R E P O R T A T G E Al costat de la seva coneguda faceta de ninotaire, l’artista va desenvolupar una fèrtil trajectòria de creatiu per a empreses, marques i productes DESCOBRINT EL PERICH 2021 2 DE MAIG PUBLICITARI TEXT Toni Vall U n llibret per anunciar calço- multiplicitat de formes expressives. La més Fa temps que acumulo en el meu arxiu aquesta tets. Un pòster que il·lustra coneguda és, sens dubte, la premsa diària, els mena de documents, de rastres del passat impresos una novel·la destinada a ser un seus acudits en diaris com El Correo Catalán, La sobre paper fungible, cadascun dels quals té la seva clàssic. Un adhesiu per defen- Vanguardia, Tele/eXprés, Diari de Barcelona i El història. En un temps de reivindicació del llegat del sar una llengua. Un pamflet a Periódico. També incomptables setmanaris i Perich, de decidida i justíssima posada en valor de favor del respecte mediambi- publicacions de variada temporalitat i, per des- la seva tasca ingent a favor de l’humor com la forma ental. Fullets, cartells i adhe- comptat, llibres; encara avui pot resultar insòlit més intel·ligent possible de mirar i analitzar la vida, sius per proclamar l’amor l’èxit espaterrant que va tenir el seu clàssic té sentit explicar que aquest Perich també va exis- incondicional als llibres i la lectura. Un anunci que Autopista. I la tele, esclar, els guions de Filiprim, tir. Els papers que tinc a l’arxiu, els que m’ensenya canta les excel·lències d’un país turístic. Són exem- el seu consultori sentimental i tantes entrevistes la seva filla, Raquel Perich –els guarda curosament ples de papers del passat, feines publicitàries, tre- que li van fer en els últims anys de vida. Però hi ha a casa seva– i els que conté l’Arxiu Històric de la balls d’encàrrec diversos ideats per la mateixa per- una faceta perichiana poc coneguda, poc difosa i Ciutat de Barcelona –el fons Perich hi està diposi- sona: un dels dos o tres més destacats i estimats igualment fascinant. La faceta del dibuixant a qui tat– i que m’ensenya el seu responsable, Santi humoristes gràfics catalans de la segona meitat del una marca comercial fa un encàrrec perquè sigui Barjau, revelen un creatiu amb olfacte publicitari segle XX. el reclam fonamental del producte que li interes- arraulit darrere del ninotaire que tots coneixem. Jaume Perich Escala (1941-1995), artista sa vendre, promocionar o llançar al mercat. complet, ninotaire incansable, treballador de Resulta fascinant comprovar com Perich era Encàrrecs de tota mena l’humor en tota la seva amplitud, tot un món de capaç d’adaptar el seu traç i la seva versatilitat a Perich rarament tenia un no si algú li demanava matisos i contrastos contingut entre la senzillesa aquesta diversitat expressiva; d’assumir i fer seus un dibuix per promocionar una causa social, soli- del traç i la complexitat del missatge. L’1 de els codis creatius d’un món com el publicitari. Un dària o mediambiental. “No ho feia pels diners. Hi febrer del 2020 es complia un quart de segle de la món innegablement connectat amb la premsa, havia encàrrecs d’aquesta mena que no els cobra- seva prematura mort i el Born Centre Cultural li amb la inherent voluntat de notorietat que com- va i ja li estava bé”, m’explica la seva filla. Un va dedicar una fabulosa exposició antològica, porta, amb la seva capacitat de crear opinió i ten- adhesiu per donar suport a la campanya contra la comissariada pel ninotaire Kap, i vam poder dències, però que alhora també se n’allunya per sida, un per reclamar l’aprovació de la llei del veure el documental Les set vides del Perich, diri- la via dels canals de persuasió i de suggestió inte- divorci i el seu granet de sorra en una campanya git per Benet Roman i Enrique Díaz, i recentment ressada, de compra i venda, de recerca més explí- per demanar consciència cívica a Collserola. Ah! emès pel Sense ficció de TV3. Perich va abordar cita de benefici econòmic. No ens n’oblidéssim! Per amistat i militància, va ARTISTA POLIFACÈTIC A sobre d’aquestes línies, diversos cartells publicitaris. Des ARADIUMENGE d’un cartell de la pel·lícula Furia española o una promoció de la novel·la Pantaleón y las visitadoras a l’Editorial Seix Barral, fins a altres il·lustracions que servien per promocionar causes socials, solidàries i culturals com el que va impulsar la Generalitat de Catalunya 1 quan va posar en marxa la llei de 7 normalització lingüística. T.V. crear un preciós llibret d’acudits per celebrar el Altres feines són més clarament comercials. professionals: “Perich té tanta personalitat que quart aniversari del mític Bocaccio, la boîte Com ara un calendari de Svarovski, el llibret per a en una faceta com la publicitària es corria el risc d’Oriol Regàs i la Gauche Divine. calçotets Olímpic i un preciós catàleg per a una que eclipsés el producte fins al punt que la gent El mateix Perich dels acudits de premsa –el que empresa farmacèutica. Però si un interès primordi- només es fixés en el dibuix i es preguntés què és el es mostra crític amb el poder i compromès amb al de l’autor destaca per sobre de tots és sens dubte que està anunciant”. “L’equilibri és molt impor- posicions progressistes– el trobem, el cultural i, singularment, els llibres tant, i ell el té”, conclou. Destaca també el privile- per exemple, en adhesius contra • i la lectura. “El pare llegia moltíssim, gi per al dibuixant que suposen treballs d’aquest l’anomenada llei Corcuera, en un car- sis hores al dia, era un aliment fona- tipus: “Sortir de la zona coneguda i potser més tell per ajudar els sindicats a fer-se “Tenia la seva mental per a ell”. Testimonien confortable del dibuix diari d’actualitat i explorar forts reclamant més drets per als aquesta passió, i el compromís que en altres horitzons, tot un repte intel·lectual, amb obrers i també comprometent-se ideologia resultava, un cartell del Dia del l’incentiu econòmic afegit, esclar”. Quin és un explícitament amb el Partit Comunista d’Espanya en temps i la mostrava, Llibre, un altre per a la llibreria Documenta i un –que és directament dels quids de la qüestió? Doncs que les marques comercials tinguin la vista de buscar presència i d’esperança política i d’oposició a però no es una obra d’art– per promocionar el notorietat mediàtica i comercial en el traç d’algú règims obscurantistes. Primer va llibre de Mario Vargas Llosa que ja en té, que se l’ha guanyat amb la seva feina votar comunista i després es va acos- casava amb Pantaleón y las visitadoras a al llarg dels anys. Kap no s’està d’emmarcar tar als socialistes, explica la Raquel: “Perich tenia la seva ideologia i la ningú” l’Editorial Seix Barral. També dedicava temps i com- aquesta faceta dels ninotaires dins d’una normali- tat creativa molt europea. A França, per exemple, mostrava als seus dibuixos, però no es • promís al teatre –els programes de artistes de l’humor gràfic tan reconeguts com casava amb ningú i era capaç de clavar mà de Noies perdudes al paradís i Sempé, Chaval i Siné –influència molt rellevant bastonades al poder quan creia que se les mereixia i Don Jaume el Conqueridor– i al cinema: els tres de Perich– van ser contractats per concebre i des- també d’acceptar-ne encàrrecs si li semblava que cartells per a la fantàstica pel·lícula de Francesc envolupar importants campanyes comercials. valien la pena”. Encàrrecs com, per exemple, el de la Betriu Furia española, un dels quals va ser retirat Tot un univers d’influències, estímuls i interes- secretaria general de Turisme per a una campanya de circulació per la censura i avui és una preuada sos creuats que Perich va cultivar durant gairebé institucional anomenada España es simpatía o com peça de col·leccionista. És molt interessant el tota la seva carrera. És bonic descobrir-lo, resse- el de la Generalitat de Catalunya quan va posar en punt de vista de Kap, profund coneixedor de guir-lo, i explicar part de la història d’un país a par- marxa la llei de normalització lingüística. Perich i també avesat a aquesta mena d’encàrrecs tir dels papers i els dibuixos del passat. 