Publicat: 1 d'abril de 2021 EDUCACIÓN FÍSICA Y DEPORTES https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2021/2).144.03 NÚMERO 144 18 ACTIVITAT FÍSICA I SALUT Perfil de salut, prevenció del risc EDUCACIÓN FÍSICA Y DEPORTES cardiovascular i exercici físic en 144 adolescents 2.º trimestre (abril-junio) 2021 M. J. Blasco1, T. Puig2 , G. Balada3, I. Gich4 , H. Hernández5, M. Parra6 MP & ISSN: 2014-0983 R. Serra-Grima6* RS 1 Institut Banús; Cerdanyola del Vallès (Espanya). 2 Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB, IIB, Sant Pau CIBERCV (Espanya). 3 Institut Angeleta Ferrer; Sant Cugat del Vallès (Espanya). OPEN ACCESS 4 Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB, IIB, Sant Pau CIBERESP (Espanya). 5 Institut Montserrat Roig; Sant Andreu de la Barca (Espanya). 6 Servei de Cardiologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB, IIB, Sant Pau (Espanya). Citació Blasco, M.J., Puig, T., Balada, G., Gich, I., Hernández, H., Parra, M. & Serra-Grima, R. (2021). Health Profile, Cardiovascular Risk Prevention and Physical Exercise in Adolescents. Apunts. Educación Física y Deportes, 144, 18-24. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2021/2).144.03 Editat per: Resum © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència L’objectiu del treball era conèixer el perfil de salut i la prevenció cardiovascular Institut Nacional d’Educació mitjançant la història personal, familiar i electrocardiograma dels adolescents per Física de Catalunya (INEFC) millorar les indicacions sobre la realització d’exercici físic en els centres escolars. ISSN: 2014-0983 Es va realitzar un estudi observacional descriptiu d’una cohort d’alumnat d’escoles públiques i privades. Mostra. 1391 adolescents (667 nois i 724 noies). Metodologia. *Correspondència: Estudi observacional descriptiu. Qüestionari estructurat sobre la història familiar i Ricard Serra-Grima jserra@santpau.cat personal d’exercici físic i factors de risc, i realització d’un electrocardiograma. Resul- tats. L’exercici físic entre 2 i 5 hores per setmana era realitzat pel 45 % dels nois i Secció: 47 % de les noies i més de 5 hores, pel 39.7 % i 23 %, respectivament. Símptomes: Activitat física i salut palpitacions aïllades (23.7 % nois i 39.1 % noies), mareig i/o pèrdua de coneixement Idioma de l’original: transitori sense conseqüències (7.3 % i 13.8 % respectivament), i algun tipus de Castellà patologia cardíaca controlada (4.2 % nois i 2.1 % noies). Als electrocardiogrames 59 Rebut: van presentar alteracions inespecífiques de la repolarització i 9 bloqueig incomplet 17 de juliol de 2020 de branca dreta, en tots es van descartar cardiopaties. Factors de risc detectats: Acceptat: hipertensió arterial (2.3 %), hipercolesterolèmia (7.3 %), diabetis (2.3 %), preobesos 4 de gener de 2021 (7.6 % nois i 6.5 % noies), obesitat (2.2 % i 1.5 % respectivament) i fumadors de més Publicat: de 6 cigarretes al dia (1.2 % nois i 2.2 % noies). Conclusió. La informació de l’alumnat 1 d’abril de 2021 sobre els seus antecedents personals, familiars cardiovasculars, electrocardiograma Coberta: i nivell d’activitat física que realitzen, permet dur a terme un programa d’educació Ascens d’escaladors sanitària per millorar els hàbits dietètics, implementar l’activitat física i eliminar els al cim del Mont Blanc. Chamonix (França) hàbits tòxics o no saludables. ©diegoa8024 stock.adobe.com Paraules clau: adolescents, electrocardiograma, exercici físic, prevenció primària, risc cardiovascular. Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 18 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents Introducció ACTIVITAT FÍSICA I SALUT Els adolescents s’inicien en el consum d’alcohol i el L’estil de vida dels joves que resideixen en ciutats o en tabaquisme en aquesta etapa, no obstant això, la tendència comunitats rurals ha evolucionat cap al sedentarisme, en és a disminuir-lo, sobretot, com a resultat de les campa- gran manera per les facilitats en els desplaçaments i la nyes de prevenció i les normes legals que s’han implantat incorporació de noves tecnologies i jocs que reforcen la (Villalbí et al., 2012; Sánchez-Quejia et al., 2015), malgrat vida físicament poc activa. Aquest és un dels arguments que algunes dades recents apunten a un nou increment del que han contribuït a promocionar l’esport extraescolar en consum i a canvis en els seus hàbits. L’alcohol i el tabac considerar-se que les hores de dedicació a l’exercici físic es relacionen amb multitud de malalties especialment amb del programa educatiu són insuficients. La falta d’exercici factors de risc i malalties cardiovasculars i la prevenció físic juntament amb la dieta inadequada són els factors del seu consum en edats primerenques és fonamental. rellevants que incideixen sobre l’estat de salut tant en Objectiu. Conèixer el perfil de salut i la prevenció adolescents com de la població adulta. cardiovascular mitjançant història personal, familiar i La promoció de l’esport i l’activitat física (AF) escolar electrocardiograma (ECG) de l’alumnat adolescent per tenen com a objectius la millora de la salut mitjançant millorar les indicacions sobre la realització adequada canvis en l’estil de vida, per tal que es realitzi en les con- d’exercici físic en els centres escolars. dicions adequades i amb la informació bàsica de l’estat de salut de l’alumnat. La modificació dels hàbits dietètics i l’educació sanitària amb la finalitat d’evitar el sobrepès, Metodologia el tabaquisme i el consum d’alcohol, serien altres aspectes a valorar, per ser el punt de partida del model futur de vida com a adults i fora de l’àmbit escolar (Villalbí et al., Estudi observacional transversal 2012; Llops i Brotons, 2011; Rendo-Urteaga et al., 2015). descriptiu Un argument sòlid per realitzar esport i evitar exclu- La mostra de l’estudi la formaven estudiants de 2n, 4t sions no justificades és disposar de la informació de d’ESO i 2n de batxillerat de l’INS Angeleta Ferrer i Sensat l’alumnat amb algun tipus de problema cardiovascular. No de Sant Cugat del Vallès, INS Banús de Cerdanyola del obstant això, el més important és la possibilitat de dissenyar Vallès, INS de Sant Vicenç de Castellet, INS Montserrat programes adaptats a les condicions individuals per a la Roig de Sant Andreu de la Barca, INS Poeta Maragall millora de les qualitats físiques i la prevenció del risc. de Barcelona, INS Terrassa de Terrassa i Santa Teresa de La disminució de les hores de sedentarisme i l’aug- Barcelona; un conjunt d’escoles privades, concertades i ment de l’AF moderada-intensa s’associa a reducció dels públiques de les comarques del Baix Llobregat, Vallès factors de risc cardiovascular i alteracions metabòliques Occidental, Bages i Barcelona ciutat. amb pèrdua de percentatge de massa grassa, augment de La mostra es va determinar de forma aleatòria entre els la sensibilitat a la insulina, disminució de lípids plasmàtics centres en els quals el professorat va acceptar participar i millor tolerància per a l’exercici físic (Ekelund et al., en l’estudi durant el període 2017 i 2018. La mida de la 2012; Väistö et al., 2018). Així mateix, s’observa que la mostra es va triar amb els mateixos criteris que s’utilitza a funció cognitiva dels escolars augmenta si són físicament l’enquesta FRESC (Factors de risc en estudiants de secun- actius durant els temps de descans, una forma més de reduir dària de Barcelona) per a adolescents de l’Agència de Salut el temps de sedentarisme (Rendo-Urteaga et al., 2015). Pública de Barcelona (ASPB), és a dir, precisió del 3 %; La coexistència de diversos factors de risc s’inicia en error a 5 %, una proporció estimada del 50 % (p = q = .5) edats primerenques i s’associa a l’inici de l’arterioescle- i una no-resposta del 20 %. Amb aquests paràmetres la rosi. S’ha observat que en els adolescents grans aquests mida de la mostra calculada va ser de 1391 adolescents, factors són més evidents. L’obesitat associada a la sín- 667 nois i 724 noies. drome cardiometabòlica indueix a la diabetis, hipertensió Es va realitzar un qüestionari estructurat i específic i a la malaltia cardiovascular silenciosa (Tanrikulu et al., sobre factors de risc cardiovasculars basant-se en l’en- 2016; Newman et al., 1986; Berenson, 2009). És bàsic questa de salut de Catalunya (IMC, hipercolesterolèmia, realitzar sobre aquests factors, tots ells modificables, diabetis, hipertensió, tabaquisme, alcohol) i es va realit- prevenció precoç amb modificació de la dieta, realitzar zar una enquesta específica sobre exercici (adaptada de exercici físic i educació sanitària, especialment en els l’enquesta International Physical Activity Questionnaire, grups socialment més desfavorits (Bibiloni et al., 2012; IPAC, Serra-Grima et al., 2008; Craig et al., 2003). S’hi va Ortega et al., 2018). recollir el tipus d’exercici i intensitat tan personal com el Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 19 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents ACTIVITAT FÍSICA I SALUT dels pares, i simptomatologia relacionada amb l’exercici Taula 2 Curs. físic com palpitacions, sensació de mareig o pèrdua de consciència. Així mateix, es va recollir la història familiar de factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, Curs Edat n % hipercolesterolèmia, diabetis) o patologia cardíaca a més 2n de Batxillerat 17-18 anys 197 14.20 % de tipus d’alimentació, tabaquisme i consum d’alcohol. L’estudi es va presentar al Consell Escolar i el va 4 d’ESO 15-16 anys 668 48 % aprovar cada centre. Es va enviar a les famílies una carta explicant l’objectiu del treball per demanar el seu con- 2 d’ESO 13-14 anys 526 37.80 % sentiment informat, i assenyalant que era voluntari. Totes Total 1391 100 % les famílies el van signar. Una vegada obtinguts els consentiments, en horari escolar sota la supervisió del docent d’AF, l’alumnat rebia instruccions per omplir el qüestionari. Quan l’havien AF realitzada per l’alumnat i els seus pares emplenat se’ls feia un ECG en una sala habilitada en el En el compte de l’AF de l’alumnat s’han exclòs les hores mateix centre escolar. de dedicació a les classes d’EF. Els nois van realitzar sig- Es va crear una base de dades específica per a la reco- nificativament (p < .001) més competicions federades que llida i la seva anàlisi i una prova pilot anterior a la posada les noies i aquestes competien més a nivell escolar i extra- en marxa de l’estudi. Les dades recollides es van validar escolar. A partir dels 17 anys va disminuir significativament i es va efectuar un control de qualitat previ a l’anàlisi el nombre d’alumnes federats (p < .001) (Taules 3 i 4). estadística. Es va dur a terme una anàlisi descriptiva univariada i bivariada de les dades. En totes les variables Taula 3 es va avaluar la distribució de la normalitat a través de la Exercici físic de l’alumnat a nivell de competició fora de les prova Kolmogorov-Smirnov. Les variables categòriques es classes d’EF. van comparar mitjançant taules de contingència utilitzant Nois Noies la prova khi quadrat. Quan la comparació era de variables quantitatives i categòriques, es va utilitzar el test de t de No en fan 137 (20.5 %) 289 (39.9 %) Student. En tots els casos el nivell de significació va ser de p < .05 (α = .05). Es va utilitzar el programa estadístic Competició extraescolar 145 (21.7 %) 173 (23.9 %) SPSS S.26. Competició escolar 83 (12.4 %) 131 (18.1 %) Federades/ats 286 (42.9 %) 121 (16.7 %) Resultats Les característiques de l’alumnat que va participar en l’estudi Internacionals 16 (2.4 %) 10 (1.4 %) es mostren a la Taula 1. Total 667 (100 %) 724 (100 %) Taula 1 Mida de la mostra, sexe i edat. Taula 4 Hores d’exercici físic per setmana de l’alumnat al marge de les Sexe Edat classes d’EF. Quantitat Percentatge Mitjana DE Nois Noies Noies, 724 52 % 15.6 1.59 Cap 35 (5.2 %) 56 (7.7 %) 12-27 anys Nois, Menys de 2 65 (9.7 %) 61 (22.2 %) 667 48 % 15.55 1.48 13-20 anys Entre 2 i 5 305 (45 %) 340 (47 %) Total 1391 100 % Més de 5 262 (39.3 %) 167 (23.1 %) Total 667 (100 %) 724 (100 %) No es van observar diferències significatives entre noies i nois respecte a la distribució per cursos. Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 20 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents ACTIVITAT FÍSICA I SALUT Els nois de forma significativa (p < .001) van realitzar requerien altres exploracions per descartar l’existència més hores d’esport. de cardiopatia orgànica. En 3 casos es van registrar alte- El grup d’edat de 15 a 16 anys va ser el grup que va racions de la repolarització sobre les precordials dretes fer més exercici físic (V1-V3) del tipus de repolarització infantil que persisteix, Respecte a l’activitat física dels pares, aquesta es va normalment, fins als 7 anys, però hi ha excepcions. valorar en hores de dedicació, tipus d’esport i si aquest En 9 casos es van registrar bloquejos incomplets de era o no competitiu (Taula 5) la branca dreta i en dos casos interval P-R allargat que es normalitzava amb lleuger increment de la freqüència Taula 5 cardíaca. Exercici físic de les mares i els pares de l’alumnat. Factors de risc cardiovascular. Un 2.3 % van declarar tenir hipertensió arterial, un 7.3 % hipercolesterolèmia i 2n de 2n d’ESO 4t d’ESO Batxillerat un 2.3 % diabetis. Tabaquisme. El 90.1 % de les noies i el 93.4 % dels Regularment 18.4 % 12.3 % 10.2 % nois no havien fumat mai. Sobre el percentatge restant, Esporàdicament 35.9 % 36.5 % 22.3 % es va observar que fumaven més les noies que els nois (p < .05) i que el consum augmentava en el grup de 17 No feien exercici 45.6 % 51.2 % 67.5 % anys i més (p < .001). Taula 6 Un 11 % dels pares realitzaven esport de competició Nombre de cigarretes al dia declarat per l’alumnat. en alguna especialitat; un 6.8 % de pares, i un 2.1 % de les mares i en un 2.5 % dels casos competien ambdós. Nre. cigarretes Nois Noies En creuar les hores que van dur a terme els alumnes 1-2 16 (2.4 %) 1 (0.1 %) amb la variable que recollia l’exercici de competició dels pares, es va trobar una relació estadística significativa 4-5 9 (1.3 %) 17 (2.3 %) (p < .001) en el sentit que els fills que realitzaven més hores d’exercici eren aquells que els pares competien més. 5-10 6 (0.9 %) 14 (1.9 %) Símptomes relacionats amb l’exercici en l’alumnat 15 2 (3 %) 2 (0.3 %) de l’estudi Palpitacions aïllades: 283 (39.1 %) noies i 158 (23.7 %) Ocasional 1 (0.1 %) 4 (0.6 %) nois van comentar haver presentat episodis en alguna ocasió. Van consultar al metge per aquest motiu 47 (6.5 %) Total 667 (100 %) 724 (100 %) noies, i 30 (4.5 %) nois. Mareig i/o pèrdua de consciència. 125 (17.3 %) noies i 52 (7.8 %) nois van presentar algun episodi de mareig, Obesitat. L’IMC era inferior a 18 en 296 (21.3 %) dels però en cap d’ells es va arribar a la pèrdua de consciència. casos i superior a 30 en 26 casos (1.9 %). Amb un IMC per Dels participants que van presentar sensació de mareig, sobre del 25 % hi havia un total de 97 dels 1254 alumnes, 100 (13.8 %) noies i 49 (7.3 %) nois i van haver d’aturar y per sobre de 30, 26 (1.9 %) alumnes tenien sobrepès/ l’exercici sense més conseqüències. obesitat. No es van observar diferències significatives entre Malaltia cardíaca familiar. Es van recollir les dades noies i nois. següents: pare amb problemes cardíacs: 12.8 %; mare amb problemes cardíacs: 8.6 %; germans amb problemes Taula 7 cardíacs: 2 %. Distribució de l’IMC en l’alumnat. Malaltia cardíaca en l’alumnat: 708 (97.8 %) noies i 639 (95.8 %) nois no tenien cap tipus de patologia cone- IMC Nois Noies guda. 16 (2.2 %) noies i 28 (4.2 %) nois van declarar estar afectats d’algun tipus de patologia cardíaca dels quals el <18 pes insuficient 146 (21.9 %) 150 (20.7 %) professor d’EF de l’escola estava informat. 18-25 pes normal 455 (68.2 %) 516 (71.3 %) ECG. Es van realitzar 1000 registres de les 12 deri- vacions amb un aparell portàtil. No es va incloure tota la 25-29 preobesitat 51 (7.6 %) 47 (6.5 %) mostra per raons tècniques. En 59 casos es van registrar >30 obesitat 15 (2.2 %) 11 (1.5 %) trastorns inespecífics de la repolarització i/o repolarització Total 677 (100 %) 724 (100 %) precoç. Les característiques d’aquestes són freqüents i no Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 21 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents ACTIVITAT FÍSICA I SALUT Consum d’alcohol. La majoria de l’alumnat bevia oca- de les seves accions favorables sobre la funció cognitiva, sionalment i en cap de setmana, sent els percentatges dels capacitat de memorització i aprenentatge en nens i adolescents consumidors del 20.8 % en els nois i el 24.3 % en les noies. (Bueno, 2017; Mora, 2013; Manes, 2015). El 75.9 % dels nois i el 70.3 % de les noies no eren bevedors. És rellevant la informació sobre l'exercici físic que duien a Encara que la relació no va arribar a ser significativa hi havia terme els pares, perquè els adolescents es beneficiaran del seu una tendència clara a un consum d’alcohol més elevat entre exemple i motivació, la qual cosa comportarà una educació les noies (p < .07) tal i com apunten també recents estudis. amb un estil de vida saludable. Aquesta tendència també quedava reflectida en l’embriaguesa La quantificació de l’exercici físic en despesa energètica entre els bevedors, on un 15.1 % dels nois i un 22.2 % de per aprofundir en la promoció de la salut té les seves limita- les noies s’havien emborratxat els darrers dies. A mesura cions malgrat la contribució de qüestionaris elaborats amb que es feien més grans es produia un augment significatiu aquest objectiu. Per valorar l’activitat en hores per setmana es del consum d’alcohol (p < .001) i s’observava que el 58.9 % va utilitzar un qüestionari aplicat a exesportistes que havien dels alumnes de batxillerat consumien alcohol. abandonat l’alta competició sense deixar de banda l’IPAC que és una referència validada. La majoria de l’alumnat de l’estudi feia exercici físic entre Discussió 2 i 5 hores per setmana, inferior a les recomanacions de la L’exercici físic, dieta i absència d’hàbits tòxics, en especial Societat Americana de Pediatria que considera que el grup el tabac que és el més comú, són els pilars bàsics per a la d’edat entre els 6 i 17 anys han de realitzar almenys una hora promoció i el manteniment de la salut. Existeix àmplia base al dia d’activitat moderada i si aquesta és intensa almenys 3 científica que demostra que la coexistència de diversos fac- dies per setmana. El 26.1 % dels adolescents americans no tors de risc s’inicia ja en la infantesa (Newman et al., 1986; realitza exercici físic i un 15.4 % són sedentaris (Lobelo et Berenson, 2009; Henriksson et al., 2017), per la qual cosa és al., 2020). Els nivells més baixos de pràctica s’observen entre important modificar l’estil de vida de l’alumnat, especialment les adolescents i grups amb necessitats especials. Una dada referent a l’exercici físic i als hàbits dietètics. L’augment de rellevant és que la inactivitat física augmenta amb l’edat. En l’activitat física i disminució del temps de sedentarisme es el conjunt d’alumnat que es va estudiar el 39.3 % dels nois i relaciona positivament amb el risc cardiometabòlic així com el 23.1 % de les noies complien les recomanacions de dedicar amb altres factors de més risc (Väistö et al., 2018; Sanyaolu a l’exercici físic almenys una hora al dia. et al., 2019; Rendo-Urteaga et al., 2015). Els hàbits adquirits en aquesta etapa no sempre es man- La prevalença de factors de risc cardiovascular a Espanya tenen quan s’abandona l’escola, no obstant això, per garantir és igual o superior que en la mitjana d’altres països europeus l’adherència s’han de potenciar els programes d’exercici físic i amb tendència a augmentar. Aquest és un dels arguments inclusiu en benefici d’aquells amb qualitats físiques més limi- per potenciar les mesures de prevenció en l’etapa escolar de tades o amb algun tipus de patologia controlada pel metge. manera que tinguin continuïtat quan deixin l’escola secundària L’exercici que es realitza a l’escola i l’esport extraescolar (Llops i Brotons, 2011). no és habitualment de gran exigència física i les normes que La majoria dels menjadors escolars públics i privats estan regulen la participació en esports d’equip o individual per- supervisats per nutricionistes que és la primera baula de la meten dosificar, en teoria, l’esforç dels adolescents. Aquestes cadena de mesures per promoure la salut. La segona baula, normes afavoreixen la inclusió que forma part dels objectius l’exercici físic, no rep l’atenció deguda. Les dues hores per prioritaris en l’esport. setmana són totalment insuficients i el mateix professorat El risc en l’esport és excepcional, particularment si el reconeix que té limitacions per realitzar programes d’exercici mètode d’entrenament és el correcte i la preparació és ade- amb la doble funció de ser educatius i millorar la salut i les quada (Serra-Grima, 2015). No obstant això, per garantir la qualitats físiques. seguretat de l’alumnat i que el professorat d’EF pugui realitzar Per compensar aquest inconvenient es va potenciar l’esport el treball amb garanties, és recomanable que aquest tingui a extraescolar i les activitats per incentivar l’alumnat a realitzar la seva disposició àmplia informació sobre els antecedents exercici físic de forma regular. Cal continuar treballant per familiars i personals, de la forma que s’ha realitzat en la ampliar la base incloent més nenes i nens que per falta de població analitzada tal com es recull al qüestionari elabo- motivació o limitacions físiques no es beneficien de tots els rat. Es coneixen antecedents de malalties cardiovasculars efectes coneguts que aporta l’esport com a terapèutica global, en membres de primera generació i si fan exercici físic. A educativa i lúdica. l’alumnat se li va preguntar si en alguna ocasió havia presentat L’exercici físic és una activitat muscular planificada, símptomes com a dolor toràcic, palpitacions, sensació de estructurada i repetitiva que, a més de contribuir a la millora mareig o pèrdua de consciència i les respostes, així com la de les qualitats físiques, s’ha revaloritzat davant de l’evidència visita al metge, no van aportar informació que recomanés Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 22 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents ACTIVITAT FÍSICA I SALUT deixar temporalment l’esport. El 83.7 % de l’alumnat mai de l’exercici físic i dieta en la vida adulta (Sanyaolu et al., no va tenir sensació de mareig ni pèrdua de consciència. 2019). Promoure l’exercici físic i disminuir el sedentarisme 52 (7.8 %) nois i 125 (13.8 %) noies van haver d’aturar són els tòpics per a la reducció del risc cardiometabòlic. l’exercici físic, però la recuperació va ser espontània i no En l’alumnat que es va estudiar tenien sobrepès el 7.6 % van necessitar altres mesures. dels nois i el 6.5 % de les noies. Un índex per sobre de 30 El professorat d’EF pot ser que no identifiqui el signi- es considera obesitat i un 2 % dels nois i 1.5 % de les noies ficat de símptomes relacionats amb l’esforç que puguin ser el tenien superior a aquesta xifra (Taula 7). anormals. En el cas que l’alumnat refereixi símptomes com Diferents estudis realitzats en adolescents per conèixer palpitacions, mareig o pèrdua de consciència, és el metge qui la prevalença de fumadors a Espanya indiquen que s’ha ha de realitzar el diagnòstic. D’acord amb la taula, només el produït un descens en el consum de tabac. Es va mostrar 4.4 % i el 6 % dels que han tingut palpitacions van anar al una forquilla que oscil·lava entre el 8.5 % i 13.3 % en nois metge i en tots els casos es va considerar que eren episodis i entre 12.7 % i 16.4 % entre les noies. Aquests resultats benignes. La sensació de palpitacions que comenten no corresponien al període entre els anys 1993 i 2008 (Villalbí pot interpretar-se pròpiament com a arrítmia per haver-se et al., 2012). En el grup d’adolescents que es van estudiar el presentat de forma fugaç en iniciar o en finalitzar l’exercici 93.4 % dels nois i el 90.1 % de les noies no eren fumadors, i encaixa més dins de les manifestacions que poden ocórrer percentatges inferiors que confirmarien les dades de l’es- en els canvis de ritme o fins i tot posturals. En cap cas no hi tudi de referència on s’assenyala la tendència a disminuir ha la sospita d’arrítmia pròpiament dita i que, generalment, el consum de tabac. s’acompanya d’una altra simptomatologia. 52 (7.8 %) dels En relació amb l’absència de consum d’alcohol que nois i 125 (17.3 %) han presentat algun episodi, però en cap és un dels pilars de la salut, el 75.9 % i el 70.3 % de nois cas no s’ha arribat a la pèrdua de consciència. i noies respectivament van declarar que no són bevedors. El 83.7 % no va tenir mai sensació de mareig ni pèrdua Els bevedors ho fan ocasionalment i en caps de setmana. de consciència relacionades amb l’exercici. En el cas dels Tanmateix, es va observar que les noies bevien més i hi havia 49 (7.3 %) nois i 100 (13.8 %) noies dels que havien tingut episodis d’embriaguesa els caps de setmana. Els resultats sensació de mareig, els episodis van ocórrer després de d’un estudi de Sánchez-Quejia et al. (2015), realitzat en l’esforç, fenomen bastant comú quan l’exercici s’atura tres edicions, mostren descens del consum de vi i licors bruscament; cap no va requerir actuació mèdica. destil·lats entre 2002 i 2010, i tendència a l’alça d’episodis La incorporació de l’ECG a l’estudi està en la línia de d’embriaguesa, encara que algunes dades recents apunten a les recomanacions establertes per la Societat Europea de un increment del consum. Al qüestionari sobre el consum Cardiologia (Corrado et al., 2005) per al reconeixement de d’alcohol només es va realitzar la pregunta genèrica sense l’aptitud esportiva. L’inconvenient són els falsos positius entrar en tipus d’alcohol. que generen dubtes, la qual cosa pot comportar la realitza- L’objectiu de l’estudi no era la comparació entre cursos ció d’altres exploracions complementàries per descartar la ni per centres, per això la mostra es va escollir de forma presència de cardiopatia estructural. Entre els 59 ECG en els global tenint present que no tots els que acaben 4t passen quals es van registrar alteracions, la majoria eren trastorns a batxillerat però malgrat això, en funció de la mida de la de la repolarització inespecífics, troballa relativament fre- mostra, els resultats van ser representatius de tots els estu- qüent en població jove i que fa esport. Els que presentaven diants de l’entorn de l’equip d’investigadors. altres alteracions com el bloqueig incomplet de branca dreta, l’ECG va ser normal raó per la qual es va descartar la presència de cardiopatia estructural. Els dos casos en què Conclusions es va registrar un interval P-R allargat es va normalitzar La promoció de l’activitat física i l’educació cap a un estil amb lleugers increments de la freqüència cardíaca el que de vida saludable es recomana iniciar-la en l’etapa escolar suggereix que es tractava d’alteració funcional. En absència i s'ha d'aconseguir que no s’abandoni en l’edat adulta. d’antecedents familiars, personals, de símptomes relacionats La informació global de l’alumnat sobre els seus ante- amb l’exercici i un ECG amb alteracions d’escàs valor clínic, cedents personals, familiars i nivell d’activitat física que la probabilitat de risc és excepcional. D’aquesta manera, el realitzen, permet prendre mesures per iniciar un programa professorat d’EF o els entrenadors poden realitzar la seva d’educació sanitària que faciliti millorar els hàbits dietètics, feina amb més seguretat. implementar l’activitat física i eliminar els hàbits tòxics o La correcció de l’obesitat, tant en la població adulta com no saludables. en l’adolescència, és un dels objectius dels programes de El professorat d’EF o els responsables de l’esport extra- salut comunitària. S’han promogut programes de prevenció escolar han de saber que l’alumnat no presenta símptomes o primària que consisteixen en promoure l’exercici físic i la pre- no són significatius, relacionats amb l’esforç i que han tingut venció secundària, i en l’educació per continuar amb l’hàbit una revisió mèdica normal per part del pediatre o el metge de Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 23 M.J. Blasco et. al. Perfil de salut, prevenció del risc cardiovascular i exercici físic en adolescents Lobelo, F., Muth, N.D., Hanson, S. & Nemeth, B.A. (2020). Physical activity ACTIVITAT FÍSICA I SALUT família. Si, addicionalment, disposen d’un ECG que descarta assessment and counseling in pediatric clinical settings. Pediatrics (145) l’existència de cardiopatia estructural amb probabilitat de risc, 3 e20193992. https://doi.org/10.1542/peds.2019-3992 poden desenvolupar la seva tasca amb amb garantia perquè, Lobos, J.M. & Brotons, C. (2011). Factores de riesgo cardiovascular y atención primaria: evaluación e intervención. Aten Primaria 43 (12): excepcionalment, hi haurà una incidència cardiovascular greu. 668-677. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2011.10.002 Manes, F., Niro, M. (2015). Usar el cerebro. Barcelona, España: Editorial Paidós. Mora, F. (2013) Neuroeducación: solo se puede aprender aquello que Agraïments se ama. Madrid, España: Alianza Editorial. https://doi.org/10.26439/ S’agraeix la participació i implicació del professorat d’edu- persona2015.n018.506 cació física i la direcció dels centres educatius que han Newman, W.P., Freedman, D.S., Voors, A.W., Gard, P.D., Srinivasan, S.R., Cresanta, J.L., Williamson, G.D., Webber, L.S. & Berenson, G.S. (1986). permès la recollida de la mostra, la col·laboració de la Relation of serum lipoprotein levels and systolic blood pressure to early Clínica Mapfre de Medicina del tennis, la de Marta Muste aterosclerosis.The bogulasa heart study. N England J Med 314 (43): per la realització dels electrocardiogrames, i la de Patricia 138-144. https://doi.org/10.1056/NEJM198601163140302 Vives per la preparació del manuscrit. Ortega, R. M., Jiménez Ortega, A. I., Perea Sánchez, J. M., Peral Suárez, A & López-Sobaler, A. M. (2018). Factores sociodemográficos y estilo de vida implicados en el exceso de peso. Nutrición Hospitalaria 35 (nº extra 6): 25-29 http://dx.doi.org/10.20960/nh.2283 Referències Rendo-Urteaga, T., Ferreira de Moraes, A.C., Sadalla Collese, T., Manios, Adekunle Sanyaolu, PhD1 , Chuku Okorie, MBBS, MPH2, Xiaohua Y., Hagströmer, M., Sjöström, M., Kafatos, A., Widhalmg, K., Vanhelst, Qi, MD, PhD3, Jennifer Locke, MD3 & Saif Rehman, MD3 J., Marcos, A., González-Gross, M., de Henauw, S., Ciarapica, D., Ruiz, (2019) Childhood and adolescent obesity in the United States: J.R., España-Romero, V., Molnár, D., Carvalho, H. B., Moreno, L. A. & A public health concern. Global Pediatric Health (Vol. 6): 1 - 11. on behalf of the HELENA study group. (2015). The combined effect of https://doi.org/10.1177/2333794X19891305 physical activity and sedentary behaviors on a clustered cardio-metabolic Berenson, GS. (2009) Cardiovascular risk begins in chilhood: A time for risk score: The Helena study. International Journal of Cardiology action. Am J Prev Med 37(1 Suppl: S1-S2). https://doi.org/10.1016/j. 186:186-195. https://doi.org/10.1016/j.ijcard.2015.03.176 amepre.2009.04.018 Sánchez-Queija, I., Moreno, C., Rivera, F. & Ramosa, P. (2015). Tendencias Bibiloni, M.d.M., Pich, J., Córdova, A., Pons, A. & Tur J.A. (2012) Association en el consumo de alcohol en los adolescentes escolarizados españoles a between sedentary behaviour and socioeconomic factors, diet and lifestyle lo largo de la primera década del siglo XXI. Gac Sanit 29 (3): 184-189. among the Balearic Islands adolescents. BMC Public Health 12, 718. http://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2015.01.004 https://doi.org/10.1186/1471-2458-12-718 Serra-Grima, R. (2015). Cardiología en el deporte. Revisión de casos Bueno, D. (2017) Neuroeducación para profesores. Ediciones Rosa Sensat. clínicos basados en la evidencia. Riesgo cardiovascular durante el Corrado D., Pelliccia A., Bjørnstad H.H., Vanhees L., Biffi A., Borjesson ejercicio físico. Barcelona, España: Editorial Elsevier. M., Panhuyzen-Goedkoop N., Deligiannis A., Solberg E., Dugmore Serra-Grima R., Doñate M., Álvarez-García J., Barradas-Pires A., Ferrero D., Mellwig K.P., Assanelli D., Delise P., van-Buuren F., Anastasakis A., Carballeira L., Puig T., Rodríguez E. & Cinca J. (2008). Long-term A., Heidbuchel H., Hoffmann E., Fagard R., Priori S.G., Basso C. follow-up of bradicardia in elite athletes. Int J Sports Med, 29: 934-937 Arbustini E., Blomstrom-Lundqvist C., McKenna W.J. & Thiene G. https://doi.org/10.1016/j.amjmed.2014.06.017 (2005). Cardiovascular pre-participation screening of young competitive Tanrikulu M.A., Agirbasli M. & Berenson G. (2016). Primordial athletes for prevention of sudden death: proposal for a common Prevention of Cardiometabolic Risk in Childhood. In: Islam M.S. European protocol. Consensus statement od the study group of sport (eds) Hypertension: from basic research to clinical practice. Advances cardiology of the working group of cardiac and rehabilitation and in Experimental Medicine and Biology (Vol. 956). Springer, Cham. exercice physiology and the working group of myocardial and perocardial https://doi.org/10.1007/5584_2016_172 sisease of the European society of cardiology. Eur Heart J 26:516-524. Väistö, J., Haapala, E.A., Viitasalo, A., Schnurr, T.M., Kilpeläinen, T.O., https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehi108 Karjalainen, P., Westgate, K., Lakka, H-M., Laaksonen, D.E., Ekelund, Craig, C. L., Marshall, A. L., Sjöström, M., Bauman, A. E., Booth, M. U., Brage, S. & Lakka, T.A. (2018). Longitudinal associations of physical L., Ainsworth, B. E., Pratt, M., Ekelund, U., Yngve, A., Sallis, J. F., & activity and sedentary time with cardiometabolic risk factors in children. Oja, P. (2003). International physical activity questionnaire: 12-Country Scand J Med Sci Sports January. 29(1): 113-123. https://doi.org/10.1111/ reliability and validity. Medicine and science in sports and exercise, sms.13315 35(8), 1381-1395. https://doi.org/10.1249/01.MSS.0000078924.61453.FB Villalbí, J. R., Suelves, J. M., García-Continente, X., Saltó, E., Ariza, Ekelund U., Luan J., Sherar L.B., Esliger D.W., Griew P. & Cooper A. C. & Cabezas, C. (2012). Cambios en la prevalencia del tabaquismo (2012). Moderate to vigorous physical activity and sedentary time en los adolescentes en España. Aten Primaria 44(1): 36-42. and cardiometabolic risk factors in children and adolescents. JAMA. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2010.12.016 307(7):704-712. https://doi.org/10.1001/jama.2012.156 ESCA (2017) (encuesta salud de la población de Cataluña). Departament de Salut Generalitat de Catalunya Henriksson P., Henriksson H., Labayen I., Huybrechts I., Gracia-Marco L., Ortega F.B., España-Romero V., Manios Y., González-Gross M., Marcos A., Moreno L.A., Gutiérrez Á. & Ruiz J.R. (2017). Correlates of ideal cardiovascular health in European adolescents: The HELENA study. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2017; 27: 447-455. https://doi.org/10.1016/j.numecd.2017.10.018 Conflicte d’interessos: les autories no han comunicat cap conflicte d’interessos. © Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://revista-apunts.com/ca/. Aquest treball està publicat sota una llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca Apunts. Educació Física i Esports | www.revista-apunts.com 2021, núm. 144. 2n trimestre (abril-juny), pàg. 18-24 24