Pau Casals a les Nacions Unides: el discurs de 1971 L'historiador Josep Maria Figueres, un dels màxims pau, El Pessebre, estrenat a les terre. aa>llil:lo- estudiosos de la biografia de Pau Casals, analitza què res de l'exili català a Mèxic, re Unides en una segona invitao va significar el discurs del músic a la seu de l'ONU el cera. El 1971 era general la con,,.aeuaa 24 d'octubre de 1971, tot just ara fa 50 anys. necessitat de la pau, el de tat política després de la e Per Josep M. Figueres a Cuba del 1962. Ca e alie, i no va tenir Units i tocar, fora a creuada particular era es tornà a vincular ra un 24 d'octubre que Pau Casals s'adre- amb aque ra o ~ "tzadó internacional. E çà al món amb un missatge de germanor. El nostre músic coneixia de feia temps les Nacions Unides. El 1958, el suec Dag Hammarskjêild, secretari general, el convidà a fer un concert arran del desè aniversari de l'aprova- Anteri nnen hmia rebut altres invitacions ofi- cials, com per exemple la del 9 d'abril del 1951, quan d àe Prada 'll prote tar per la posició de le • 'adon Unid i va rebutjar participar-hi. Ca- sal· escrhia a Benjanun Cohen, secretari adjunt de ció de la Declaració Universal dels Drets Humans. l'O. ;u, da\'ant la commemoració del tercer aniver- Cinc anys després, el 1963, el gran oratori per la ari de la Declaració Universal dels Drets Humans: 44 • EL TEMPS• 19 octubre 2021 "He rebut la vostra carta, en la qual em feu de mà indica: "És un honor per a mi que les Na- l'honor de demanar el meu concurs a un concert cions Unides m'hagin convidat a participar en la amb motiu de la celebració a París per les Naci- cerimònia amb la qual commemoren l'aniversa- ons Unides del tercer aniversari de la Declaració ri de la seva fundació, i agraeixo aquesta opor- Universal dels Drets de l'Home. Tal vegada no ig- tunitat a fi de dirigir-me als pobles del món per noreu, senyor Cohen, que precisament en pro- parlar-los de tot allò que ens preocupa. Que jo testa del no compliment d'aquests drets sagrats a hagi vingut aquí, a la meva edat, no és degut a Espanya, visc voluntàriament a l'exili. En aques- cap canvi en la meva actitud moral o en les res- tes circumstàncies no us estranyarà si us dic que triccions que m'he imposat personalment i que les votacions a !'ONU favorables a Franca no em he imposat, també, a la meva carrera artística semblen compatibles amb l'esmentada celebra- aquests darrers anys, sinó al fet que, en compa- ció i que, per tant, em veig obligat, amb tot el meu ració amb l'immens i potser perill moral tal que sentiment, a no accedir a la vostra demanda. Amb amenaça tota la humanitat, tota la resta és secun- tota consideració, us saluda el vostre afectíssim:' dari. El món mai no s'havia trobat tan a la vora de El 1958, Casals tocarà a !'ONU, a l'edifici de les la catàstrofe com ara. En el que va de segle, i a la Nacions Unides a Nova York, considerat terreny in- recerca de coneixements, grans intel·lectes han ternacional neutre, atès que mantenia la seva pro- aconseguit descobriments científics extraordina- testa davant la pervivència de la dictadura de Fran- ris que en el decurs del temps han estat explotats ca contra les llibertats i la persecució a la identitat per a la fabricació d'instruments amb una capaci- i la cultura catalanes. Feia trenta anys que Casals tat de destrucció monstruosa''. no tocava als Estats Units. El convidà el secretari El 1963 serà convidat pel secretari general U general Dag Harnmarskji:ild, que havia enviat una Thant al concert de les Nacions Unides a Nova persona que va estar tres dies a Puerto Rico -on York, dirigit per l'Orquestra Festival Casals i el residia el músic- intentant convèncer Pau Casals. cor de l'Orquestra de Cleveland. Va ser emès a El músic considerava que els Estats Units eren un tot Europa, Orient Mitjà, Llatinoamericà i Àfrica, dels responsables principals de l'estabilitat política i la televisió educativa dels Estats Units clouria el internacional de Franca. En l'actuació, Casals tocà seu missatge de pau amb els mots següents: "La la "Simfonia núm. 5" d'Arthur Honegger amb l'Or- música, aquest meravellós llenguatge universal, questra Simfònica de Boston i una sonata de Bach hauria de ser una font de comunicació entre els amb el pianista polonès Mieczyslaw Horzowski. homes. Una vegada més, exhorto als meus col·le- Després, tot sol, interpretaria "El cant dels ocells''. gues músics d'arreu el món que posin la puresa Casals volia intervenir, però no va poder parlar, tot del seu art al servei de la humanitat, amb l'objecte i que el programa de mà incloïa les seves parau- d'unir a tots els pobles amb llaços fraternals. Amb les. El músic, en les seves memòries dictades, diu: aquest objectiu a la meva ment, considero el meu "Aquesta cançó catalana, tocada amb una intensi- deure oferir la meva humil contribució en forma tat tan dolorosa, és l'expressió més punyent d'un d'una croada personal. Fer que cadascun de no- desig vehement de llibertat''. saltres, en la mesura de les nostres possibilitats, Aquella sessió del Dia de les Nacions Unides contribueixi com li sigui possible a assolir aquest fou l'esdeveniment musical retransmès que havia ideal amb tota la seva plenitud i que ens permeti tingut més difusió en la història fins al moment. unificar les nostres fervents pregàries perquè en Es va connectar amb setanta-cinc emissores de el futur proper tota la humanitat pugui reunir-se cinc continents amb cable transatlàntic i la CBS la en una abraçada espiritual''. va emetre per televisió: la imatge de Pau Casals, El secretari general U Thant el presentà com lluitador per la pau, va arribar a milions de llars, "un gegant de la música d'aquest segle" i com i diaris i revistes publicades arreu van consolidar "una personalitat coneguda en tot el món com a el missatge. Casals, amb les Nacions Unides de campió de la pau i dels drets de l'home''. Pau Ca- fons, fou associat immediatament com a símbol sals afirmava: "Primer soc un home, després un de la pau. artista''. Robert Baldock, biògraf de Casals, escriu que Aquest 1963, Casals exposà l'oratori amb mú- va rebre cinc mil cartes i telegrames en només sica El Pessebre. El missatge de pau, com ho defi- una setmana d'estada a Nova York. Al programa nia l'Orfeó Català, fou memorable. El document 7 TEMPS • 19 octubre 2021 •• 45 EFEMÈRIDE 7 té rellevància, i en els dos paràgrafs centrals dels set que formen aquest brillant text, després de fer referència al seu parlament del 1958, manifesta: "Aleshores vaig afirmar la meva fe en els suprems recursos d'espiritualitat de l'ésser humà i en la puixança dels seus bàsics anhels de supervivèn- cia. Vaig referir-me a aquesta espurna de divinitat que pot agafar-se salvadorament al desig de pau. Ara em reafirmo en la convicció que, a despit d'aquesta confusió, l'home vol la pau''. La situació era perfecta. El còctel interior i ex- terior, contingut i continent, a punt de ser servit. L'evolució de Casals i la posició de la conjuntura internacional era en el punt de contacte. Casals actuava. Als concerts que feia introduïa la parau- la pau, també a la premsa, i va fer una campanya molt activa per la pau al món. La peça musical, coral, textual d'El Pessebre, havia de ser una croa- Pau Casals ha estat un dels tori per a cor i orquestra El Pessebre, basat en la da per la pau per anar arreu el món transmetent millors violoncel·listes del segle música ciàs ica i en la música popular catalana. XX. A sota, U Thant, secretari valors de convivència. El 19- 0 U Thany el va convidar a compondre general de les Nacions Unides, El Pessebre s'havia estrenat poc abans, el de- entrega a Pau Casals la Medalla el famó himne per commemorar el naixement sembre de 1960, a Acapulco. Cal dir que Mèxic de la Pau el 1971. de les. adon Unides en el seu XXV aniversari, fou l'únic país que va ajudar la República espa- i aquell 24 d'octubre se'n feia l'estrena mundial. nyola en la guerra contra el totalitarisme sense re- El 1971, Ca al ja comptava amb una trajectòria bre compensacions financeres. També va acollir internacional molt consolidada i no només en la molts exiliats. La República hi tenia ambaixada i música, on era reconegut internacionalment en fou la capital de la cultura catalana quan es po- la triple faceta extraordinària de compositor, d'in- dien editar llibres i revistes en català a tot el món tèrpret i de director, sinó també en la consciència menys a Catalunya. Segur que aquests fets no cívica d'un món que veia com determinats ciuta- són aliens a l'estrena mundial d'El Pessebre. Era, dans - Albert Schweitzer, Bertrand Russell o Al- doncs, ben comprensible que Casals el tingués bert Ein tein, per exemple- continuaven influin present. El músic estrenava en aquest país l'ora- cada cop m és a escala mundial en detriment del grans poders estatals. Alguns d'ells ja eren mon , però el seu llegat continuava ben pre.em. Aquell 1971, Casals tornarà a er con idat. Les Nacions Unides no tenien un himne ofici- al; l'Assemblea General va reconèixer la necessi- tat de disposar d'una canç -i aru consta al web de !'ONU-, i es va re ervar el dret d'escollir-ne i adoptar-ne una. En \ 'ail mar una de Casals, i fins avui ha continuat així. El l9ï0, Casals havia po- sat música a un himne escrit en honor a les Naci- ons Unides pel poeta an e W. H. Auden. El 1971, aquest himne es va tocar el Dia de les Nacions Uni- des a la seu de l'organització. Els mots del músic del Vendrell pale en la eva emoció quan U Thant li va lliurar la . ledalla de la Pau -dissenyada per un altre ani ta amb ,inculacions catalanes, Pablo Picasso. El parlament de Casals, d'agraïment per aquesta distinció, i la seva posterior interpretació d'"El cant dels ocells'; són un dels documents més EL TEMPS• 19 octubre 2021 Reflectim el discurs íntegre que va pronunciar Pau Casals a la seu de l'Assemblea General de Nacions Unides, ubicada a Nova York, el 24 d'octubre de 1971, tot just fa ara cinquanta anys. Aquell dia es va estrenar !"'Himne a les Nacions Unides" amb la participació del cor de la Manhattan School of Music, els Cantants de les Nacions Unides i l'Orquestra de Festival Casals, sota la direcció del músic català. En aquell mateix moment, Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, entregada pel birmà U Thant, secretari general de l'ONU. Pau Casals, emocionat, va pronunciar aquest discurs en anglès quan estava a punt de complir els 95 anys. El text ens l'ha cedit la Fundació Pau Casals. ~ " i f.( Estic molt emocionat ... Aquest V, ~ és l'honor més gran que he rebut mai, perquè parla del que tota la vida he sentit i m'ha ~mblemàtics de la història contemporània de Ca- inspirat. La meva mare, una dona :alunya, atès que ultrapassen el reconeixement a excepcional, genial, va començar a .ma trajectòria per la pau, la justícia i la llibertat, i parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en ;ón també història contemporània de les Naci- )ns Unides i del nostre món. U Thant li va dir: "Vós aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig 1eu consagrat la vida a la veritat, a la bellesa i a la néixer enmig d'una guerra*. Per aquest motiu tot Jau. Com a home i com a artista personifiqueu els el que ve de les Nacions Unides va directament al drals simbolitzats per la Medalla de la Pau de les \/acions Unides. Us l'ofereixo amb el més profund meu cor i segueixo atentament tot el que les ·especte i admiració''. Nacions Unides fa. L'acte fou espectacular. Auden havia escrit una Jda de 432 versos en tres dies i Casals va passar Soc català. Catalunya és avui una província :ot l'estiu del 1971 transformant el document en '"Himne de les Nacions Unides''. Tenia ja 94 anys d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? s'hi va passar temps, atès que l'encàrrec era de Catalunya ha estat la nació més gran del món; us ¡ran relleu. Casals va dirigir la seva pròpia Or- diré per què. Catalunya va tenir el primer 1uestra Festival Casals. parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya Un testimoni, Henry Raymond a The New York rimes, escrivia que Casals "des del seu seient par- va tenir l'inici de les Nacions Unides. Totes les ava, mormolava, cantava amb neguit i nervi''. Ca- autoritats de Catalunya es van trobar al segle XI :als va fer venir el mateix dia la soprano porto-ri- en una ciutat de França** -en aquell temps ¡uenya Olga Iglesias que va arribar en avió a les :et del matí. El músic va dir unes paraules que Catalunya- per parlar de pau ... al segle XI! Pau 1an esdevingut cèlebres sobre els ocells que al al món, en contra de les guerres i de la :el canten "pau, pau, pau" i la música és la que inhumanitat de les guerres. Això va ser 1avien volgut i estimat Bach, Beethoven i tots els Catalunya.» ;rans. I que és l'ànima del seu país, Catalunya. Per sempre més, Casals seria militant de la iau, i en la dècada dels setanta hi hagué la pro- >osta perquè pogués ser candidat al Premi No bel •Es podia estar referint a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) o a la Gran Guerra de le la Pau. En definitiva, Casals va aportar, i enca- Cuba (1868-1878) entre els independentistes cubans i el Regne d'Espanya. a aporta, una millora de la consciència humana ••Es referia a Toluges, al Rosselló, on es va celebrar la primera assemblea de pau i tre- 1els valors nobles. I cal reconèixer-li aquest con- va de Déu dels comtats catalans l'any 1027, sota la presidència de l'abat Oliba. ribució. • TEMPS • 19 octubre 2021 •••• ••• 47