Número 3 - Gener de 2022 Notícies, històries i tradicions del municipi d’Odèn 1 EDITOR Crèdits EMD de Canalda Ctra. Coll de Jou-Pont d’Espia, km 18,8 - 25283 Odèn ajuntament@oden.cat www.oden.cat CONSELL DE REDACCIÓ Albert Solé Casals Judit Bajona Torra Laura Pujantell Otero Marcel Camps Colomés arpiotoden@gmail.com CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Joan Graell Piqué COL·LABORADORS/ES D’AQUEST NÚMERO Elisabet Espuga Mn. Ricard Cots Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS) Joan Graell Piqué Montse Rodríguez Federació de Caça de Lleida Josep Fortuny Jaume Cuadrench Bertran Ca l’Agustí AMB EL SUPORT DE Guim Camps Parera Xavier Bertolín Armand Ballart EDICIÓ I IMPRESSIÓ Dach gràfiques C. Carme, 6 - Solsona L’equip de redacció no es fa necessàriament respon- sable de les opinions i els continguts dels articles FOTOGRAFIA DE LA COBERTA dels col·laboradors. El Cavall Bernat de la Móra Comdal | Armand Ballart D.L.: L-777-2020 2 Índex *SABIES QUE... 3 01 EDITORIAL 4 02 NOTÍCIES 5 • Relleu a l’alcaldia d’Odèn 5 • Juliol sobre rodes a Cambrils 6 • Odèn acull el seu primer concert del Festival Itinera a la Valldan 7 • L’AIMS arriba a Odèn 8 • Cinema a la fresca 9 • Que ve el llop! 9 • Dones de fum i aigua 10 • VI Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn 11 • Els deportats del Solsonès als camps d’extermini nazis 12 • Campionat provincial de caça de becada 13 • Els Patges dels Reis d’Orient 14 03 ENTREVISTA 15 Rosita Simon Espuga. La dona a pagès 15 * 04 CALAIX DE SASTRE 18 • Paleontologia: El mar d’Odèn: una finestra única al passat de fa 237 mi- lions d’anys 18 • La foto: El Call d’Odèn 21 Sabies • Ruta: Les roques del Sàlzer i la Móra Comdal 23 • Llegenda: Les encantades que... de Comadeuda 26 • Història: El jaciment del Sàlzer 28 • Botànica: Arbres singulars d’Odèn 30 • Microrelat: Migdia assolellat 32 • Geografia: Us heu preguntat mai «des de quan sortim al mapa?» 33 Odèn té el sostre del Solsonès al pedró dels Qua- tre Batlles (2.387 metres). Comparteix aquest títol 05 PARRÒQUIA 35 amb la Coma i la Pedra, i dos municipis de l’Alt Sant Antoni Abat anà a Barcelona 35 Urgell: la Vansa i Fórnols, i Fígols i Alinyà. Per això 06 ESPORTS 36 se’n diu dels 4 batlles, perquè hi confluïen quatre L’inici de l’esquí al pla de Bacies 36 batllies: Odèn, la Coma, Alinyà i la Vansa. 07 LA RECEPTA 43 de ca l’Agustí Les primeres pistes d’esquí del Solsonès van ser a 43 Pèsols negres amb bacallà i reducció de moscatell Odèn, als prats de Bacies de Canalda. Després de la guerra de 1936-39, assidus als esquís van co- 08 INFORMACIONS de l’Ajuntament 44 mençar a pujar al Pla, de mica en mica es va anar 09 ENTRETENIMENTS 46 construint un refugi, arrossegadors... Podeu llegir el reportatge en aquest Arpiot. 10 AGENDA I TELÈFONS D’INTERÈS 48 3 04 Calaix de sastre PALEONTOLOGIA El mar d’Odèn: una finestra única al passat de fa 237 milions d’anys Quan pensem en mar solem pen- sar en el nostre Mar Mediterrani. De moment hi és present, però, sempre hi ha estat aquest mar? Hi seguirà sent sempre? Constant- ment rebem notícies referents al seu futur, sobre la pujada del ni- vell del mar a conseqüència del canvi climàtic. També en rebem sobre el seu passat i la seva his- tòria; sempre ens sorprèn saber que apareixen petxines i altres ani- mals i elements marins a llocs tan inèdits i allunyats del mar actual com diversos punts de la Catalu- nya Central, des d’Osona passant (Figura 1) Esquerra, mapa mundial durant el Triàsic Mitjà. Es marca en cercle vermell la posició de Catalunya, sota les aigües. Dreta: taula dels temps geològics. per Montserrat i el Bages i fins a la Vall de Lord. El fet és que les pu- entorn. L’exemple més paradigmàtic és la presència d’un mar interior jades i baixades del mar han estat a l’actual Catalunya central fa entre 30 i 40 milions d’anys (quan els di- una constant al llarg de la història nosaures ja s’havien extingit i els Pirineus tot just es formaven). Aquest del planeta, així com el canvi dels mar és el que ha donat nom i lloc a elements persistents a dia d’avui: les paisatges amb la formació de ser- mines de sal de Cardona, el guix de la Vall de Lord o el propi nom del ralades, com els Pirineus i altres municipi Guixers, a banda de la preservació fins als nostres dies d’una elements quotidians del nostre important fauna fòssil. Però, com hem dit, les anades i vingudes del 18 mar han estat recurrents al llarg del temps i a Odèn es registra, de forma excepcional, un altre mar molt més antic, de molt abans que qualsevol dinosaure trepitgés la Terra, i quan a la serralada dels Pirineus encara li faltaven uns 200 milions d’anys perquè es comencés a albirar. Com era i qui vivia a Odèn fa 237 milions d’anys? Geològicament ens situem en el període anomenat (Figura 2) Reconstrucció palentoambiental del jaciment d’Odèn Triàsic, on Catalunya formava part del superconti- nent Pangea, situant-se a la zona equatorial (figura 1). De fet, aquest supercontinent estava començant a disgregar-se molt lentament. El Mediterrani no existia, però Catalunya començava a estar banyada progressivament per un mar anomenat Tethys, que entrava d’est a oest, des de les actuals Balears cap a l’actual Portugal. Els Pirineus encara no existien i les terres emergents (abans que la mar de Tethys les (Figura 3) Espècimen fòssil femella de peix Peltopleurus cf nup- inundés) eren grans planes amb ambients fluvials i tialis recuprat al jaciment d’Odèn. rius importants. En aquest context, Catalunya va pas- sar en pocs milions d’anys d’estar per sobre les ai- gües a estar-hi a sota. Els ecosistemes terrestres, per tant, van evolucionar cap a ambients marins. Els ja- ciments geològics i paleontològics d’aquest període són molt escassos i en destaquen els de Montral-Al- cover i Móra d’Ebre-Camposines (ambdós a terres (Figura 4) Espècimen fòssil mascle de peix Peltopleurus cf nup- de Tarragona), mentre que el Pirineu és tan sols co- tialis recuprat al jaciment d’Odèn. negut pels jaciments d’Odèn i de Vilanova de la Sal (a la Noguera). Sense cap mena de dubte, el jaciment d’Odèn és el que ha preservat un major volum d’in- formació d’aquest ecosistema del passat. El mar registrat a Odèn era un mar somer, de poca profunditat, proper a la costa i amb un ambient sub- mareal de baixa energia; en altres paraules: era una zona d’aigües relativament tranquil·les i amb una considerable fauna (figura 2). El grup més nombrós (Figura 5) Mandíbula fòssil de peix Saurichthys recuperat al jaci- i divers eren els peixos, dels quals s’han recuperat ment d’Odèn centenars d’espècimens. L’espècie més nombrosa xual, és a dir, presenta diferències clares entre feme- és Peltopleurus cf. nuptialis, un peix de pocs cen- lles (figura 3) i mascles (figura 4) per la presència de tímetres de longitud, típic d’aquests tipus d’ecosis- protuberàncies en el crani, entre d’altres caràcters. temes i que també apareix en jaciments suïssos i Per altra banda, s’han identificat tres altres espècies italians de la zona de Monte San Giorgio. Es tracta de peixos —aquestes menys abundants— al jaciment: d’una espècie que destaca pel seu dimorfisme se- Saurichthys (figura 5), una espècie amb un musell i Casa Cavallera, Canalda - 639 13 20 93 19 cos allargats que recorda a una anguila actual, Colo- bodus giganteus, un peix que podia fer més de mig metre de longitud i, per últim, un membre no identi- ficat del grup dels halecomorfs —actualment en es- tudi— el qual podria tractar-se d’una nova espècie per a la ciència. Malgrat que els peixos són el grup més freqüent en aquest jaciment, també s’han identificat restes de dents i costelles de rèptils marins, braquiòpodes (uns invertebrats que per la forma recorden als bivalves, però que no hi estan emparentats) així com també bi- (Figura 7) Tasques d’excavació l’any 2020 al jaciment d’Odèn valves de l’espècie Pseudocorbula gregaria (figura 6). fòssils. En l’última, a més a més, es requereix de l’ús d’una retroexcavadora per tenir accés als nivells fos- silífers que posteriorment es varen excavar manual- ment (figura 8). Totes les excavacions s’han realitzat amb l’autoritza- ció de l’Ajuntament d’Odèn i del Servei d’Arqueolo- gia i Paleontologia de la Generalitat. Alhora, el jaci- ment s’ha inventariat com a jaciment paleontològic de la Generalitat i per tant gaudeix de protecció en base a la llei de patrimoni català. L’estudi dels espècimens fòssils que ha lliurat el jaci- (Figura 6) Bivalve fòssil anomenat Pseudocorbula gregaria recupe- ment d’Odèn va donar lloc, en primera instància, a rat al jaciment d’Odèn un treball de final de Màster i, finalment l’any 2021, a la publicació d’un article científic en una revista in- La descoberta i estudi del jaciment d’Odèn ternacional nord-americana on es varen presentar La major part del municipi d’Odèn conté roques de els resultats obtinguts al llarg de totes les campanyes cronologies molt més recents —de desenes de mi- realitzades al jaciment. El seu estudi, però, encara lions d’anys—, però afortunadament també apareixen continua, i les campanyes d’excavació a la zona es uns pocs afloraments del Triàsic, i aquests preserven preveu que segueixin en els propers anys. restes fòssils amb una excel·lent preservació. La primera notícia a la literatura científica sobre el jaciment d’Odèn es remunta a l’any 1964 per part de l’investigador francès, Jean-Pierre Lehman, qui des- criu un esquelet parcial d’un Saurichthys. Després d’aquesta publicació, però, el jaciment cau en l’oblit i només es fan petites incursions a la zona durant les següents dècades per part d’uns pocs investigadors, sense que es realitzi mai cap campanya d’excavació. L’estudi del jaciment es reprèn l’any 2009, amb una primera prospecció a la zona per part d’investiga- (Figura 8) Eines d’excavació al jaciment d’Odèn dors de l’Institut Català de Paleontologia, i és l’any següent, el setembre de 2010, que aquest mateix equip realitza la primera excavació sistemàtica, on es recuperen més de 200 restes fòssils. Posterior- ment, l’any 2016 i de nou l’any 2020 (figura 7), es rea- Josep Fortuny litzen noves campanyes d’excavacions, en les quals Institut Català de globalment es recuperen més de 450 espècimens Paleontologia Miquel Crusafont 20