E L     G R A N       C A R N A V A L



             Rodatge català
             i en català
             Toni Vall




                                                                         Marta Pérez _ Efe
2021




             P
                              arlar, escriure o intentar reflexionar sobre la llen-
                              gua acostuma a ser sinònim de ficar-se en proble-
28 DE MARÇ




                              mes. És com mencionar elogiosament Joan Manuel
                              Serrat a Twitter, ja saps que et plouran les ganiveta-
                              des. O criticar el Barça, i singularment Joan
                              Laporta. O fer el mateix amb Laura Borràs. Els seus
                              fans et crucificaran. Bé, deixem-nos estar de frivoli-
                              tats i anem al que toca. Diumenge passat es van
             entregar els premis Gaudí i a la sempre guerrera –encertada, lloa-
             ble i també raonable– actitud d’Isona Passola reclamant més
             recursos per a la producció del cinema català, se n’hi va afegir una
             altra de singularment més important enguany: cinema EN català.
                 Ja fa anys l’Acadèmia va prendre una decisió que va resultar
             incompresa i polèmica, desdoblar el premi a millor pel·lícula:
             pel·lícula parlada en català i pel·lícula no parlada en català. En prin-
             cipi podia sobtar, generar certa estranyesa, però el pas del temps ho
             ha pogut consolidar, ha fonamentat aquest criteri lingüístic i ha
             posat en valor la diversitat de la cinematografia catalana. Passola va
             recalcar al llarg de la gala, també els dies previs i en tota mena
             d’entrevistes –de fet, s’ha esgargamellat– que enguany és l’any en
             què la producció de ficció en català ha anat més pel pedregar que
             mai. La galopant absència de pressupost, la indefensió del sector
             cultural i la pandèmia dibuixen un escenari nefast. Cal afegir-hi el
             tancament de sales d’exhibició –bona iniciativa la campanya de
             Cultura amb anuncis demanant que el ciutadà vagi al cine– i els cri-
              teris de producció de les plataformes: rodatges i més rodatges,
              però el català no interessa, i amb uns barems qualitatius que per-
                meten disbarats com Sky rojo, Los espabilados, Valeria, El desor-
                 den que dejas, etc. “La d’aquesta gala és encara una foto prepan-
                  dèmia”, repetia Passola. O sigui que calcem-nos. “TV3 s’ha fet
                  vella!”, va etzibar. A què es referia? Doncs al fet que se’n depèn
                 massa i cada cop té menys múscul productiu. Salvador Alsius
                també ho menciona al seu llibre Com TV3 no hi ha(via) res: el
                60% del pressupost serveix per pagar sous. La ficció, prescindint
               de l’idioma en què es rodi, ha de ser bona. Aquest és el criteri que
               hauria de prevaldre. Però, home, si cada cop es roda menys en
              català, hi ha un problema gros. 



                           aradiumenge