R e p ortatg e El vespertí barceloní Última Hora destacava pel disseny. Amb una capçalera de color verd, en gran format, a sis columnes i sempre innovador en el tractament, va aconseguir tenir un gran impacte. I no enganyava a ningú: era republicanisme catalanista pur en l’ortodòxia d’erc. En Manuel i en Lluís Companys van ser-ne els factòtums. El primer n’era l’administrador, el segon el director i fundador. Tot i això, l’autèntica ànima de la capçalera seria Josep Escuder, l’home que va travessar l’Atlàntic per aplicar els coneixements de periodisme i compaginació que havia après als Estats Units. tura de l’autèntica ànima de la capçalera, Josep Escuder. Si bé els impulsors en van ser en Manuel i en Lluís Companys, el primer com a administrador i el segon com a director i fundador, la gran petjada va deixar-la Escuder, que havia après als Estats Units una nova manera d’exercir el periodisme i la compaginació i que, al tornar, no va dubtar a aplicar-ho al rotatiu. públic a altres vespertins com El Ciero o La Noche, atès que el partit de Companys Enric Marín, professor d’Història del ja disposava de diaris de matí com La periodisme, a la tesi doctoral recull els Humanitat o L’Opinió. trets més importants d’Última Hora i hi El vespertí barceloní Última Hora desta- assenyala l’aportació d’Escuder:“Aquest cava pel disseny. Amb una capçalera de Última hora, doncs, completava l’oferta del diari marca una fita dins la història de la color verd, en gran format, a sis columnes partit hegemònic aleshores. L’endemà de premsa catalana. És el signe més evident i sempre innovador en el tractament, va de la síntesi d’avant- aconseguir tenir un gran impacte. I no guardisme i de enganyava a ningú: era republicanisme L’empremta de Josep Escuder, que havia après tradició periodística catalanista pur en l’ortodòxia d’ERC. En Manuel i en Lluís Companys van ser-ne periodisme i maquetació als Estats Units, autòctona que s’es- tava produint en els els factòtums. El primer n’era l’adminis- va ser clau en la seva imatge moderna anys del cicle repu- trador, el segon el director i fundador.Tot blicà. Els criteris de i això, l’autèntica ànima de la capçalera l’aparició, La Humanitat en va publicar un compaginació introduïts a Última Hora seria Josep Escuder, l’home que va traves- elogi destacant-hi la “presentació àgil” i el per Josep Escuder, que s’inspirà en les UN DIARI DIFERENT sar l’Atlàntic per aplicar els coneixements contingut informatiu.“Cal remarcar es- innovacions de la premsa dels Estats Units, de periodisme i compaginació que havia pecialment les seccions d’Esports i de Ci- varen suposar una veritable revolució en après als Estats Units. nema que, pel seu contingut, ajustament i la premsa catalana”. presentació, signifiquen una revolució en El diari Última Hora era un vespertí que va el nostre món periodístic”, afegia. començar a publicar-se el 18 d’octubre de UNA REDACCIÓ DE PRIMERA Última Hora, la capçalera més ben dissenyada 1935. Propietat d’Edicions Llibertat –que En el comentari s’observa la referència El disseny d’Escuder, però, es beneficiava dels anys daurats del periodisme català també editava La Humanitat–, es tractava elogiosa al disseny del diari, perquè pre- de les plomes que hi escrivien. Perquè d’un diari de tarda vinculat a erc. Seguia cisament n’era un dels trets característics. Última Hora, a part d’un disseny diferent Text Josep Maria Figueres les directrius del partit tot i una certa Última Hora tenia una capçalera verda i un i innovador, tenia una redacció de gran Fotos ARCA (Biblioteca Nacional de Catalunya) pàtina conservadora destinada a arrabassar disseny innovador, que portava la signa- qualitat. Un dels seus redactors era Andreu Capçalera 69 R e p ortat g e R e p ortatg e L’ÀNIMA DEL DIARI QUE VA CREUAR L’ATLÀNTIC El 1997, en un article a l’Avui, el periodista Sempronio expli- El juny de 1936, Escuder se’n torna als Estats Units, tot i que cava que Última Hora tenia un arma secreta: “un periodista un mes després, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, català que estava a Nova York, dirigia una revista de cinema torna com a corresponsal de la North America Newspaper espanyola, de Pere Pagès –que signava i que volia reintegrar-se a la pàtria”. Aquest periodista era Alliance i entra a treballar com a compaginador al diari La Víctor Alba– a política internacional així Josep Escuder, l’ànima de la publicació. Batalla –òrgan central del poum, partit al qual es va afiliar–, com Rafael Gonzàlez i Emili Sagi-Barba a cinema i esports.Tot un equip jove, El 1925 Escuder, nascut a Barcelona, havia marxat als Estats doncs, que s’hi implicava de ple. I que al Units amb només vint-i-dos anys. Allà es va casar amb Améri- tractar-se d’un vespertí, un esdeveniment ca González, estudiant de Florida i filla del propietari de La que acabava a les quatre de la tarda ja Prensa, rotatiu de Nova York escrit en castellà. Allà va ser on podia aparèixer dues hores més tard en Escuder va aprendre l’ofici de periodista i de compaginador. paper. És clar que la redacció (ronda També va treballar al New York World i a la North America dones periodistes del país, Irene Polo, la Universitat, 25) i la impremta (tallers, 48) Newspaper Alliance. Un cop el 1935 el matrimoni torna a intrèpida redactora que per entrevistar els eren a tocar, però més a tocar ho eren Catalunya, Escuder aplicaria a Última Hora la tècnica i l’estil miners en vaga no dubtava a baixar a la les il·lusions d’exercir un periodisme del periodisme après a l’altra banda de l’Atlàntic. que no era només “La seva influència fou decisiva en la transformació, en la mo- sobre les frivolitats La presència de la fotografia habituals dels diari dernització de tota la premsa local, la catalana i la castellana, que aleshores obeïa a cànons tradicionals i rudimentaris. va ser colpidora tant per l’abundància vespertins, sinó que també informava del Última Hora, el diari de l’Escuder, significà una manera nova Josep Escuder, al centre, durant el judici contra el POUM del 1938. com per la novetat en la presentació que havia passat al d’enfocar el periodisme. Josep Escuder tenia tota l’aparença d’un senyoret; pels tallers es movia sempre en mànigues de allà va modernitzar la composició de les pàgines. Escuder Avel·lí Artís, conegut com Sempronio que, llarg del dia en un to camisa i armilla i amb un cigar havà entre els dits”, escriuria també va ensenyar als periodistes a incloure tota la notícia com Josep Maria Folch i Torres i altres, va mina a uns centenars de metres o que en- lleuger, amb titulars cridaners i amb una Sempronio. en les primeres línies, així com a aprofundir més en els ser progressista de jove i conservador en la trevistava a l’actriu Xirgu, amb qui després efervescència vital que surava vitalitat reportatges. maduresa. Sempronio va deixar escrit en un va acabar marxant a Amèrica. arreu i ultrapassava les pàgines del diari. També, Pere Pagès, conegut com a Víctor Alba, que va article a l’Avui el 1997 com Josep Maria treballar a les seves ordres, ho recorda a les memòries. “Era El 1937, La Batalla va ser clausurat per ordre del govern de Massip –director d’Última Hora i de La El diari tenia diferents seccions culturals Sorprèn la manca de fotògrafs propis pels l’ànima, l’autèntic creador d’Última Hora. La veritable vocació la República i a Escuder el van detenir. Va ser jutjat junta- Humanitat– el va convidar a participar en de molt d’interès com “Pel forat del teló” temes d’actualitat mentre que, en canvi, que tenia era la pintura. D’aquí que tractés les pàgines del ment amb altres companys, acusat d’haver instigat la revolta aquell diari diferent.“I va recalcar l’adjec- i “Escenaris” per al teatre, així com “Pel· abundaven les imatges d’agència i les fa- diari com quadres i que les confeccionés com a tals, equili- dels obrers. El tribunal va condemnar els membres del tiu”, destaca Sempronio. lícules”, sobre cinema.També sobresurt cilitades per les distribuïdores de cinema. brant els blancs, Comitè Executiu del poum per rebel·lió, en referència als el culte i amè Joan Alavedra escrivint de Entre els fotògrafs, excel·leixen Centelles SEMPRONIO RECORDAVA A els negres i els Fets de Maig, però va absoldre i alliberar Escuder, que de La redacció d’Última Hora aspirava a cap- música i literatura, en una secció curiosa i Puig Farran, tot i que el dibuixant ESCUDER MOVENT-SE PELS grisos”, afirma. seguida va tornar als Estats Units. Durant la Segona Guerra tivar el lector, a enganxar-lo del tot. I ho (“Mirador discret”) en contraposició a les Arteche hi feia de tot, des de caricatures TALLERS DEL DIARI EN MÀNIGUES “Fèiem el diari Mundial, va ser responsable de les emissions de Voice of tenia fàcil perquè era de primera divisió, xafarderies del llegit “Mirador indiscret” de polítics, il·lustracions per a reportatges DE CAMISA I ARMILLA I AMB UN amb rapidesa. America per a la península Ibèrica. Després es va establir a tal com recordava Sempronio, que al seu del lloat setmanari que portava aquest passant per dibuixos ambientals. CIGAR HAVÀ ENTRE ELS DITS Començàvem Florida, on va destacar com a dissenyador de vitralls. El 24 nom. O un jove Jo- a elaborar-lo de desembre de 1977, va morir d’un atac de cor durant un sep Maria Lladó, que Un dels aspectes que destacava era que al migdia i a les sis de la tarda arrencava la rotativa. Mai no viatge a Nova York. Tenia cinquanta-dos anys. A Última Hora treballaven des de Josep Maria amb el dibuixant Ar- les fotografies eren gairebé a totes les fèiem tard. Escuder ens va ensenyar a treballar activament. Massip, a Sempronio, Irene Polo, Víctor Alba, teche passejava per la Barcelona dels barris pàgines. La presència de la imatge va ser colpidora per l’abundància i la novetat en Recordo que, quan es produïen notícies importants a Madrid, el nostre corresponsal, Alardo Prats, les dictava per telèfon Josep Maria Lladó o Agustí Centelles baixos i en mostrava la presentació. Una fotografia de portada a Lladó, que les escrivia veloçment a màquina, i ell me les cabarets, pensions, va esdevenir llegendària. Eren quatre raigs passava en fragments de diverses línies perquè jo les llegís article parlava de redactors joves i dinà- noies i carrers.També cal destacar la plo- de llum que baixaven d’una finestra cap als linotipistes”, afegeix. mics, i feia esment d’una de les primeres ma de Salvador Marsal parlant de política a la multitud en un míting, quatre barres 70 Capçalera Capçalera 71 R e p ortat g e d’avui; un gran amor incorruptible a Dels tres anys i poc de vida, Última Hora les idees superiors de la llibertat i de la serà el diari de la guerra atenent que viu M É S E N L L À D E L A S O S T E N I B I L I T A T civilització, i una adhesió entranyable a la només de l’octubre del 1935 al juliol del CINC GENERACIONS COM A PRODUCTORS DE VI ENS AJUDEN A TENIR PERSPECTIVA. CREIEM QUE ÉS NECESSÀRIA UNA A L’ESPERA DELS DETALLS clara personalitat de la pàtria catalana i als 1936, però s’hi destaca l’alt nivell perio- NOVA MANERA D’ENTENDRE EL VI PER FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC. AMB AQUESTA VISIÓ HEM ACONSEGUIT qui l’han servida fins a tots els sacrificis dístic, especialment per l’aportació del ABAIXAR LA NOSTRA PETJADA DE CARBONI EN UN 30% ALHORA QUE RECUPEREM VARIETATS DE RAÏM ANTIGUES I APOSTEM No es coneixen detalls de l’economia de la vida, heus aquí totes les nostres bases disseny i la maquetació i per la modèlica PER LA VITICULTURA ORGÀNICA. MÉS ENLLÀ DE LA SOSTENIBILITAT, EL NOSTRE LLEGAT ÉS TENIR CURA DE LA TERRA d’Última Hora, com passa amb tants d’acció, enfilades a una aspiració: convertir dimensió d’uns periodistes com Irene PER A LES FUTURES GENERACIONS. arxius perduts. Detalls com qui era Última Hora, a la nit, en un full de grans Polo. el propietari de la capçalera, més multituds”. enllà del paper que hi tingué Lluís El diari va deixar de sortir la diada de Companys. Només amb la consulta El contingut, en les vuit pàgines diàries Sant Jordi del 1938. Al final apareix amb als arxius notarials es podrà saber tot –excepte el diumenge que no sortia– es un sol full, amb absència de matèries plegat. I falten uns pocs anys perquè focalitza en la política espanyola i inter- primeres i amb Josep Roig i Guivernau s’obrin, ja que finalment l’any 2035 es que substitueix Josep podrà tenir accés a l’escriptura de la Maria Massip, qui el fundació de la societat anònima i es coneixeran els detalls de la singular Quan Última Hora tanca, neix la llegenda 1936 s’escapa a les editorial periodística. d’aquell vespertí agosarat que elaboraven Filipines. Es desco- neixen els motius uns joves innovadors d’aquest final, si bé simbòliques. O la caricatura d’Arteche a podem imaginar que primera pàgina amb una il·lustració de nacional mentre que la catalana, amb una la guerra ho colpejava tot i que era difícil Companys a la presó vestit de presidiari Generalitat i Parlament controlats, quasi mantenir la presència diària. I és llavors, sota el lema Hem guanyat. no hi apareix.També hi ha un predomini a partir de la desaparició física, quan neix dels espectacles, esports, ràdio, teatre, ame- una llegenda, la d’aquell diari vespertí nitats i curiositats diverses. agosarat en el qual uns joves innovadors CONTINGUT DIVERS van aconseguir fer un producte singular L’editorial fundacional del periòdic, el Era un diari d’entreteniment i política en la història del periodisme català. text programàtic tan sovint ampul·lós i re- amb pocs, molt pocs, articles de fons. tòric, herència del segle xix, a Última Hora Els pocs que hi havia eren de Carles Pi i se’ns presenta viu i popular com aspira a Sunyer, Nicolau Maria Rubió o Antoni ser el diari, directe i clar.“Ens esforçarem Rovira i Virgili. En canvi, hi domina el –deia– que la tasca diària d’Última Hora cinema nord-americà de Gary Cooper s’adapti al propòsit, dins la tònica àmplia i i Greta Garbo. així com els temes recur- àgil del periodisme modern. No anem a rents del 1935 com la Segona Guerra presentar amples programes ni a formular Italoetíop o l’afer de l’estraperlo, les elec- brillants prometences. Una idea madurada cions i, evidentment, el conflicte bèl·lic. de les exigències informatives del nostre temps i la confiança en les pròpies forces són les úniques coses que oferim d’antuvi. / El contrast amb la realitat s’establirà immediatament, i a ell ens atenem. / Un concepte de la missió del periodisme Més informació a: Article “Última Hora, memorable”, d’Andreu-Avel·lí Artís, Sempronio. › Avui, 7 d’agost de 1977. Josep Escuder, renovador del disseny periodístic en la primera meitat del segle XX. › Juan Fermín Vílchez a Periodística, 12, (2010) pàgines 9-22. Llibre 12 periodistes dels anys trenta. › Josep Maria Figueres (Col·legi de Periodistes, 1992) Article “Josep Escuder, un català infatigable”, de Xevi Camprubí. › Avui, 26 de juny de 2003. 72 Capçalera