E L    G R A N       C A R N A V A L



               Els ‘Somiadors’
               i els contenidors
               cremats




                                                                                Netflix




               N
                                          o puc deixar de pensar en Somiadors, la
                                          pel·lícula de Bernardo Bertolucci que ja
                                          té gairebé vint anys i que tan bé s’ha
                                          acomodat a la posteritat. És una obra
                                          important, transcendent, un referent
2021




                                          per a tot tipus d’espectadors, vells i
                                          nous. Un d’aquells films capaços de
28 DE FEBRER




                                          crear cinefílies, d’obrir mons i de des-
               pertar consciències. Aquesta última faceta em sembla especial-
               ment rellevant en el moment que vivim. Recordem els tres pro-
               tagonistes, tancats en un pis de París durant els mesos de maig
               i juny del 1968, on experimenten amb l’amor, amb la sexualitat,
               amb els cossos, la ment, els sentits. I a fora, al carrer, la revolu-
               ció incandescent, els aldarulls, els que estaven farts de tot, la
               vaga, la universitat presa, els vidres trencats, els objectes llan-
               çats, les flames...
                    Quan aquests dies sento i llegeixo reaccions a les protestes
               per la presó de Pablo Hasél se’m posen els pèls de punta i sento
               una gran ràbia. Hi ha molta, moltíssima gent, a qui no li dona la
               gana d’entendre de què va tot això. El protagonista no és Hasél,
               no és la seva cançó, ni el seu rap, ni els seus tuits. Quan es qua-
               lifiquen les protestes, en general, d’actes vandàlics, senzilla-
               ment s’està mentint. Actes vandàlics què vol dir? Que deu o
               quinze individus robin a la botiga de Nike? Que es trenquin
               vidres dels bancs? Que es cremin contenidors? En diuen “vio-
               lència”. Potser sí que violenta, que colpeix, que emprenya. Dir-
               ne violència? Digue’n com vulguis! Però no siguis hipòcrita, ni
               covard, ni tinguis els sants pebrots d’insultar els milers de joves
               que surten al carrer perquè estan farts de la precarietat, de la
               mentida, de la partitocràcia, del constant encobriment del rei,
                 d’una vida cada dia més cara.
                     Quantes millores socials i polítiques trobem al llarg de la
                   història que han deixat uns quants vidres trencats i conteni-
                    dors cremats pel camí? No m’agrada que ningú ataqui les
                     seus de mitjans de comunicació. No és la millor estratègia
                     per a qui protesta en favor de la llibertat d’expressió. Però
                   tirar pedres a la seu d’El Periódico no és voler atacar la lliber-
                   tat d’expressió. És aixecar la veu, de manera arrauxada i poc
                  meditada potser, fins i tot equivocada, i tant que sí. Quatre
                  que, potser, estan equivocats no invaliden el crit de tots per
                 exigir que se’ls escolti, que se’ls tingui en compte.
                     Somiadors, sí, somiadors de què? 



                            aradiumenge