Teories i models en terminologia d ossier Les tesis doctorals sobre terminologia de les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón Universitat Autònoma de Barcelona ORCID: 0000-0001-5919-4629 pilar.sanchez.gijon@uab.cat Professora titular de la Universitat d’Universitats (1999-2010)» Autònoma de Barcelona. Especialista (Terminàlia 2, 2010) i, amb Mercè en traducció, terminologia Lorente i Laura Santamaria, i tecnologies de la traducció, dirigeix «La recerca en terminologia avui», que la revista Tradumàtica. És coautora, inclou el llistat de tesis de terminologia amb Mercè Lorente, de l’article «Les entre 2010 i 2014 (Terminàlia 10, tesis doctorals sobre terminologia 2014). de les universitats de la Xarxa Vives Resum Abstract En aquest article presentem l’anàlisi de les tesis sobre terminolo- PhD theses on terminology of the Catalan universities gia defensades, durant la dècada 2010-2019, a les universitats (2010-2019) de la Xarxa Vives d’Universitats. Ho fem a partir dels matei- xos criteris emprats en l’estudi anterior sobre les tesis publicades In this article we present the analysis of the PhD theses on ter- entre 1999 i 2010 (Terminàlia, 2, 2010), per tal de garantir la minology defended during the decade 2010-2019 in the Cata- comparabilitat dels resultats. Hi observem universitats, departa- lan universities of the Vives Network of Universities. We do this ments i àrees de coneixement, gènere d’autors i de directors, sectors based on the same criteria used in the previous study on theses d’especialitat, llengües de redacció i d’estudi, aplicacions i temes published between 1999 and 2010 (Terminàlia, 2, 2010), in tractats. L’anàlis es complementa amb el llistat de les referències order to guarantee the comparability of the results. We look at de les tesis defensades entre 2014 i 2019, que complementa la universities, departments and areas of knowledge, gender of relació anterior publicada (Terminàlia, 10, 2014). authors and supervisors, areas of specialization, languages of writing and study, applications and topics covered. The analy- Paraules clau: tesis doctorals; recerca; terminologia sis is complemented by the list of references of the theses defended between 2014 and 2019, which complements the previous pub- lished report (Terminàlia, 10, 2014). Keywords: doctoral theses; research; terminology Terminàlia 24 (2021): 64-74 · DOI: 10.2436/20.2503.01.169 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 24 64 Dossier Les tesis doctorals sobre terminologia (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón d ossier 1 Introducció La selecció de les tesis s’ha fet a partir de les parau- les clau ja utilitzades en el Dossier del núm. 2 de El Dossier del número 2 de la revista Terminàlia va Terminàlia (Lorente i Sánchez-Gijón, 2010). De nou, presentar una revisió de les tesis doctorals sobre ter- aquests mots, juntament amb les seves formes flexio- minologia de les universitats de la Xarxa Vives d’Uni- nades, s’han emprat com a paraules de cerca als camps versitats en el període entre 1999 i 2010. Més endavant, «títol» i «resum» dels registres de TESEO. el Dossier del número 10, dedicat a la recerca en ter- minologia, va incloure el llistat de tesis llegides entre terminologia 2010 i 2014, en aquest cas sense analitzar. A continu- ació presentem una revisió i anàlisi de les tesis de la terminografia dècada 2010-2019. Per fer-ho, hem partit dels mateixos comunicació especialitzada principis de cerca emprats per a l’elaboració del Dos- coneixement especialitzat sier del número 2 de Terminàlia. D’aquesta manera garantim la comparabilitat dels resultats. Tot seguit llenguatge d’especialitat presentem una anàlisi paral·lela a la presentada ante- lèxic especialitzat riorment i comparada amb els resultats obtinguts en discurs especialitzat aquella ocasió. anàlisi conceptual La font d’informació fonamental ha estat la base de dades TESEO (http://www.educacion.es/teseo) del tesaurus Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Aquesta base vocabulari de dades conté els registres de totes les tesis docto- ontologia rals llegides en qualsevol disciplina a qualsevol uni- versitat de l’Estat. Les tesis catalanes també s’indexen Taula 2. Paraules clau utilitzades per fer la cerca de tesis al registre de bases de dades Tesis Doctorals en Xarxa doctorals sobre terminologia (TDX, http://www.tesisenxarxa.net), però, de la matei- xa manera que es va procedir per a l’elaboració del Aquesta cerca va donar com a resultat un llistat de Dossier del núm. 2 de Terminàlia (Lorente i Sánchez- 249 tesis doctorals, moltes de les quals no eren per- Gijón, 2010), en aquesta ocasió tampoc l’hem utilit- tinents per a l’anàlisi que presentarem a continuació. zat, atès que, malauradament, no hi consten totes les Després d’un filtratge qualitatiu dels resultats basats en tesis defensades. la lectura acurada dels resums, s’arriba a una mostra TESEO inclou registres de tesis doctorals defensa- de 139 tesis relacionades directament amb la recerca en des a universitats de l’Estat espanyol (veg. la taula 1), terminologia o bé en què la metodologia o la recerca per la qual cosa no hi figuren altres universitats de relacionada amb termes n’és una part essencial. l’àmbit de la llengua catalana, com són la Universitat Malauradament, l’eina de cerca de TESEO no preveu d’Andorra, la Universitat de Perpinyà Via Domitia i la fer cerques sobre les paraules clau de les tesis. El llistat Universitat de Sàsser. de tesis obtingut inclou obres que utilitzen al seu resum termes com «ontologia» o «anàlisi conceptual» sense la Universitat Abat Oliba CEU UAO-CEU càrrega referencial que tenen com a termes de l’àmbit Universitat d’Alacant UAB de la terminologia. Per tant, demanem disculpes si hi Universitat Autònoma de Barcelona UA ha alguna tesi que hi hauria de ser i no hi és, i demanem Universitat de Girona UB als lectors que ens comuniquin les mancances o errors Universitat de les Illes Balears UdG detectats a terminalia@iec.cat, per tal de modificar la base Universitat Jaume I UBI de dades que hem constituït per fer aquest estudi. Universitat de Lleida UJI Universitat Internacional de Catalunya UdL 2 Distribució de les tesis doctorals per Universitat Internacional de València UIC universitats Universitat Miguel Hernández d’Elx UMH Universitat Oberta de Catalunya UOC El nombre de tesis doctorals presentades en l’àmbit Universitat Politècnica de València UPC de la terminologia durant aquesta darrera dècada ha Universitat Pompeu Fabra UPV estat 139, una xifra substancialment superior a la de Universitat Ramon Llull UPF l’estudi anterior (82). En canvi, el nombre d’universi- Universitat Rovira i Virgili URL tats que compten amb tesis en l’àmbit de la termino- Universitat de València URV logia és ara menor (12) que en la dècada anterior (14). Universitat de Vic UIV La figura 1 recull la distribució de les tesis entre les Taula 1. Universitats de la Xarxa Vives universitats analitzades. Dossier 65 Terminàlia núm. 24 Dossier: Teories i models en terminologia 40 Tal com mostra la figura 2, més del 60 % dels depar- taments amb programes de doctorat que han presentat 35 tesis sobre terminologia són de l’àmbit de les humani- 30 tats. Pel que fa a altres àrees de coneixement, en com- 25 parar aquests resultats amb els obtinguts fa deu anys, augmenta el percentatge de departaments de l’àmbit 20 de les ciències socials i, sobretot, de les enginyeries, 15 fonamentalment el de la informàtica. 10 80 % 5 70 % 0 60 % UAO-CEU UAB UA UB UdG UBI UJI UdL UIC UMH UOC UPC UPV UPF URL URV UIV UV 50 % 40 % Figura 1. Distribució de les tesis doctorals per universitats 30 % 20 % Destaca la Universitat d’Alacant, amb un total de 37 10 % tesis presentades en diferents idiomes i en un total de 10 departaments o centres de recerca diferents, des 0% de departaments de filologia fins a departaments de Ciències de la Ciències Ciències socials Humanitats salut experimentals ciències socials o enginyeria. També segueix sobre- i enginyeries sortint la Universitat Pompeu Fabra, que manté una línia de recerca en terminologia molt fructífera dins Figura 3. Distribució de les tesis segons l’àmbit de de l’Institut de Lingüística Aplicada. coneixement dels departaments Com veiem a la figura 3, tot i que l’àrea de les huma- 3 Distribució de les tesis doctorals per nitats continua sent preponderant en la recerca en ter- departaments minologia, àrees com les ciències socials i les ciències experimentals i enginyeries consoliden la recerca amb Les tesis doctorals es defensen en el marc de progra- metodologies o resultats propis de la terminologia mes de doctorat gestionats des de departaments. En aplicada als seus dominis. fer una aproximació als que han presentat aquestes tesis, podem comprovar com la majoria pertanyen o bé a l’àmbit de les humanitats o bé al de les ciències 4 Distribució de les tesis doctorals per gènere socials. Com ja es va detectar fa deu anys, la majoria de les Traducció i interpretació tesis doctorals de l’àmbit han estat defensades per dones. Fa una dècada, l’estudi va determinar que tres Veterinària de cada quatre tesis doctorals havien estat elaborades Arquitectura per dones. Durant aquesta dècada, també són majo- Filosofia Filologia Estadística ria, tot i que en menor proporció, tal com mostra la Art figura 4. Empresarials En aquesta ocasió també hem volgut recollir quin Comunicació percentatge de tesis ha estat supervisat per dones i per Història homes. Tal com mostra la figura 4, la relació en auto- Medicina ria és inversament proporcional a la mateixa relació Dret en direcció de tesis. És a dir, mentre que hi ha més Psicologia tesis defensades per dones, les dones que les dirigei- Didàctica xen són minoria. Antropologia Biblioteconomia Informàtica Figura 2. Distribució de les tesis doctorals segons l’àrea de coneixement dels departaments i instituts Terminàlia núm. 24 66 Dossier Les tesis doctorals sobre terminologia (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón d ossier 70 % 30 60 % 25 50 % 40 % 20 30 % 15 20 % 10 10 % 5 0% Autors Directors 0 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 Homes Dones Figura 6. Distribució de tesis doctorals per cursos Figura 4. Distribució de les tesis segons si els autors i els directors són homes o dones 6 Distribució de tesis doctorals segons Pel que fa a la direcció de tesis, hem pogut consta- la llengua de redacció i la llengua objecte tar que la tònica habitual és comptar amb un sol direc- d’estudi tor, que habitualment és home. La figura 5 mostra com en la majoria de les direccions úniques, el director és Les tesis doctorals en què, o bé la terminologia n’és un home, mentre que en la majoria dels casos en què l’objecte d’estudi, o bé utilitzen la terminologia com a es dona una direcció compartida es constata una major metodologia de recerca o forma part dels seus resul- presència de dones. tats, han estat redactades en cinc llengües: anglès (22 %), castellà (53 %), català (22 %), francès (2 %) i 90 portuguès (1 %). La distribució de les tesis segons la 80 llengua de redacció està recollida en la figura 7. 70 70 % 60 50 60 % 40 50 % 30 40 % 20 30 % 10 0 20 % Un director Dos directors Tres directors 10 % Homes Dones 0% Figura 5. Distribució de les tesis segons el nombre de Anglès Castellà Català Francès Portuguès directors i si són homes o dones Figura 7. Llengües de redacció de les tesis 5 Distribució de les tesis doctorals per any Tal com ja es va constatar en l’estudi anterior, es de lectura torna a fer palès el desequilibri entre les tesis redacta- des en català i les redactades en altres llengües. Com- La mitjana de tesis llegides per curs és de 13,9 tesis, parant les dades amb les recollides fa una dècada, el que gairebé duplica la mitjana de tesis llegides per curs català mostra un percentatge de tesis lleugerament en la dècada anterior (7,45). La figura 6 mostra la dis- inferior (19 % actual en comparació del 20 % fa deu tribució de les tesis per cursos, des del 2010-2011 fins anys). En canvi, es constata un notable augment de l’ús al 2019-2020. de l’anglès com a llengua de redacció (21 % actual en comparació del 6 % fa una dècada) en detriment sobre- tot del castellà (58 % actual en comparació al 72 % fa deu anys). L’augment de l’anglès com a llengua de Dossier 67 Terminàlia núm. 24 Dossier: Teories i models en terminologia redacció de les tesis actuals ja es va preveure a Lorente 14 i Sánchez-Gijón (2010). 12 Per contra, si es para atenció a les llengües objecte d’estudi a les tesis, la fotografia difereix substancial- 10 ment, tal com mostra la figura 8. 8 Llatí 6 1% Farsi Quítxua 4 1% 1% 2 Català 15 % Combinacions 24 % 0 Anglès-Castellà Francès-Castellà Castellà-Romanès Català-Castellà Francès-Castellà-Rus Italià-Castellà Alemany-Anglès Àrab-Castellà Bengalí-Castellà Castellà-Anglès-Francès Castellà-Francès-Àrab Català-Catellà-Àrab Euskera-Català Japonès-Castellà Siri-Anglès Tibetà-Castellà Xinès-Anglès-Castellà Gallec-Francès Anglès 16 % Castellà 22 % Figura 9. Combinacions lingüístiques objecte d’estudi de les tesis No hi consta 20 % Figura 8. Llengües objecte d’estudi de les tesis 7 Distribució de les tesis doctorals per dominis d’especialitat descrits Si bé el castellà segueix sent la llengua majoritària- ment descrita, com ja es va detectar en l’estudi anteri- A la figura 10 es mostra la distribució per dominis or, també és cert que el català i, sobretot, l’anglès, han d’especialitat de la terminologia descrita a la mostra de experimentat un augment pel que fa als estudis per tesis doctorals recollida. En aquesta ocasió, s’ha parat part dels investigadors. La figura 8 mostra com també especial atenció a temes relacionats amb la didàctica han augmentat les tesis que o bé tenen per objecte (la terminologia i la formació en àmbits, en llengües d’estudi una combinació de llengües o bé desenvolu- i en edats concretes) i la literatura, en detriment de pen un tipus de recerca en aspectes no vinculats a cap la recerca en medicina i ciències experimentals, que llengua en particular. havia estat àmpliament representada en la mostra de En aproximar-nos a les combinacions de llengües la dècada anterior. com a objecte d’estudi (figura 9), trobem una major diversitat de combinacions lingüístiques que fa una Didàctica dècada. Fins i tot es detecten combinacions que no Altres inclouen cap llengua estatal. Tanmateix, els resul- tats mostren que es manté el castellà com a llengua Textil Generalistes Història majoritària en les obres en què l’objecte d’estudi és Geografia una combinació lingüística. De fet, en aquest cas, el Gènere català apareix únicament en 5 de les 42 tesis incloses Economia en aquest gràfic, cosa que representa el 12 % d’aques- Sociologia ta mostra. Política Literatura Comunicació Documentació Medicina Art Dret Informàtica Figura 10. Dominis d’especialitat descrits a les tesis Terminàlia núm. 24 68 Dossier Les tesis doctorals sobre terminologia (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón d ossier Si ens apropem a les disciplines descrites a les tesis Normalització doctorals de la mostra (figura 11), comprovem que les Traducció Anàlisi del discurs i retòrica ciències de la vida han reduït la seva presència en favor de les ciències socials (economia, didàctica, política Tecnologia Ensenyament i dret, principalment). També destaca el fet que les humanitats s’han convertit en domini d’especialitat de la recerca, en concret àmbits com la filosofia o la literatura. Ciències experimentals Ciències de la salut Història Humanitats Recerca bàsica en terminologia Lexicografia i lingüística Figura 12. Tesis doctorals distribuïdes per àmbits d’aplicació La figura 12 permet constatar com la recerca en ter- minologia cada cop s’ocupa menys de la normalització Ciències socials i dels estudis lexicogràfics (2 % i 14 %, respectivament), que eren dos dels principals àmbits d’aplicació de la recerca en la dècada anterior. En canvi, augmenten les Enginyeries recerques bàsiques en terminologia i lingüística (38 %), així com la recerca de caràcter tecnològic (15 %). Figura 11. Dominis d’especialitat descrits agrupats per àrees Les 139 tesis de la mostra aborden temes de la ter- de coneixement minologia des de perspectives diferents. La figura 13 en mostra la distribució temàtica. 8 Distribució de les tesis doctorals per àmbits Sintaxi i d’aplicació Recursos semàntica Adquisició i representació terminogràfics del coneixement Història del lèxic Per tal de descriure l’àmbit d’aplicació de les tesis especialitzat Anàlisi doctorals recollides, hem partit de les mateixes nou del discurs Extracció especialitzat categories ja utilitzades a l’estudi anterior, que són: d’informació les tesis orientades a l’anàlisi del discurs i la retòrica, les orientades cap a la redacció tècnica i la comunicació, les que tenen objectius relacionats amb la tecnologia (en aquesta ocasió, més enllà de la gestió de la infor- mació i la terminòtica), les relacionades amb la lexico- grafia, les orientades a la normalització lingüística, les Aspectes tesis que segueixen una perspectiva històrica, les adre- culturals del Descripció de la lèxic especialitzat çades cap a l’ensenyament, les vinculades amb l’activi- terminologia d’un àmbit tat de la traducció i, finalment, les relacionades amb la Comparació interlingüística recerca bàsica en terminologia. La figura 12 en mostra la distribució proporcionalment. Figura 13. Temes de tesis sobre terminologia El tema predominant en les tesis entre 2010 i 2019, igual que en la dècada anterior, és la descripció de la terminologia d’un àmbit, seguit per l’adquisició i representació del coneixement, tot i que, en aquesta ocasió, en un percentatge menor. Per exemple, men- tre que la descripció de la terminologia d’un àmbit a les tesis entre 1999 i 2010 suposava el 31 % del total, ara en representa el 27 %. També resulta destacable que només un 5 % de les tesis d’aquest darrer període se centren en l’elaboració de recursos terminogràfics. Dossier 69 Terminàlia núm. 24 Dossier: Teories i models en terminologia 9 Conclusions hagut més directors de tesi que directores, sobretot de tesis dirigides en solitari. L’anàlisi de la mostra recollida permet arribar a certes • Els dominis en què es fa més recerca terminològica conclusions sobre l’evolució de la recerca en termino- tenen a veure principalment amb les ciències soci- logia en el nostre entorn, com ara: als, especialment en la didàctica. • La recerca en terminologia va més enllà de la lin- • Els dominis objecte d’estudi cada cop són més diver- güística i els seus resultats són susceptibles de tenir sos i inclouen espais de comunicació especialitza- aplicabilitat en pràcticament qualsevol àmbit de da gairebé inèdits en la dècada anterior, com ara els coneixement. àmbits de les humanitats, que Lorente i Sánchez- • La descripció de la terminologia i el discurs especi- Gijón (2010) ja van apuntar com a necessaris. alitzat en català no sembla haver estat especialment • Des d’un punt de vista d’explotació de la informa- atractiva entre els i les doctorands d’aquesta darrera ció, de nou s’apunta la importància de permetre cer- dècada. També el castellà ha perdut interès en detri- car informació a partir de tots els camps indexables ment de l’anglès, tot i que es manté com a primera de les tesis doctorals a través de TESEO i TDX, i es llengua d’estudi. torna a constatar com seria d’oportú incloure l’op- • Encara que les dades de tots dos estudis coincidei- ció de cerca sobre les paraules clau per garantir una xen en el fet que hi ha més dones autores de tesis recuperació d’informació més acurada. doctorals que homes, en la darrera dècada hi ha Llista de tesis doctorals sobre terminologia de les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats (2014-2019) Abad Canós, Guillermo. El lenguaje de los oficios teatrales: glosario de voces de la práctica teatral en el siglo xix. Filologia Espanyola. Universitat de València. 26/01/2016. Abdi Yattou, Hanane. Análisis contrastivo y estudio de una base de datos paremiológica temática: “hispano- francés-árabe”. Problemas de traducción y de equivalencia. Traducció i Interpretació. Universitat d’Alacant. 21/01/2016. Agulló Benito, Inmaculada. El léxico de la moda en la traducción del inglés al español de la novela the Devil Wears Prada. Traducció i Interpretació. Universitat d’Alacant. 21/01/2016. Aleman, Vanessa. Análisis y estudio fraseológico, traductológico y terminológico del vocabulario de la propiedad intelectual e industrial en español, francés e inglés. Traducció i Interpretació. Universitat d’Alacant. 13/09/2018. Araiche Ferrag, Karima. Presencia del español y del valenciano en el habla cotidiana de Orán: análisis lingüístico del léxico à través del uso oral y escrito. Traducció i Interpretació. Universitat d’Alacant. 17/01/2019. Arnall Duch, Anna. Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 17/07/2019. Artusi, Andrea. La traducción de los verbos sintagmáticos italianos al español. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación. Universitat de València. 18/09/2017. Barbasán Ortuño, Inmaculada. El error léxico en la interlengua de lenguas afines: italiano y español. Lingüística Aplicada. Universitat Politècnica de València. 02/02/2016. Barri Almenar, Ana. Estudio de la terminología de la danza académica. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Universitat de València. 04/09/2015. Barros Catalán, Cristina. Proposal of a hybrid approach for natural language generation and its application to human language technologies. Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat d’Alacant. 20/09/2019. Bri Agulló, Abel. Literatura de viajes de Azorín. Los artículos de viajes publicados en la prensa. Filologia Espanyola, Literatura Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura. Universitat d’Alacant. 02/06/2015. Bustos Moreno Moreno, Aurelia. Extraction of medical knowledge from clinical reports and chest x-rays using machine learning techniques. Institut Universitari d’Investigació Informàtica. Universitat d’Alacant. 01/07/2019. Canales Zaragoza, Lea. Tackling the challenge of emotion annotation in text. Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat d’Alacant. 19/07/2018. Terminàlia núm. 24 70 Dossier Les tesis doctorals sobre terminologia (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón d ossier Candela Romero, Gustavo. Publicación y enriquecimiento semántico de datos abiertos en bibliotecas digitales. Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat d’Alacant. 02/07/2019. Carreres Lacasa, David. Valoración del repertorio léxico en español para escolares de 9 a 16 años. Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia. Universitat Jaume I. 11/12/2015. Carvalho, Cristina. Analyse lexicologique diachronique du langage juridique administratif employé dans les documents de la collection “dominación napoleónica en cataluña” (1808-1812) des archives de la couronne d’aragon. Filologies Integrades. Universitat d’Alacant. 10/11/2014. Casañ Pitarch, Ricardo. Financial English language for corporate banking websites. Estudis Anglesos. Universitat Jaume I. 13/06/2014. Chaib, Djalila. Estudio, edición y traducción del manuscrito mudéjar J63 Laṭāʼif qiṣāṣ al- anbiyāʼ wa fihi qiṣaṣ al anbiyāʼ (conductas ejemplares e historias de los profetas). Filologies Integrades - Estudis Àrabs i Islàmics. Universitat d’Alacant. 29/07/2015. Chocron, Paula Daniela. A pragmatic approach to translation: vocabulary alignment through multiagent interaction and observation. Institut Universitari d’Investigació i Intel·ligència Artificial (IIIA). Universitat Autònoma de Barcelona. 03/05/2018. Clavijo Olmos, Sandra Bibiana. El traductor especializado en lenguajes de negocios: necesidades y estrategias académicas para la universidad colombiana. Escola de Doctorat de la Universitat d’Alacant. Universitat d’Alacant. 15/07/2019. Cruañes Vilas, Jorge. Una aproximación léxico-semántica para el mapeado automático de medicamentos y su aplicación al enriquecimiento de ontologías farmacoterapéuticas. Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat d’Alacant. 01/10/2014. Cutillas Alberich, Laia. L’ús dels adjectius al llarg del desenvolupament tardà del català. Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona. 19/09/2017. Dengra Rosselló, Maria Macarena. Concepción del personaje y verdad en la correspondencia de G. Flaubert. Escola de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. 26/11/2019. Domingo Masdéu, M. Teresa. El llenguatge de l’obra dramàtica de Joan Puig i Ferreter. Filologia Catalana. Universitat Rovira i Virgili. 28/09/2017. Estellés Palanca, Ana María. Ontología de características de la baldosa cerámica desde la terminología. Traducció i Comunicació. Universitat Jaume I. 10/02/2014. Fathi, Besharat. Terminology planning evaluation: the case of persian language. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 15/09/2017. Felip Leon, Javier. Contact driven robotic grasping. Enginyeria i Ciència dels Computadors. Universitat Jaume I. 01/04/2016. Ferrándiz Colmeiro, Antonio Luis. Modelo de gestión del proceso de fabricación basado en la incorporación de conocimiento mediante ontologías. Aplicación a los sistemas de fabricación ágil. Tecnologia Informàtica i Computació. Universitat d’Alacant. 07/07/2014. Gaggiotti, Hugo Osvaldo. Narratives of globalization in a multinational corporation: an organizational ethnography of the expatriation experience. Direcció de Recursos Humans. Universitat Ramon Llull. 26/01/2016. Gené Gil, Maria. Efecto del AICLE sobre la producción escrita en estudiantes de secundaria de inglés como lengua extranjera: un estudio longitudinal. Escola de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. 25/01/2016. González Ruiz, Lilibeth Mercedes. Propuesta para evaluar la calidad de los objetos de aprendizaje mediante el uso de ontologías. Aplicacions de la Informàtica. Universitat d’Alacant. 20/01/2016. Hernández Ramírez, Daría Micaela. Análisis estadístico de corpus cronológicos. Aplicación al estudio de bases bibliográficas y textos retóricos. Estadística i Investigació Operativa. Universitat Politècnica de Catalunya. 19/12/2016. Jara Luna, César. Nueva nomenclatura para componer a futuro el diccionario de uso del quechua cusqueño. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 09/02/2016. Juan Lozano, Carlos. El español internacional en la prensa hispana de los estados unidos: hacia una nivelación interdialectal del español en los medios estadounidenses (estudio léxico). Filologia Espanyola. Universitat de València. 10/03/2015. Lázaro Hernández, Jorge Adrián. El ejemplo en terminología. Caracterización y extracción automática. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra. 13/10/2015. Dossier 71 Terminàlia núm. 24 Dossier: Teories i models en terminologia Levkina, Mayya. The role of task sequencing in L2 development as mediated by working memory capacity. CED Lingüística Aplicada. Universitat de Barcelona. 28/02/2014. Li, Hui. Análisis de la expresión escrita de los estudiantes chinos en su aprendizaje de ELE basado en la teoría del género: actualidad y futuro. Filologia Espanyola, Lingüística General. Universitat d’Alacant. 19/12/2016. Llamas Puig, Emili. Els parlars del priorat. Estudi geolingüístic. Filologia Catalana. Universitat Rovira i Virgili. 28/09/2018. Lyu, Xiaoxiao. Las paremias de la alimentación y la gastronomía en español: léxico y contenido metafórico. Filologies Romàniques. Universitat Rovira i Virgili. 16/10/2019. Macián Romero, Cecili. La construcción discursiva de la profesión podológica: aplicación al análisis de un corpus de revistas especializadas. Filologia i Cultures Europees. Universitat Jaume I. 14/02/2014. Macías Otón, Elena. Didáctica de la traducción de la terminología jurídica en textos normativos y jurisprudenciales (inglés-español, francés-español). Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. Universitat de València. 12/02/2016. Marrero García, Yusney. Se-term: sistema de extracción de términos híbrido independiente del dominio. Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat d’Alacant. 20/01/2016. Marrugat Cuyàs, Ramon. L’adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d’Amèrica i llur incidència en la lexicografia. Filologies Romàniques. Universitat Rovira i Virgili. 16/02/2015. Martí Climent, Alícia. La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol. Una introducció. Filologia Catalana. Universitat de València. 22/12/2015. Martines Llinares, Joan de Déu. Diccionari de l’obra literària d’Enric Valor. La natura (Dolev-natura). Filologia Catalana. Universitat d’Alacant. 20/07/2017. Martínez Deó, Jacobo. La ‘publificació’ de les ‘urbanitzacions particulars’ històriques. Dret Privat, Processal i Financer. Universitat Rovira i Virgili. 31/07/2018. Martínez Martínez, Caterina. La gramaticalització dels connectors de contrast: estudi de corpus i aproximació segons la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic. Filologia Catalana. Universitat d’Alacant. 12/07/2018. Martínez Schilling, Libertad. Terminología del balonmano: estudio léxico, lexicográfico y propuesta de lemario para un diccionario de especialidad dirigido al gran público. Filologies Romàniques. Universitat Rovira i Virgili. 19/12/2019. Maynés Tolosa, Pau. La taxonomía iconogràfica. Proposta de classificació i nomenclatura de les imatges reproductibles. Escola de Doctorat de la Universitat Politècnica de València. Universitat Politècnica de València. 05/09/2017. Méndez Espinosa, Oscar. La terminología de geografía en Zapoteco: una nueva perspectiva para las escuelas de Oaxaca, México. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 04/10/2019. Méndez Jiménez, Susana. Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva. Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos. Universitat de Barcelona. 19/12/2018. Merchán Aravid, Nuria. Verbos denominales incoativos en español. Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d’Alacant. 11/12/2015. Morales Moreno, Albert. Estudi lexicomètric del vocabulari del procés d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006). Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra. 28/09/2015. Moreno Sánchez, José Javier. Análisis (crítico) del discurso legislativo en materia de educación en el Estado español desde una perspectiva queer. Filologia Espanyola, Lingüística General. Universitat d’Alacant. 28/11/2018. Muñoz Bello, María Rosa. Los manuales de química en España (1788-1845): protagonistas, terminología, clasificaciones y orden pedagógico. Història de la Ciència i la Documentació. Universitat de València. 4/12/2015. Mykytka, Iryna. Una aproximación lexicológica al inglés de la fotografía. Filologia Anglesa. Universitat d’Alacant. 15/11/2018. Ortega Giménez, Francisco Antonio. Innovación en perspectivas, planteamientos y metodologías de la educación lingüísticas en el siglo xxi. Innovació i Formació Didàctica. Universitat d’Alacant. 14/01/2016. Palomar García, Mª Ángeles. Modificaciones de las interacciones audio-motoras asociadas con la formación musical y el aprendizaje de un vocabulario nuevo. Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia. Universitat Jaume I. 1/03/2017. Palomo Reina, Cristian. Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la guerra de successió. Història Moderna i Contemporània. Universitat Autònoma de Barcelona. 29/11/2018. Terminàlia núm. 24 72 Dossier Les tesis doctorals sobre terminologia (2010-2019) Pilar Sánchez-Gijón d ossier Pastor Briones, Vicent. El Pierres de Provença català: estudi i edició crítica de l’imprès de 1650. Filologia Catalana. Universitat d’Alacant. 14/09/2018. Pérez Manrique, Ana. Varieties of empathy in bottlenose dolphins (tursiops truncatus). Escola de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. 26/03/2018. Polymeneas, Georgios-Alexandros. Political discourse during the european economic crisis: epistemic stance and legitimizing strategies in Greek political discourse (2010-2012). Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 09/11/2018. Portilla Ramirez, Claudia Rosario. Estudios sobre el aprendizaje de las relaciones semántico-léxicas desde una perspectiva integradora entre el lenguaje oral y escrito. Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Universitat de Barcelona. 28/10/2016. Poveda Balbuena, Miguel Luis. Orígenes y tipología de la terminología armamentística en inglés medio. Filologia Anglesa. Universitat d’Alacant. 08/11/2016. Querol San Abdon, Jordi. L’art de la falconeria a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana: edició i estudi dels tractats escrits en català. Sanitat i Anatomia Animals. Universitat Autònoma de Barcelona. 14/11/2018. Ramírez Munuera, Francisco. Geografía cultural y lenguaje: estudio del sureste de españa. Filologia Espanyola, Lingüística General. Universitat d’Alacant. 17/09/2019. Rangel Pardo, Francisco Manuel. Author profiling en social media: identificación de edad, sexo y variedad del lenguaje. Universitat Politècnica de València. 03/06/2016. Ribeiro Tostes, Rogerio. De verbis potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia. Història. Universitat de Lleida. 19/11/2019. Ruiz García, Maria Isabel. Word stress patterns in the English of Spanish speakers: A perceptual analysis. Filologia Anglesa. Universitat d’Alacant. 28/09/2018. Sabater Beltrá, Andrés Martín. Léxico de los papiros del libro i del tratado sobre los poemas de Filodemo. Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina. Universitat d’Alacant. 08/10/2015. Salvador Gràcia, Jordi. Diccionari d’escenografia i escenotècnia. Filologia Catalana. Universitat Rovira i Virgili. 02/04/2014. Sánchez Fajardo, José Antonio. Anglicisms in Cuban Spanish. Filologia Anglesa. Universitat d’Alacant. 30/06/2016. Sánchez García, María Clemencia. El parlache como elemento evocador de la oralidad ficcional en la novela Rosario Tijeras, de Jorge Franco. Las traducciones al alemán y al inglés. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 25/06/2018. Sancho Chust, José Norberto. La pneumologia al llenguatge popular i a la terapèutica tradicional a l’alacantí i la marina baixa. Medicina Clínica. Universitat Miguel Hernández. 14/07/2016. Serrano Prats, Ana. Los abanicos. La industria valenciana de los siglos xix y xx. Problemática y conservación de los abanicos realizados con tejido. Escola de Doctorat de la Universitat Politècnica de València. Universitat Politècnica de València. 21/07/2017. Solís Parejo, Víctor. La incidencia de actividades interactivas abiertas y cerradas en el aprendizaje de vocabulario productivo y receptivo oral de inglés como lengua extranjera en estudiantes de primaria de 7-8 años. Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. 09/10/2015. Stoncikaite, Ieva. “Discourses of female ageing in the works of erica jong”. Anglès i Lingüística. Universitat de Lleida. 04/12/2017. Suárez Gallo, Miriam. La metáfora en el discurso del genoma humano. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 28/6/2019. Tejada Sánchez, Martha Isabel. L’acquisition de l’anglais écrit et l’exposition intensive en contexte d’immersion scolaire en Colombie. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 17/03/2014. Tunsoiu, Luminita Felicia. La enseñanza del francés y español en Rumanía a partir de 1950: historia y metodología. Del método tradicional a la enseñanza por tareas. Filologies Romàniques. Universitat Rovira i Virgili. 16/09/2014. Urquidi Díaz, Alicia Margarita. De la mente al diccionario. Innovación con metáforas y cambio semántico en el discurso económico mediático. Centre d’Estudis de Doctorat i Postgrau. Universitat d’Alacant. 25/07/2017. Dossier 73 Terminàlia núm. 24 Dossier: Teories i models en terminologia Vàllez Letrado, Mari. Exploración de procedimientos semiautomáticos para el proceso de indexación en el entorno web. Comunicació. Universitat Pompeu Fabra. 22/12/2015. Vàzquez Garcia, Mercè. Estratègies estadístiques aplicades a l’extracció automàtica de terminologia. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 10/07/2014. Vega Llobera, Fàtima. Asesoramiento a docentes de escuela especial para mejorar su práctica en relación con el desarrollo de la comunicación y el lenguaje de sus alumnos. Cognició, Desenvolupament i Psicologia de L’educació. Universitat de Barcelona. 14/12/2018. Xarrié Poveda, Mireia. El llenguatge de la conservació-restauració d’obres d’art. Didàctica de les Ciències Socials. Universitat de Barcelona. 11/06/2015. Zaytseva, Victoria. Vocabulary acquisition in study abroad and formal instruction: an investigation on oral and written lexical development. Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra. 01/07/2016. Zhou, Qiang. El examen nacional de español para los estudiantes de filología española EEE-4: análisis y vinculación al MCER. Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. 21/02/2017. El refrany El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència Font: Paremiologia catalana. www.dites.cat Terminàlia núm. 24 74 Dossier