E L    G R A N       C A R N A V A L



              Pel·lícules que
              haurien d’estar
              en un museu
              Toni Vall




              “H
                                             auria d’estar en un museu!”, ho
2021




                                             diu Indiana Jones, inflamat
                                             d’adrenalina, mentre intenta
                                             recuperar la valuosa Creu de
17 DE GENER




                                             Coronado de les urpes d’un espe-
                                             culador. Són les escenes inicials
                                             d’Indiana Jones i l’última croada
                                             i aquesta frase et queda gravada.
              Ja fa molts anys que vaig sentir per primera vegada una opi-
              nió favorable a museïtzar el cinema. “Aquest director o tal
              altre haurien d’estar en un museu”. Interessant reflexió la
              que hi ha al darrere. Una obra pictòrica es museïtza sense
              problemes. Seguint uns criteris de valor i rellevància esta-
              blerts pel mateix museu i/o per les institucions culturals
              competents en cada cas. També una escultura, un objecte
              d’una civilització antiga, un manuscrit, una vestimenta...
              Anar al fascinant Museu del Disseny de Barcelona és desco-
              brir una àmplia tirallonga de realitats museïtzades. Però i
              una pel·lícula?
                   Hi ha museus que han organitzat exposicions sobre cine-
              astes. Molts exemples. El MoMA, per exemple, sobre
              Hitchcock. El CCCB va acollir fa un parell d’anys una fabulo-
              sa mostra sobre Stanley Kubrick. La Filmoteca de Catalunya
              organitza cada any exposicions que valen molt la pena i té
              dipositades una gran quantitat de pel·lícules, documentals i
              de ficció, de la més variada procedència. La fàcil reproducti-
              bilitat del suport fílmic, el fet que no existeixi “una sola
               còpia” d’una pel·lícula sinó moltíssimes, dificulta aquesta
                consciència, diguem-ne sagrada, del film que sí que posse-
                  eix un quadre.
                       Al mes de febrer arribarà als cinemes un film que hau-
                    ria d’estar en un museu. És El nen de Charles Chaplin,
                    que compleix un segle d’esplendorosa vida, sempre nova,
                  sempre preciosa, i la distribuïdora A Contracorriente ha
                  tingut el bon criteri de fer-la tornar a les sales. Així potser
                 algú la descobrirà, potser contribuirà a fer florir la cinefília
                 d’un grapat de joves, potser serà decisiva per fer adonar a
                algú de la importància de les sales de cinema. Hi ha pel·lícu-
               les, definitivament, que haurien d’estar en un museu. 



                           aradiumenge