1r aj uda persones com Maria Parera, vídua ENTREVISTA e l'enginyer Rossend Monc unill, assassi nat, a seva filla, perquè, una vegada han aconse- uit escapar a França, puguin passar a la zona "El franquisme va organitzar !bel. També, segons la germana Bellosta, el una campanya de difamació túsic s'entristeix davant el que es publica so- re ell en zona republicana, "pues unos decían contra Casals" 1e eran falsos y otros tergiversaban sus pala- JOSEP MARIA FIGUERES, historiador "as, de tal manera que al despedirse para su !timo viaje de conciertos al extranjero me di- ,: Ruegue a Dios para queyo pueda vol ver, pu- Com actua el mitjans de comunicació, Alguns funcionaris ;me han atribuido tantas cosas malas los rojos franquisme amb Pau fins i tot prohibeix citar franqu istes pensen 1e no sabemos lo que puede pasar". Casals? el seu nom. No serà fins que el seu retorn podria La monja Vidal h i coincideix: "Muchas ve- Durant la guerra , hi vint anys després que ajudar a legitimar la :s f ui testigo de su indignación al conocer los ha desinformació i aquesta persecució dictadura. Fins i tot, propaganda contra Pau s'apaivagarà. Ja als anys alguns governadors civils '!Safueros cometidos por los rojos", i assegura Casa~.Unapropaganda setanta, periodistes intenten fer gestions lle "cuando le forzaron a dirigir un concierto basada en informacions franquistes com en aquest sentit, però errònies i falses i en Carles Sentís o d'altres la cúpula del poder ~ASALS AMAGA RELIGIOSES calúmnies, feta amb aniran a Puerto Rico a franquista no genera cap extrema violència i amb entrevistar-lo. En segon invitació oficial. CASA SEVA l AJUDA AMB voluntat de destrucció. lloc, a través del Tribunal LI MENTS PERSONES QUE S'ha escrit que el general de Responsabilitats l ell vol tornar? 'ESTAN NECESSITADES Queipo de Llano va dir Polítiques, es busca La seva posició contra que li tallaria les mans el seu empobriment la dictadura és ferma i el Teatro Liceo, con lcígrimas en los ojos, me si l'arreplegava, però ni econòmic. l, finalment, constant. L'única mostra ·ó que rezase para que no le obligaran a to- al volum que recull una el franquisme fa un de tolerància del mestre los himnos comunistas". Segons el director antologia de les seves seguiment constant es produeix el gener del xerrades, ni al diari ABC de les seves activitats 1955,quan,sensecap ·orquestra del Liceu, Josep Sabater, a Ba r- en l'edició de Sevilla, no públiques arreu del món. mena de publicitat, viatja na "e raforzosamente inexcusable que to- ho he pogut comprovar. Els centenars d'informes al Vendrell per enterrar los artistas nos veíamos obligados aparti- fets a Mèxic, Roma, París, la seva companya, en públicas sesiones, al atacar el himno l després de la guerra? Puerto Rico ... representen Francisca Vidal. Això la horda llamaba Nacional, saludcíramos A partir del 1939, el un conjunt notable de demostra que si hagués el puño cerrado" i "en semejantes circuns- franquisme genera una lligalls a l'Arxiu General de volgut hauria pogut :ias D. Pablo Casals pasó por igual trance triple acció contra Casals. l'Administració. tornar, no als primers todos los demcís". En primer lloc, organitza anys quaranta, però sí :asals, diu el seu veí Joan Balcells, la prima- una campanya de El franquisme vol que després de la Segona del 1937 que no vol viatjar a la Unió Sovi- difamació i calúmnia als torni de l'exili? Guerra Mundial. ni travessar-la de camí cap al Japó. "Se o -y lo cumplía- con todo rigor de no vaiver mas a Rusia desde que se produjo la re- Palacio de Pedralbes a ofrecerles la maravilla volución bolchevique, y que no quería saber na- de su arte excelsa." Ho certifica el seu veí Joan da con comunistas, lamentcíndose de los asesi- Figueres: "Sobradamente eran conocidos sus na tos que por entonces se cometían." El mateix sentimientos moncírquicos, expresados en to- constaten els membres de la seva orquestra: das sus manifestaciones". "Declaró una vez horrorizado e indignada del l, així mateix, és coneguda la seva religiosi- régimen bolchevique que había decidida no ac- tat. Antoni Massana, rector del Col·legi del Sa- tuar en la Rusia soviética." grat Cor de Jesús de Barcelona, que el coneix des del 1926, assegura que ha constatat "sus Monàrquic i relig iós profundos sentim ien tos religiosos (hab iendo Becat a l'inici de la seva carrera anís- abordada con él ela ramen te esta cuestión), de tica per la família reial, és coneguda la mis manos aceptó una relíquia de Santos, y no sintonia de Casals amb la monarquia por pura cumplido, sina con intención de ser- espanyola. Els seus músics ho consta- virse de ella". També l'arxipreste del Vendrell, ten. "Detalle significativa es que duran- Joan Guilera, assegura que Casals "mostró si- te muchos años, inclusa en tiempos de empre gran interés por el esplendor del cuito: no la República, llevaba su violoncelo en- había necesidad en la iglesia a la cual sin pre- vuelto con la bandera rojay gualda de via invitación no acudiera. De su peculio pagó la Patria. En tiempos de la monarqu- toda la restauración de órgano. Los domingos ía, cuando los reyes visitaban Barce- que pasaba en El Vendrell, venía a tocar el ór- lona, el Maestro Pablo Casals acudía al gano durante la misa de las once, que era la úl- 41