E L    G R A N      C A R N A V A L



             Robin, princesa
             promesa
             Toni Vall




                                                                 20th Century Studios




             “C
                                            om desitgis”, em ressonen les
                                            paraules del mosso Westley res-
2021




                                            ponent als capritxos de la
                                            Buttercup, la seva mestressa, de
20 DE JUNY




                                            qui s’ha enamorat perduda-
                                            ment. “Com desitgis” és la res-
                                            posta que li diu sempre per res-
                                            pondre a les seves demandes. A
             tota una generació de nens se li va ficar a dins, aquesta rèpli-
             ca. I també aquella altra frase: “Hola, em dic Íñigo Montoya,
             tu vas matar el meu pare, prepara’t per morir”. Històrica,
             oi? No cal afegir-hi gran cosa més quan la sents. Ha passat a
             la història igual que el “Rosebud” de Ciutadà Kane o el
             “Carpe diem” d’El club dels poetes morts o el monòleg final
             de Blade runner o l’Escarlata assegurant que mai més torna-
             rà a passar gana. Parlem de La princesa promesa, sí, la
             pel·lícula que l’any 1987 va dirigir Rob Reiner i que acumula
             més de trenta anys de passions cinèfiles adherides, de reve-
             lacions sentimentals renovades. És una d’aquelles obres que
             es guarden dins del cor i dins de l’ànima. Per què? Doncs
             potser perquè tenies deu anys quan la vas veure per primer
             cop i et va colpir i quan en tens trenta la segueixes estimant
             i recordant. I tens ganes que el teu fill la vegi com abans
             l’han vista els fills de tantes persones que la van veure quan
             tenien deu anys i no l’han oblidada.
                  Pensar avui en la princesa Buttercup és pensar en la gran
             Robin Wright, que tenia vint anys quan va donar-li vida i que
              avui en té cinquanta-cinc quan estrena En un lugar salvaje,
               el seu debut com a directora de cinema. La pel·lícula és per-
                sonal, és intensa, explica la peripècia d’una dona amb
                  l’ànima ferida que ho deixa tot i se’n va a viure a la munta-
                   nya. Wright també és la protagonista, apareix en més del
                   noranta per cent dels plans del film, la seva personalitat
                 n’amara el cent per cent. I a tu, quan la veus, t’amara altre
                cop una embranzida eixordadora que ja fa temps que reco-
                neixes com a pròpia, com a inevitable, l’embranzida de fer-
               se gran, de veure passar les pel·lícules que expliquen com
               ets i com sents. I que en un moment donat també explicaran
              com són i com senten els teus fills. 



                          aradiumenge