28 el 3 de vuit DIVEN DRES. 22 D'OCTUBRE DEL 2021 SOè aniversari de l'Himn Ja les Na:.c;. .:: io :.;...n....s...... U....nw id.:..e::.:s: ...__~---- - - - - - - -------------___. ///// PAU CASALS A L'ONU l Monogràfic / //////////////////////l///////////////////////////////////////////////f/ f f /f / f //f ////////////J fi 50 anys de Pau Cas EFEMÈRIDE Mig segle d'un concert i un parlament històric al voltant de la pau i Catalunya Un rrión a les portes de la rització, de la ruptura, seran Josep M. Figueres guer1ra moltes. Europa Occidental i Sant Cugat del Vallès Estats Units - pla Marshall- La carrera d'armaments, es vincularan més, mentre en una estratègia perversa que Europa Oriental s'orga- Era un 24 d'octubre, com de diíssuasió, comportava nitzarà a l'entorn de l'URSS. aquest diumenge, que Pau una profunda inestabilitat. El cop de Praga del 1948 Casals s'adreçava al món en Kurt Waldheim, tant vin- marca un punt d'inflexió, un missatge de germanor. culat a les Nacions Unides, a quan el govern comunista El nostre músic coneixia les seives memòries 1 escriu: s'aproxima a l'URSS i n'es - de feia temps les Nacions "La característica més im- .d evé país satèl·lit. Després Unides. El 1958 Dag Ham- portant de la carrera per les de la crisi de Berlín del marskjold, secretari ge- armes és el fet que trenca la 1958-1959 tenen lloc con- neral, el convidà a fer un seguretat estatal, regional i ferències a Ginebra, (19 5 9) concert arran del desè ani- internacional. Involucra el i a París (1960), i entrevis- versa.ri de l'aprovació dels risc constant de la guerra tes com la de Kennedy i Drets de l'Home. Cinc anys amb ]participació de les po- Kruschev a Viena (1960). després el gran oratori per tènci,es més grans, inclosa la Tanmateix, la situació no la Pau, El Pessebre, estrenat guerra nuclear, i va acompa- s'arranja, i s'arribarà a l'en- a les terres acollidores de nyada d'una sèrie intermi-. frontament verbal i amb l'exili català a Mèxic, resso- nablE! de guerres a nivells una escalada prebèl·lica, nà a l'ONU. Després d'aquest menors. És una barrera cada després de l'acusació russa, 1963 fou el 1971 quan era cop més gran pel desenvo- als antics aliats, l'agost del àmplia la consciència gene- lupament d'una atmosfera 1961, de preparar un con- ral sobre la necessitat de la on pugui minimitzar-se el flicte mundial. Aquell mes pau, el desarmament i l'es- paper de la força en les rela- s'aixeca el mur de Berlín i tabilitat política després de cions internacional. U Thant, secretari general la terrible crisi dels míssils de l'ONU, és impotent per a Cuba del 1962. Vegem la El perill nuclear era real establir un nou clima. situació general del context des del moment en què es polític d'aquestes dècades, visibilitzen les diferències La tardor de l'any següent, en què es forja la conscièn- entre Estats Units i l'URSS, 1962, esclata virulenta- cia de la pau en Casals i la al final de la gran aliança, el ment amb els míssils a Cuba seva vinculació amb aques- 1945 amb la rendició d'Ale- i la fermesa nord-americana Pau casals, U Thant, Joan Alavedra i Marta Montañez a la seu de ta organització internacio- manya. I a la primavera del s'estableix una treva en la les Nacions Unides a Nova York. ell971 l FUNDAClóPAUCASALS nal. 1946, quan les relacions es guerra freda. Els anys se- deterioren i Churchill parla güents la tensió passarà del 1946, després de diver- públicament del teló d'acer d'Europa a Àsia, mentre el ses conferències anteriors. com a expressió d'una rearmament ha arribat a tal Immediatament després de política en la qual apa- magnitud que cinc potènci- la fundació, el mateix any, reixeran dues po- es tenen bombes atòmiques hom contempla com l'ens es sicions: l'anome- i acumulen arsenal -EUA, revela impotent per resoldre nat món lliure, URSS, Xina, Regne Unit i eficientment els conflictes i encarnat en França- i es provoca una esdevé una decepció per a la el discurs de nova estratègia: per evitar mateixa creació. El poder de Truman al el combat cal disposar de veto del Consell de Segure- Congrés més armament nuclear que tat, on figuren els grans, no dels Estats el potencial enemic, i això pot assolir un nivell d'eficà- Units el ha de dissuadir-lo de fer la La cia davant els conflictes o març del guerra. El món occidental bé la visió pusil·lànime. Un 1947, i el s'ha estructurat en organit- reivindicació exemple proper: quan Polò- bloc sovi- ètic, en- zacions militars oposades - de Catalunya nia demana sancions greus Pacte de Varsòvia i OTAN-, contra la dictadura espa- carnat per mentre que al món oriental per part de nyola del règim de Franco l'URSS de la Xina es converteix en su- les Nacions Unides només Stalin, que port dels països comunistes Pau Casals va plantegen recomanacions el juny del veïns i els EUA organitza la ser present al de no establir relacions di- 1945 signa la SEATO per posar sota el seu plomàtiques. Les aixecarà carta de l'ONU paraigua els països no comu- món malgrat el 1950 i el 1955 Espanya a San Francisco nistes. la censura serà admesa. Al darrere hi · però vol que hi Mentrestant, s'organitzen havia la política nord-ame- hagi totes les repú- les institucions internacio- d'Espanya ricana -inversions, bases, blliques soviètiques. nals, entre les quals desta- geopolítica- i, en els grans La divisió era un fet i les quen les Nacions Unides, a conflictes internacionals Medalla de la Pau de les conse,q~ències de la pola- partir de la trobada de l'abril del moment, Israel, guerra Nacions Unides atorgada a Pau Casals l FUNDACIÓ PAU CASALS r.WALDHEIM. Kurt: Un métier únique au monde, Paris, Éditions Stok, 1977. Hi ha ed. en angl. i en esp. s'ha traduït com El descifío de la paz, (Mèxic, FCE, 1981) DIVENDRES. 22 D'OCTUBRE DEL2021 el3devuit 29 l· 'llllllllllllll/lllllllll/llllllllllll/llllllllllllll/lllllllllllllllllllllll//lllllllllllllllllllllllllll/ll/lllllllll/1/lllllllllll/ als a les Nacions Unides //UTHANT "Don Pablo, has dedicat tota la vida a la veritat, a la bellesa i la pau" de Corea i el conflicte del bel·licista augmenta davant Congo belga. L'organització la por a l'apocalipsi que no mostra la seva impotència. es podria cont rolar. La por a Tanmateix creix la seva im- una arma terrorífica. Basta portància simbòlica. Més llegir les cròniques dels su- estats s'hi van vinculant i pervivents d'Hiroshima té malgrat el veto en l'acció el contrapunt en la teoritza- política -i militar d'aplica- ció com a recurs parapolític ció- , les cinc grans noves com exposa el professor Da- organitzacions a l'empara niel Colard especialista4 en internacional augmenten relacions internacionals . La el prestigi de l'acció solidà- destrucció del comunisme ria comuna per la cultura va comportar la menysva- (Unesco), per la infància loració del perill, però la (Unicef), per l'alimentació segona meitat del segle XX (FAO), etc. i palesen com visqué tenallada per aques- es poden crear les bases de ta amenaça i les elits intel- transformació. lectuals lliures van donar la seva posició contrària al bel- Tanmateix, malgrat els es- licisme. Posteriorment han forços per la cultura de la estat les multituds5, a par- pau que sintetitzem en l'ex- tir de l'oposició a la guerra tensa i valuosa aportació de del Vietnam a la dècada dels Johan Galtung, el noruec seixanta. que dedica la vida a estudi- ar i promoure el coneixe- En aquest context Casals ment sobre la pau 2 , tal com mantindrà un combat per la remarquen, Agnes Heller i pau que ja hem explica~ en Ferenc Feher3, l'estratègia altres bandes. F.o u molt llarg de la dissuasió és complexa i fructífer i arribà a l'èxit i gira a l'entorn de pregun- amb el seu silenci amb una tes perverses: Pot usar-se obra culminant El Pessebre i la força de dissuasió? Fins una projecció internacional on hem de preparar-nos? com pocs catalans han arri- La represàlia en defensa bat a assolir. pròpia després d'un atac, fins a quin límit cal usar- El Parlament de 1971 i la ia? On queda la guerra pre- Medalla de la Pau ventiva? La guerra nuclear El 1971 Casals tindrà una limitada quina significació trajectòria internacional moral té? Davant el cúmul molt consolidada i no no- música a la Carta de les Na- que ultrapassa el reconei- Estrena de l'himne a les Na- '' d'incerteses -i, sobretot, més en la música, on era re- cions. Així doncs i davant la xement a una trajectòria· cions Unides el 24 d'octubre la manca de seguretat- , ar- conegut internacionalment dificultat del text, el 1970, per la pau, la justícia i la del 1971 j FUNDACIÓ PAU CASALS reu del món s'estableix una en la triple faceta extraor- Casals va posar finalment llibertat per ser també his- opció pacifista i antinu - dinària de compositor, d'in- Soc català. música a un himne escrit tòria contemporània de les clear davant els moments tèrpret i de director (a més, e n honor de les Nacions Nacions Unides i del nos- de perill mundial que hem en totes tres excel·lí), sinó Catalunya és avui Unides pel poeta anglès W. tre món. U Thant li va dir: vist -Corea, Berlín, Cuba, també en la consciència cí- una província H. Auden. El 1971, aquest "Vós heu consagrat la vida Vietnam- i que argumenta vica del món al qual facilità himne es va tocar el Dia de a la veritat, a la bellesa i a que les armes nuclears són el salt -amb altres persona- d'Espanya. Però les Nacions Unides a la seu la pau. Com a home i com un perill incontrolable. Els litats mundials com Albert què ha estat · de l'organització. Els mots a artista personifiqueu els mitjans de comunicació de Schweitzer, Bertrand Ru s- del músic del Vendrell pale- ideals simbolitzats per la masses, especialment el sell o Albert Einstein- a la Catalunya? sen la seva emoció quan U Medalla de la Pau de les Na- cinema, popularitzen el te- influència ciutadana vers Catalunya ha Thant li va lliurar la Meda- cions Unides. Us l'ofereixo mor i augmenten els països els totpoderosos estats. El lla de la Pau. El parlament amb el més profund respec- que aspiren a la neutralitat 1971 tornarà a ser convi- estat la nació més de Casals en agraïment a te i admiració". plena -Suècia, Àustria, Su- dat. Les Nacions Unides gran del món" aquesta distinció i la seva En el breu parlament", ïssa ... - i si bé hi ha una por no tenien un himne i el se- posterior interpretació d'El Casals cita sis vegades Ca- davant la incertesa del no- cretari general U Thant, al PAU CASALS cant dels ocells són un dels talunya, però només una menat holocaust nuclear ma¡:ge de l'Assemblea Ge- documents més emblemà- Espanya, i encara per cons- per aquests autors, la cons- neral de l'ONU, va encarre- tics de la contemporània tatar la seva negativitat. ciència del moviment anti- gar a Pau Casals que posés història de Catalunya, atès Aquest parlament va ser, 2. Disposem d'una recopilació dels seus treballs amb el títol Sobre la paz (Barcelona, Editorial Fontamara, 1985). 3. HELLER; Agnes i FEHER, Ferenc: Doomsday or deterrence? On the Anti-nuclear issue, ed. esp. amb el títol Sobre el pacijismo, Madrid., Pablo Iglesias, 198 5. 4. COLARD, Daniel: «La Paix par la dissuacion nucléarire: la "Pax atornica"» al seu estudi Les relacions internationals de 1945 à nous jours, París, Masson, 1991. 5. RUIZ JIMÉNEZ, José Angel: «Sociedad civil e iniciativas de paz en la post-guerra fria» a Reptes per la pau al segle XXI, Universitat Internacional de la Pau, Sant Cugat del Vallès, 2005, p . 33-52. 6. Seguim la versió del seu germà Enric a Pau Casals, Barcelona, Pòrtic 19 79. 30 el3 de vuit DIVENDRES, 22 D'OCTUBRE DEL 2021 ///// PAU CASALS A L'ONU l Monogràfic//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// l. U Thant i Pau Casals, el segons Francesc Roca?, molt meva preocupació més gran. una pausa i agafa el violoncel) Raymond, escriu al New York actiu i escriu a propòsit de les 1971 a les Nacions Unides. 2. important: "Les paraules -i Ja en la meva infantesa vaig Fa molts anys que no toco el Times que Casals, des de la raons que té Casals per rebre Imatge del concert de fa 50 els gestos- que Casals adre- aprendre a estimar-la. La violoncel en públic, però crec seva butaca parlava, mormo- el guardó: "El missatge de Pau anys. l FU NDACIÓ PAU CASALS çà a l'ONU aquesta tercera meva mare -una dona ex- que he de fer-ho en aquesta lava, cantava amb neguit i Casals, profundament humà, vegada, pensades en català cepcional, genial-, quan jo ocasió. Vaig a tocar una melo- nervi. Casals va fer venir el profundament moral, ha es- i dites en anglès, han estat encara era noi ja em parlava . dia del folklore català titula- mateix dia la soprano porto- tat el més gran dels missatges publicades, reproduïdes, i de la pau, perquè en aquells da El cant dels ocells. Els ocl!lls, riquenya Olga Iglesies, que de pau de la nostra època. Ca- retraduïdes, moltíssimes ve- temps també hi havia moltes quan són al cel, van cantant va arribar en avió a les set sals no té paral·lel en aquest gades, fent servir tota mena guerres. A més, jo soc català. per l'espai: «Peace!, Peace! del matí. La va posar estra- sentit. Si els mèrits dels altres de suports: des del paper fins Catalunya avui són unes pro- Peace!» (Pau!, Pau!, Pau!). I és tègicament al costat de la premis Nobel de la Pau ante- a la digitalització de la memò- víncies d'Espanya, però què una melodia que Bach i Beet- Marta. Rere la interpretació riors són grans, els mèrits del ria electrònica, passant pel ha estat Catalunya? Catalu- hoven i tots els grans haurien digué: "Avui tinc de tocar" i mestre català encara ho són cel·luloide i les videocassets. nya ha estat la nació més gran admirat i estimat. I, a més, ho va fer trencat un llarg si- més. No és comparable l'auto- Eren una breu, simple i ex- del món. Us explicaré per què. neix de l'ànima del meu po- lenci d'interpretar en públic. sacrifici, el silenci de l'arc de pressiva presentació del que Catalunya va tenir el primer ble, Catalunya". Va dir unes paraules que han Pau Casals.(...). Com digué el el món necessitava, la pau, i Parlament, molt abans que esdevingut cèlebres sobre els rector de l'Académie de París de l'aportació que el seu país Anglaterra. Catalunya va L'acte fou espectacular. Au- ocells que al cel canten pau, en l'homenatge a Pau Casals podia seguir fent al món: la tenir les primeres Nacions den havia escrit una oda en pau, pau i la música és la que a la Sorbonne, Pau Casals no democràcia i l'organització Unides. En aquell temps -el tres dies i Casals va passar tot havien volgut i estimat Bach, . és solament el més gran dels de la lluita per la pau. segle XI- totes les autoritats l'estiu del 1971 transformant Beethoven i tots els grans. I músics dels nostres temps, Efectivament, fou la punta de Catalunya es van reunir el document en l'Himne a les que és l'ànima del seu país, sinó també l'home que ha de l'iceberg de l'exili català i a Toluges -avui França però Nacions Unides. Tenia una Catalunya. Tot un goig de re- reunit les més altes virtuts la presència catalana al món, aleshores Catalunya- per par- edat i s'hi va passar temps, cordar un moment estel·lar de cíviques. Aquestes virt uts, en la qual es pot incloure des lar de pau, perquè els catalans l'encàrrec era de gran relleu. la història de Catalunya, de la expressades en la seva silenci- de l'assaig L'esperit de Catalu- d'aquell temps ja estaven con- Casals va dirigir la seva pròpia música al món i de la fraterni- osa protesta; en el seu missat- nya, de Josep Trueta, fins les tra, contra la guerra. Pau en el Orquestra Festival Casals. El tat universal. ge de fraternitat; en la forma diverses aportacions de met- món i contra, contra, contra biògraf Baldock destaca una · pacífica amb què combat el ges, mestres, etc., a més dels la guerra, la inhumanitat de entrevista de Sylvia Fuhrman Casals serà militant de la triomf d'unes armes, consti- tan sovint citats escriptors, les guerres. És per això que que palesà que la Simfònica pau i en la dècada dels anys tueixen el més emotiu dels artistes i polítics. Alavedra em sento tan i tan feliç de ser Nacional de Mèxic que havia cinquanta (exactament, el missatges de pau8 • conclou amb una lacònica aquí amb tots vostès. Per això de ser l'orquestra de l'esdeve- 19S 8) hi ha la proposta per- Casals sempre, tot i els anys, frase, després de reproduir-lo: les Nacions Unides, que es niment finalment no hi va què pugui ser candidat al pre- estarà amb el motor en mar- "Casals té 95 anys". dediquen únicament a l'ideal poder anar. El cor de l'Escola mi Nobel de la Pau. La revista xa. Aporta una millora de la "Aquest és l'honor més gran de pau, estan en el meu cor, de Música de Manhattan no el Catalunya, de Buenos Aires, consciència humana pels va- que he rebut a la meva vida. i tot allò referent a la pau va va plaure. de l'indòmit Hipòlit Nadal i lors nobles i cal estar-ne reco- La pau ha estat sempre la directament al meu cor. (Fa Un testimoni, Henry Mallol, juga un paper molt negut. 7. ROCA, Francesc: «Pau Casals a l'ONU» dins Grans moments de la història de Catalunya, Barcelona, Base, 2006, p. 153-162. La revista Ressorgiment (Buenos Aires) afirma que veuen Casals per televisió i que ho feu, tot i els noranta-cinc anys, amb seguretat i aplom. 8. EDITORIAL. «Premi Nobel de la Pau 1957», Catalunya, 40 (Buenos Aires, abril 1957). Associació Musical Pau Casals; del Vendrell d~nçà.del 1973 divulgant el llegat del Mestre PAU CASALS I- Assoc,aczo ,nuszcal