LINGVOJ, SUPERVIVADO KAJ KULTURA IDENTECO L’ESTANDARDITZACIÓ DE TOPÒNIMS ÍDIX I LA SEVA IMPORTÀNCIA PER A LA TRADUCCIÓ Joan Ferrarons i Llagostera1 MINORITZACIÓ I TOPONÍMIA ritzada en un altre, com el castellà a Mèxic i als Estats Units, respectiva- Resum: Els processos de mino- ment. rització lingüística afecten la to- E n les relacions de poder entre grups humans sovint s’esdevé ponímia ofegant l’ús dels noms que el grup dominant imposa Un dels àmbits en què la minorització autòctons per a objectes geo- el seu idioma al grup dominat, sigui actua és la toponímia, i els efectes es gràfics situats tant a l’interior per raons pràctiques o amb finalitats fan sentir tant dins com fora del sis- com a l’exterior del domini lin- ideològiques. Aquesta imposició co- tema lingüístic minoritzat. Pel que fa güístic. Aquest relegament tam- neix molts de graus, des de la margi- a l’interior, la reducció de contextos bé afecta els parlants externs al nació en alguns àmbits fins a la prohi- d’ús de la llengua minoritzada pro- sistema lingüístic minoritzat en bició parcial o total. En aquests casos voca que, amb el pas del temps, els la mesura que els resulta difícil se sol produir bilingüisme unidirec- seus parlants s’avesin a topònims de conèixer i emprar els topònims cional, perquè els membres del grup la llengua dominant, de manera que vernacles. Un dels objectius de sotmès necessiten parlar l’idioma do- alguns topònims propis van caient la normalització lingüística és, minant, mentre que els membres del en desús fins que són abandonats. En doncs, estandarditzar els topò- grup dominant no tenen incentius el pla escrit, es poden observar solu- nims propis fixant-ne la forma per parlar la llengua minoritzada, un cions ortogràfiques que acosten els i fomentant-ne l’ús. Els nomen- procés que a la llarga condueix a la topònims de la llengua minoritzada clàtors estàndard, a més, cons- substitució lingüística. a les grafies pròpies de la llengua do- titueixen un recurs valuosíssim minant. per als traductors que treballin Aquest fenomen es coneix com a mi- amb llengües minoritzades com norització lingüística, si bé pot afec- En el cas del català, a partir de la De- l’ídix i que desitgin preservar-ne tar llengües que no són minoritàries, cadència s’abandonaren molts d’exo- els topònims com a marcadors perquè depèn de processos de margi- topònims que durant l’edat mitjana d’identitat cultural. nació més que no pas del nombre de havien tingut vigència plena: Floren- parlants. La colonització ofereix in- ça per Florència, Ostelric per Àustria, finits exemples de situacions en què Lisbona per Lisboa, etc. (Ordóñez les llengües indígenes, malgrat que 2007). Però la minorització també Paraules clau: minorització, es- són parlades per una vastíssima ma- afectà els endotopònims, que comen- tandardització, normalització, joria, són relegades de l’àmbit públic çaren a mostrar grafies castellanit- topònims, traducció, català, ídix. i oficial. A més, una llengua pot ser zants. Així, si a l’edat mitjana es feia minoritzadora en un context i mino- servir habitualment la grafia Banyoles 1 Joan Ferrarons i Llagostera és traductor literari. Ha anostrat obres de Nietzsche, Hesse, Suttner i Lenz entre d’altres. La seva versió d’El castell de Kafka ha merescut el V Premi PEN Català de Traducció. Actualment cursa un doctorat en Traducció i Estudis Interculturals a la Universitat Autònoma de Barcelona. 8 LLENGÜES, SUPERVIVÈNCIA I IDENTITAT CULTURAL (Coromines s. d., ii, 336), més endavant guanya curs la forma Bañolas, àdhuc en- tre escriptors catalans com Antoni Font o Josep Ullastre (Burgueño 2017). Quant a l’àmbit exterior, Lluís Vicent Aracil (1983) fa anotar que la llengua do- minant no només s’imposa sobre la sot- mesa, sinó que també s’interposa entre ella i les altres llengües. Aquesta interpo- sició actua en dos sentits: d’una banda, fa que els indrets que es troben dins el seu domini lingüístic siguin coneguts a l’es- tranger pels noms que els dona el grup dominant; i, de l’altra, fa que els topònims estrangers es coneguin en la llengua mi- noritzada per mitjà de la llengua domi- nant. El català, de nou, il·lustra totes dues situ- acions. Pensem, d’una banda, com Ala- cant, Eivissa o Perpinyà són conegudes internacionalment com a Alicante, Ibiza o Perpignan. En relació amb els nostres Àrea lingüística de l’ídix. exotopònims, només cal recordar que els noms de Mèxic, Lima o Bogotà no ens han pas arribat directament del nàhuatl, el quítxua o el muisca, sinó a través de la llarga cesura franquista, la normalització llengua dominant castellana. toponímica va culminar amb l’oficialitza- ció dels noms catalans dels municipis de les Illes, el Principat (excepció feta dels La normalització NORMALITZACIÓ I topònims occitans a la Vall d’Aran) i, en toponímica, no sols ESTANDARDITZACIÓ TOPONÍMICA part, el País Valencià. promou l’ús de les La normalització lingüística és un procés La normalització toponímica, però, no formes nadiues oposat al de minorització, perquè intenta sols promou l’ús de les formes nadiues entre els parlants revertir-ne la dinàmica i, en última ins- entre els parlants de la llengua minorit- tància, aturar o com a mínim frenar la zada, sinó que en facilita la difusió entre de la llengua substitució lingüística. La normalització els parlants d’altres llengües que no en minoritzada, sinó no només incideix en el pla social i polí- tinguin equivalents i desfà la interposició que en facilita la tic, sinó en el mateix sistema de la llen- de què parlàvem més amunt. Així, l’ofici- gua, que seria l’àmbit de la planificació alització del topònim Lleida, per exem- difusió entre els lingüística pròpiament dita. En relació ple, ha contribuït a difondre’l entre els parlants d’altres amb la toponímia, la normalització im- parlants de llengües com l’alemany, l’an- plica sistematitzar-la, fixar-ne les formes llengües que glès o l’italià. estàndard i fomentar que es coneguin i no en tinguin s’emprin. LA TOPONÍMIA ÍDIX: equivalents i desfà Altre cop el català ens brinda exemples DE LA MINORITZACIÓ la interposició d’estandardització toponímica, entre els A L’ESTANDARDITZACIÓ [de la llengua quals cal destacar la pionera memòria dominant] toponímica i onomàstica elaborada per El diccionari que Hanan Bordin presen- l’Institut d’Estudis Catalans durant la ta en aquest número de Kataluna Espe- Mancomunitat, que pretenia cobrir tot rantisto culmina molts d’esforços per el domini lingüístic, i la llista de munici- estandarditzar la toponímia ídix, i és que pis del Principat confeccionada durant aquest idioma s’ha trobat, sempre i arreu, la República (Ribes 2018). Després de la en una situació de minorització més acu- 9 LINGVOJ, SUPERVIVADO KAJ KULTURA IDENTECO sada encara que la llengua catalana. LA TRADUCCIÓ DE TOPÒNIMS gràfics, els topònims reflecteixen la Molts de parlants ídix han descone- DE LLENGÜES relació d’una comunitat amb el ter- gut les denominacions pròpies del MINORITZADES ritori que habita, constitueixen mar- seu idioma de ciutats i accidents geo- cadors d’identitat i transmeten una gràfics destacats. A més, els topònims càrrega emocional ben important: el Els processos de minorització lin- ídix també han estat negligits per es- sentiment de ser a casa (Jordan 2012, güística també incideixen en la tra- criptors i periodistes, els quals sovint Reinsma 2017). ducció de topònims. L’estratègia més han optat per grafies influïdes per freqüent per traslladar topònims llengües dominants (en relació amb consisteix a emprar, sempre que n’hi La pregunta clau, doncs, és quina l’ídix) com són l’alemany, el polonès hagi, els equivalents tradicionals en llengua hem de prendre com a refe- o el rus. la llengua d’arribada: Deutschland es rència. Segurament no hi ha cap res- tradueix al català com a Alemanya, posta universalment vàlida a aquesta La desídia amb què alguns escriptors London com a Londres, etc. Només pregunta. Cal que el traductor sospesi ídix tractaven els topònims de la seva quan no n’hi ha cap d’equivalent o els cas per cas quina és la perspectiva de llengua materna va ser deplorada pel equivalents existents han caigut en l’autor, en quin marc cultural s’ins- lingüista Mordche Šechter (citat a desús, es recorre a noms estrangers. criu el text i qui són els destinataris Yivo 2010): «De la capital de Polònia de la traducció. En alguns casos, cer- Si el topònim del text de partida és en ídix mai no se’n dirà ni Warszawa tament, això ens durà a decantar-nos un endotopònim, es manté en el text ni Warschau, sinó sempre Varše. […] per topònims de llengües dominants. d’arribada, però quan no ho és, ales- Malauradament, algunes ciutats i po- Quan vam traduir la novel·la Abaixeu hores cal esbrinar quina és la forma bles, sobretot els petits i menys cone- les armes!, de Bertha von Suttner, vernacla del nom. Així, si traduïm un guts, no han tingut tanta sort. Massa per exemple, vam decidir conservar text del japonès al català i hi trobem sovint la gent no sap o fa veure que no la toponímia alemanya per a pobles el topònim Yokohama, el mantin- sap que aquests indrets tenen el seu de parla txeca, perquè ens sembla- drem en la nostra traducció; ara bé, propi nom en ídix i s’hi refereixen va que aquesta tria reflectia millor si el topònim és Rīzu, haurem de re- amb els noms oficials. […] Sembla que la perspectiva de la narradora, que córrer al nom vernacle, en aquest cas la gent no entengui que no prendre’s pertanyia a l’aristocràcia austríaca. l’anglès Leeds. Al final de la novel·la, però, vam afegir la molèstia de cercar un topònim ídix un glossari amb les correspondènci- i fer-hi servir, en canvi, el nom oficial Aquesta operació aparentment tan es entre topònims alemanys i txecs és un senyal de negligència, un insult senzilla es pot embolicar força en perquè els lectors que volguessin po- a la nostra pròpia llengua.» situacions de minorització: els tra- guessin identificar els escenaris de ductors sovint es mostren refracta- l’acció. L’estandardització de la toponímia ris a conservar els endotopònims de ídix ha trobat diversos obstacles que llengües minoritzades perquè no són La literatura ídix, pel fet de pertànyer l’han feta especialment complicada, noms oficials o els consideren poc a una cultura minoritzada, il·lustra el com ara la vasta extensió del domini coneguts. En la literatura ídix tra- cas oposat, i si els traductors volem lingüístic, el qual comprèn territoris duïda a l’anglès, el castellà o el fran- ser fidels a la perspectiva dels au- que actualment es troben a Bielo- cès, per exemple, no és gens estrany tors, hauríem de conservar tots els rússia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, que els endotopònims ídix se subs- endotopònims originals que no tenen Letònia, Lituània, Moldàvia, Polònia, titueixin per equivalents alemanys, equivalent a la llengua d’arribada. Romania, Txèquia, Ucraïna i Rússia, polonesos o ucraïnesos, o bé que Com hem explicat, no sempre és fà- o l’edat avançada dels parlants que presentin grafies deformades sota cil esbrinar la pronúncia que s’amaga sovint constitueixen l’última gene- la influència d’aquestes llengües. A rere les grafies germanitzants o esla- ració d’idixòfons que ha viscut en el parer nostre, la invisibilització de la vitzants d’alguns autors. És per això domini lingüístic tradicional. toponímia ídix en la literatura tradu- que resulten tan útils nomenclàtors ïda és problemàtica perquè, a més de com els de Šechter i Bordin, que par- Malgrat tots aquests entrebancs, resultar incongruent amb la manera teixen de la forma oral espontània Mordche Šechter va impulsar l’es- com es traslladen els antropònims i dels parlants. L’obra de Bordin, a més, tandardització de la toponímia ídix referents culturals, soscava l’arrela- resol molts de casos en què Šechter confegint-ne un extensíssim inven- ment secular de les comunitats jue- encara vacil·lava, com ara Zamoštš/ tari, centrat això sí en el domini lin- ves a l’Europa central i de l’est. Zamištš, Beytš/Baytš, Tšechanev/ güístic. L’obra de Bordin, per la seva Tšechenev, o Mintsk/Minsk, per ci- banda, no sols actualitza el nomen- Els traductors hem de prendre cons- tar només un grapat de municipis de clàtor de Šechter, sinó que sobretot ciència de la importància de la topo- l’actual Polònia. El diccionari de Bor- l’amplia gràcies a la inclusió d’una nímia, i és que més enllà de la funció din, doncs, serà una obra de referèn- gran quantitat d’exotopònims ídix. denotativa de designar objectes geo- cia també per a traductors. 10 LLENGÜES, SUPERVIVÈNCIA I IDENTITAT CULTURAL REFERÈNCIES ArAcil, Lluís Vicent (1983). Dir la re- alitat. Barcelona: Països Catalans. ANGLA-JIDA VORTARO Bordin, Ĥanan-Michael (2020). En- DE LOKNOMOJ gliš-yidiš verterbuch fun toponimen = English-Yiddish dictionary of pla- Ĥanan Bordin ce-names. 2a ed. Tel Aviv: Bedek. Burgueño, Jesús (2017). «Castella- nización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catala- nes». Estudios Geográficos, v. lxxviii, 283 (jul.-des.), p. 633-656. coromines, Joan (dir.) (s. d.). Ono- masticon Cataloniae [en línia]. Bar- celona: Institut d’Estudis Catalans; Sant Pol de Mar: Fundació Pere Co- romines. URL: [consulta: 27 abr. 2021]. JordAn, Peter (2012). «Place names as ingredients of space-related iden- tity». Oslo studies in language, 4 (2), p. 117 i seg. ordóñez, David (2007). «L’adaptació de topònims estrangers al català». Dins: Ramon Bassa, Ester Casellas, Hermínia Planisi (coord.): XIX Jor- Ĝ nada d’Antroponímia i Toponímia uste antaŭ unu jaro, printempe (Muro, 2006). Palma: Universitat de 2020, aperis en Jerusalemo la dua les Illes Balears, p. 49-68. eldono de la Angla-Jida Vortaro Estas markitaj kiel de Loknomoj*. reinsmA, Riemer (2017). «Toponyms ĉefurboj ankaŭ tiuj, in uninhabited areas: the case of the La aŭtoro de ĉi tiu eldonaĵo estas Ĥa- kiuj ne apartenas southern North Sea». GeoJournal, 82 nan-Miĥael Bordin, kiu instruis la jidan (3), p. 585-596. al agnoskitaj lingvon kaj ties lingvistikon dum 30 jaroj en la Hebrea Universitato de Jerusalemo, sendependaj riBes, Enric (2018). «El mestre Fabra Israelo, kaj nun instruas en la Universita- ŝtatoj, ekzemple i la toponímia». Eivissa (64), p. 57-61. to de Regensburg, Germanio. Torshavn, Cardiff, suttner, Bertha von (2014). Abaixeu Barcelono les armes! Pròleg de Bea Porqueres La bezono krei tiun vortaron ekzistis Giménez, trad. de Joan Ferrarons i delonge. Sistemigo kaj normaligo de ji- Llagostera. Barcelona: Angle, Institut daj loknomoj – iliaj prononco, literumo, Internacional Català per la Pau. gramatikaj formoj – devintus esti jam en la 20a jarcento. Bedaŭrinde, ĉi tio ne po- YIVO (2010). Yiddishland: an intro- vis esti farita pro diversaj kialoj – kaj la duction [en línia]. jarcento, kaj pro la relative malalta prio- [consulta: 27 abr. 2021]. ritato de ĉi tiu temo je la nivelo de la aka- demia agendo. YIVO (s. d.). Yiddishland: countri- es, cities, towns, rivers [en línia]. * Hanan-Michael Bordin, English-Yiddish Dictionary of Place-Names, Second [consulta: 27 abr. 2021]. n fun toponimen, tsveyter aroyskum, Yerushelaim 5780 11