Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXII, 2021 376 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics El tercer i últim volum exposa des del procés contra el pedagog Francesc Fer- Pous i Pagès, Josep. Per Catalunya rer i Guàrdia fins a la represa de l’edi- (2020). Edició a cura de M. Àngels ció de La Revista Blanca (1923), i hi Bosch. Figueres: Ajuntament de Fi- relata aspectes cabdals de la seva vida, gueres, 231 p. com el naixement de la seva filla, Fre- derica Montseny, o el seu retorn a la L’aparició de Per Catalunya, aplec Barcelona del pistolerisme i el sindi- de textos de guerra de l’escriptor i po- calisme revolucionari. lític Pous i Pagès és una bona noticia En definitiva, Mi vida és una cultural i historiogràfica. Tanca un obra farcida de documents —car- període i complementa molt eficaç- tes i textos periodístics sobretot—, ment el volum Al marge de la revolució d’accions i passions, de sentiments, i de la guerra que el mateix dramaturg de molt poques alegries, però d’un va publicar el 1937. Ara Maria Àngels dramatisme molt accentuat i intens. Bosch presenta els escrits que faltaven. I, per sobre de tot, és un document Complementa també, i molt bé, la bi- fonamental per entendre la història ografia que la mateixa autora va publi- de l’anarquisme i acostar-nos a alguns car anteriorment per a l’Ajuntament dels personatges més destacats del de Figueres, el qual du a terme una panorama nacional i internacional. modèlica labor cultural ajudant a la Hem de celebrar, doncs, que des del recuperació d’autors locals, per exem- món universitari es duguin a terme ple Jaume Miravitlles o Puig Pujades, iniciatives com la reedició i posada al iniciatives de relleu com l’estudi sobre dia d’alguns dels textos fonamentals la premsa de la capital de l’Alt Empor- per conèixer millor el nostre passat. dà o bé sobre la revista Empordà Fe- I, sens dubte, les memòries de Joan deral. Un esplèndid catàleg d’edicions Montseny han esdevingut un clàs- d’una de les ciutats més dinàmiques sic, una lectura gaire ineludible per a culturalment de Catalunya, tot i les qualsevol interessat en la història de limitacions econòmiques i sanitàries l’anarquisme, no només en l’àmbit que posen en perill la normalitat de ibèric, sinó també a nivell europeu o, convivència, bàsica en la vida cultural. fins i tot, mundial. L’obra ha anat a cura d’una es- pecialista en el compromès novel·lis- Santiago Izquierdo Ballester ta. Bosch s’ha dedicat molt i bé al seu Universitat de Barcelona protagonista i ha tingut cura d’una bi- santi.izquierdo@ub.edu ografia modèlica en la qual esmicola, Butlleti 2021.indd 376 17/11/2021 16:36:26 377 Recensions gràcies als arxius familiars que se li parlaren de redescoberta de Pous i de van obrir de bat a bat, una vida in- com l’estudiosa obrí la cortina d’una tensa marcada pel compromís social, de les personalitats rellevants durant la catalanitat plena i un sentit literari l’època en què Catalunya era catala- molt i molt rellevant, com ens expli- na, com digué Mercè Rodoreda en cava Joaquim Molas fa mig segle a les resposta, en tornar de l’exili, a com aules de la Casa de Cultura de Sant veia el país tants anys després. Cugat del Vallès, quan hi va estar L’actualitat de l’autor es demos- ubicada provisionalment la nouna- tra, per exemple, quan arran el cen- da Universitat Autònoma de Barce- tenari de La vida i la mort de Jordi lona. Efectivament, Pous i Pagès era Fraginals, que hauria de tornar a ser ben vist per Molas, com per Bosch, i lectura obligada a secundària, el Tea- blasmat i silenciat pel franquisme do- tre Nacional de Catalunya representa minant. Patí exili, a la vellesa, i morí Rei i senyor. Pous fou també un autor en un retorn a la pàtria en condicions teatral notable tot i que la narrativa difícils, però en coherència amb la seva va ser el seu camp dominant. La no- vida, com explica la biografia, excel· vel·la Revolta, per exemple, Bosch la lent en detalls, curulla de documenta- defineix en la introducció com un ció i amb notable capacitat sintètica. manifest ètic contra l’abús de poder, L’autora, doctora en Filologia, la denúncia —i mai tan viva com catedràtica d’ensenyament secundari, ara— de les lleis injustes i que tanma- ha dedicat la vida a l’autor. En feu la teix cal acatar, si bé des de la tragèdia tesis doctoral, precisament amb Joa- grega el conflicte es viu i la dicotomia quim Molas el 1997 i en publicà el entre estat i societat mostra la lluita 1998 la biografia amb l’Institut d’Es- entre poder i raó, entre la llibertat i la tudis Empordanesos, el qual desenvo- mateixa justícia. El protagonista Gori lupa, amb els seus Annals i edicions, és l’eix, un mistaire que és arrossegat una molt viva i útil activitat. També per la tempesta, com ara els afectats va publicar les memòries de l’exili per l’arbitrarietat actual d’unes au- (1939-1940) a Afers de Catarroja, en toritats que actuen com en el règim les quals va tenir cura de l’edició i feu colonial o franquista i reten comptes un també adient i curós estudi intro- només a la divinitat o la posteritat; és ductori. Els seus treballs sobre Pous l’exemple que colpeix Pous i Pagès i han estat definitius i constitueixen en crea un personatge, com ha expli- una sòlida aportació que cal valorar i cat a Núvol Bosch citant Lluís Duran, apreciar. Els mitjans de comunicació que va existir en una casa en aquesta Butlleti 2021.indd 377 17/11/2021 16:36:26 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXII, 2021 378 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Figueres tan vital, federal i republi- testimoniatge de la seva labor, cons- cana, on cada empordanès tenia un tant, dinàmica, durant la guerra ara el rei al cos. El mistaire representa així, podem tenir íntegre gràcies en aquest i enamora Víctor Català i tota una volum que tanca, amb Al marge… tot generació d’escriptors d’aquest segle un període. Bosch escriu: d’or, com deia Joan Triadú, per la lli- bertat, la individualitat, la llibertat. A qui s’adreça Pous? El Després de la novel·lística, com públic a qui vol convèncer de Revolta —en el pròleg de la qual, co- respectar els drets humans, o a piat de l’Anuari de l’IEC del 1952, qui vol obrir els ulls, són aquells Carles Riba valora molt l’activitat pú- obrers que intenta captar cap al blica i periodística de l’autor, que fou catalanisme. Més d’una vegada redactor en cap d’El Poble Català—, afirma que es dirigeix a tothom el mateix Riba qualifica aquest aplec, que tingui bona fe. També és Per Catalunya, amb uns mots precisos: molt escoltat pels menestrals. A «Les pàgines del recull d’articles i de vegades, com a la conferència de discursos titulat Al marge de la revo- comiat de l’Ateneu, el seu públic lució i de la guerra (1937) estan a la són els intel·lectuals. memòria de tothom i poden ésser qua- Per Catalunya expressa el lificades d’heroiques sense exageració». moment de presa de consciència Ara tenim la continuació d’aquell de l’obrerisme sobre el catalanis- volum, els escrits, discursos i parla- me, el dret d’autodeterminació, ments de Pous des del juny de 1937 el dret històric de Catalunya. fins al gener de 1939. Una obra nova, Tanmateix, entre els primers que ens acosta a qui durant la guer- parlaments i els de 1938 s’ob- ra, com li va dir Companys el març serva una evolució en l’ús de la de 1937 en un míting compartit, paraula «revolució» que fa pen- què seria de Catalunya si els feixis- sar que, si bé el missatge polític tes guanyaven la guerra i que això no és el mateix, en canviar les cir- succeiria. Deixem-ho, és massa trista cumstàncies històriques de la la fi d’una nació. Tornem al volum. guerra, i a mesura que la revolu- Les vint pàgines de la introducció de ció s’ofega, passa a primer terme Bosch ens acosten a la vida quotidia- la política cultural —en el sentit na, va a Montserrat a treballar, revisa de civilització contra barbàrie— la tercera edició del Fraginals, treballa i queda en segon terme la política a l’Institut de les Lletres Catalanes i el revolucionària. Pous ha adoptat Butlleti 2021.indd 378 17/11/2021 16:36:26 379 Recensions l’actitud de l’escriptor compro- que publicàrem les de polítics en el lli- mès, i gràcies a la seva posició va- bre Entrevista a la guerra, mentre que lerosa en contra dels anarquistes, les d’intel·lectuals restaren inèdites per però també en contra dels comu- condicionament editorials. En aquest nistes, s’ha apropiat d’un públic aplec que férem de les veus de la cul- vast i ha esdevingut un símbol. tura, una vintena d’intel·lectuals parla- D’alguna manera, es debat amb ven de la guerra; el desembre de 1938 la pròpia consciència perquè in- Pous digué a Meridià: tueix que aquella adhesió limita, en part, la seva llibertat personal. Dec afegir, tanmateix, que Per tant, prioritza els interessos és impossible, per a nosaltres ca- democràtics i el nacionalisme talans, separar els dos aspectes del per sobre de la lluita de classes. problema: el polític i el cultural. Essent la llengua l’instrument Bosch que ha laborat intensa- de la nostra cultura, és natural ment en els papers del fons Pous in- que els homes o els partits que es clou, i és un encert, textos prohibits proposen de restringir llur lliure com un discurs que havia de dir per exercici, es col·loquin per aquest ràdio; tot i que aleshores fou prohibit, mateix fet entre els enemics de la el publicà a la Revista de Catalunya. Al- nostra cultura. Així, encara que tres que foren pronunciats no s’havien fos solament per raons artísti- editat mai i en recupera els papers. El ques, culturals, literàries, només gruix són, així, parlaments i al·locuci- podem estar al costat d’aquells ons en actes i sobretot a la ràdio, un que, en aquest punt, ens assegu- articles de La Publicitat i unes poques ren una plena llibertat d’expres- conferències. El conjunt que esdevé sió. L’experiència ha estat feta no és només el testimoniatge d’un in- diferents vegades en el curs dels tel·lectual rellevant, que ja fora prou, segles: cada vegada que hom ha sinó una visió, gairebé una diagnosi, volgut obligar els catalans a es- de l’evolució del conflicte i ací rau més criure en castellà, llur obra ha encara l’interès de l’obra. Esdevé una perdut tot el sabor, tota la força, visió des de dins, per una veu intel·li- tota l’originalitat: no ha estat al- gent i lliure de la cultura. Pel nostre tra cosa que una còpia inhàbil. gust haguérem afegit una entrevista, també és el pensament de l’autora; les Encoratgem l’autora, si la salut de la guerra les coneixem bé atenent que ens limita sempre, ho permet, a Butlleti 2021.indd 379 17/11/2021 16:36:27 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXII, 2021 380 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics seguir amb aquest autor, exhumant ruptura del xx que significà la Guerra textos tan i tan rellevants. Potser d’El Civil. Poble Català i rescatar-los de la im- Rafael Tasis, amic, escriptor, mensitat de les hemeroteques on cos- compromès amb política, exiliat com ta tant de trobar, sense indexacions, ell, va escriure el pròleg de la primera materials específics. L’esmentat Riba obra que citaven d’aquella col·lecció tancava el seu escrit destacant el va- «Albada»: «No s’inhibí mai de la vida lor de Pous i Pagès: «Parlà quan hi del seu poble. Fou un patrici amatent havia perill de fer-ho; callà per prin- a denunciar les errades i els perills, a cipi, quan era dur per a un escriptor avivar la fe i a predicar l’esperança. de restar en el silenci. Fou un escrip- Si a les pàgines del recull Al marge de tor combatiu, conscient que els mots la revolució i de la guerra hi ha la de- comporten idees que cal defensar i mostració gairebé heroica d’aquesta guardar»; i és ben cert, vàrem llegir, voluntat de servir el seu poble amb la d’adolescents Quan ens fa nosa, en veu del seu seny, un recull de proses l’edició d’Aymà del 1948, la llegírem poètiques». els anys seixanta i ens va ja engan- xar l’autor i posteriorment seguirem Josep M. Figueres el poc que es publicà aleshores, per Universitat Autònoma de Barcelona exemple Tota la saviesa d’aquest món JosepMaria.Figueres@uab.cat o el citat Fraginals en les edicions de Rauter en aquella col·lecció «Alba- da». I haguérem d’acudir als llibreters de vell per recuperar obres com De Salas Vives, Pere (2020). L’espanyo- l’ergàstula o Revolta en aquella me- lització de Mallorca 1808-1923. Po- ravellosa col·lecció «Biblioteca d’El llença: El Gall Editor, 422 p. Poble Català» on cada títol és una pe- tita meravella formal, estilística i de contingut, amb els primers Josep M. Des de quan els mallorquins Folch i Torres i Antoni Rovira i Vir- s’han sentit espanyols? Quan comen- gili. Pous i Pagès és exponent d’una çaren a onejar banderes d’Espanya als Catalunya vital molt interessant, la balcons dels ajuntaments illencs? Tot- del primer terç del segle xx. D’ací que hom estigué d’acord amb l’adopció tingui lectors, atragui encara i pugui de la identitat espanyola basada en esdevenir un excel·lent retrat per en- la cultura castellana? Totes aquestes tendre i comprendre millor la gran preguntes i moltes altres són conci- Butlleti 2021.indd 380 17/11/2021 16:36:27