E L    G R A N       C A R N A V A L



             Truman Capote,
             el cinema i els
             miracles
             Toni Vall




                                                                            Getty




             A
                                   Filmin s’hi pot veure el documental The
2021




                                   Capote tapes, venut una mica enganyosa-
                                   ment com una aproximació misteriosa a la
11 D’ABRIL




                                   novel·la pòstuma mai publicada de
                                   Truman Capote. Aquesta qüestió, tan sug-
                                   gerent i prometedora, ocupa tan sols els
                                   últims minuts del documental, és poc més
                                   que una anècdota final sense especial
             rellevància. Una mica decebedor, en aquest sentit. El que és
             en realitat és una capbussada biogràfica ortodoxa en la figura
             de Capote. Se’ns explica la seva vida, els seus amors, la seva
             pulsió creativa, la seva personalitat desbordant, el seu ego, el
             magnetisme que despertava en els seus amics i acòlits, la cort
             d’amigues –fascinant el concepte cignes– que sempre orbita-
             ven al seu voltant. Si bé no resulta especialment sorprenent
             ni nou tot allò que explica, sí que t’hi enganxes perquè està
             ben filat, narrat amb solvència. Coneixem detalls de la seva
             homosexualitat, les seves parelles, sense morbo, amb elegàn-
             cia. Les connexions amb Matar un rossinyol, novel·la de la
             seva íntima amiga Harper Lee. També les imprescindibles
             referències a Esmorzar a Tiffany’s i A sang freda, esclar, tops
             inexcusables de la seva trajectòria creativa i vital.
                  El camp semàntic de Capote resulta sempre engrescador.
             Hi ha un text sensacional que es diu Fantasmas al sol –inclòs
             al seu llibre Los perros ladran– que no em canso mai de llegir
             i de treballar amb els alumnes de periodisme cultural de la
              UAB. Capote hi recrea el rodatge de l’adaptació cinemato-
              gràfica d’A sang freda. Relata el seu retorn a la casa de la
                 família Clutter, anys després de ser-hi per primera vegada,
                  quan hi va anar per investigar com a periodista l’assassi-
                    nat que havia sacsejat el país. Explica que l’actor que
                    interpreta un dels assassins està a punt de mirar per la
                  finestra a través de les mateixes persianes venecianes que
                 el personatge real va separar per mirar per la mateixa
                finestra la nit de l’assassinat: “La realitat, a través d’un
               objecte, s’infiltra dins l’art; art i realitat s’enllacen fins al
               punt que no hi ha zona de demarcació identificable”. No se
              m’acut una manera millor de descriure un miracle pagà. 



                          aradiumenge