Artículo de revista: DOMINGO, Andreu; GALEANO, Juan; BAYONA, Jordi (2021) “La migració estrangera a Barcelona: de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del 2020”. Barcelona Societat, revista de coneixement i anàlisi social, 28: 26-40. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/08_ la_migracio_estrangera_a_barcelona.pdf 26 | Barcelona Societat En profunditat La migració estrangera Just abans del col·lapse de les migracions a conseqüència de la covid-19, Barcelona experimentava un nou boom a Barcelona: migratori internacional iniciat el 2014. Aquest darrer creixement extraordinari marcat pel cicle econòmic però, de la crisi financera del 2008 a presentava característiques molt diferents al que s’havia la pandèmia del 2020 produït durant la primera dècada del segle XXI. No es tracta només de l’augment de població nascuda a l’estranger sinó Andreu Domingoa, Juan Galeanob i Jordi Bayonac també d’un canvi en la composició segons l'origen, el sexe i l'edat dels nouvinguts, i també en el seu nivell d’instrucció. En aquest treball repassem els principals canvis demogràfics que s’han produït a la ciutat des de l’esclat de Paraules clau: població immigrada, fluxos migratoris, la crisi financera del 2008 fins a la irrupció de la pandèmia creixement poblacional, distribució territorial, Barcelona el 2020. Parem especial esment a la distribució residencial de la població immigrada recent, la qual es relaciona amb el mercat immobiliari i els efectes de la crisi econòmica, però igualment amb el metabolisme demogràfic als barris i que marca molts dels reptes als quals la ciutat hi haurà de fer front en els propers anys per garantir la cohesió social. 1. Introducció: un creixement a batzegades Just abans del col·lapse de les migracions a conseqüència de la covid-19, Barcelona estava experimentant un nou boom migratori internacional iniciat al 2014, amb intensitats encara superiors a les de principis del mil·lenni, les quals havien batut tots els rècords històrics. Aquest darrer creixement extraordinari marcat pel cicle econòmic, però, ha presentat característiques molt diferents amb relació al creixement que s’havia produït durant la primera dècada del segle i que havia culminat l’any 2007, abans de la caiguda provocada per la gran recessió del 2008. a. Centre d’Estudis Demogràfics; b. Universitat de Ginebra; c. Universitat de Barcelona. 27 No es tracta només de l’augment de conciutadans amb tant pel creixement de les sortides, especialment l’any 2009, origen estranger fins assolir les 462 mil persones, sinó que com per la disminució de les entrades amb una xifra mínima es tracta d’un canvi en la composició pel que fa a l'origen, el el 2013, efecte del primer impacte de la crisis econòmica i sexe i l'edat dels nouvinguts, també en el nivell d’instrucció financera del 2008. Com a conseqüència, el saldo migratori, que tenen, i que si no atenyem el detall territorial pot resultat de la diferència entre altes i baixes amb l’estranger, passar desapercebut. Aquesta progressió ha estat eclipsada és a dir, diferència entre el nombre de persones que emigren per l’aturada forçosa que ha imposat la pandèmia, que d’una població i el nombre d’immigrants que hi arriben , entre d’altres efectes, pel que fa a la imatge que tenim de havia assolit rècords de caire positiu, superiors als de l’inici les migracions i de la diversitat poblacional sembla haver- del segle XXI, anys en els quals el registre de les emigracions se congelat conservant intactes certeses i prejudicis que encara era força problemàtic. corresponien a principis del segle XXI. Però a part de tenir en compte la variació en els fluxos, haurem d’estar atents De les immigracions procedents de l’estranger, la majoria al que la distribució de la població immigrada recent per han estat protagonitzades per persones nascudes fora barris ha significat pel poblament de la Ciutat Comtal. Són d’Espanya, essent el retorn quantitativament poc pautes residencials que hem de posar en relació amb el important. Així, els valors extrems en percentatge de mercat immobiliari i amb els efectes de la crisi econòmica, l’emigració de persones nascudes a Espanya se situa però també amb el metabolisme demogràfic als barris. només en el 5,1% l'any 2015 i en un 3,4% l'any 2019 i És a dir, tenir en compte la successió de les generacions 2.581 persones. En canvi, la magnitud dels que entren amb a conseqüència de la mortalitat i els naixements, a més nacionalitat espanyola és força superior, tant en xifres dels moviments migratoris entre els barris i dins i fora del absolutes (un màxim de 6.128 el 2019) com relatives (el municipi. 10,3% de les entrades el 2019). 2. Les migracions internacionals i el cicle econòmic: abans 1. En aquest treball els fluxos migratoris entre la ciutat de Barcelona i de l’aturada pandèmica1 l’estranger són analitzats a partir de les dades de l’Estadística de variacions Tot just abans de la irrupció de la covid-19, els anys 2018 i residencials (EVR). Aquesta font estadística recopilada per l’Institut 2019, les altes registrades al padró de població com a altes Nacional d’Estadística (INE) informa dels canvis de migració, tant interna com internacional, registrats al Padró continu de Població, en un any per immigració des d’altres països van aconseguir una fita determinat. Donada la dificultat associada al registre de les migracions, les històrica, que van superar les 61mil entrades del 2007, amb EVR no són exhaustives, i alguns moviments migratoris són incorporats al padró com a altes per omissió o baixes per inscripció indeguda, i no figuren 65.134 el 2018 i 75.869 el 2019 (gràfic 1). El creixement en els registres de l’ EVR. Per una raó similar, les dades anteriors al 2004 observat és constant i sostingut des del 2013, any en què es no es presenten en aquest treball, ja que aquells moviments migratoris que va enregistrar un mínim de 34.953 entrades. Precisament venien de l’estranger es registraven com a altes per omissió, per provenir de fora del sistema estadístic. Aquest seguit d’inconvenients poden afectar el aquest darrer any i el 2009 són els dos únics anys en els quals volum total dels fluxos registrats, però no tenen perquè incidir en les seves hi ha un saldo migratori negatiu amb l’estranger, motivat característiques. 28 | Barcelona Societat En profunditat Gràfic 1. Fluxos migratoris internacionals. Evolució 2004-2019 el mateix patró, del 52% el 2006 al mínim del 36% del 80.000 2013, per tornar a depassar el 50% el 2019 (el 51,4%). Per tant, a més de la preponderància que s'observa, és el flux 70.000 més sensible a la conjuntura, i el que acaba determinant 60.000 l’evolució global. Durant els 16 anys que s'han analitzat se sumen 375 mil altes a la ciutat. Vuit dels quinze orígens 50.000 més nombrosos són llatinoamericans. En aquest cas la periodització de les entrades és molt diferent, i responen 40.000 moltes vegades a la dramàtica situació econòmica, política Casos 30.000 i social del lloc d’origen. Entre aquests, els originaris d’Argentina són els més nombrosos, amb 40.932 altes 20.000 acumulades, i amb un creixement fort i sostingut durant els darrers anys, fins al punt que el 2019 van representar 10.000 l’origen principal de les immigracions estrangeres a la 0 ciutat. Entre veneçolans i colombians és palès també aquest fort creixement de les entrades recents, com succeeix -10.000 entre peruans i hondurenys. En contrast amb això, alguns fluxos com els dels equatorians i bolivians no assoleixen els 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 volums d’entrades de fa una dècada, de les quals en van ser Emigració Immigració Saldo migratori els actors principals. Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les arribades d’europeus i asiàtics han estat igualment Pel que fa als orígens, agrupats per continents de naixement notables en el període d’estudi, han acumulat 198 mil –s'ha distingit entre l’antiga Unió Europea dels 15 (abans (un 60% provinents de països de l’antiga UE15) i 175 mil de l’ampliació a l’Europa de l’Est) i la resta d’Europa–, immigracions respectivament. La progressió dels europeus s’observa que tant actualment com des de del 2000 el és similar a la dels americans, que assoleix en el cas de principal origen dels fluxos migratoris a la ciutat és la UE15 valors màxims a partir de l'any 2015, amb unes Amèrica (gràfic 2). L’evolució segueix el mateix perfil que entrades un 25% superiors a les del primer boom. En canvi, s'ha comentat anteriorment, amb el punt àlgid migratori el perfil dels asiàtics mostra un endarreriment en relació just abans de la crisi, amb un total de 30.688 entrades el amb les pautes abans descrites, i és l'any 2010 en què hi ha el 2006, que han estat superades en els dos darrers anys, punt culminant de les entrades, amb mínims que s’allarguen especialment el 2019, amb 38.993 arribades. El pes que té fins el 2016, i amb una remuntada d’aleshores ençà que no sobre el total de migracions internacionals varia seguint ateny però, els valors més alts constatats anteriorment. 29 Entre els europeus destaquen els corrents migratoris primers casos encara eren molt inferiors a les registrades d’italians i francesos, força constants en l’evolució anys enrere. temporal tot i que també culminen el 2019. En la resta d’orígens és remarcat el descens dels romanesos que, si bé Finalment, les altes d’africans tot i que molt menys destacaven a Catalunya i Espanya durant el boom migratori substancials des d’un punt de vista quantitatiu, segueixen de començaments del mil·lenni, actualment els seus fluxos una tendència similar i se situaven el 2019 al mateix nivell són poc rellevants. S’observa un increment singular a que l’any 2008. Són fluxos que provenen principalment del Barcelona de britànics i irlandesos en els darrers anys. Pel Marroc, un 55%, o de la resta dels països de la ribera sud del que fa als asiàtics, pakistanesos, xinesos i indis l'any 2019 Mediterrani (assolint el 70%, si hi sumem algerians, egipcis recuperaven el nombre d'entrades, tot i que en els dos i tunisians). Gràfic 2. Fluxos migratoris internacionals. Evolució 2004-2019 40.000 8.000 30.000 6.000 Casos Casos 20.000 4.000 10.000 2.000 0 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Àfrica Antiga UE15 Espanya Resta Europa Argentina Colòmbia Hondures Pakistan Xina Amèrica Àsia Oceania Bolivia Equador Itàlia Perú Brasil França Marroc Venezuela Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). 30 | Barcelona Societat En profunditat Pel que fa al perfil, segons sexe i edat, en general la crisi, capdavanteres. En canvi, en el cas dels africans i asiàtics a part de fer incrementar les sortides i fer disminuir les en què predominen els homes, s’observa un descens de la entrades, també va modificar-ne les característiques, masculinització d'aquesta població, especialment entre sobretot entre aquells col·lectius que van apostar per els asiàtics fins l'any 2016, dinàmica que reverteix amb romandre al país i endegar processos de reagrupament la represa recent dels fluxos. Si tenim en compte l’edat familiar. Aquelles poblacions tradicionalment més mitjana, a la primera dècada de segle, aquesta es trobava masculinitzades podien, durant la crisi, incrementar per sota dels trenta anys i sense que hi hagués gairebé el nombre de població femenina. El mateix va succeir diferències per raó d'origen, i eren els migrants de l’antiga amb les edats: en alguns casos van poder incrementar el UE15 els que tenien els perfils més joves. L’evolució, nombre de menors, en d’altres les edats més adultes. Les en aquest camp, està marcada per la diversificació i el migracions americanes, en el conjunt continental, són les creixement de l’edat mitjana, que se situa durant aquest que menys variacions presenten quant a la composició període en 31 anys, i amb profundes disparitats pel que fa per sexe, les dones segueixen essent indiscutiblement als orígens (gràfic 3). Gràfic 3. Característiques per sexe i edat dels fluxos migratoris. Evolució 2004-2019 Percentatge de dones Mitjana d’edat 60 34 55 33 50 32 45 Edat 40 31 % 35 30 30 29 25 20 28 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Àfrica Àsia Amèrica Resta Europa UE 15 Total Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, amb dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). 31 El descens de la immigració durant l’època de crisi està En conseqüència, els valors màxims s’observen entre els acompanyat per un increment elevat de l’edat mitjana entre immigrants europeus (60,1%) i americans (48,9%), mentre africans i asiàtics, a causa d'una entrada menor de joves. que africans i asiàtics els valors són inferiors a la mitjana (24,2% i 31,5% respectivament). Les dones tenen un nivell En darrer terme, i utilitzant dades del Registre continu d’educació superior sigui quin sigui el seu origen, essent de Població, coneixem el nivell d’estudis de les altes per entre els asiàtics on la distància entre homes i dones és immigració des de l’estranger a la ciutat de Barcelona. La majúscula (41,2% de les dones i un 25,2% entre els homes). disponibilitat d’aquesta variable és recent, i per això no La disparitat entre orígens específics és molt alta. Entre s’aporta la perspectiva temporal. Les dades de l’any 2018 els fluxos més destacats, els pakistanesos i els hondurenys mostren que fins el 47,7% dels immigrants arribaven amb mostren percentatges d’estudis superiors molt reduïts, amb estudis superiors, valor prominent si considerem que a el9,2% i 12,6% respectivament. A l’altre extrem se situen Espanya, el nivell més elevat d’instrucció a la franja d'edat els mexicans, el 77,5% amb estudis superiors així com dels 25 als 29 anys l’assoleix el 46,4% de la població, i els francesos (71%), en ambdós casos amb una presència només el 29,2% entre els majors de 16 anys. Aquests important d’estudiants de tercer cicle. percentatges són més elevats entre les dones (51,7%) que entre els homes (43,7%), i amb evidents diferències segons 3. Pautes residencials a Barcelona de la població nascuda l'origen continental (gràfic 4). a l’estranger L’increment migratori s’ha traduït en un augment de la Gràfic 4. Proporció d’immigrants internacionals amb nivells d’estudis superiors, agrupats per continents, 2018 població nascuda a l’estranger, que el 2020 ascendia a les 461.960 persones, que representen un 27,76% del total 60 dels habitants de la ciutat. Si hi afegíssim els descendents 50 d’aquests immigrats, aquest percentatge assoliria la Proporció estudis superiors 40 tercera part de la població de la ciutat. Malgrat que degut a la inèrcia del poblament la distribució per grans orígens 30 continentals de la població immigrada resident a Barcelona 20 (gràfic 1) podria semblar que no ha variat substancialment en la darrera dècada, s'ha de dir que també s’ha notat el 10 pes dels darrers fluxos migratoris a nivell de nacionalitats 0 concretes, especialment les més representades de la segona Àfrica Amèrica Àsia Europa Total onada del nou mil·lenni, que fan variar alhora la proporció Origen continental que representen en el conjunt de la població de cada barri, Homes Dones Total així com les característiques per sexe i edat d’aquests Font: elaboració pròpia. Registre continu de població de Catalunya, amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). veïns, i depèn tant de les múltiples estratègies migratòries 32 | Barcelona Societat En profunditat com del metabolisme demogràfic del barri corresponent. més antigues a Barcelona i d’aquí ve la transversalitat que Juntament amb l’augment de la proporció d’immigrants, tenen en els diferents barris, és una migració marcada pels la pluralitat és la característica fonamental de l’evolució accidents del seu propi país (els refugiats de les dictadures territorial, amb 15 diferents orígens nacionals que es dels anys setanta van ser els pioners, mentre que ja al reparteixen el primer lloc als 73 barris de Barcelona, tan segle XXI és necessari recordar el corralito el 2001 com dispars com Argentina (a Gràcia i a 16 barris més), Pakistan una d’aquestes fites), cal observar-hi també la composició (a El Raval i a 3 barris més), el Marroc (a Torre Baró i a 2 variada en relació amb les edats d'aquesta població perquè barris més), França (a Pedralbes i a 2 barris més), Estats ens doni una pista de quins trets estan canviant. L’augment Units (a les Tres Torres) o Rússia (a Diagonal Mar i Front de les persones de més de 64 anys dins aquesta població Marítim del Besòs), com es pot observar al gràfic 2. fins arribar a un percentatge del 8,9% al darrer any ens indica l'existència tant dels antics fluxos migratoris com de D’aquesta manera, a l’engròs, la distribució dels oriünds la migració recent vinculada a l’expulsió per les polítiques llatinoamericans, població majoritària tant al 2010 com neoliberals de Macri. al 2020 a la Ciutat Comtal –227.338 residents–, ens pot semblar la mateixa, essent l’argentina la que tant aleshores La resta d’orígens es caracteritza per l'heterogeneïtat. com ara ocupa el primer lloc amb poc més de 30 mil Els 111.956 europeus que resideixen a la ciutat ocupen residents el 2020, i n'encapçala el rànquing a 17 dels 73 el segon lloc, el 64,7% són de l’Europa Occidental, amb barris de Barcelona, amb el barri de Gràcia capdavanter; 72.422 residents, i que tenen una llarga tradició a la ciutat, la segona procedència, que frega els 28 mil habitants és la en aquests moments encapçalats per italians –21.490– i peruana, i que representa el primer origen a 15 dels barris francesos –17.505–, seguits dels 8.288 britànics –8.288– i barcelonins (al capdavant hi ha La Sagrera i el Camp de dels alemanys –7.423–, els trobem tant agrupats a la zona l’Arpa del Clot), i la tercera procedència és la població centre de la ciutat, des de la Barceloneta tot seguint pel d’origen colombià amb 26.534 veïns, que predominen a casc antic i pujant per la Dreta de L’Eixample fins la Vila de dos barris barcelonins (El Guinardó i la Vall d’Hebron). I, Gràcia, com a la part alta, amb una presència important a amb tot, l'any 2020 emergeixen amb força nacionalitats Pedralbes i al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Els europeus abans gairebé absents com els veneçolans que, amb quasi orientals –39.534–, presenten una composició heterogènia, 25 mil residents, ja són la primera nacionalitat a 7 barris encapçalats pels 9 mil russos que estan aplegats a barris barcelonins (la Sagrada Família ocupa el primer lloc), o benestants com Pedralbes, Sarrià, les Tres Torres o la els hondurenys, que encara que tinguin menys població Bonanova, i també a Diagonal Mar, on són el primer origen, –al voltant dels 15 mil–, gràcies a la seva concentració seguidament trobem els romanesos, ucraïnesos i georgians, ja són la nacionalitat més representada a 4 barris (Horta, amb més presencia a barris com el Besòs i el Maresme, o Porta, les Roquetes i el Verdun). Però fins i tot entre els Sant Martí de Provençals, en els quals es reflecteix la pitjor argentins que, com sabem, han estat una de les migracions situació socioeconòmica que viuen. 33 Entre els 83.210 veïns d’origen asiàtic, de característiques dècada, però en alguns s’hi ha triplicat la població com és molt diferents, destaquen els gairebé 24 mil pakistanesos, el cas de Torre Baró, o duplicat com Can Peguera, Baró de uns 20 mil xinesos, tot seguit de 13 mil filipins i 8 mil indis. Viver, Porta o la Marina del Prat Vermell. Mentre que els Aquesta varietat n'explica l'àmplia extensió que tenen barris que menys han crescut –que se situen just per sobre dins la ciutat, tot i l’alta concentració al barri del Raval, el del 10%–, és perquè ja estan saturats i perquè l’estructura Gòtic i el Poble-sec en els quals hi conviuen majorment d’edat de la població del barri era poc propensa perquè es pakistanesos, filipins, bangladeshians i indis, s’accentua dugués a terme una renovació de la població, és el cas del la concentració d'aquest grup al barri del Besòs i Maresme Turó de la Peira, El Putxet i el Farró o el Bon Pastor. (Districte de Sant Martí), on la població originària del Pakistan representa a tres de cada quatre asiàtics, tot seguit El volum de població immigrada expressat en el de la població nascuda a la Xina. percentatge global ja no pot copsar, com passava als inicis de la migració, l'impacte territorial que té: hi ha Per acabar, els 30.372 africans, encapçalats pels 19 mil percentatges semblants que amaguen orígens molt veïns nascuts al Marroc, s’agrupen als barris més pobres diversos, de vegades polaritzacions, de vegades diversitat de la ciutat tant a Ciutat Vella, Ciutat Meridiana, Torre ponderada, i perfils socioprofessionals i usos del territori Baró i Vallbona del districte de Nou Barris com en els de la molt diferenciats, o estructures familiars corresponents Trinitat Vella, Baró de Viver i a la part alta del barri de Sant a fases migratòries dispars, fins i tot quan parlem d’un Andreu al districte homònim. mateix origen. D’aquesta manera, el creixement de la migració a l’eix Besòs, per exemple, va trigar en comparació Per barris, la zona centre que històricament ha sigut la amb el del centre històric, i que s’ha nodrit tant de la receptora i filtre de la població immigrada a Barcelona és la migració procedent directament de l’estranger amb la que mostra els percentatges més alts de població nascuda presència de fluxos nous, com de la que provenia d’altres a l’estranger, el Gòtic amb el 67,2% –14.498 veïns oriünds barris de la ciutat, i destaca, això sí, pel perfil més familiar de l’estranger–, El Raval amb el 60,9% –29.266–, o Sant que té, amb major proporció de dones i infants de grups Pere, Santa Caterina i la Ribera amb el 53,2% –7.023–, que, com el Pakistan, a Ciutat Vella s’havien caracteritzat aquests són els barris en els quals els immigrats superen per un perfil molt decantat cap als homes i joves pioners més de la meitat de la població que hi habita (figura 1). En d’aquests moviments. Mentre que el centre aglutina una el pol oposat es troben barris com Canyelles, amb només el barreja de població treballadora en la qual hi destaquen 10,3%, la Font d’en Fargues amb el 12% o Sant Andreu i les filipins o pakistanesos, per exemple, els primers amb un Tres Torres amb poc més del 14%. 60,7% de dones i els segons tan sols amb un 23,3%, hi ha altres orígens com francesos o anglesos en els quals hi A tots els barris de la ciutat ha crescut la proporció de trobem tant estudiants com professionals residents lligats a població resident nascuda a l’estranger durant la darrera la gentrificació del barri. 34 | Barcelona Societat En profunditat Figura 1. Distribució de la població nascuda a l’estranger segons els grans conjunts continentals. Secció censal, Barcelona, 2020 Llatinoamèrica Europa Occidental Europa Orienta Llatinoamèrica Europa Occidental Europa Oriental Asia Àfrica Àsia Àfrica 0 <.3] (.3-6] (.6-9] (.9-1.2] (.1.2-1.5] (.1.5-1.8] (.1.8-2.1] >2.1 Font: elaboració pròpia. Padró continu de Població, 2020 (INE). 35 Figura 2. Els barris de Barcelona segons el percentatge de població 4. Del territori als veïns nascuda a l’estranger i el país d’origen, així com el lloc de naixement. 2020 La població nascuda a l’estranger s’ha repartit pels diferents barris de Barcelona seguint el dictat del mercat immobiliari –habitatge de compra, tot i que hi domina el lloguer–, i l’evolució demogràfica de la població autòctona. Especialment a causa de la mortalitat que allibera la cadena de vacants residencials, així com la mobilitat provocada per la formació de nous nuclis familiars. Com hem vist, la població immigrada el segle XXI, malgrat l'àmplia distribució que té, s’ha anat concentrant progressivament en aquells barris més vulnerables en els quals les rendes <15] són més baixes –on abans ja hi residia amb més freqüència (15-25] la població immigrada el segle XX, que procedia de la (25-35] (35-45] resta d’Espanya–, i coincideix amb l’envelliment i el relleu (45-55] generacional d’aquests barris. Aquest és un procés en >55 constant evolució, alguns dels barris de rendes més baixes construïts en els anys setanta encara figuren entre els que tenen un menor percentatge d’immigrants (Canyelles o la Guineueta, per exemple), mentre que els situats a l’eix del Argentina (17) Besòs es troben entre els de major creixement recent de la Perú (15) immigració. Si a principis de segle la diversitat poblacional Venezuela (7) a Barcelona continuava tenint el Raval, i en general Ciutat Equador (6) Hondures (4) Vella, com una mostra d'aquesta diversitat –poc o molt Colòmbia (3) folkloritzada i exòtica–, el 2020 ha esdevingut una realitat Bolivia (1) en la qual tots els barcelonins hi participen, i que passa a EEUU (1) Pakistan (5) formar part d’una de les característiques fonamentals de les Xina (3) generacions més joves. Filipines (3) França (3) Itàlia (3) L’estructura per sexe i edat de la població als diferents Russia (1) districtes de Barcelona, si es té en compte el nivell Marroc (3) d’instrucció ens ajudarà a copsar la diversitat a partir de la cohabitació en un mateix territori de poblacions molt Font: elaboració pròpia. Padró continu de Població, 2020 (INE). heterogènies en la qual s'hi afegeix l’òptica de generació, de 36 | Barcelona Societat En profunditat gènere i de nivell d’instrucció. No és cap sorpresa si diem al creixement de la població vinguda directament de que al conjunt de la ciutat el perfil de la població nascuda l’estranger com aquella que s’ha mogut dins de la ciutat. a Espanya es caracteritza pel seu envelliment –el 27% de la població és major de 64 anys–, amb una mitjana d’edat de La distribució segons el sexe de la població immigrada és el 46 anys, mentre que la població immigrada de l’estranger segon element distintiu d’alguns districtes, que va cap a la mostra un perfil jove que està en edat activa, amb només el clara masculinització de la població dels residents oriünds 6% major de 64 anys, i 38 anys d’edat mitjana. de l’estranger que trobem a Ciutat Vella –exceptuant-ne la població filipina–, a la qual hi podríem contraposar la La proporció més elevada de població envellida autòctona feminització d’altres districtes –especialment aquells on hi no es concentra, com fa només una dècada, en els barris predomina la població d’origen llatinoamericà–, com Gràcia que formen part de Ciutat Vella, especialment en el Raval, o l’Eixample, però també Sarrià - Sant Gervasi. encara que aquesta sigui la imatge que tenim ficada al cap: ara és la característica dels barris on fins fa poc es Finalment, si ens fixem en l’estructura per edats, concentrava la població arribada els anys seixanta i setanta, concretament en la població jove entre 25 i 34 anys pel que com són els districtes de Nou Barris o Horta i Guinardó, fa al lloc de naixement i el nivell d’instrucció que tenen, amb un terç de la població autòctona per damunt dels als diferents districtes, poden trontollar alguns estereotips seixanta quatre anys, i també d’altres com l’Eixample o adquirits sobre la població immigrada i sobretot adonar- l’antiga vila de Gràcia amb un 30%. Com que les dones són nos de la importància que tenen les generacions més més longeves que els homes, els districtes més envellits joves. Els nascuts a l’estranger que el 2020 tenien entre 25 també destaquen per una proporció més elevada de dones. i 34 anys, i que per tant havien nascut entre 1986 i 1995, els coneguts com a millennials, representen ja més de la Si parem esment en el patró dels dos primers districtes, a meitat d’aquesta generació (gràfic 6a) a 6 dels 10 districtes part de la major proporció de persones grans autòctones, de la ciutat. El cas més extrem és el de Ciutat Vella que té es pot veure que el perfil pel que fa a l'edat dels immigrats un 82,2% del total d’efectius en aquest grup d’edat. Les internacionals no es concentra clarament en el grup més relacions intergeneracionals esdevenen inevitablement jove de 25 a 34 anys, en canvi sí que succeeix a altres doncs, relacions interculturals, en aquest cas amb l’evident districtes com Ciutat Vella, en el qual el grup de 35 a 40 fractura entre natius digitals –majoritàriament immigrats– anys en el cas dels homes i una mica menys en el cas de i analògics –majoritàriament autòctons–. les dones el supera o comparteix el protagonisme amb Si parem esment en el pes que tenen els estudis superiors l’esmentada franja inferior. És una situació que veiem (gràfic 6b), podrem desfer molts tòpics: tot i que la repetida a Sant Martí, Sant Andreu i, en menor mesura, migració internacional que arriba a Barcelona s’ocuparà a les Corts: una pista que ens parla de nuclis familiars preferentment en un mercat fortament segmentat en el d’immigrats nascuts a l’estranger, que correspon tant sector dels treballs no qualificats, els joves d’aquestes 37 Gràfic 5. Piràmides de població per sexe, edat i lloc de naixement de la població per districte. Barcelona, 2020 Ciutat Vella Eixample Gràcia Sant Andreu 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Horta Guinardó Les Corts Nou Barris San Martí 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Sants-Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi 110 100 90 80 70 Homes nascuts a España 60 50 Homes nascuts a l’estranger 40 30 Dones nascudes a l’estranger 20 Dones nascudes a España 10 0 Font: elaboració pròpia. Padró continu de Població, 2020 (INE). generacions nascuts a l’estranger i, particularment, les amb estudis universitaris disminueixen i se situen per generacions femenines, arriben a percentatges superiors sota dels nivells –també relativament baixos– dels joves a la meitat dels seus efectius, no només en general, sinó autòctons de la mateixa generació. En són exemples Nou que sobrepassen els joves autòctons. És en els barris més Barris en què només el 26,6% de la població masculina desafavorits en què els percentatges d’immigrats joves immigrada té estudis superiors, en comparació amb el 38 | Barcelona Societat En profunditat Gràfic 6a. Percentatge de població immigrada entre els joves (25-34 anys) 29% dels autòctons, i Sant Andreu amb un 37,2%, i un per districte. Barcelona, 2020 41,4% de les generacions masculines respectivament. Si Ciutat Vella 82,8 17,2 observem detalladament els barris pel que fa als diferents Eixample 59,0 41,0 orígens nacionals aquestes disparitats es fan extremes, Sants-Montjuïc 55,9 41,1 i no només és a causa de tenir en compte la població Nou Barris 53,2 46,8 europea seleccionada pel nivell d’instrucció elevat que té. Sant Martí 52,0 48,0 És aquesta una raó més per la qual hauríem de revisar la Gràcia 50,3 49,7 nostra mirada sobre la població migrada a la Ciutat Comtal, Horta-Guinardó 46,0 54,0 i especialment sobre el futur d’aquesta població. Sant Andreu 42,8 57,2 Les Corts 38,1 61,9 Sarrià-Sant Gervasi 5. Primers impactes de la covid-19 a les migracions a 33,4 66,6 Barcelona: Post-escriptum 0% 25% 50% 75% 100% Nascuts a l’estranger Nascuts a Espanya 5.1. Migracions internacionals: caiguda conjuntural Font: elaboració pròpia. Padró continu de Població, 2020 (INE). La publicació el 15 de juny de 2021 de les dades Gràfic 6b. Percentatge de joves (25-34 anys) amb estudis superiors per corresponents a les Estadístiques de Variacions sexe i lloc de naixement per districtes. Barcelona, 2020 Residencials de 2020 ens ha permès en el darrer moment Homes Dones incorporar aquest breu apartat sobre el primer impacte de 46,3 63,3 Ciutat Vella 40,5 55,2 la covid-19 tant en les migracions internacionals com en 64,0 72,9 Eixample 58,9 70,8 la mobilitat interna (gràfic 7). Sants-Montjuïc 45,1 56,7 45,8 58,8 Nou Barris 26,6 34,7 Quant a les migracions internacionals, el primer efecte 29,0 42,0 46,7 59,7 esperable ha estat l’estrepitosa caiguda de les altes Sant Martí 42,3 55,7 procedents a l’estranger des que el 16 de març es decidís Gràcia 64,4 76,7 57,9 71,5 tancar les fronteres espanyoles com a mesura preventiva per Horta-Guinardó 45,0 56,4 42,8 56,7 l’avanç de la pandèmia (gràfic 7). Així, la pèrdua total del Sant Andreu 37,2 41,4 46,5 54,8 2020 respecte de l’any anterior ha estat del 42,3 %, passant Les Corts 69,5 71,9 de les poc més de 73.000 altes a les 42.000. La recuperació 61,0 72,3 Sarrià-Sant Gervasi 68,9 72,1 progressiva des del maig de 2020 ha seguit l’estacionalitat 62,0 72,8 d’aquests fluxos (amb màxims a l’octubre, però mantenint 0% 20% 40% 60% 80% 0% 20% 40% 60% 80% nivells sempre per sota). En termes tant relatius com Nascuts a l’estranger Nascuts a Espanya absoluts, l’origen continental que més ha acusat la Font: elaboració pròpia. Registre continu de Població de Catalunya, amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). davallada ha estat el protagonista del boom llatinoamericà, 39 Gràfic 7. Evolució de les migracions internacionals arribades a Barcelona. més petits, sobretot els que anomenem d’entorn rural. Evolució mensual, 2019-2020 Escapar de la duresa del confinament i gaudir d’entorns 10.000 més amigables, mesurats tant en espai de l’habitatge com 9.000 en paisatge, així com l’extensió del teletreball, han estat les 8.000 causes principals per a aquesta interpretació. 7.000 6.000 5.000 Efectivament, durant l’any 2020 s’han produït més sortides 4.000 de Barcelona ciutat dirigides a la resta de Catalunya i 3.000 d’Espanya que entrades, amb un saldo negatiu de 23.387 2.000 baixes per damunt de les altes (gràfic 8). Entre aquestes 1.000 baixes, el pes més gran ha correspost als que s’han produït 0 dins la pròpia província de Barcelona, amb 14.294 baixes de saldo, seguides de municipis de la resta de Catalunya, amb ny er rer arç il aig e ol t e re re os r br br li Ab n mb mb Ju b M Ju M Ag Ge m tu Fe te ve se Oc Se De No 2019 2020 Gràfic 8. Evolució recent del moviment migratori. Barcelona. Font: elaboració pròpia. Estadístiques de Variacions Residencials, 2019 i 2020 (INE) Evolució 2019-2020 amb un descens del 46,5 % i 18.134 altes menys, fet que no 80.000 75.000 ens ha de sorprendre tenint en compte la cancel·lació dels 70.000 vols transatlàntics. Per la mateixa raó, però amb menys 65.000 60.000 volum, han caigut els fluxos procedents de l’Àsia en un 55.000 46,5 % (majoritàriament xinesos, indis i pakistanesos). Per 50.000 45.000 contra, la relativament baixa caiguda dels europeus en un 40.000 28,9 % amaga un increment dels fluxos britànics (1.679 altes 35.000 30.000 el 2020 per les 1.529 de l’any anterior), que no descartem 25.000 que correspongui a empadronaments de persones que ja 20.000 15.000 residien a la ciutat comtal. 10.000 5.000 0 5.2. Migracions internes: l’espectre de l’èxode cap a -5.000 les àrees rurals -10.000 -15.000 Una de les narratives que més fortuna ha tingut ha estat 2019 2020 2019 2020 2019 2020 la de considerar que la covid-19 hauria marcat un canvi Altes Baixes Saldos de tendència en les migracions internes, amb el fenomen Provincia BCN Resta Catalunya Resta Espanya Estranger nou de la sortida massiva de Barcelona cap a municipis Font: elaboració pròpia. Estadístiques de Variacions Residencials, 2019 i 2020 (INE). 40 | Barcelona Societat En profunditat un saldo negatiu de 5.242 persones; també hi destaquen els Precisament les interaccions socials que es donen entre fluxos dirigits a municipis de menys de 10.000 habitants: la població nascuda a l’estranger i la població autòctona o 9.941 baixes per tan sols 3.447 altes, amb un saldo la seva absència pot ser un indicador de la cohesió social, negatiu de 6.494 persones amb els municipis menors dins més enllà del procés d’integració intercultural, en el qual de Catalunya. Amb tot, volem fer dues consideracions: tant uns com els altres es transformen en exposar-se a la part d’aquestes baixes poden correspondre a la decisió diversitat. En aquest sentit, la imposició del distanciament d’empadronar com a primera residència la segona físic i el confinament que van ser les primeres mesures de residència; en segon lloc, és que, encara que s’hagi efectuat prevenció de l’extensió de la covid-19, i sobretot l’impacte una compra real d’habitatge, el romandre en aquest un cop econòmic de la pandèmia, ha significat fer una passa tornats a la normalitat és una qüestió que dependrà molt enrere que ha restringit sovint aquestes relacions tan sols del cicle de vida i de l’adopció del teletreball, cosa que no a les persones que compartien un habitatge, en general sembla tan clara. Per aquesta raó, ens inclinem per rebaixar a la pròpia comunitat de referència. La dependència de les expectatives sobre grans canvis de tendència que les xarxes familiars i socials de la pròpia comunitat ha semblen haver il·lusionat a més d’un. propiciat l’encapsulament i que es giressin l'esquena als uns als altres involuntàriament. La concentració de 6. Nota final: impacte de la covid-19, una visió prospectiva la població immigrada en ocupacions d’alt risc, ja sigui Les nostres categoritzacions bàsiques que classifiquen la perquè eren essencials –des dels treballs de cura de gent població pel lloc de naixement o per la nacionalitat, edat i gran a la missatgeria–, o perquè es van veure afectades sexe a diferents escales territorials dins la ciutat són útils per l’aturada forçosa, juntament amb l'augment en l'ús per fer una foto fixa i captar una instantània –una mica del transport públic i unes condicions d’habitatge més borrosa, ja que tota categoria simplifica la complexitat–, precàries, ha fet que aquesta població s'hagi exposat més al però resulten inadequades per entendre la fluïdesa, la contagi malgrat que la seva estructura per edats més jove transformació a diferents velocitats dels individus, així com els protegia, a part d'això també ha fet créixer la bretxa de de les generacions, de comunitats i de l'ocupació que en la desigualtat respecte a la població autòctona, sobretot de fan del territori els residents d'un barri, i encara menys per la població africana i sud-asiàtica. En sentit contrari, si bé entendre les interaccions que es creen entre ells, que són va disminuir dràsticament la migració internacional, fins al l’essència del veïnatge. El perill és que tots plegats, inclosos punt de frenar-se en sec durant les primeres onades de la els gestors de la ciutat, seguim abraçant el fenomen pandèmia, la mortalitat a edats avançades ha accelerat el migratori com si fos una foto fixa antiga feta sovint de metabolisme demogràfic dels barris i ha disminuït encara clixés –positius i negatius–, incapacitats per comprendre més la proporció d’autòctons, i això ha provocat l’augment el que realment succeeix ni tampoc les demandes d’una automàtic de la que representa la població immigrada, població igualment líquida en la seva mutabilitat. sense que hi hagin hagut noves aportacions migratòries.