E L     G R A N      C A R N A V A L



            Gràcies,
            Sir Hopkins
            Toni Vall




                                                                    A Contracorriente




            A
                                 questa setmana al Sense ficció de TV3 han
2021




                                 emès el documental Hannibal Hopkins i Sir
                                 Anthony. Estava programat des d’abans
                                 que l’actor guanyés, per sorpresa, el seu
2 DE MAIG




                                 segon Oscar la nit de diumenge a dilluns
                                 per la seva al·lucinant, preciosa, creació a
                                 El pare. És més que probable que al progra-
                                 ma tinguessin enregistrada des de feia
            temps l’habitual presentació prèvia de Montse Armengou,
            però van tenir el bon criteri de fer-ne una expressament per a
            l’ocasió, ressaltant el recentíssim guardó de Hopkins. El docu-
            mental és molt senzill, repassa la carrera de l’actor i rescata
            fragments d’entrevistes fetes al llarg dels anys. Li falta una
            injecció de relat, una actualització més severa, una intenció
            més clara i seductora. Però tot i així és interessant.
                Descobrim arestes de la personalitat de Hopkins que
            l’expliquen com a intèrpret, com a recreador de vides alie-
            nes, com a habitant de personatges que coneixem a través de
            la seva veu i el seu cos. És solitari, contemplatiu, perfeccio-
            nista, intuïm que és un pèl abrupte en el tracte, ens explica
            que li agrada aportar collita pròpia als personatges que inter-
            preta. El veiem conduir, passejar per la platja, tornar a visi-
            tar el plató d’El silenci dels anyells per al rodatge d’Hannibal.
            Veiem porcions del rodatge de Dràcula, de Retorn a Howards
            End, El que queda del dia, Amistat, Coneixes en Joe Black... I
            vas pensant en el Hopkins que t’ha quedat a dins. En els
            Hopkins que recordaràs sempre.
                  Resulta una aportació previsible, ho sé, però no puc dei-
              xar de recalcar que el seu Dr. Lecter és diferent, va causar
               impacte, és una icona, un referent de la cultura contempo-
                 rània. Se’m fa estrany, em desconcerta, el salt de trenta
                  anys fins al seu fabulós pare amb el llampec terrible de
                  l’Alzheimer dins seu. Quina sorpresa tan agradable, tan
                imprevista, tan bonica. La seva creació a El pare té mati-
               sos que no li havia vist mai, és sensible, divertit, fràgil, des-
               protegit, tendre, absolutament empeltat de veritat, de ver-
              semblança, de profunda humanitat. De Lecter al pare, tres
              dècades que han passat com si res, com un cop d’aire que
             ens explica que ens hem fet grans. 



                         aradiumenge