de la lenga occitana. Academia Occitana, 2008-2016. DOM. Dictionnaire de l’occitan médiéval, Munic: Bayerische Akademie der Wissensc- haften, 1996-, . Fernández González, José Ramón (1985). Gramática histórica provenzal, Oviedo: Uni- versidad de Oviedo. Ferragud, Carmel & Giralt, Sebastià (2019). «Bartomeu de Tresbens, metge i as- tròleg de Pere el Cerimoniós: aproximació biogràfica i diplomatari», Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 6, pp. 113-163. Giralt, Sebastià (2017). «Drawing from the marrow of the authors of astrology: the sources of Bartomeu de Tresbens, astrologer to King Pere the Ceremonious of Aragon», dins De Frédéric II à Rodolphe II. Astrologie, divination et magie dans les cours (xiiie-xviie siècle), ed. Jean-Patrice Boudet, Martine Ostorero & Agostino Paravi- cini Bagliani, Florència: SISMEL - Edizioni del Galluzzo, pp. 71-96. 309 sebastià giralt Giralt, Sebastià (2018a). «Astrology in the service of the crown: Bartomeu de Tres- bens, physician and astrologer to King Pere the Ceremonious of Aragon», Jour- nal of Medieval History, 44/1, pp. 104-129. Giralt, Sebastià (2018b). «Astrologia per a la recerca de tresors: el Libel d’investi- gació de tresors de Bartomeu de Tresbens», eHumanista/IVITRA, 14, pp. 761-793. Hilty, Gerold (1961). «Bartomeu de Tresbens, Tractat d’astrologia», Vox Romanica, 19, pp. 390-398. Hilty, Gerold (2016). «El Libro conplido en Cataluña», Estudis Romànics, 38, pp. 347- 355. Honnorat, S.-J. (1846-1847). Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la lan- gue d’oc ancienne et moderne, Dinha: Repos. Kasten, Lloyd A. & Nitti, John J. (dirs.) (2002). Diccionario de la prosa castellana del rey Alfonso X, Nova York: The Hispanic Seminary of Medieval Studies. Levy, Emil (1894-1924). Provenzalisches supplement-Wörterbuch: Berichtigungen und Er- gänzungen zu Raynouards Lexique roman, 8 vols., Leipzig: Reisland. Martin, Georges (2007). Histoire et généalogie de la maison de Lévis, Lió: G. Martin. Millàs Vallicrosa, Josep M. (1959). «Bartomeu de Tresbens, Tractat d’astrologia», Isis, 50/2, p. 169. Mistral, Frederic (1979 [1932]). Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire provençal- français embrassant les divers dialectes de la langue d’oc moderne, 2 vols., Rafèla d’Arle: Marcel Petit C. P. M. Navàs Farré, Marina (2010). «La figura literària del clergue en la poesia de Ramon de Cornet», Mot so Razo, 9, pp. 75-93. Olive, Siméon (1903-1906). Archives du château de Léran. 1-2, Inventaire historique et généalogique des documents de la branche Lévis-Léran devenue Lévis-Mirepoix précédé d’une notice sur les cinq premiers Lévis, Tolosa de Llenguadoc: Privat. Pailhès, Claudine (2006). Le comté de Foix: un pays et des homes. Regards sur un comté pyrénéen au Moyen Âge, Caors: La Louve. Pere III el Cerimoniós (2014). Les quatre grans cròniques: IV. Crònica de Pere III el Ce- rimoniós, ed. Ferran Soldevila, cur. Josep Massot i Muntaner; revisió filològica Jordi Bruguera; revisió històrica M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona: Institut d’Estu- dis Catalans. Raynouard, François-Just-Marie (1838-1844). Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, 6 vols., París: Chez Silvestre. Sciència.cat DB (2012). Sciència.cat DB, base de dades coord. per Lluís Cifuentes i Co- mamala, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012-, . Tresbens, Bartomeu de (1957-1958). Tractat d’astrologia, ed. Joan Vernet & David Romano, 2 vols., Barcelona: Biblioteca Catalana d’Obres Antigues. 310