vraauac en Hlscona ae rArt ( UNt;LJ). 111;3¡.w La música, la pau i la identitat mirava encuriosit i paternalment, le ovacions, hagueren de dir els Amb motiu del 50 aniversari de la presentació a l'ONU de l'Himne que va fer el corresponsals, foren una ovació musicòleg Pau Casals hem volgut commemorar aquesta efemèride que va tenir inacabable i fou sens dubte un dels una significació mundial molt Important en defensa de la pau l de la cultura l la moments estel·lars de la catalanitat. Identitat catalana. Casals també es va Implicar amb Mallorca tant amb la seva A YouTube, al web dels seus edi- presència com amb les seves composicions. tor com Enciclopèdia Catalana o la mateixa Generalitat hi ha recursos i texto . És de remarcar el documen- 50 anys del «Jo sóc català» ment a l'Estat aquestes paraules fo- ren censurades encara que hi ha- tal obre la eva vida en deu mi- nut , deu episodis d'un minut ca- de Pau Casals gués la llei de premsa del franquis- ta Fraga Iribarne ministre d''lnfor- mació' (avui de ser 'Censura' da cun en una sintètica aportació vital del que fou una de les per o- nalitats més singulars del segle XX a les Nacions Unides tanmateix). I 30 estacions televisi- ves i la prem a, igual com en els i indi cutiblement tm dels músic mé genials. La seva humanitat fou ~ Josep Maria Figueres• l'Himne a les Nacions Unide , Ja concerts del 1963 i 1958, era la ter- el detonant i raó del reconeixement Medalla de la Pau en el marc de la cera vegada que Casals tocava en amb una medalla bonica, la de la l 24 d'octubre gran sala de l'Assemblea General al aquella immensa sala, e'n feren pau, i que enlairés la bandera de la E de 1971 el se- cretari general de les Nacions Uni- famós violoncel·lista vendrellenc Pau Casals. El músic, emocionat, pronuncia ressò. L'art de la música, la paraula de la justícia, la voluntat de pau, l'amor a la humanitat, tot s'encar- concòrdia. Ell e iliat de per vida, del 1939 fins a la mort el 1973. Les Nacions Unides l'honoraren com des U Thant lliura- aquelles cèlebres paraules «Sóc ca- nava en aquell vellet, havia nascut fan moltes viles i ciutats d'arreu va, després d'un talà» i va parlar de la eva mare i el 1876, ple de vitalitat i amb unes pel valors que representa . memorable concert amb Bach de de la pau, també d' una Catalunya ganes de treballar pels seus ideals protagonista, i de l'estrena de oprimida per Espanya. Natural- com qual evol jove. U Thant se'l • Professor de Periodisme i Comunicació