“Quant alcun hom demanda d’alcuna cosa dubtosa”: el Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens, estudi i edició Sebastià Giralt Universitat Autònoma de Barcelona sebastia.giralt@uab.cat https://orcid.org/0000-0003-3977-6722 Received: 22/04/2021; accepted 06/06/2021 DOI: https://doi.org/10.7203/MCLM.8.20805 “When someone puts a question on something doubtful”: The Tractat de les interrogacions by Bartomeu de Tresbens, study and edition Abstract A first critical edition of the Tractat de les interrogacions by Bartomeu de Tresbens, from its incompletely preserved, unique manuscript copy (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), preceded by an introductory study. This insufficiently studied work, which had so far remained unpublished, was dedicated to King Pere the Ceremonious, and deals with the branch of astrology aiming to answer specific questions, mainly focusing on kingship and government matters. The introductory study analyses several aspects of the treatise: placement within the manuscript, date, structure, contents preserved and lost, as well as sources. Keywords Bartomeu de Tresbens; king Pere the Ceremonious; medieval astrology; medieval Catalan; critical edition; manuscripts; Occitanisms; Crown of Aragon; kingship; government Magnificat Cultura i Literatura Medievals 8, 2021, 127-164. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 128 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ resum Es presenta aquí la primera edició crítica del Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens a partir de l’única còpia manuscrita que se’n conserva, malgrat que és incompleta (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), acompanyada d’un estudi introductori. Aquesta obra, que havia romàs fins ara inèdita i insuficientment estudiada, està dedicada al rei Pere el Cerimoniós i tracta sobre la branca de l’astrologia que té la finalitat de respondre una qüestió concreta, amb una clara orientació cap als afers de la reialesa i el govern. L’estudi introductori analitza diversos aspectes del tractat: la situació dins el manuscrit, la datació, l’estructura, els continguts que se n’han conservat i se n’han perdut, així com les fonts emprades. paraules clau Bartomeu de Tresbens; Pere el Cerimoniós; astrologia medieval; català medieval; edició crítica; manuscrits; occitanismes; Corona d’Argó; reialesa; govern Sebastià Giralt. 2021. ’“Quant alcun hom demanda d’alcuna cosa dubtosa”: el Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens, estudi i edició’, Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 8: 127-164, DOI: https://doi.org/10.7203/MCLM.8.20805 Finançament: “Arnau de Vilanova Digital”, MINCINN, Ref. PID2019-104308GB-I00; "Corpus digital d'Arnau de Vilanova: filosofia i ciència en la Corona d'Aragó (segles xiii-xiv)", MINECO, Ref. FFI2014-53050-C5-2-P; Grup de Recerca Consolidat de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana 2017 SGR 142; Frances A. Yates Short-term Fellowship “Astrology in the service of power: Bartomeu de Tresbens’s brief astrological treatises dedicated to King Pere the Ceremonious of Aragon” (Warburg Institute). TAULA DE CONTINGUTS 1 Estudi introductori — 129 1.1 El manuscrit — 129 1.2 El Tractat de les interrogacions dins la carrera de Tresbens — 131 1.3 Estructura general — 132 1.4 Els continguts conservats — 134 1.5 Fonts — 136 1.6 Edició — 140 2 Tractat de les interrogacions: edició del text — 140 3. Agraïments — 159 4. Obres citades — 160 5 Apèndix: Taula de matèries o capítols del Tractat de les interrogacions (R, ff. 2r-2v) — 163 Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 129 Y6Z 1 Estudi introductori El Tractat de les interrogacions és un breu escrit adreçat, segons tots els indicis, al rei Pere el Cerimoniós, sobre la branca de l’astrologia que té la finalitat de respondre una qüestió concreta d’acord amb la situació astrològica del moment en què es fa la consulta. És un dels tres tractats astrològics breus de Bartomeu de Tresbens continguts en el ms. Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, però només se n’ha conservat una part, dotze fulls i mig. La quarta obra preservada del mateix autor és l’extens Llibre de les nativitats, que resta incompleta en aquest mateix còdex però que, a més, ha estat transmesa de manera íntegra en el ms. París, BnF, Espagnol 411. Aquest conjunt de quatre tractats constitueix l’obra astrològica més destacada en una llengua vernacular dins l’àmbit de l’Europa llatina medieval (Giralt 2018a). Però malgrat la seva importància en la literatura tècnica en català, el corpus de Tresbens no ha estat estudiat en profunditat fins ara. Mentre que el Llibre de les nativitats va ser editat fa una seixantena d’anys per Joan Vernet i David Romano (Vernet-Romano 1957-1958), els tres tractats breus van restar inèdits i gairebé desatesos, i no és fins fa ben poc que se n’ha emprès l’estudi i l’edició, començant pel Libel d’investigació de tresors (Giralt 2018b), seguint amb el Tractat de les eleccions (Giralt 2020), i aquí amb el Tractat de les interrogacions. 1.1 El manuscrit El ms. Ripoll, Biblioteca Lambert Mata XXI (en endavant R), té 173 fulls de paper (291 x 215 mm). 1 Resten en blanc els ff. 21v, 23r-28v, 69v, 98v-111v, 121r-122v, 128v, 148v, 149v, 164v-165v. N’estan mutilats amb pèrdua de text els ff. 1 i 29-30, a més d’alguns altres en blanc (23r-28v)2 i el posterior al 173, que ha estat tallat però se’n conserven restes amb escriptura, en concret restes de notes marginals que aparentment pertanyien al Libel d’investigació de tresors. Els fulls en blanc apareixen separant diferents obres (en 69v, 149v, 164v-165v), dues còpies diferents de la mateixa obra (en 121r-122v) o diferents parts de les obres (en 128v, 148v). Malgrat tot, la sèrie de fulls en blanc més llarga (98v-111v) es deu probablement a l’estat incomplet del Tractat de les interrogacions, com veurem. Finalment, els fulls en blanc del 23r al 28v, que estan mutilats, són més difícils de justificar perquè es produeixen entremig del Llibre de les nativitats. Malgrat la presència de reclams i de restes de signatures de quadern alfanumèriques, el conjunt del manuscrit no ofereix una estructura de quaderns segura, probablement per manca de folis en alguns punts. El còdex ha estat datat al tercer quart del segle xv a partir de la lletra i les filigranes. Està escrit per dues mans: la primera va copiar gairebé tot el manuscrit, llevat dels ff. 123-149, copiats per la segona. La major part del còdex està ocupat pels tractats de Tresbens, excepte les Taules del rei Pere, amb els seus cànons copiats dues vegades (112r-120v, 123r-149r), i dues breus fórmules consecutives per trobar l’ascendent a l’hora del naixement, la primera en llatí (ff. 163ra-163va) i l’altra en català (ff. 163va-164r). R 1. Manuscrit descrit per Vernet-Romano (1957-1958: i, 25-34), així com per Avenoza et al. (1989-2021: manid 2114) i Cifuentes (2012-2021: ms 459). R va ser emprat per a l’edició del text català de les Taules del rei Pere (Millàs Vallicrosa 1962: 121-238). He consultat el manuscrit tant directament com per mitjà d’una còpia digital. 2. En conseqüència, manquen alguns fragments llargs del Llibre de les nativitats copiats a R a ff. 1r (prefaci), 29rv i 30rv (capítol 14), mentre que els ff. 23-26 eren en blanc. Per tant, dos fulls i mig han quedat greument malmesos i 74 perfectament preservats, incloent-hi el f. 21, que es va retallar en la mida justa per afegir-hi una taula. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 130 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ transmet totes les obres de Tresbens conservades: Llibre de les nativitats (ff. 1r-85v –amb els folis 1r-v i els 23r-30v mutilats), el Tractat de les interrogacions (ff. 86r-98r), el Tractat de les eleccions (ff. 150r-162v), i el Libel d’investigació de tresors (ff. 166r-173v). De tots els tractats, només dos estan atribuïts explícitament a Tresbens: el Llibre de les nativitats, igual que en el còdex de París, i el Libel d’investigació de tresors, el primer i el darrer de la sèrie. Per tant, l’única còpia coneguda del Tractat de les interrogacions és anònima, però la seva situació en el manuscrit i quatre referències que fa al Llibre de les nativitats en els paràgrafs §6 (dues vegades), §7 i §47, que sí que anomena l’autor, deixen fora de dubte que tot el conjunt és obra del mateix escriptor: Bartomeu de Tresbens.3 Al seu torn, el Tractat de les interrogacions és citat pel Tractat de les eleccions, que formaria part, doncs, del mateix conjunt. De l’anàlisi del manuscrit es desprèn, en conseqüència, que aquest constitueix una col·lecció força coherent que recull de manera gairebé exclusiva escrits astronòmics-astrològics relacionats amb Pere el Cerimoniós: els quatre de Tresbens i les Taules del rei Pere. L’única part de la qual no es pot demostrar –ni negar– aquest vincle són les dues breus fórmules consecutives per trobar l’ascendent. Altres indicis reforcen l’autoria dels tractats: la dedicatòria al rei que encapçala tots els escrits (nominalment a Pere al Llibre de les nativitats, Tractat de les eleccions i Libel d’investigació de tresors, sense donar-ne el nom al Tractat de les interrogacions), la coherència de doctrina, d’estil, de llengua, la congruència en l’ús de les fonts; encara que s’hi detecten diferències imputables als diversos temes tractats, així com en la manera d’utilitzar-les, de vegades crítica, matisada o refermada per opinions pròpies i la inclusió puntual de casos de la seva pròpia experiència com a astròleg. Les quatre obres formen un conjunt ben travat entre si per les referències internes i per l’ambició d’oferir una visió de conjunt de l’astrologia. En efecte, amb el Llibre de les nativitats, el Tractat de les interrogacions i el Tractat de les eleccions Tresbens proporciona en català les bases de la doctrina de l’astrologia judiciària en tres de les seves branques fonamentals: les nativitats o horòscops natals, les interrogacions o consultes sobre qüestions particulars, i les eleccions, orientades a triar el moment per emprendre una acció. Tot i així, el mateix autor també mostra el seu interès a tractar un àmbit més especialitzat i menys freqüentment abordat en el Libel d’investigació de tresors, sens dubte per l’interès que el rei tenia a treure profit de la recerca de riqueses soterrades (Giralt 2018b). A l’hora d’aproximar-nos a la concepció, l’origen i els textos d’aquest manuscrit resulta d’un gran valor la taula de matèries inserida en el pròleg del Llibre de les nativitats (R, ff. 1r-2v). Malgrat la seva situació, enumera els temes tractats no tan sols per aquesta obra sinó per tots els escrits de Tresbens que s’hi transmeten, segons ha observat Lluís Cifuentes (2012-2021: ms459), qui suggereix que la seva presència fa pensar que la major part de R deriva d’un recull de les obres astrològiques de Tresbens concebut pel mateix autor. Tanmateix, les divergències entre els ítems de la taula de continguts i els títols que es troben al llarg del text més aviat apunten que la taula és obra poc acurada d’un copista posterior. Ara bé, del que no hi ha dubte és que aquesta taula ens proporciona informació preciosa sobre els continguts perduts de les obres de Tresbens. Així, ens dona la llista de capítols o temes del Tractat de les interrogacions, de manera que s’evidencia que s’ha perdut una bona part del llibre. Finalment, com assenyala Cifuentes (2012-2021: ms459), ens permet saber de l’existència d’un opuscle perdut per fabricar un mirall que permetés veure els enemics a distància, el Mirall de Plató, esmentat també en les últimes línies del Tractat de les eleccions, que estava situat al final del manuscrit i que ha desaparegut amb la pèrdua els darrers fulls del còdex. 3. Cifuentes (2006: 209) assigna per primer cop l’autoria del Tractat de les interrogacions a Tresbens; vegeu també Giralt (2018a). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 131 1.2 El Tractat de les interrogacions dins la carrera de Tresbens Gràcies a estudis recents basats en la documentació sobre Tresbens, conservada sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i en les escasses referències autobiogràfiques esparses per les seves obres, ara coneixem millor la trajectòria d’aquest destacat astròleg.4 El seu origen occità ha sortit recentment a la llum a partir de diversos indicis: el cognom, Tresbens, coincideix amb el nom d’un llogaret molt proper a Foix; els occitanismes són freqüents en la seva obra preservada en R (Giralt 2021); i les referències autobiogràfiques presents al Libel d’investigació de tresors el situen al servei de Gaston de Lévis, senyor de Leran, al Llenguadoc (Giralt 2018b; Cifuentes 2012-2021: nom171); Ferragud-Giralt 2019). Probablement nascut el 1317 a Tresbens, al Comtat de Foix,5 degué estudiar medicina a Montpeller i després degué servir Gaston de Lévis en qualitat de metge i astròleg. Potser va ser després de la mort d’aquest noble, el 1347, quan va decidir instal·lar-se al sud dels Pirineus. Tanmateix, no tenim cap prova que visqués a Barcelona fins el 1359, any en el qual va formar part d’un tribunal mèdic, senyal que ja era un metge prestigiós en la seva nova ciutat. Consta que va tenir oficialment la posició de metge de la casa del rei d’Aragó des del 1360, tot i que alguns documents apunten que també hi actuava com a astròleg. Cal destacar que s’incorpora en aquesta doble funció coincidint amb el moment en el qual Pere el Cerimoniós dona un impuls decidit a la ciència de les estrelles: a partir del 1359 el rei engega un ambiciós programa d’elaboració d’obres d’astronomia i astrologia a càrrec de diversos autors, en el qual s’insereix la contribució de Tresbens.6 De tota manera, durant els primers anys de servei a la monarquia, fins el 1363, Tresbens va fer part del seguici del rei Pere pel regne d’Aragó durant la campanya contra Castella i no degué ser fins després d’aquesta etapa que es va dedicar de ple a la seva obra. Transcorregut un llarg parèntesi entre el 1363 i el 1372 i fracassades en 1372 unes negociacions per esdevenir metge municipal de Cervera a causa de les seves exigències massa elevades (Ferragud 2018), va reprendre el seu servei continu a la monarquia, segons mostra la documentació. En aquest segon període Tresbens va guanyar influència sobre el primogènit Joan, que confiava en els seus coneixements tant mèdics com astrològics. Sota la seva inspiració, Joan va impulsar el 1375 una ambiciosa regulació de la professió mèdica que va quedar avortada per la intervenció del rei. Aquest conflicte de poder entre el sobirà i el seu fill sembla que es va saldar amb la immediata ruptura de la relació entre Tresbens i la monarquia, atès que immediatament després es perd el rastre de l’astròleg. No podem datar amb absoluta certesa el Tractat de les interrogacions, però sí que tenim diverses pistes que ens permeten situar-lo dins la carrera de l’autor i proposar-ne una datació aproximada força versemblant. A tal fi hem de considerar un conjunt d’indicis referents a totes les obres conservades que, si bé tenen un caràcter relatiu i no són determinants per se, permeten obtenir una cronologia plausible de totes elles en el marc de la trajectòria de Tresbens. Es tracta d’algunes al·lusions a fets històrics o autobiogràfics, certes referències entre les seves obres, evidència documental i l’estructura del manuscrit (Ferragud-Giralt 2019). Per començar, dins el Tractat de les interrogacions hi ha una probable al·lusió a un fet històric que tractarem més endavant: la intervenció d’Anglaterra en la guerra entre Pere el Cruel i Enric de Trastámara, que va tenir lloc entre el setembre del 1366 i l’agost del 1367. Això proporciona un terminus post quem força creïble, sobretot si ho encaixem amb els indicis relatius a les altres obres. En el Tractat de 4. Vegeu-ne una aproximació biogràfica i l’edició de la documentació coneguda en Ferragud-Giralt (2019). 5. el que fa a la data de naixement de Tresbens vegeu també Samsó 2021. 6. Sobre la promoció del rei Pere a l’astronomia-astrologia vegeu Millàs Vallicrosa (1962: 54-84), Chabàs, (1992: 39-251), Chabàs (2004), Cifuentes (2006: 189-220), Ryan (2011: 105-153), Véronèse (2017), Sabaté-Soriano (2020), Samsó (2020: 200-206). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 132 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ les eleccions trobem una referència a un altre esdeveniment, que també ens donaria una indicació cronològica: Tresbens recorda un consell del rei amb els barons a Catalunya que ell va pronosticar encertadament, amb el recurs a l’astrologia, que no tindria efectes. D’acord amb el seu propi testimoni, Tresbens va adreçar aquest pronòstic a l’arquebisbe de Saragossa, que cal identificar amb Lope Fernández de Luna (Giralt 2020). Aquest consell, que s’hauria celebrat en el passat i, per tant, no seria contemporani a la redacció de l’obra, podria correspondre a una convocatòria dels barons i eclesiàstics esdevinguda el 10 de juliol del 1362, com recull el cronista modern Jerónimo Zurita.7 Quant al Llibre de les nativitats, hauria estat acabat després del 1364, atès que, d’acord amb els càlculs de Julio Samsó, aquesta hauria estat la data de naixement del seu fill, que va tenir amb 47 anys segons declara en un passatge d’aquesta obra, en el qual se serveix de la carta natal del fill per calcular la llargària de la seva pròpia vida (Samsó 2021). Finalment, el Libel d’investigació de tresors degué ser escrit el 1369 com a molt tard, si és el “libre sobre tresors amagats” que el rei mana copiar segons una carta conservada a l’ACA del setembre d’aquest any.8 Si confrontem aquestes dates amb la documentació coneguda sobre Tresbens, podem situar la redacció de totes les seves obres conservades en els anys que van des del 1363, quan aparentment Tresbens es retirà del servei directe a la Corona després de participar en la campanya militar del rei contra Castella, fins el 1369, segons el terminus ante quem marcat per la carta esmentada. Les al·lusions entre els diversos tractats permeten veure quina n’és la seqüència de redacció. En efecte, dins el text del Tractat de les eleccions trobem referències al Llibre de les nativitats i al Tractat de les interrogacions, les quals demostren que aquell va ser escrit després d’aquests, mentre que el Tractat de les interrogacions al·ludeix només al primer. Això suggereix que l’ordre de redacció coincideix amb l’ordre en què estan distribuïts dins el manuscrit: Llibre de les nativitats, Tractat de les interrogacions i Tractat de les eleccions. És veritat que aquest darrer també al·ludeix al Libel d’investigació de tresors, però no és a l’interior del tractat sinó al final, i per tant sembla més aviat una referència introduïda en la preparació original del recull. Tenint en compte la seva posició dins el còdex, i el document del 1369 que aparentment s’hi refereix, és més creïble que el Libel sigui el tractat escrit en darrer lloc dels quatre conservats de Tresbens. Si apleguem, doncs, tots els indicis de diversa mena fins aquí recopilats, obtenim una proposta de datació de totes les obres de Tresbens conservades, ben plausible malgrat que no absolutament segura: el Llibre de les nativitats hauria estat escrit entre 1363 i 1366, el Tractat de les interrogacions entre 1366 i 1367, el Tractat de les eleccions entre 1367 i 1368 i el Libel d’investigació de tresors entre 1368 i 1369. 1.3 Estructura general Segons la taula de matèries conservada als primers fulls de R, el Tractat de les interrogacions estava 9 compost de trenta-sis ítems o capítols, sense comptar el prefaci, que s’ha conservat però que no apareix en la llista. Cal advertir que, tal com es pot observar en altres tractats més ben preservats en el còdex, els ítems de la taula de matèries no sempre coincideixen amb els capítols dels escrits de Tresbens. Mentre que els del Tractat de les eleccions sí que mostren correspondència entre si gairebé sempre, en els del Libel d’investigació i del Llibre de les nativitats no es dona si no és excepcionalment (Giralt 2020). Tanmateix, parteixo de l’assumpció que, en el cas del Tractat de les 7. “Y el rey a 10 de junio mandó convocar todos los perlados y barones de Cataluña para que se juntasen en Barcelona a 10 de julio siguiente”, Zurita IX, 40 (Canellas 1967-1985: iv, 436). 8. ACA, C, reg. 1225, f. 44r, editat dins Rubió (1908-1921: ii, 159, no. 162). 9. Reprodueixo en apèndix la part de la taula corresponent al Tractat de les interrogacions. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 133 interrogacions, els ítems de la taula reprodueixen els capítols de l’obra a partir de diversos indicis: dos passatges del text (§4 i §6) remeten explícitament al primer capítol, sobre la llargària de la vida, tot coincidint amb el “primer capítol” que apareix a la taula de matèries, mentre que el segon, sobre la duració del seu regnat, també és anomenat “capítol” a la mateixa llista. A partir del tercer capítol el text ja no s’ha conservat. Els sis capítols següents tractaven d’aspectes generals del regnat: si estarà dominat per la pau o la guerra (3), si tindrà l’amor del seu poble, i si ell estimarà el seu poble (4), si serà un rei just amb el seu poble (5), si tindrà enemics encoberts o manifestos (6), si serà danyat pels seus enemics o si, al contrari, ell els infligirà mal (7), si els seus consellers li seran lleials o no (8). Seguia un bloc de setze capítols centrats fonamentalment en la guerra, que podria constituir la part més extensa del tractat: si li convindrà provocar guerra o no (9), si guanyarà el seu plet (10), si es complirà la pau acordada (11), si la guerra serà llarga (12), si resulta profitós fer cavallers (13), si serà adient nomenar algú per a un càrrec (14), si és convenient enviar cavallers a lluitar amb altres (15), si és oportú assetjar un poble, un castell o una ciutat (16), si el setge tindrà èxit (17), si els cavallers o altres enviats a una missió perillosa prendran mal i de quina manera (18), si els mercenaris seran lleials (19), quines seran les baixes de l’exèrcit i quins en sortiran indemnes (20), quins són més afortunats i quins menys (21), quins cavalls són més veloços (22), quins cavalls són més lleials (23), quin de dos combatents o litigants serà derrotat (24). A continuació venia un capítol sobre quins anys seran bons o dolents (25) que, a tenor del títol, podem suposar de caire general, malgrat que no podem assegurar que no se centrés en algun aspecte concret, i després un seguit d’ítems sobre qüestions més personals, tot i que naturalment també tindrien implicacions polítiques: el primer era quina regió és més saludable per viure (26). Aquest seria l’únic capítol amb contingut relacionat amb la medicina, un aspecte ben poc tractat en les obres conegudes de Tresbens, a desgrat de la seva professió i el servei mèdic que prestava a la Corona. Tot seguit es desenvolupava una secció dedicada al matrimoni, molt probablement circumscrita al rei o senyor o bé dels seus fills: si és adequada una candidata per al matrimoni (27), si la possible promesa és verge o no (28), si li serà lleial o no (29), si li donarà fills o no (30), qui dels dos serà més longeu (31), si tots dos s’estimaran (32). Tanca la llista de capítols una sèrie més variada relacionada amb els viatges, la construcció i la navegació: si és oportú viatjar per terra o per mar (33), si convé construir un edifici (34), si és oportú varar o construir un navili (35), si és aconsellable perseguir corsaris o trametre per mar (36). A partir dels temes tractats, és evident que l’obra anava orientada a l’aplicació de l’astrologia a les necessitats del poder, amb especial èmfasi a aspectes com la duració i les condicions generals del regnat, la guerra o el matrimoni. Com és natural, altres qüestions menys clarament vinculades a la política, com la llargària de la vida, la ubicació on viure o els viatges també tenien molt a veure amb l’exercici del poder, si el subjecte que posava la interrogació era el rei o el senyor. Així, l’autor preveu que el consultant sobre la qualitat o la longitud de la vida és el rei o un noble (§7 i §18). En aquest sentit, el Tractat de les interrogacions és més proper als altres dos tractats breus de Tresbens, el Tractat de les eleccions i el Libel d’investigació de tresors, també centrats en els interessos de la monarquia, que no pas al Llibre de les nativitats, dotat d’una visió més general de les aplicacions de l’astrologia. Com veurem més endavant amb detall, el que ha arribat a nosaltres de tot aquest conjunt és tan sols el prefaci, que inclou la dedicatòria al rei, una justificació de les bases astrològiques de les interrogacions i una secció sobre la manera i els requisits per fer una interrogació, seguit del primer capítol, sobre la duració de la vida, i del segon capítol, sobre la duració del regnat, que no sabem si resta sencer. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 134 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ Trobant-se la còpia conservada en tal estat, és possible fer-nos una idea de quina extensió podria tenir el Tractat de les interrogacions complet? D’entrada poden ser significatius els onze fulls i una cara en blanc (ff. 98v-111v) que segueixen aquest tractat abans del següent, els cànons de les Taules del rei Pere, el buit més extens de tot el còdex. Així mateix, podem establir una comparació amb altres obres de Tresbens. La que presenta una extensió més semblant és el Tractat de les eleccions, conservat íntegrament. Sense comptar el prefaci, els seus 35 capítols ocupen una dotzena de folis. Per tant, els 34 capítols que falten del Tractat de les interrogacions podrien omplir perfectament els onze folis i mig en blanc. Si fos així, sumats als dotze i mig conservats, el Tractat de les interrogacions podria haver arribat als 23 fulls i mig o 24 fulls, dels quals s’haurien preservat un poc més de la meitat. Òbviament no podem estar del tot segurs d’una estimació així: si el Tractat de les interrogacions incloïa taules com altres de les seves obres –per exemple el Tractat de les eleccions en conté una–, podria ocupar més espai. D’altra banda, al mateix manuscrit, els 48 capítols del Llibre de les nativitats cobrien 77 fulls, descomptats el prefaci i la taula de continguts, una diferència gens proporcional que ens adverteix que els capítols poden tenir llargàries ben diverses. De tota manera, si prenem en consideració els dos indicis assenyalats –els folis en blanc i la comparació amb el Tractat de les eleccions–, una extensió total d’uns 24 folis resulta força versemblant. Si fos així, seria el segon tractat més extens conservat de Tresbens, entre els 85 folis del Llibre de les nativitats i els tretze del Tractat de les eleccions. Ara bé, també ens podem preguntar si el Tractat de les interrogacions es va arribar mai a completar o si el que ens ha arribat és tot el que va escriure Tresbens. Sense tenir-ne una absoluta certesa, diverses raons fan pensar que l’obra va ser acabada i que la part que en manca s’ha perdut pels atzars de la transmissió manuscrita. En primer lloc, la taula de matèries reflecteix els continguts conservats de les altres obres de Tresbens presents en el còdex i, a banda dels relatius al Tractat de les interrogacions, només hi trobem a faltar els situats a la fi de taula, corresponents a la darrera part del Libel d’investigació de tresors i al Mirall de Plató; però aquesta és una absència perfectament explicable per la pèrdua constatable dels darrers fulls del manuscrit. D’altra banda, el text s’acaba força abruptament, coincidint amb el final d’una cara de full: és possible que el copista, que adverteix en una nota marginal que el seu original acabava allà, reprodueixi la disposició del còdex antígraf, i es pot sospitar, doncs, que la interrupció es deu a la desaparició de fulls en una còpia anterior o al fet que l’escrivà d’aquesta no dugués a terme la seva feina. Qualsevol de les dues suposicions podria explicar els fulls deixats en blanc que segueixen la còpia de l’obra i que permetrien la seva finalització si més endavant se’n trobés un exemplar complet. Finalment, costaria d’entendre que Tresbens hagués emprès altres tractats –el Tractat de les eleccions i el Libel d’investigació, escrits posteriorment segons els indicis exposats més amunt– sense haver acabat aquest. 1.4 Els continguts conservats El prefaci comença amb una concisa dedicatòria al monarca, en la qual Tresbens destaca l’interès que ha mostrat el rei per conèixer els astres i la seva influència en la gent i en el seu govern, els seus cors i la seva voluntat, sens dubte en referència a la promoció donada per Pere el Cerimoniós a la ciència de les estrelles (§1). Tot seguit explica molt breument quines són les bases del funcionament de les interrogacions, és a dir, els fonaments de l’astrologia, sempre dins l’ordenació del món establerta originalment per Déu (§1-3). A continuació l’autor afirma que una interrogació és equivalent a una nativitat o carta natal, ja que és la mateixa influència celeste la que impulsa el qui consulta l’astròleg en el moment adequat. Per aquesta raó el primer capítol tractarà la llargària i la qualitat de la vida (§4). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 135 Abans de tocar aquesta qüestió, però, Tresbens dona unes instruccions generals tant al consultant com a l’astròleg. Comença recomanant a qui té la intenció de posar una interrogació partir del fonament que allò sobre el qual vol preguntar prové dels astres, que han estat creats i són regits per Déu, per tal de meditar llargament sobre la consulta que vol fer. Quan n’estigui cert, pot traslladar la qüestió a un astròleg fiable (§5). Com és esperable, els consells adreçats a l’astròleg són de caire tècnic (§6-7), i fins a tres vegades l’autor remet al Llibre de les nativitats escrit per ell mateix per ampliar la informació que aquí dona de manera sintètica. Així, li aconsella, després de prendre l’ascendent i comprovar la configuració celestial, treure la part de fortuna, com un pas imprescindible en tota interrogació. Segueix amb altres instruccions més específiques. Tal com ha estat anunciat en el prefaci, el primer capítol explica un seguit de mètodes, extrets de diverses autoritats astrològiques, per esbrinar principalment la duració de la vida i, en menor mesura, quina part de la vida serà millor o pitjor. El segon capítol se centra en les maneres de determinar la duració del regnat o la senyoria. Com en altres dels seus tractats, Tresbens desenvolupa un exemple com a suport de la seva exposició. En aquest cas es tracta d’una interrogació de gran interès polític: si el rei d’Anglaterra aconseguirà el Regne de Castella (§20). Davant aquesta qüestió l’autor va indicant quins serien els resultats corresponents a les diverses configuracions astrològiques. Com he indicat abans, aquesta interrogació s’entén en un context històric concret: la intervenció anglesa comandada pel fill del rei Eduard III d’Anglaterra, Eduard de Woodstock, conegut amb el sobrenom del Príncep Negre, en la guerra civil castellana. Eduard s’hi involucrà per donar suport al rei Pere el Cruel enfront del seu germà bastard Enric de Trastámara, que li disputava el tron amb el suport de França. Expulsat del seu regne l’agost del 1366, Pere va refugiar-se a la Gascunya, aleshores en poder de la monarquia anglesa, i el 23 de setembre signà els acords de Liborna amb el Príncep de Gal·les i el rei de Navarra per recuperar el seu tron. Així, la Guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França s’estenia al conflicte castellà. Eduard i les tropes angleses, després d’entrar a la península Ibèrica el febrer del 1367, foren claus en la victòria de Pere en la batalla de Nájera el 3 d’abril següent, però tornaren a la Gascunya a l’agost. La seva retirada va permetre a Enric, obligat a abandonar Castella arran de la seva derrota, de retornar-hi ben aviat i reiniciar la guerra fins a vèncer i assassinar Pere el 1369. És lògic pensar que la tria d’aquest exemple es deu a la proximitat cronològica, cosa que ens permetria datar el tractat en el període en què es va produir: atesa la seqüència dels esdeveniments, el moment més probable seria entre el setembre del 1366 i l’abril del 1367. Però sens dubte un altre factor que va empènyer Tresbens a escollir aquest exemple va ser el gran interès de Pere el Cerimoniós en la situació de Castella, no tan sols per tractar-se del regne veí, sinó també perquè anteriorment ell mateix havia participat en la mateixa guerra a favor d’Enric, amb un enorme cost per a la Corona d’Aragó, i durant aquesta segona fase del conflicte va ser temptat a intervenir-hi de nou, malgrat que finalment va optar per la prudència, fent equilibris per mantenir-se’n neutral i no exposar els seus regnes a ser envaïts com havien estat poc abans en l’anomenada Guerra dels dos Peres (Valdeón 1966: 92-96, 155-171; Díaz 1995: 293-322; Belenguer 2015: 183-186, 205-207). Un cop s’ha respost a qui consulta si obtindrà un regne –segueix Tresbens–, es poden posar altres interrogacions: quant de temps el posseirà, de quina manera, si la seva nissaga el succeirà... (§21) Tot seguit, s’obre una extensa secció dedicada a les “regles generals” en relació als diversos aspectes associats a les interrogacions lligades a l’obtenció i l’exercici del poder (§22-100). La inclusió de “regles generals” és un recurs que trobem no solament en altres tractats del mateix Tresbens, com el Llibre de les nativitats o el Tractat de les eleccions, sinó també en algunes de les seves fonts, per exemple Abenragel o Zael. En aquest cas es tracta d’instruccions per a la interpretació astrològica principalment orientades a si el consultant perdrà la seva posició i de quina manera –revolta, destrucció, empresonament– i a quant de temps durarà la seva senyoria. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 136 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ Però, en menor mesura, també versen sobre els beneficis econòmics provinents de l’exercici del poder, les condicions del seu govern –si serà pròsper, si patirà recessió o greus dificultats, si es mantindrà en pau o ple de discòrdies, si el senyor gaudirà de bona fama, si serà estimat o odiat pel poble– o el tarannà del governant. Com que el text queda interromput, no és possible determinar si aquest segon capítol resta sencer o no, però sí que es pot observar que ocupa la majoria de la part conservada –gairebé nou fulls sobre els dotze i mig preservats–, especialment per les regles generals que hi estan incloses i que passen dels set fulls. Si tenim en compte la hipotètica longitud total calculada abans –24 folis–, superaria una tercera part del conjunt del tractat i, per tant, continuaria sent una extensió molt considerable. Atesa l’orientació vers la reialesa o la senyoria que mostra el tractat, no ens pot sorprendre l’èmfasi que Tresbens fa en el tema de la conservació del poder. És més, resulta un indici clar de quina era la prioritat fonamental d’un governant (probablement no tan sols a l’edat mitjana): mantenir-se en el poder tant de temps com fos possible. Per darrere es mostren altres objectius que haurien estat tractats més endavant –el prestigi de la monarquia, la victòria en la guerra, el bon govern, l’estimació del poble, la concòrdia, la justícia, la successió, la política matrimonial, l’activitat constructora. Els tractats astrològics potser no serveixen per instruir sobre la manera efectiva d’assolir els objectius que hom es proposa, però sí que mostren de manera força clara quins són els interessos reals d’aquells que consulten els astròlegs, en aquest cas els poderosos. 1.5 Fonts L’estudi de les fonts emprades en el Tractat de les interrogacions es veu limitat per la pèrdua d’una bona part del tractat i perquè la secció més extensa, les “Regles generals”, es basa rarament en les autoritats astrològiques, si més no de manera explícita. De tota manera, els autors i les obres als quals recorre Tresbens no difereixen significativament dels que utilitza en la resta de les seus escrits, i es troben entre els més difosos en l’Europa llatina medieval, la gran majoria àrabs.10 Tanmateix, com veurem, les citacions resulten més confuses en aquest tractat que en els altres del mateix autor. La font més emprada, com en els seus altres tractats, és el Liber completus d’Alí Abenragel (‘Alī ibn Abī l-Rijāl), astròleg magrebí de la cort de Kairuan a la primera meitat del segle xi. El Liber completus, un dels compendis d’astrologia més generals, exhaustius i difosos, va ser traduït a l’entorn d’Alfons X de l’àrab al castellà (Libro conplido en los judizios de las estrellas), i del castellà al llatí en dues versions diferents. De totes dues la que va circular més, amb gran diferència, va ser la d’Egidio de’ Tebaldi i Petrus de Regio (Liber completus in iudiciis stellarum).11 I és aquesta la versió utilitzada per Trebens, segons assenyalen diversos indicis (Giralt 2017; Hilty 2016). El capítol primer del Tractat de les interrogacions, centrat a com saber la durada de la vida d’una persona, cita cinc vegades el seu nom referint-se al capítol tretzè del primer llibre del Liber completus, que tracta justament aquest tema (§8, §15, §16 i §18). Al capítol segon només cita Abenragel una volta (§41) per defensar la idea que una interrogació general –sobre la vida, la fortuna o la prosperitat– ha de fer-se a partir de l’hileg, el planeta o punt especialment significatiu per a 10. Així s’evidencia en el rànquing elaborat per Juste (2016) de les cinquanta obres astrològiques en llatí que es conserven amb més còpies, on apareixen totes les fonts usades per Tresbens. Pel que fa a les fonts de l’obra d’aquest autor en general, vegeu Giralt (2017). 11. Sobre Abenragel vegeu Pingree (1986) i Carmody (1956: 50-53). La versió castellana del Liber completus ha estat editada en dos volums separats: Hilty (1954) conté els primers cinc llibres, mentre que la resta de libres han estat editats en Hilty (2005). De la versió llatina no tenim cap edició actual i l’he consultat en un imprès renaixentista (Abenragel 1551). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 137 la vida de l’individu, de gran importància en la carta natal. Tot seguit emfasitza la certesa d’aquest principi, recordant que l’ha exposat ja al prefaci i anunciant que té la intenció de desenvolupar-ne el fonament en un llibre futur amb una orientació general, un tractat desconegut que probablement no va arribar a compondre. Diverses referències als astròlegs Zael, Gergis i Doroteu que trobem en el mateix capítol primer no provenen pas de les obres originals respectives sinó d’una recopilació llatina força difosa a partir del segle xiii titulat Liber novem iudicum, que esdevé la segona font més utilitzada en la part coneguda del Tractat de les interrogacions. En aquest recull s’inclouen extractes aplegats per temes d’un seguit d’autoritats astrològiques: Omar Tiberíades, Gergis, Doroteu, Zael, Pseudo-Aristòtil, Albohali (Abū ‘Alī al-Khayyāt), al-Kindi, Messahala (Māshā’allāh) i Albumasar (Abū Maʿshar). L’origen d’aquesta compilació no és clar però, segons Charles Burnett, està elaborada a partir dels materials seleccionats i traduïts per Hugo de Santalla, actiu a Tarazona al segle xii, potser amb certa influència o intervenció de Herman de Caríntia, igual que el Liber trium iudicum, que recull extractes només de Zael, al-Kindi i Omar, però amb el qual comparteix una part dels continguts.12 Tresbens també el va utilitzar en el Libel d’investigació de tresors. Del Liber novem iudicum prové una de les tres citacions a Doroteu, en la qual Tresbens el fa concordar amb Abenragel (§14). Doroteu de Sidó va ser l’autor d’un poema astrològic grec de gran influència posterior, suposadament escrit cap al 75 dC.13 La major part d’aquesta obra ha arribat als nostres dies gràcies a la traducció realitzada del persa a l’àrab per Omar Tiberíades, així com a fragments en grec i en llatí transmesos per diversos autors. En l’Europa medieval no en va circular cap versió llatina completa, però una sèrie d’extractes van ser inclosos com a capítols del Liber novem iudicum sota la seva autoria. En canvi, pel que fa a un altre passatge del Tractat de les interrogacions en què Doroteu apareix associat amb Abenragel (§16), cal cercar l’origen de la menció en el mateix Liber completus, on apareix citat. Finalment, no he pogut trobar la font d’una suposada tercera citació (§14) a Doroteu ni en el Liber novem iudicum ni en Abenragel o cap altre autor. De fet, sembla que el passatge no pertany realment a l’astròleg grec, atès que tampoc l’he localitzat en el Carmen astrologicum, els continguts del qual no coincideixen amb els que li atribueix el compendi medieval. Dins l’obra de Tresbens Doroteu també és citat, fins a nou vegades, al Llibre de les nativitats, però exclusivament de manera indirecta, gairebé sempre a partir d’Omar (Giralt 2017). En la part conservada del Tractat de les interrogacions Tresbens esmenta en tres ocasions el nom de Zael (Sahl ibn Bišr), astròleg jueu de la primera meitat del segle IX, que va estar al servei del visir al-Ḥasan ibn Sahl a Bagdad i va escriure una extensa i influent obra en àrab.14 Un dels passatges citats (§10) procedeix també del Liber novem iudicum, però en la versió impresa d’aquest recull no apareix atribuït a Zael sinó a Gergis, un autor de qui no se sap res.15 De fet, Tresbens cita Gergis en el passatge immediatament posterior (§11), en referència al fragment que segueix l’extracte esmentat en la mateixa recopilació. Cal tenir present, però, que en la tradició manuscrita del Liber varien de vegades els noms els autors als quals s’atribueixen els capítols i, per tant, és possible que la discrepància es degui a la còpia consultada per Tresbens. Un altre dels esments a Zael (§12) no sembla tampoc referir-se a cap de les seves obres, si més no segons l’escrutini que hi he pogut fer. Finalment sí que en el segon capítol (§35) es troba una citació al mateix autor que es pot confirmar, 12. Burnett (1977); Burnett (2006: 99-118). L’he consultat en la primera edició renaixentista: Liber novem iudicum (1509). 13. Sobre Doroteu vegeu Brennan (2014). El text conservat del poema està editat a Pingree (1976). 14. En relació a Zael vegeu Crofts (1985: ix-x). 15. En relació de Gergis (Jirgis, Jirjis), vegeu Carmody (1956: 72-74). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 138 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ en concret al tractat De interrogationibus, malgrat que hi apareix lleugerament alterada. Zael també és emprat per Tresbens en tres passatges del Tractat de les eleccions, on recorre al seu De electionibus. Tant el De interrogationibus com el De electionibus van circular normalment dins el recull dels tractats d’aquest autor conegut amb el nom de Liber iudiciorum. Omar Tiberíades (ʿUmar Ibn Al-Farrukhān Al-Ṭabarī, fl. 762-812), traductor i astròleg persa vinculat a la cort de Bagdad, és un altre dels autors recopilats en el Liber novem iudicum que és citat en el Tractat de les interrogacions.16 Efectivament, hi és esmentat al costat d’Abenragel com a suport per l’afirmació que per determinar la longitud de la vida la separació de la Lluna significa la vida passada i l’aproximació significa la vida que resta, una afirmació que Tresbens troba imprecisa (§8). La referència a Abenragel és fàcil de confirmar. Per contra, no es troba aquesta indicació en el De interrogationibus d’Omar. Sí que es pot localitzar dins el Liber novem iudicum però, en la versió impresa, sota el nom de Doroteu. Per tant, es podria tractar d’un altre cas d’atribució alterada per la transmissió textual que afectaria un dels extractes d’aquest recull. Tampoc he localitzat la referència a Messahala (§7) ni en el Liber novem iudicum ni en les obres d’aquest astròleg. Omar és un autor àmpliament usat per Tresbens en el Llibre de les nativitats i, de manera més limitada, en el Libel d’investigació de tresors, on també cita Messahala.17 Les citacions anteriors, llevat de dues, es concentren en el primer capítol del tractat, però en el prefaci també en trobem dues referències consecutives a Ptolemeu, el famós astrònom, astròleg i geògraf que va viure a Alexandria al segle ii. Totes dues responen a la finalitat de demostrar la influència de les estrelles sobre l’ànima humana. La primera (§3) és al “llibre Alarba”, que remet clarament a la denominació àrab (Kitāb al-arba’a) de l’essencial obra astrològica de Ptolemeu, coneguda amb el títol de Tetrabiblos o Quadripartitum i traduïda al llatí diverses vegades al llarg de l’edat mitjana. Les dues traduccions arabollatines més difoses van ser, amb diferència, les realitzades per Plató de Tívoli a Barcelona el 1138 i per Egidio de› Tebaldi a la cort castellana d’Alfons X a la segona meitat del segle xiii. També són les que més probablement podria haver consultat Tresbens. Malgrat que l’expressió llatina que empra –”les esteles són animatrices gencium”–, fa pensar en una citació literal, no l’he trobada en el tractat ptolemaic, que he consultat tant en la versió original grega com en quatre de les traduccions llatines medievals, ni tampoc en el comentari d’Haly Abenrudian (Ali ibn Ridwan) que sovint l’acompanyava.18 Amb tot, sí que ens permet comprovar un cop més la intenció divulgadora de Tresbens, atès que immediatament després afegeix la interpretació en català de l’expressió llatina: “són les esteles endressans los coratges de las gents”. No s’ha de descartar, però, que es tracti d’una idea genèrica extreta de la font citada. Si és així, de la manera com sembla interpretar-ho Tresbens, potser seria una al·lusió a la influència astrològica en les qualitats de l’ànima humana, tema al qual Ptolemeu dedica el capítol 14 del llibre III del Quadripartitum. Tanmateix, és una afirmació tan inconcreta que malauradament no ens permet confirmar amb certesa que Tresbens utilitzés aquesta obra fonamental en la història de l’astrologia, 16. Omar és una font força emprada per Tresbens en el Llibre de les nativitats i en el Libel d’investigació de tresors (Giralt 2017; Giralt 2018b). Sobre aquest astròleg vegeu Carmody (1956: 38-40), Ullmann (1972: 306-7), Pingree (2008b) i Burnett (2011). 17. Giralt 2018b. Pel que fa a Messahala, astròleg jueu establert a Bagdad (762 - c. 815), vegeu Pingree (2008a) i Thorndike (1956). 18. Quant a les traduccions llatines medievals i comentaris del Quadripartitum vegeu Hasse 2016-2021, on també podeu trobar una extensa bibliografia sobre el Tetrabiblos original. Al mateix lloc n’he pogut consultar en línia una versió anònima anterior a 1251. A més del text original grec (amb traducció italiana) publicat per Feraboli 1985, n’he consultat tres altres versions llatines: per a la versió de Plató de Tivoli he utilitzat Ptolemeu 1484, la traducció d’Egidio de’ Tebaldi i el comentari d’Abenrudian els he vist en Ptolemeu 1493, i la grecollatina de Guillem de Moerbeke (1266- 1269) en una edició recent (Vuillemin-Diem 2015). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 139 perquè al llarg de la seva obra aquesta és l’única al·lusió que fa a Ptolemeu que no sembla indirecta o que no fa referència a algun dels diversos apòcrifs que van circular sota el seu nom (Giralt 2017). En canvi, no és gens dubtosa la citació al més famós d’aquests apòcrifs, el Centiloquium, que ve tot seguit (§3). Es tracta d’un recull molt influent compost per cent sentències astrològiques i d’origen discutit –potser grec bizantí o àrab. Se’n conserven diverses traduccions de l’àrab al llatí, però la més difosa, amb diferència, és la que va fer Plató de Tívoli a Barcelona el 1136 i que degué ser l’emprada per Tresbens, que cita l’obra en els seus tres tractats breus.19 En aquest cas, l’autor li dona un sentit general que no té la sentència original: mentre que Tresbens exposa la influència mútua entre els cossos celestes i els terrenals, el Centiloquium parla de la supeditació dels éssers del món inferior respecte dels astres com a fonament per a la fabricació de les imatges que operen amb les propietats imbuïdes pels estels. Finalment és força probable que l’Introductori de l’art citat també al prefaci com a font per calcular la part de la fortuna (§4) faci referència a l’Introductorius ad iudicia astrorum d’Alcabici, que, en efecte, explica com fer-ho. La introducció a l’astrologia d’Alcabici (Al-Qabīṣī), un astròleg pertanyent a la cort de l’emir d’Alep al segle x, va ser traduïda al llatí per Juan de Sevilla i va esdevenir una de les que va tenir una circulació més àmplia en l’Europa medieval.20 Si es tracta realment de l’Introductorius, el Tractat de les interrogacions citaria Alcabici una sola volta, de la mateixa manera que la resta de tractats de Tresbens el citen ocasionalment, si bé sempre amb el nom de l’autor. Aquest, doncs, seria l’únic cas en què Tresbens s’hi referiria amb el títol de l’obra. La d’Alcabici és una de les obres relatives a la ciència de les estrelles que consten en l’inventari de 1401 conservat de la biblioteca reial al Palau Major, que, tanmateix, no recull tots els llibres que hi eren presents. Algunes altres de les fonts emprades el Tractat de les interrogacions també hi són registrades: el Liber completus d’Abenragel, el Quadripartitum de Ptolemeu i el Centiloquium (Giralt 2017). En els altres tractats es fa més evident la crítica a què ocasionalment Tresbens sotmet els autors que cita. En aquest tan sols trobem que en un parell de casos matisa o completa les afirmacions de les fonts (§8 i §9) i dues vegades corrobora la veracitat d’Abenragel (§18 i §41). En suma, hem vist que el Tractat de les interrogacions presenta un seguit de problemes pel que fa a l’ús de les fonts, que rarament trobem en la resta dels tractats de Tresbens. En part es poden justificar per errors atribuïbles a la tradició textual, en part per una utilització més o menys abusiva de les autoritats per part de l’autor amb la finalitat de portar l’aigua al seu molí, però resten una bona colla de citacions aparentment errònies sense explicació. En tot cas, si ens deixem guiar pel text conservat, sembla que una gran part del tractat no reproduïa directament les fonts sinó que era una elaboració original de Tresbens. 19. Pel que fa al Centiloquium vegeu Boudet (2014) i Boudet (2020), a més de Hasse (2016-2021), on se’n recullen els manuscrits conservats. N’he consultat la versió llatina de Juan de Sevilla en l’edició renaixentista esmentada en la nota 33 (Ptolemeu 1493: [ff. 45v-66v]) i una traducció italiana des de l’àrab (Martorello-Bezza 2013). 20. L’Introductorius està editat, en l’àrab original i la traducció llatina, en Burnett et al. 2004. Sobre Alcabici vegeu Yamamoto (2007: 941). Jo mateix (Giralt 2017) defensava que Tresbens al·ludia aquí a una obra pròpia que no s’hauria conservat. Tanmateix, si tenim en compte que el títol no és esmentat en cap dels seus altres tractats, malgrat que seria una obra bàsica, i que el contingut mencionat es pot trobar a l’Introductorius in iudicia astrorum d’Alcabici, és molt més versemblant que es refereixi en aquest darrer. No em sembla una dificultat greu que no empri el títol més freqüent (Introductorius ad iudicia astrorum), considerant que la denominació de la versió llatina varia al llarg dels nombrosos manuscrits que la transmeten. En un d’ells (Londres, British Library, Harley 13, f. 199r) s’utilitza el títol de Liber introductorius ad totam artem astronomie (Burnett et al. 2004: 168). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 140 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 1.6 Edició Aquesta és la primera edició del Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens, i ha estat realitzada a partir de R, l’únic testimoni conegut. He seguit els criteris habituals d’edició dels textos catalans medievals: he mantingut l’ortografia de R, però he desenvolupat les abreviatures i he separat les paraules d’acord amb l’ús actual, he aplicat la distinció moderna d’u/v i i/j, he accentuat, he posat dièresis i he utilitzat l’apòstrof (’) per indicar les elisions que actualment es marquen amb aquest signe, el punt volat (·) per dividir les formes aglutinades que avui s’escriuen separades i els guionets (-) per a les formes enclítiques pronominals. També he regularitzat l’ús de les majúscules. Si bé el text de R té signes de puntuació, l’he puntuat de nou d’acord amb paràmetres actuals, incloent-hi la supressió dels punts que limiten els numerals. He separat els dos capítols conservats, coincidint amb l’espai per a les caplletres, i hi he afegit els títols, extrets de la taula de matèries que apareix a l’inici del manuscrit. He posat les paraules i les lletres afegides entre claudàtors. Per facilitar les referències al text he numerat també els paràgrafs (§). He indicat les cares dels folis. Les correccions que he fet al text –a partir de les fonts emprades per Tresbens o a partir del sentit del passatge– estan recollides en l’aparat crític, així com les incidències provinents del procés de còpia que s’hi observen, com paraules i lletres ratllades, interlineades o corregides. També en nota incloc les fonts emprades per Tresbens i uns quants aclariments lèxics, especialment els mots d’origen occità. Malgrat que he consultat amb molta freqüència el DCVB i el DOM, no ho assenyalo més que en casos excepcionals. Quant a les fonts, les cito en la versió llatina usada per Tresbens, i en el cas del Liber completus d’Abenragel també la versió castellana que fa de pont de l’àrab al llatí. 2 Tractat de les interrogacions: edició del text [Prefaci] [f. 86r] [§1] Car a la Reyal Magestat ha plagut haver conexensa en los fets celestials e los encercaments de les obres dels signes e planetas e esteles fixas en so que fan en los nats, e plàcia- us veure en los fets que fay lo moviment del cel en lo regiment de les gents, en lurs coratges e voluntats,21 és22 de vezer al present per què les interrogacions han fruyt; on és a saber que, de totes les coses las quals han ésser o vida dejús lo cel de la Luna, ha Déus ordenat en nombre par o que·s pot divisir per par entrò a la derrera divisió que roman23 simple unitat. Car genus ha fet en mascle e femell e la composició ha feta de 4 elements: dos mascles sobirans e dos famells24 jusans. E aprés en los altismes, ço és, en la 5 essència, ha feytas 8 naturas de steles, e són 7 erràtiches e les altres que són ditas fixas e són –enfre la divisió de la[s] 4 jusanes, essèncias elementàries,25 e les 8 sobiranes– 12, e totes són ensemps posades en divisió de par, e les 8 sobiranas han a regir e governar les 4 jusanes e tot quant en ellas se fa. E per açò los antichs philòsofs han departit tot lo sobiran firmament en 12 parts e són dites signes. E aquells signes són departits segons genus masculí e 21. R repeteix la mateixa frase amb algunes variacions: Es plats encare de vezer en los fets que fa lo moviment del cel en lo regiment de les gents, en lurs coratges e voluntats. D’altra banda, plats encare hi apareix interlineat, igual que los fets ... del. En la mateixa línia matex moviments que fay està ratllat. 22. és precedit per e. 23. roman seguit de si ratllat. 24. famells seguit de jussans ratllat. 25. Corregeixo elemelementàries. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 141 femení, axí com los elements e així mateix de las steles. E són atressí departit[s] segons qualitats, complexions, axí com los elements, en calt e sech e fret e humit. E axí mateix, infirmitat e variació e leugeria, axí com en los lurs introductoris d’aquesta sciència és per los antichs maestres mostrat. [§2] E sobre açò saguex-se que la ordinació primera del creador feta en natura tostemps sia e non se varie, perquè és scrit que tots los fets que l’om e la fembre fa se fa[n] per lo moviment d’aquell primer regén, en special en la complectió de la carn e en sa voluntat, e per açò són les gents diverses en entencions e en obres e volers. Car si per complections diverses de la natura insana són compostas migensan lo regiment sobirà necessari, és que signifiquen aquella, car tota cosa seguex de necessitat ordinària per natura son semblant e, si non o eran o no·s feya, non seria semblant que fóssent d’aquella natura, mas que cascuna cosa se fes per si e de novella complecció. [§3] E per amor d’açò se saguex l’auctoritat del Ptholomeu en lo libre26 [f. 86v] Alarba, que diu que les esteles són animatrices gencium: vol dir que són les esteles endressans los coratges de las gents.27 E en lo Centiloqui diu28 que les caras o fas o figuras jusanes responen a les subiranes, e les subiranes a les jusanes.29 [§4] Seguex-se, donchs, que, quant alcun hom demanda d’alcuna cosa dubtosa, desitjada alcun temps, e ven al mestre d’estrologia, que aquell és mogut per la influència regitiva del firmament, lo qual lo duís a temps en lo qual expressament declara so que ha tengut en son cor amagat lonch temps entrò en aquella hora en la qual deu haver declaració e certivitat de son dubte. E açò és la causa per què interrogacions han loch equivalent e són eguals a la nativitat. E per so és lo primer capítol de la vida. [§5] Mas primerament és a dir la manera per la qual casqús deu interrogar e de les coses qui son necessàrias a l’interrogant e a l’interrogat. Tothom qui vol interrogar o de si o d’altre d’alcuna cosa qualque sia deu primerament sotsposar que Déus, que ha totes coses creades e simples e compostas,30 reges e governa tot lo món e que aquella cosa de què vol interrogar li ve de dalt del cel e dels corses celestials, los quals Déus ha posats ministres dels moviments de natura e de les inclinacions e voluntats nostres. E sobre aquest fundament deu portar en son coratge e en sa cogitació lonch temps e fermar en son cor la qüestió que vol fer. E aprés, quant la voluntat serà affectuosament confirmada, deu anar o tremetre a l’astròlech31 lo qual sàpia cert en judicis e veray e que sàpia que sia guarnit d’istruments e de libres verays. [§6] E, feta la qüestió, sia pres l’ascendent e feta la figura del cel e egualades les cases e les planetas posades casqunas en son loch vertader. Aprés deu traure la part de fortuna, axí com en 26. libre seguit per ala ratllat. 27. Alarba és el títol àrab del Quadripartitum de Ptolemeu. Tanmateix, no he trobat aquesta expressió ni cap d’equivalent en aquesta obra de Ptolemeu ni en el comentari Haly Abenrudian que sovint l’acompanyava. De tota manera podria ser que Tresbens es refereixi d’una manera general a la influència dels astres en les característiques de l’ànima humana, un aspecte extensament desenvolupat per Ptolemeu en el capítol 14 del llibre III del Quadripartitum (Feraboli 1985: 260-283). En les impressions renaixentistes no és el capítol 14 sinó el 13, tant en la versió de Plató de Tívoli (Ptolemeu 1484: ff. [32v-35r]), com en la traducció d’Egidio de’ Tebaldi (Ptolemeu 1483: ff. 76v-82v). 28. diu interlineat. 29. “Vultus huius seculi sunt subiecti vultibus celestibus et ideo sapientes qui imagines faciebant stellarum introitum in celestes vultus inspiciebant et tunc operabantur quod debebant”, Pseudo-Ptolemeu, Centiloquium, verbum 9 (Ptolemeu 1493: f. 107v). 30. Corregeixo compostat. 31. Corregeixo astrologia. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 142 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ lo Libre de les nativitats32 ensenya e el Introductori de l’art.33 E aquesta regla és general en tota interrogació e necessària. E aprés deu notar lo senyor de la conjunctió o de la opposició precedent la interrogació e jutgar segons aquell mesclat, ensemps ab lo significador de la cosa de què és la questió e ab lo senyor de l’ascendent de la figura. Mas si la interrogació és feta per ésser de vida o de fortuna o prosperitat del demandant, adonchs aquella interrogació és general e és equipol·lent a la nativitat, perquè és necessari que prenga e cerque o fassa il·lègia34 –tot per la manera que·s cerca en la nativitat– e aprés alcocoden35 e almultat. E quant aquells hauràs sercats e trobats, serà la figura del cel apparellada per jutjar e jutjaràs [f. 87r] en la vida e si l’ésser de son cors e de sa substància e de sos accidents, tot per la guisa que has vist en la doctrina de las nativitats en general.36 Mas per so car la quantitat és alcuna passada al temps de la interrogació, varia-se la disposició de la quantitat de la vida e dels accidens. E per amor d’açò la interpretació jutja la quantitat passada de la vida e la avenidora e los accidents passats e per venir, e per ço ve lo primer capítol de la vida. [§7] Quant donches plaurà a alcun Rey o noble o altre saber de sa vida si37 és o serà d’aquí avant bona, en açò cerca lo yleg e son alcocoden e l’almutat de la qüestió e de la conjunctió o opposició passade, e aquell que serà mellor penràs per significador d’aquell per qui és feta38 la qüestió. E si tots aquells t’i falliran, per ço que són infortunats e cazens,39 pren la Luna e, si guarda a l’ascendent, serà significadora del demandans e, si non guarda la Luna a l’ascendent e guarda al senyor del seu loch o al senyor de l’ascendent, pren aquell per significador del demandant e jutjaràs la bontat o la malícia de la vida segons la disposició d’aquells e segons la casa en què serà fort o flaca o mijana. E si lo senyor de la triplicitat primer de l’ascendent és mellor o en mellor disposició que lo segon, digues que la quantitat de la vida primera és mellor; e si lo segon, la segona; e si lo terç, la tersa. E si lo senyor de la part de fortuna és en bona disposició e la part caurà en bon loch e ben fortunada e lo senyor de l’ascendent és en sa exaltació e en bon loch, jutja tota bona prosperitat de sa vida. E si és lo contrari, jutjaràs lo contrari, car Júpiter e·l Sol e Venus e la Luna, quant són significadors e són en bons estaments e esguarts de l’ascendent e en les lurs dignitats, signifiquen bona prosperitat e fortuna e alegria cascun segons sa potència, car lo Sol en nobleza e puritat, Júpiter en justícia, puritat e sapiència e honestedat, Venus en boneza, alegria e ricor movible, e la Luna en regiments e tractaments e mesclaments e franquesas e liberalitats. E si seran Mercuri o Saturnus o Mars e que sien en bonas disposicions, donan fortaleza e concell en lurs significats, axí com Saturnus en terras e possecions e agricultura e en consell perfet e pregon e durable. E Mars en cavallaries e fets d’armes e de foch, segons las disposicions en què serà, e casa e signe, car ja ha cascuna planeta son significat segons les cazes. E Mercúrius, que sia significador en disposició bona, fa bontat en son offici de scrivania, de comtes, [f. 87v] de nombres, de mercaderias e de sciències de cadrivi. Per la bontat o malícia de la vida segons d’aquells e de lurs lochs, jutjaràs axí com ja en las nativitats as vist.40 32. Al·lusió al Llibre de les nativitats del mateix autor, en concret al capítol 33 (Vernet-Romano 1957-1958: ii, 11-12). 33. Probablement Tresbens es refereix a l’Introductorius d’Alcabici, que explica com calcular la part de la fortuna (V, 1, 3, Burnett et al. 2004: 350-51). 34. Aquesta indicació la recolza en Abenragel més endavant, al capítol segon (§41). 35. alcocoden precedit per alcod ratllat. 36. Es refereix a la doctrina general exposada en el Llibre de les nativitats, especialment als caps. 3-16 (Vernet- Romano 1957-1958: i, 52-125). 37. si repetit. 38. feta acabat en t ratllada. 39. cazens és un occitanisme per ‘caients’. 40. Aquest passatge fa referència als capítols 19-30 del Llibre de les nativitats sobre la influència dels diversos planetes en la vida de les persones. Així, en el cas de Mercuri: “Quant Mercuri serà solet e sens conjuncció d’altre planet, Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 143 [Lo primer capítol de interrogació: si és de sa vida en bontat e en quantitat e honestat e per aquella interrogació haurà per les semblants rahons totes les conexensas que ha per sa nativitat] [§8] E si vols saber la quantitat de la vida passada e per venir, per la primera figura matexa la tro- baràs. O devets saber que, sagons la sentència de Aomar Tibiríadis e acorden Aly Abenrachel,41 a aquella que lo senyor de l’ascendent e de la Luna porten lo judici e dien que la separació de la Luna significa [la vida passada, e l’applicació] la vida que és per venir, mas negon non dits si la applicació de la Luna és de l’ascendent o del senyor de l’ascendent. Non dich, si la Luna non ha separació ni applicació,42 si deuen obrar per ella. Car applicació no pot ésser de més que los raigs de las 7 orbes43 de les planetas són, verbigràcia, ço és, posa-te que applicació és applicació d’una laugera planeta, so és, que va pus tost a 1 pesant, ço és, que va pus tart, ço és, que lo leuger o lo més tost anant sia de plus petits graus en nombre que non és lo més tost anant en 1 signe, quant va a conjunctió, o en di- verses signes, quant va a alcun esguart per raigs drets o esquerres, e aquella serà dita applicant entrò que sia ajustada en 1 grau o en 1 menut ab la altre pus tart anant per conjuntió o per esguart, axí com dit és. Però aquesta applicació, axí com ja he dit, non pot ésser dita applicació, d’aquí que són en alcuns térmens per los quals se pusca dir que han alcuna vista manifesta o mescla. E sobre açò dich que separació ni applicació non pot ésser dita en la 1 ni en l’altre entrò que són en feriment o contac- te de lurs raigs, ço és, la 1 de l’altre. [§9] E encara més, applicació dien los actors que és segons latitut e segons longueza, e és ver. Mas latitut ha on pot estar de més de 6 graus, dons cové que aquell que serà de 6 graus, cové que sia de la major latitut e que torne atràs, per so car non pot sallir44 del ditat.45 Donchs tornan altres vers 1 altre que serà en 4 graus o menys, applica a ell e de la applicació de longària. Dien tots los doctors, e special Mesalach,46 que, si alcuna planeta és en 10 graus d’un signe e que sia ponderós e un altre leuger de anament sia en 5 graus, que aquell del 5 és applicant entrò que sia e haja aconsaguit aquell47 dels 10 graus. E com donques neguna applicació segons lo test vertader no sia de més de 6 graus, fas-te un dubte e moch-te qüestió com porà la Luna significar 30 anys ni 40, los quals hauran serà significador de l’esperit del nat ... farà lo nat de subtil enteniment ama guany de marquedaries ... e ama sciències, e majorment quadrivials”, Llibre de les nativitats, cap. 30 (Vernet-Romano 1957-1958: i, 166). 41. El context i la confrontació amb les fonts citades indica que aquí hi ha un salt de copista, que he intentat corregir. És així com ho trobem al Liber completus, I, 13 (Abenragel 1551: 30): “aspice ad dominum ascendentis et Lunam, nam separatio Lunae significat quod transivit de vita et eius applicatio significat quod remansit” (Hilty 1954: 26); “Para mientes al sennor del ascendente e al a Luna; que el quitamiento de la Luna significa lo que passo deso uida e el su llegamiento significa lo que finco de so uida”. No he trobat aquesta indicació en el De interrogationibus d’Omar Tiberíades (1503) però sí en l’antologia elaborada a partir de diversos astròlegs titulada Liber novem iudicum (1509: f. 5vb): “si quis de vita fecerit questionem, orientis dominus et Luna consulatur. Separatio namque luminis transactam vite portionem ostendit. Applicatio autem quod relictum est diiudicat”. Malgrat que el passatge hi apareix adscrit a Doroteu en la versió impresa, no es pot descartar que en la còpia manuscrita emprada per Tresbens aparegués atribuït a Omar, un altre dels autors recollits en la mateixa compilació, ja que es detecten divergències d’atribució al llarg de la tradició textual. 42. applicació seguit de si ratllat. 43. orbes afegit al marge per suplir una paraula esborrada. Al marge també hi ha una clau que abraça aquest passatge amb el mot applicació. 44. Occitanisme per ‘sortir’, que reapareix més endavant. 45. Paraula incomprensible, potser a causa d’un error textual. 46. No he trobat aquesta referència en Abenragel ni en el Liber novem iudicum (1509) ni en Messahala, del qual he consultat les obres publicades dins el recull Messahala 1549, i en traducció anglesa, dins Dykes 2008. 47. Corregeixo aquells. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 144 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ passats, alcun hon senyor de la interrogació de sa vida, com [88r] la sua separació ni de l’ascendent ni de son senyor non pusca ésser més de 6 graus, ni aytampoch la applicació com porà jutjar 40 anys per vinra, los quals per ventura vinrà lo interrogant aprés de la interrogació e la Luna serà separants-se per 4 graus o me[n]ys per esguart o per conjunctió, car los graus non poden significar sinó anys en qualque se vulla48 disposició sian o loch. Car los actors dien de signes ferms que49 los graus signifiquen50 anys e, de comuns, mesos e, de movibles, dies e alcunes vejades hores, axí que de cert aquesta applicació non veig que pusque haver loch en aquell significat, quant en nombre dels passats ni dels que són per avenir. Mas que entench que vullan dir que, si la Lune és separada de l’ascendent o de son senyor e la separació és major en nombre que la applicació, que significa per açò haver passada lo enterrogant la major quantitat dels anys de sa vida absolutament. E si és pus poca la separació e la applicació ha més anar, que és la menra51 part de la vida passada e que aspere la major a viura, si a Déu plau. E si és d’angles forts, ja pus forts. E si és d’angles amigables o lochs per bons esguarts, serà fortunada. Axí entén que, si la separació se fa de mals esguarts e la applicació va a bons, que la vida que és per venir serà mellor que la passade e, si és contrari, pejor. [§10] Zael israelita diu que, si vols saber la quantitat de l[a] vida passada de l’interrogant e aquella que ha per venir o per viura, guarda lo senyor de la fas que puja en l’orient quants graus ha passats del signe en què és, e guarde tanbé quants ne són pujats en lo orient, e multiplica aquells que ha passats en los graus52 que són pujats en lo orient. E si aquella suma que venrà per la multiplicació passa un centenari, trau-ne 100 tantes vegades com pusques e lo remanent que serà dintre 100 serà lo nombre dels anys que són passats del senyor de la qüestió. E si d’aquells mateys planetas pendràs los graus que són per anar del signe en qui és e los moltiplicaràs per los graus que són per pujar de l’orient e vejas si la suma producta sobrepuja 100 e trau-ne 100 tant com pusces, e los graus que sobraran són designats los anys que haurà53 a viure lo interrogant, si a Déu plaurà.54 [§11] Jergis ne posa altra doctrina e diu que prengues lo senyor de la triplicitat del signe de l’orient e que vejas en quants graus és de la fas del signe en qui és e que los moltipliques en los graus del signe55 que són passats. E si los graus altres del [f. 88v] terme de l’orient multiplicaràs en los graus que56 són per passar de la fas en què és lo senyor d’aquell terme, e puys que vejas si la suma és més de 100 e, soststreta la centena, aquells graus que resten significen los anys per viure, si a Déu plau. [§12] E diu Zael i[s]raelita mays que, quant lo senyor de l’ascendent de la interrogació és en los angles forts, signifique longa vida. E en los succedents migana e en los cazens significa breu vida57. 48. Corregeixo quel que si vullan. 49. que interlineat. 50. signifiquen interlineat. 51. Occitanisme per ‘menor’. Segons el DOM s. v. menor, ‘menre’ és el cas subj. de ‘menor’. 52. en los graus repetit. 53. haurà acabat en s ratllada. 54. Aquest passatge atribuït a Zael i el següent, sota el nom de Gergis, provenen del Liber novem iudicum (1509), on apareixen tots dos consecutivament com a extractes de Gergis sota el títol De vita querentis transacta et reliqua eius portione (f. 6r). 55. que seguit per en ratllat. 56. que seguit de per ratllat. 57. No he localitzat aquest passatge en cap obra de Zael ni en el Liber novem iudicum. La mateixa expressió es troba atribuïda a Gerardo da Cremona en l’anònim Opus geomantiae completum (1625: 285), probablement citant l’Ars geomancie de Gerardo di Sabionetta: “dominus ascendentis in fortibus angulis vitam longam, in succedentibus mediocrem, in cadentibus brevem”. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 145 [§13] Et Dorotheus et Aly Abenrachel se acorden que,58 quant lo senyor de l’ascendent és franch e net de totes infortunes, que significa la vida que és per venir bona e longa. E si serà combust e infortunat, la significa mala e breu. E toststemps que l’orient e son senyor e la Luna e son senyor e lo senyor de la triplicitat del 4 hajan bons testimonis e sien guardats dels mals, en special del senyor de la 8a e de la 7 e de la 6, serà senyal de bé e de crexement e de bé e de bona vida.59 E si aquells seran infortunats, cazens o combusts o fores de lurs dignitats, significa mala e breu vida. E si seran infortunats en angles e en signes forts, longa vida e mala; e en succedents e en60 migans infortunats, mala e migana; e si en cazens e en signes movibles, mala e breu. E non t’i desmembre la part de fortuna e de son senyor e contempla e guarda la diposició sua, axí com de los dessusdits. [§14] Ítem si vols saber qual serà mellor ne en millor disposició e saber la fi de la vida o lo comensament. Dits Doroteus que, si lo senyor de l’ascendent és mellor en figura que lo senyor de la 4, que lo comens de la vida és mellor. E si lo senyor de la 4 sobremunta en poder e en dignitats lo senyor de l’ascendent, que la fi de la vida serà61 mellor que lo comensament. E diu que lo senyor de l’ascendent significa la persona e sa fi e lo senyor del loch de la Luna significa los dampnatges.62 [§15] Mas Aly Abenrachel diu, e és veritat, que, quant lo senyor de la 4 ha virtut per si e poder, que aquell és significador de las cosas e del profit e dan que li és a venir. E diu Aly Abenrachel que lo temps de la mort se pot saber per aquesta manera: vejas quants graus ha enfre lo senyor de l’ascendent e los graus de la terminació que intrarà a la combustió e que sallirà de aquella o de la infortuna en què serà, e aytans graus com cauran enfre els dos térmens aytant és lo terme de [89r] sa mort per aquesta guiza que, si serà en signe movible, serà cascun grau 1 die.63 E si serà en signe comú, seran meses; e si serà en signe ferm, seran anys. E serà pus fort la significació, si mala planeta serà en l’ascendent o guardarà a l’ascendent64 de 4 esguart o de opposició. [§16] Dorotheus e Aly Abenrachel, ells han partida la vida de l’interrogant en 4 quartes.65 E si alcun volrà saber qual quarta de sa vida li és mellor, donarà la primera 4 a orient, la 2a a la 10a casa, la 3a a la 7 e la 4 a l’angle de la terra. E aprés diu que guardes en qual d’aquellas 4 trobaràs fortunas e la part de fortuna e la Luna ben fortunada, e aquella 4 que més bona serà, compara-la a la 4 de la vida de l’interrogant per66 mellor a ell que les altres. E les Índies de Feriz partessen en 3 parts segons lo senyor de la triplicitat de l’ascendent, e donen la primera part de la vida al primer senyor, e la 2 part al segon e, al terç, la 3 part de sa vida. [§17] E si alcun demanda de les 4 quartes del món e del die o de la vila o del loch, per la semblant manera fazien que l’orient donaven al matí e l’ocsident al vespre e la linya del michdie e sas horas al migdie. E la miganit a l’angle de la terra o al septentrion. E en aquella partida més fortunada ells 58. que seguit de q ratllada. 59. Aquest passatge es basa en el Liber completus, I, 30 (Hilty 1954: 30; Abenragel 1551: 26), però també coincideix en part amb un passatge atribuït a Doroteu del Liber novem iudicum (1509: f. 5v). 60. en seguit per i ratllada. 61. serà interlineat. 62. No he trobat aquest passatge ni el Liber novem iudicum (1509) ni en el Carmen astrologicum editat per Pingree (1976). 63. Liber completus, I, 13 (Abenragel 1551: 26; Hilty 1954). 64. o guardarà a l’ascendent escrit al marge. 65. Aquí Tresbens cita Doroteu a partir del Liber completus, I, 5 (Abenragel 1551: 18; Hilty 1954: 21), però el desenvolupament que segueix Liber completus, I, 13 (Abenragel 1551: 26; Hilty 1954: 30) l’atribueix no pas a Doroteu sinó a uns astròlegs indeterminats. 66. per seguit de me. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 146 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ fazien lurs afers. E de les 4 parts del món per anar o mudar o fer sos affers67 donen la part que és sobre terra de l’ascendent entrò al mig del cel a l’orient. E la part del michcel entrò a la 7 donen al migdie. E la part del 7 entrò68 a l’angle de la terra donen a l’occident. E de l’angle de la terra entrò al punt de l’orient donen a la part de septentrion e, aquella que més és fortunada de bonas planetas, en aquella dien que69 és bon anar per fer son prou e sa prosperitat. [§18] Et és explanació dels savis que, si les fortunas són en la part de l’orient que demanda ses cozes e ses peticions de la hora del Sol lavant entrò que sia al migdie, axí s’entén que70 la part de l’orient és quant lo Sol hix fins al michjorn en quin temps se vulla de l’any. E si les fortunes seran al migjorn entrò a l’occident o al Sol post, fer sos afers deu tant con lo Sol serà al migdie entrò a l’occident. E axí de las 4 dejús terra. E tot açò diu Alí que és segons bona veritat. E yo l’autreje que tot se jutge e se saguex segons la intenció del qui demanda, quaix que digua que lo querent deu specificar cascuna part de las qüestions [f. 89v] per si en tal guisa yo deman qual quarta serà any pus profitable de totas las de ma vida e així de los altres. E tostemps se guarde de las quartes en quals són les infortunas. E sàpies que aquella quarta la on serà la part de fortuna e la Luna desliurades e quíties de tots infortunis, en aquella és profitós e honest de fer tot quant tu querràs.71 E si lo Rey demanda en qual part de son regne de las 4 partides del món és mellor la sua habitació, per las regles dessusdites la trobarà. [Segon capítol de interrogació: si durarà en son regne lonch temps] [§19] Quant alcun Rey o príncep o altres senyors demandarà, o altre per ell, si durarà en son regne lonch temps o en sa senyoria e honor, per via de interrogació, primerament se han a madurar les qüestions e veure quals e quantes se pertenen en aquesta rahó. Car primerament se pot saber per lo temps en la qual l’à presa, si alcun lo sab, car aquell és lo fundament. E si non lo sap, adonchs se deu fer qüestió: si lonch temps e quant temps la possehirà o si serà deposat, e si la perdrà ni per què o per qual manera. [§20] E devant de totes coses fassan aquesta interrogació: demana72 lo73 Rey d’Anglaterra si conseguirà lo Regne de Castella.74 En aquesta qüestió devem guardar l’ascendent e son senyor e la Luna e aprés lo signe de la 10 casa e son senyor. E si lo senyor de l’ascendent, que és del que demanda, haurà applicació de bon loch ab lo senyor del 10, mas que cascun d’ells o la 1 reguarde a l’ascendent o al mig cel, lo demandan conseguirà lo regne e lo posseirà per son efort75 e leugerament. E si lo senyor del 10 farà la applicació al senyor de l’ascendent e que haja esguarts la 1 d’ells o abdós o a l’ascendent o al mig cel, aquell conseguirà lo regne per voluntat e esforç del regne 67. del món afegit després d’affers amb món ratllat. 68. entrò repetit. 69. que interlineat. 70. que seguit de si ratllat. 71. Fins aquí Tresbens ha seguit el Liber completus, I, 13 (Liber completus 1551: 26; Hilty 1954: 30). 72. demana seguit per e donat expuntuat. 73. lo interlineat. 74. Probablement es tracta d’una al·lusió a la intervenció anglesa comandada per Eduard, el Príncep Negre, fill del rei Eduard III d’Anglaterra, a favor de Pere el Cruel en la guerra amb el seu germanastre Enric de Trastàmara (1366-1367). 75. efort, possible gal·licisme per ‘esforç’: DEAF, s. v. esforz. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 147 matex, so és, que seran concordans en ell.76 E si la applicació serà de 3 esguarts o de sextil, serà per bona e leugera aquistació e sens guerra o ab pocha. E si serà de 4 o de opposició, serà la conquesta ab gran mal e guerra, e serà lo dan devés aquell que resebrà la disposició del mal esguart, so és, a saber, que penrà lo dan, e aquell que serà applicant donarà lo dan. E si entre aquells dos, ço és, enfre lo senyor de l’ascendent e lo senyor del 10, non hauran alcuna applicació o esguarts, digues que ja non lo possehirà. E si lo senyor de l’ascendent se separa del senyor del 10, lo regne lo denegue, que non lo vol, abans li contrasta. E si lo senyor del 10 se separa del senyor de l’ascendent, lo demanant lo pert [f. 90r] per sa fortuna e per sa negligència o77 non poder. Ítem, si les dites applicacions no seran, mas que lo senyor del 10 sia en lo primer o lo senyor del primer sia en lo 10. Axí matex, és signe que obtenrà e·l possehirà. Ítem quant lo senyor de l’ascendent és en la 11 e que sia guardat per alcunas planetas fortunas o lo senyor del 10. Axí matex, en la 11 guardat per las planetas fort nans dels angles e de altres bons lochs, és signe que obtendrà. E si la Luna serà en bona disposició e portarà lo lum del senyor de l’ascendent al senyor del 10, és signe que per legació tramesa de part del demanant lo conquistarà. E si portarà lo lum del senyor del 10 al senyor de l’ascendent, veurà la legació de part del regne al demandant e conquistarà-lo. E si la translació o portament de lum veurà de 4 o de opposició, serà con batalla e dampnatge gran. E si de 3 o de 6, serà de bon grat. E si les dessusdites condicions no seran, vejas la part de fortuna e son senyor e, si serà en esguarts bons e bonas disposicions ab los 2 sobredits significadors e la Luna farà alcuna translació de lum o dels raigs d’aquell al senyor del 10 o de l’ascendent, diguas78 que alcuna part conquistarà del regne,79 mas tart e ab treball, car la part de fortuna ni son senyor non dona tot, si donchs non havia dignitats en l’ascendent e en lo 10, e que·l guardés de bon esguart.80 E si de mal esguarts lo guardaria, significa repulsa e non conseguir. Axí mateix, si en orient trobaràs alcuna bona planeta fortunat e que lo senyor del 10 fassa applicació a ell o lo planeta de l’orient al senyor del 10, sàpies que lo regne possehirà. E si en lo 10 haurà planeta fortuna e que lo senyor de l’ascendent applica a ell, axí mateix jutjaràs. E si enfre ells non haurà applicació e la Luna farà translació, axí com ja és dit, enfre ell[s], així mateix jutjaràs. E si la part de fortuna caurà en l’ascendent o en la 10 o en la 11 o son senyor serà en la hu d’aquells lochs o los guardarà, significa consaguir sa causa. E si alcuna estela penrà o cullirà lo lum del senyor de l’ascendent e del senyor81 del 10 e serà en lo 10 o en l’ascendent, significa conquistar. E si la Luna penrà esguarts lum d’aquella planeta e lo aportarà a l’ascendent o al seu senyor o al 10 o al seu senyor de bon loch, axò mateix significa. Mas, emperò, és a guardar que aquella planeta, ni la Luna, no sie cazent ni enfortunat, combust ni retrogradant ni en oppòsit de sa exaltació ni vagant de son moviment. Car si era en tal disposició, non serie [f. 90v] res. Totes les disposicions contràries a les regles dessusdites denègaant ha aconsaguir regnes e dignitats, e les pauzades82 les atrejan. [§21] Si per ventura haurà senyal e responsió que haver-la deu, adonchspot fer qüestió si la possehirà lonch temps o si serà deposat o si morrà ab ella e, si aprés de sa mort, la possehiran sos fills o sa mare o sa natura. E en aquesta qüestió és d’avisar si lo demandan demanda de dignitat que ja ten o de regne o senyoria que ha conquistada o demandada, quella que spera a conquistar e troba judici que la haurà, car si demanda d’aquella que ja ha conquistada e sab lo die que fon rahebut en 76. ell acabat amb s ratllada. 77. o repetit. 78. diguas acabat en s interlineada. 79. regne seguit de m ratllada. 80. Corregeixo esguardat. 81. e del senyor repetit, la primera vegada expuntuat. 82. pauzar o pausar és un occitanisme per ‘posar’ emprat diverses vegades en aquest text. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 148 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ ella o l’à pres per força, aquella és raigs ab la qual sabrà si e quants de temps la posseyhirà e tots los accidents. Emperò le seti e la disposició del judici és tot 1, mas que dic açò per amor de la forma de la interrogació, perquè aquesta qüestió breument se respon: es fa judici quans segons que en la disposició del capítol denant dit és e expressat. Non hi à altre differència sinon que los angles guarnits de signes ferms e los senyors d’ells en los angles reguardants als lochs de la qüestió, com és a l’ascendent e al 10. E que la part de fortuna sia en bona disposició e los luminaris sien en bon loch e guàrdent de bon loch los dits significadors és signe de possehir tots lo[s] temps de sa vida e per ell e per sa natura. E si los angles seran en lurs dignitats o en lurs exaltacions, ja pus fort. E si los significadors seran signes migancers e83 lurs significadors seran en signes ferms e en bones disposicions e en lurs dignitats, aquell lo possehirà lonch temps e no·s mudarà fores de sa natura. E si serà en signes migans, mudarà-se per cambis en sa matexa natura, e açò en hom o en fembra segons la natura dels signes e dels significadors, axí com se fa per matrimonis o les semblants coses e segons lo loch o casa un serà. Car açò se pot remetre a la discreció del bon estròlech e savi, axí com medecina remet sos particulars a la discreció del bon metge. E si per ventura los significadors seran en mala disposició o enfortunats per Mars o per Saturnus o per la Coha del Dragó, o que sian en lo oppòsit de la exaltació o de sa casa o en angles cazents e que los signes dels angles sien movibles e los significadors en signes movibles, o que lo senyor del primer sia separant del senyor del 10 o lo senyor del 10 sia separant del [f. 91r] senyor de l’asscendent o la part de fortuna e son senyor sian cazents de l’ascendent o sian combust[s] o retrogradent[s] o pelegrins, e les altres males significacions, siats cert que non lo possehirà. E la manera com lo84 perdrà e en qual manera se regirà en ella sabrets. Car alcunas vegades haurà bon ascendent e la Luna que serà esguardant fortunas. E si lo senyor de la dignitat és cazent o dejús los raigs e que non guarde l’ascendent o que sia en la 2 o la 6, 8 o 12, significarà que aquell possehirà tostemps ab treball e, si és en son cazament enfortunat, açò mateix significa, e deposament d’ella, per tant que haja altres bonas significacions. E pausi85 regles per las quals porets haver sentència o per interrogacions o per lo temps que penrà la senyoria, vera sentència dels accidents en tot aquest negoci, e nota-las ben: Regles generals [§22] Quant la Luna applicarà al grau de la part de fortuna e alcuna fortuna e lo grau de la 2 casa, axí matex significa que aquell haurà grant substància e que serà poderós en ajustar tesaur. [§23] Quant alcuna infortuna serà cazent de la Luna e de la part de fortuna e de son senyor ab aquella significació devantdita, significa que aquella substància que ajustarà li serà salva e segura e creixerà més tot die. [§24] Quant en la 2 casa haurà mala planeta e la part de fortuna serà infortunada e la Luna aplicarà a alcuna infortuna e portarà lum de 1 infortunat a altre infortuna, significa que haurà poca substància ni riqueza e que non durarà molt ni serà ferm en ella e dissiparà sos béns en causas86 que non tornarà a profit. 83. e seguit per l ratllada. 84. lo seguit de possehirà ratllat. 85. pausi, amb la desinència de primera persona pròpia de l’occità. 86. Occitanisme per ‘coses’. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 149 [§25] Quant la Luna e alcuna mala planeta seran cazents de la part de fortuna, significa que perdrà gran partida de sa substància e serà dessipat. E si com tot açò Mars li farà mal per alcuna infortunament, signifique que per sa substància serà penat e turmentat. E si Saturnus lo infortunarà, significa que despendrà sa substància en defenció de son cors e en remoure mal e dan de si e en escapar de obligacions. E si Mars o Saturnus seran ajustats a la part de fortuna o ab son senyor o lo esguardaran de 4 o oppòzit, majorment si serà aquell matex87 esguart d’alcun dels angles de l’ascendent e la Luna e la part de fortuna esguardants e que sien infortunades, és cert que haurà contrariedors e demanadors de la substància que haurà ajustada e ostar-li-han la major part d’aquella. E si la planeta que l’infortuna serà Mars, enemichs, layrós,88 raubadors89 e malfaytors la li tolran. [f. 91v] E si la part e la Luna e sos senyors seran ben sens infurtuna empatxan,90 tot irà ben. E si males planetas e bons esguardants la part de fortuna, vejas la Luna a qual part més reguarda, car si a les bones, bons serà, e si als mals, mals serà. [§26] Quant lo grau de la 10 casa serà tot sol dejús los raigs de la 4 radiació de Mars, dextre o senestre, sens negun esguart de bona planeta e Mars que sia plus alt de graus que la fortuna, adonchs perdrà sa dignitat e serà pres e farit e vilment, sobtosament, e açò serà segons lo nombre dels graus que seran enfre lo grau del mig cel e lo cors e los raigs de Mars, donan a cascun grau 1 mes o 1 die. Mas guarda que, si lo significador91 serà poderós e fort, remourà aquell accident per sa força del senyor de sa qüestió. E si serà flach, seguir-se-ha l’accident. E quant trobaràs que la hora que fenís lo terme d’aquell accident d’alcuna fortuna reguarda o applica al loch de la fortuna o als raigs, digas que remoure s’ha92 la major part o lo tot de l’accident en aquell temps. [§27] Quant Saturnus serà en la disposició que he dita de Mars, digues que serà pres e perdrà sa dignitat. E per la semblant manera trobaràs lo temps o si se complirà lo accident o non per esguart o applicació de fortuna, axí com dessús. [§28] Quant la Coha del Dragó serà en lo mig del cel al temps de la interrogació o en què penrà sa senyoria, significa que flacament senyorejarà e que vils gents se levaran contra ell e se apoderara[n] d’aquell. [§29] Quant la Coha del Dragó serà en l’ascendent o lo senyor de l’ascendent serà en mal loch e Saturnus o Mars en alcun angle e la Luna serà infortunada, significa que aquell senyor ha hòmens vils servidors que dampnifiquen sa senyoria entrò que la li faran perdra e gitar d’aquella. [§30] Quant lo Cap del Dragó serà enmig del cel, levar s’an poderosos hòmens ab invídia contra ell e hostaran-li sa senyoria e dignitat. E si Mars haurà aquí esguarts o applicació, faran-ho manifestament. E si Saturnus, faran-ho saladament.93 Mas si alcuna fortuna guardarà aquí de bon esguart o serà corpora[l]ment aquí en lo grau del mig cel o en sos raigs, durarà-li la dignitat entant con aquella planeta fortuna tardarà per fer una revolució del cel o entrò que me aplicarà a grau d’alcuna infortuna per graus94 de assencions, e poràs fer que aquella infortuna significarà que no perdrà la dignitat de sa vida o, si la pert, que la perdrà de bella manera o de sa volentat. [f. 92r] 87. matex seguit per oppòsit ratllat. 88. Occitanisme per ‘lladres’(DOM: s. v. lairon; DCVB s. v. lairó) 89. Occitanisme per ‘robadors’ (DOM s. v. raubador; DCVB s. v. robador). 90. Corregeixo e patxan. 91. Corregeixo significadors. 92. remourasse R. 93. S’ha d’entendre ‘celadament’. 94. graus interlineat. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 150 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ [§31] Quant lo senyor de l’ascendent o lo significador serà en lo mig del cel e serà aquí mateix o en altre angle combust, perdrà en aquell mateix temps sa senyoria. [§32] Quant alcuna infortuna applicarà al grau del significador e serà aquí matex retrogradan e darà infortuna al significador, serà aquí mateix temps de perdre son regne o sa senyoria. [§33] Ítem, quant alcuna infortuna intrarà al mig cel o a l’ascendent o la una o l’altra de las fortunas applicarà en aquells lochs e serà retrogradan, en aquell temps se perdrà sa dignitat. [§34] Quant la 1 de los luminaris serà en lo grau del mig cel o alcun·altre planeta e lo significador serà flach e dèbil,95 serà significador lo luminari o aquella planeta que serà al mig del cel o en tal disposició deurà durar la senyoria o dignitat per aytals dies o mesos, com són de nombre los anys majors del significador d’aquell die mateix, o qualque planeta que esguarde del 3 o del sextil ajustarà nombre dels seus anys menors tants dies o tants meses segons l’estat dels raigs, ço és, de la hora que pres la senyoria. E si lo planeta que serà en lo mig del cel serà fortuna e haurà testimoni en aquell loch o lo significador serà de flach poder, significa meses en tant nombre com són los seus anys majors. [§35] Tothom qui vol saber lo temps que durarà la senyoria deu guardar, segons que diu Zael, lo senyor de la dignitat de la Luna e lo senyor de la ylègia e la hora que pren posseció de sa dignitat. E si en aquella hora lo troba desembergat de tota infortuna e en bon loch del cel significa que aquella durarà 1 any e menys.96 E adonchs guardaràs en qual estat són los luminaris envers l’ascendent e qual d’aquells trobaràs en mellor estament ab l’ascendent, e aquell que haurà major dignitat en ell o serà en millor disposició ab ell, aquell penràs per significador. E aprés vejas si alcuna infortuna deu ésser ab ell, car en aquell temps en lo qual alcuna infortuna applicarà corporalment a aquell loch o per 4 o per oppòzit perdrà la senyoria o la dignitat. [§36] E quant lo senyor de l’ascendent serà en casa o signe d’alcuna de les planetas subiranes, que són Saturnus, Júpiter e Mars, e lo senyor de la dignitat significarà compliment d’anys en la senyoria,97 aladonchas98 jutjaràs anys. E quant Mars infortuna encara en lo mig del cel e lo senyor de l’ascendent serà combust en aquell loch mateix, significarà destructió d’aquell que ha la senyoria, açò per Mars. E açò mateix si la Luna appllicarà a alcuna infortuna o [92v] o99 alcuna planeta que entre en combustió. [§37] E si lo senyor de la dignitat de la Luna serà senyor de yleg e serà infortuna, jutja que non complirà 1 any en sa dignitat ni en sa senyoria. E lo temps per lo qual durarà en ella serà segons100 lo nombre dels graus que foren enfre ell a infortuna. Donem a cascun grau 1 die o la perdrà quant lo senyor de l’ascendent o lo senyor del mig cel volrà jutjar en la combustió o quant aquella infortuna101 applicarà a alcuns dels seus lochs. E si lo senyor de la dignitat de la Luna non serà de la ylègia senyor, adonches guardaràs la planeta a qui applica la Luna. E si ell trobaràs damnificat per alcun infortuni o per combustió, jutjaràs que lo temps per lo qual deu durar en la dignitat són dies segons lo nombre 95. Corregeixo dèbils. 96. No reprodueix amb fidelitat el passatge de Zael: “Aspice Lunam sicut predixi tibi de Sole et aspice salvationem Lune a malis. Que si munda fuerit a malis et in bono loco, significat salutem eius corporis”, Zael, De interrogationibus, cap. 10, publicat dins el recull Ptolemeu (1493: f. 135v) (en traducció anglesa: Dykes 2019: 165). 97. senyoria escrit al marge. 98. Occitanisme: aladoncas o aladonca (DOM s. v. adalonca). 99. o repetit. 100. segons escrit al marge. 101. infortuna acabat en ra ratllat. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 151 dels graus que foren enfre ells dos, ço és, entre lo senyor de l’ascendent e lo senyor de la 10a casa.102 E si la planeta a qui applica la Luna serà salvat e Mercuri serà aquí en signe ferm o comú, jutja que per 20 meses durarà la dignitat. E si lo signe serà movible, digues que durarà per 10 meses en ella. E si la Luna serà recebuda e lo senyor de la sua casa serà poderós en son loch, faràs-li revolució del seu any. E si trobaràs en l’ascendent o en lo mig del cel fortuna, diràs que, quant infortuna applicarà a103 aquell grau,104 diràs que en aquell temps perdrà la dignitat. Ítem, quant lo senyor de l’ascendent o lo senyor del mig cel seran combust[s] en aquell mateix loch105 o quant infortuna intrarà en aquells seus lochs, diràs en aquell temps perdiment de sa dignitat. [§38] E quant la Luna applicarà a alcuna planeta en los angles estan, digues que aquella dignitat o senyoria durarà entrò que aquella planeta entre a la combustió o entrò que alcuna infortuna entre en aquell loch o corporalment sia ajustat ab aquella altre planeta. [§39] Quant la Luna serà raebuda per alcuna planeta que sia en bon loch en lo temps que alcun penrà dignitat o de la qüestió, durarà la dignitat o senyoria entrò que aquella planeta sia combusta. E durarà aytant temps de dies com seran graus enfre aquella planeta e la infortuna que la dampnifica, o durarà aytant com són los anys menors del senyor de l’ascendent. Donem per cas[cun] any 1 mes e fe ton judici per qual que trobes pus fort d’aquests 3 significadors. E si hauràs combustió per lo significador e volràs jutjar per aquella si la combustió és en l’ascendent o en la 7, diràs que lo damnatge venrà al cors d’ell e a sa companya. [93r] [§40] E si la combustió serà106 en la 10 casa, serà lo damnatge en sa casa e en sa companya. E si lo senyor de l’ascendent se creme dementre que se ajusta ab aquella planeta que reeb la Luna, significa destructió107 del senyor d’aquella senyoria. [§41] Alcuns savis són, segons que diu Aly Abenrachel, que dien que deu reguardar al senyor de l’yleg, axí com fem en les nativitats, e si serà en bon loch, significa los seus anys. E si serà en loch mal, significa lo nombre d’aquells anys, meses, e guarda adonchs als temps mals, car per aquesta manera se talen e se contan e tolen les dignitats.108 E yo dich que aquesta és oppinió vera, e per so la he yo pauzada en lo comensament d’aquestes interrogacions109 e he intenció, si Déus ma dona vida, de retra la causa i la rahó més largament en un libre que entendi110 compondre general.111 [§42] Quant lo significador serà combust en angle o alcuna infortuna intrarà en lo loch del significador o en alcun loch dels lochs de l’yleg, adonchs significa perdiment de dignitats. [§43] Quant lo Sol serà yleg e applicarà a Saturnus o a Mars, ell stant en alcuns dels angles de l’ascendent en la hora que intrarà alcun en sa dignitat o farà qüestió d’ella, serà significació en temps de perdre sa dignitat. 102. ço és...10a casa afegit al marge. 103. a interlineat. 104. grau seguit de diràs ratllat i d’e aquell grau. 105. Corregeixo lochs. 106. e si la combustió serà repetit al marge inferior del full anterior. 107. destructió seguit de d’aquella ratllat. 108. Abenragel, Liber completus, III, 22 (1551: 129; Hilty 1954: 143). 109. Al prefaci (§4) ja emfasitza aquest principi. 110. Occitanisme: ‘entenc’. 111. Tresbens al·ludeix a un seu projecte futur d’un llibre, que probablement no va arribar a escriure. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 152 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ [§44] Quant Júpiter serà en alcun dels angles de l’ascendent o enmig del cel e haurà aquí testimoni o dignitat, significa creximent e mellorament de son regne e de sa senyoria e de molt haver. [§45] Quant lo senyor de l’ascendent serà cazent112 del[s] angles e en l’angle serà alcuna infortuna que non haja alcuna dignitat aquí ni testimoni en aquell loch, significa separació e perdiment d’aquella dignitat o senyoria. [§46] Si lo temps que alcú penrà senyoria serà de dies, guarda si lo Sol serà en l’ascendent o en lo mig cel o en la 11 casa e que fortunes lo reguàrdent e que los senyors dels térmens en què són o de les cases sien en bons lochs e que lo senyor de l’ascendent sia aytal mateix e lo signe de l’ascendent que sia fix e lo Sol en signe ferm e en lo mig del cel fortuna. Si tal disposició serà en lo temps de la interrogació o del penre la possecion, sàpies que durarà lonch temps en ben e en pau e en bona salut. [§47] E quant lo Sol serà en l’ascendent o en la 10 o 7 o 11 o en la 8 e lo senyor de la sua triplicitat o terme en què ell serà guardarà a ell, en aytal figura serà lo Sol senyor e significador, e axí mateix [93v] si lo senyor de sa triplicitat o casa o exaltació la guardarà e aquell penrà-lo per alcocoden. E si adonchs trobaràs l’alcocoden en alcun angle, significerà los seus anys menors. E si en la 11 o en la 5, axí mateix. E si en la 2a o en la 9a, significa lo nombre de sos anys menors, mesos. E si en la 6 o en la 12, significa aquell nombre per dies. E si en aquella disposició alcuna fortuna guardarà al Sol de 3 o de 6 o serà ab ell ajustada en bon loch, ajustarà mesos dels seus anys menors. Mas si alcuna infortuna lo guarda del 4 o de la opposició, tol e aminva de la quantitat del temps los mesos de la significació de sos anys menors, perquè sàpies que en aquest capítol devets hobrar per yleg e per alcocoden en los ajustaments e en los aminvaments dels temps e dels anys, axí com ja he mostrat en la sciència dels anys de la vida dels nats en lo Tractat de les nativitats.113 [§48] Quant infortunas guardaran a l’ascendent, serà tostemps tant com hi durem aquell senyor en àncies e tribulacions. [§49] Quant Mars serà en lo 10 e lo Sol en l’ascendent e lo signe movible serà discordant ab la gent que li serviran e li fugiran, e a la fi serà destrouït e mala fi haurà. [§50] Quant lo temps de la recepció de la dignitat serà de nits o la qüestió, obraràs per la Luna, tot en tal manera com has fet del Sol ni mas ni menys. [§51] Quant Mercuri serà enmig del cel amb Júpiter, digues que aquell senyor serà hom mansuet e de bones custumes e bon nom e de bona fama e crexerà en sa honor e poder, e majorment si la Luna reguardarà aquí de la 4 senestra. E si serà sens esguarts de Mars ni de Saturnus, serà son bon nom exalçat en estranyes terras e vinrà lonch temps e veurà açò que volrà de sos afers e sas speranças se compliran. E aquella matexa significació fa Júpiter, si serà ajustada ab ell la Luna en casa de la 1 dels matexes o enmig del cel e que Venus sia en bon loch. E quant abdues les fortunes seran enmig del cel, serà de part la matexa bona fortuna prosperat. E quant les fortunas seran en la 4, significa en bona fi termenar tots sos fets. [§52] Quant lo Sol serà en la 8 o en la 6 casa e fortuna, serà senyor de l’ascendent e que sia en l’ascendent o en lo 10, possehirà ab tot ben, mas aquell qual haurà mès en la senyoria per si serà destruhit per [94r] ventura. 112. Corregeixo cazents. 113. Es refereix als caps. 3 i 4 del Llibre de les nativitats (Vernet-Romano 1957-1958: i, 52-63). Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 153 [§53] Quant lo senyor de l’ascendent serà en la 6 o en la 12 e la Luna e lo senyor del seu loch seran en mal loch e Mars enmig del cel o en l’ascendent e Mercúrius ab ell, diràs que haurà molts demanadors e molts contradisidors114 e que aquella senyoria complidament no us seguirà, ans sos enemichs lo destruhiran. [§54] Quant lo senyor de la 4 casa serà en l’ascendent o en la 10 o en alcun bon loch salvat de totes infortunes e lo senyor de la casa de la Luna, axí mateix significa que lonch temps durarà en son poder, en bon nom e en bona fama. [§55] E quant en lo temps que penrà la senyoria serà la Luna en lo grau del mig cel en terme de fortuna e aquella fortuna de qui és lo terme o altre serà ajustada ab la Luna en aquell angle e Saturnus serà ab ells en aquell signe, jassia que non sia ajustat per grau e que sia al comens del mes lunar crexent la Luna e que sia separada de Saturnus, significa que durarà en sa senyoria tant com són los anys menors de la Luna o quants115 són los anys menors de Saturnus en meses o en anys. E açò sol que Mars non guarde lo grau del mig cel de 4 esguart o de opposició, car si reguarda e alcun poder o dignitat aminvarà del temps segons lo poder que haurà en son loch. [§56] E si Mars serà en mig del cel en loch de Saturnus e que Saturnus no hi sia e la Luna e la fortuna sian en l’estat que havem dit, significa que dampnatge e empatxament venrà a aquella matexa senyoria en lo comensament. Mas despuys serà endreçat e mellorat per lo poder de la fortuna, que serà en la 10 casa ajustada ab la Luna. E si aquesta cosa serà en la fi del mes lunar, seria més mal. [§57] E quant Saturnus e Mars abdós guardaran al mig cel per esguart de desamistança, significa que lo senyorador serà mort e destruhit en aquella senyoria. E aquell que rahebrà aquella senyoria serà mort o pres per tostemps de la sua vida. [§58] Sàpies que en les causes116 de les senyories e dels senyorajants en lurs comensaments devets guardar la hora en què aprèn la senyoria del signe de l’ascendent e de la 10 casa e en quals ciutats han senyoria aquells117 signes. E si trobaràs que alcuns d’aquells signes, és a saber, l’ascendent o lo 10, hajan alcuna senyoria en aquella terra o en aquella senyoria, diràs que aquell senyor farà compliment de son fet e sallirà son fet a tot ben. E si axí non o trobaràs, que hajan aquells signes senyoria en aquella terra, vejas quals [94v] signes e quals planetas han senyoria en aquella terra e vejas si aquell signe ha neguna concordansa ab lo signe de l’ascendent d’aquella senyoria. E atressí mateix si aquella planeta ha concordansa ab lo senyor de l’ascendent e, si axí és, serà lo senyor bon e118 just e serà ben amat per aquella gent en aquella senyoria. E si aquells signes e planetas hauran discordansas enfre ells, serà tot lo contrari d’açò que havem dit. E si en lo 10 serà alcuna planeta infortuna retrogradan, dampnificarà tot lo fet e aquella senyoria. E si en lo 7 serà aquella infortuna, serà per sas gents e per sos servidors damnificat aquell senyor e haurà contrariedors de sas gens. E si aquella mala planeta serà infortunada en la 4, haurà mala fi e damnatge a la derraria lo senyor aquell. E sàpies que l’estament de la abtació e de la rebel·lió del Rey e dels dampnatges que veuran en ell per la rebel·lió e per les discòrdies e per les bregues se saben per la 11 e per son senyor en lo temps del coronament del Rey. E lo fet de sa substància e de la paucitat o habundància o de fretura 114. Contradisidor: occitanisme compost de dizidor ( Alcover, Antoni; Moll, Francesc de B. 1964-1969. Diccionari català-valencià-balear (DCVB) 10 vols (Palma: Moll) Avenoza, Gemma; Soriano, Lourdes; Beltran, Vicenç (ed.). 1989-2021. BITECA. Bibliografia de textos catalans antics (Berkeley: University of California) [accessed 14-04- 2021] Belenguer, Ernest. 2015. Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387) (Lleida: Pagès) Boudet. Jean-Patrice. 2014. ‘Astrology between Rational Science and Divine Inspiration: The Pseudo-Ptolemy’s Centiloquium’, in Dialogues among Books in Medieval Western Magic and Divination, ed. by Stefano Rapisarda and Erik Niblaeus (Firenze: SISMEL-Edizioni del Galluzzo), pp. 49-76 Boudet, Jean-Patrice. 2020. ‘The Medieval Latin Versions of Pseudo-Ptolemy’s Centiloquium’: A Survey’, in Ptolemy’s Science of the Stars in the Middle Ages, ed. by D. Juste et al. (Turnhout: Brepols), pp. 284-304 Brennan, Chris. 2014. ‘Dorotheus of Sidon’, in his The Hellenistic Astrology Website [accessed 09-08-2021] Burnett, Charles. 1977. ‘A Group of Arabic-Latin Translators Working in Northern Spain in the Mid-12th Century’, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1: 62-108 Burnett, Charles; Yamamoto, Keiji; Yano, Michio (ed.). 2004. Alcabici (Al-Qabīṣī) The Introduction to Astrology (=Introductorius) (London: Warburg Institute) Burnett, Charles. 2006. ‘A Hermetic Programme of Astrology and Divination in Mid-Twelfth- Century Aragon: the Hidden Preface in the Liber novem iudicum’, in Magic and the Classical Tradition, ed. by Charles Burnett and William Francis Ryan (London: Warburg Institute; Torino: Nino Aragno Editore), pp. 99-118 Burnett, Charles. 2011. ‘De Meliore Homine, ‘Umar ibn al-Farrukhān al-Ṭabarī on Interrogations: A Fourth Translation by Salio of Padua?’, in Adorare caelestia, gubernare terrena: atti del Colloquio Internazionale in onore di Paolo Lucentini, Napoli 2007, ed. by Antonella Sannino, Pasquale Arfé and Irene Caiazzo (Turnhout: Brepols), pp. 295-326 Canellas, Ángel (ed.). 1967-1985. López Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (Zaragoza: CSIC-Institución Fernando el Católico) Carmody, Francis J. 1956. Arabic Astronomical and Astrological Sciences in Latin Translation: A Critical Bibliography (Berkeley: University of California Press) Chabàs, Josep. 1992. L’Astronomia de Jacob ben David Bonjorn (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans) Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 161 Chabàs, Josep. 2004. ‘L’activitat astronòmica a l’època del rei Pere (segle xiv)’, in La ciència en la història dels Països Catalans, ed. by Joan Vernet and Ramon Parés (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; València: Universitat de València), i: Dels àrabs al Renaixement, pp. 483-514 Cifuentes i Comamala, Lluís. 2006. La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, 2nd edn (Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears) Cifuentes i Comamala, Lluís (ed.). 2012-2021. Sciència.cat DB (Barcelona: Universitat de Barcelona) [accessed 14-04-2021] Crofts, Carole Mary (ed.). 1985. ‘Kitab al-iktiyarat ‘ala l-buyut al-itnai ‘asar’, by Sahl ibn Bišr al- Isra’ili, with Its Latin Translation ‘De electionibus’ (unpublished doctoral thesis, University of Glasgow) Díaz, Luis Vicente. 1995. Pedro I: 1350-1369 (Palencia: Diputación Provincial de Palencia) DEAF: Dictionnaire étymologique de l’ancien français (Heidelberg: Heidelberger Akademie der Wissenschaften-Romanisches Seminar der Universität Heidelberg) DOM: Dictionnaire de l’occitan médiéval (München, Bayerische Akademie der Wissenschaften) Dykes, Benjamin N. (trans.). 2008. Works of Sahl & Māshāʾallāh (Golden Valley, MN: Cazimi Press) Feraboli, Simonetta (ed.). 1985. Ptolemeu Le previsioni astrologiche (Tetrabiblos) (Roma: Fondazione Lorenzo Valla; Milano: Mondadori) Ferragud, Carmel. 2018. ‘Bartomeu de Tresbens, físic i astròleg del rei Pere el Cerimoniós i l’infant Joan: entre el servei a la Corona i al municipi’, Asclepio, 70.2: 227 Ferragud, Carmel; Giralt, Sebastià. 2019. ‘Bartomeu de Tresbens, metge i astròleg de Pere el Cerimoniós: aproximació biogràfica i diplomatari’, Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 6: 113-63 Giralt, Sebastià. 2017. ‘Drawing from the marrow of the authors of astrology: The sources of Bartomeu de Tresbens, Astrologer to King Pere the Ceremonious of Aragon’, in De Frédéric II à Rodolphe II: Astrologie, divination et magie dans les cours (xiiie- xviie siècle), ed. by Jean-Patrice Boudet, Martine Ostorero and Agostino Paravicini Bagliani (Firenze: SISMEL-Edizioni del Galluzzo), pp. 71-96 Giralt, Sebastià. 2018a. ‘Astrology in the Service of the Crown: Bartomeu de Tresbens, Physician and Astrologer to King Pere the Ceremonious of Aragon’, Journal of Medieval History, 44.1: 1-26 Giralt, Sebastià. 2018b. ‘Astrologia per a la recerca de tresors: el Libel d’investigació de tresors de Bartomeu de Tresbens’, eHumanista/IVITRA, 14: 761-793 Giralt, Sebastià. 2020. ‘The Times and Stars for Ruling a Kingdom: The Tractat de les Eleccions by Bartomeu de Tresbens. A Study and Edition’, Mediaeval studies, 82: 79-148 Giralt, Sebastià. 2021. ‘El deix occità de Bartomeu de Tresbens’, in “Qui fruit ne sap collir”: homenatge a Lola Badia, ed. by Anna Alberni et al. (Barcelona: Universitat de Barcelona; Barcino), i: 301-310 Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 162 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ Hasse, Dag Nikolaus (ed.). 2016-2021. Ptolemaeus Arabus et Latinus [accessed 14-04-2021] Hilty, Gerold (ed.). 1954. Aly Abenragel El ‘Libro conplido de los iudizios de las estrellas’: traducción hecha en la corte de Alfonso el Sabio (Madrid: Real Academia Española) Hilty, Gerold (ed.). 2005. Aly Abenragel El Libro conplido en los iudizios de las estrellas (partes 6 a 8): traducción hecha en la corte de Alfonso el Sabio (Zaragoza: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo; Barcelona: Grupo Millás Vallicrosa de Historia de la Ciencia Árabe Universitat de Barcelona) Hilty, Gerold. 2016. ‘El Libro conplido en Cataluña’, Estudis Romànics, 38: 347-55 Juste, David. 2016. ‘The Impact of Arabic Sources on European Astrology: Some Facts and Numbers’, Micrologus, 24: 173-194 Liber novem iudicum. 1509 (Venetiis: Peter Liechtenstein) Martorello, Franco; Bezza, Giuseppe. 2013. Aḥmad ibn Yūsuf ibn al-Dāya Commento al Centiloquio tolemaico (Sesto San Giovanni: Mimesis) Messahala, 1549. De elementis et orbibus coelestibus (Noribergae: Iohannes Montanus et Ulrich Neuber) Millàs Vallicrosa, Josep Maria. 1962. Las ‘Tablas astronómicas’ del Rey Don Pedro el Ceremonioso (Madrid: Asociación para la Historia de la Ciencia Española; Barcelona: CSIC) Omar Tiberíades. 1503. Liber de nativitatibus et interrogationibus (Venetiis: J. B. Sessa) Opus geomantiae completum. 1625 (Lugduni: Daniel Chavanon) Pingree, David (ed.). 1976. Doroteu Carmen astrologicum: Interpretationem Arabicam in linguam Anglicam versam una cum Dorothei fragmentis et Graecis et Latinis (Leipzig: Teubner) Pingree, David. 1986. ‘Ibn Abī l-Ridjāl, Abū l-Hasan ʿAlī, al-Shaybānī al-Kātib al-Maghribī al- Kayrawānī’, in Encyclopaedia of Islam (Leiden: Brill), iii: 688 Pingree, David. 2008a. ‘Māshā’Allāh’, in Complete Dictionary of Scientific Biography (Detroit: Charles Scribner’s Sons), ix: 159-62 Pingree, David. 2008b. ‘Umar Ibn Al-Farrukhān Al-Ṭabarī’, in Complete Dictionary of Scientific Biography (Detroit: Charles Scribner’s Sons) [accessed 02-09- 2020] Ptolemeu. 1484. Liber quadripartiti, trans. by Plato of Tivoli (Venetiis: Erhard Ratdolt), ff. 1r-45v Ptolemeu. 1493. Liber quadripartiti, trans. by Egidio de’ Tebaldi, comment. by Abenrudian (Venetiis: Bonetus Locatellus), ff. 2r-106v Rubió i Lluch, Antoni. 1908-1921. Documents per l’historia de la cultura catalana mig-eval, 2 vols (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans) Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ 163 Ryan, Michael R. 2011. A Kingdom of Stargazers: Astrology and Authority in the Late Medieval Crown of Aragon (Ithaca, NY: Cornell University Press) Sabaté, Glòria; Soriano, Lourdes. 2020. ‘La ciència dels estels dins del projecte cultural de Pere el Cerimoniós’, in Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe, ed. by Manel Bellmunt and Joan Mahiques (Kassel: Reichenberger), pp. 397-414 Samsó, Julio. 2020. On Both Sides of the Strait of Gibraltar: Studies in the History of Medieval Astronomy in the Iberian Peninsula and the Maghrib (Leiden: Brill) Samsó, Julio. 2021. ‘Astrología matemática en el Llibre de les nativitats de Bartomeu de Tresbens’, in “Qui fruit ne sap collir”: homenatge a Lola Badia, ed. by Anna Alberni et al. (Barcelona: Universitat de Barcelona; Barcino), ii: 237-254 Thorndike, Lynn. 1956. ‘The Latin translations of astrological works by Messahala’, Osiris, 12: 49-72 Ullmann, Manfred. 1972. Die Natur- und Geheimwissenschaften im Islam (Leiden: Brill) Valdeón, Julio. 1966. Enrique II de Castilla: la guerra civil y la consolidación del régimen 1366-1371 (Valladolid: Universidad de Valladolid) Vernet, Joan; Romano, David (ed.). 1957-1958. Bartomeu de Tresbens Tractat d’astrologia, 2 vols (Barcelona: Biblioteca Catalana d’Obres Antigues) Véronèse, Julien. 2017. ‘Nicolas Eymerich et l’astrologie à la cour d’Aragon’, in De Frédéric II à Rodolphe II: Astrologie, divination et magie dans les cours (xiiie- xviie siècle), ed. by Jean-Patrice Boudet, Marine Ostorero and Agostino Paravicini Bagliani (Florence: SISMEL-Edizioni del Galluzzo), pp. 97-155 Vuillemin-Diem, Gudrun (ed.)​. 2015. Ptolemy’s ‘Tetrabiblos’ in the Translation of William of Moerbeke: Claudii Ptolemaei ‘Liber iudicialium’ (Leuven: Leuven University Press) Yamamoto, Keiji. 2007. ‘Qabīsī: Abū al-Saqr ʿAbd al-ʿAzīz ibn ʿUthmān ibn ʿAlī al-Qabīsī’, in The Biographical Encyclopedia of Astronomers, ed. Thomas Hockey et al. (New York: Springer), p. 941 5 Apèndix: Taula de matèries o capítols del Tractat de les interrogacions (R, ff. 2r-2v) La segona partida és per sa interrogació, per la qual podets saber tot l’orde de la primera part e de la segona. [1] Lo primer capítol de interrogació: si és de sa vida en bontat e en quantitat e honestat e per aquella interrogació haurà per les semblants rahons totes les conexensas que ha per sa nativitat. [2] Segon capítol de interrogació: si durarà en son regne lonch temps [3] Si lo possehirà en pau o si haurà guerras [4] Si son poble amarà ell o lo contrari o ell amarà ells [5] Si serà justicier en ells [6] Si haurà enemichs cuberts o manifests [7] Si sos enemichs li faran dan o ell a ells [8] Si los que pren de son consell li seran leyals o no Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295 164 Giralt, ‘Tractat de les interrogacions’ [9] Si li és bé fer moure guerra o no [10] Si vens[e]rà lo plet que mena ab altri o no [11] Si·s complirà la pau que·s tracta o no [12] Si durarà la guerra lonch temps [13] Si és profitós fer cavallers [14] Si serà bo ni leyal o profitós metre alqú en offici [15] Si és bo trametre cavallers contra altres [16] Si és bo assetjar loc o castell o ciutats [17] Si lo loch assetjat se pendrà [18] Si los cavallers o altres que són anats en perill e, si pendran mal, on faran [19] Si los soldataris estranys seran leyals o no [20] En saber quals seran morts o nafrats d’aquells qui van en la host e quals scaparan [21] E per assò se trobarà quals són més fortunats o menys [22] Dels cavals quals són més corrents [23] En saber dels cavals quals són més leyals [24] En saber de dos combatents qual serà vensut, e de dos pledejants [25] En saber quals anys seran bons o mals [26] En saber qual regió és millor per abitar a son cors [27] Si serà profit fer matrimoni ab alquna de què se pensa [28] Si és verge o no [29] Si serà leyal o no [30] Si n’haurà fills o no [31] Si haurà ell més longa vita que ella o ella que ell [32] Si s’amaran bé abdós [33] Si és bo de fer viatge per la terra o per la mar [34] Si serà bon fer edifici [35] Si és bo de varar o fer navili [36] E si li és bo de persaguir corsaris o trametre per mar. E açí feneix la segonda part e comensa la 3a partida en les ellections. Magnificat CLM 8, 2021, 127-164. ISSN 2386-8295