E L     G R A N     C A R N A V A L



               ‘Arma letal’,
               elogi de
               les sagues
               Toni Vall




                                                                       Warner Bros
2021




               A
                                     questa setmana ha mort Richard Donner,
11 DE JULIOL




                                     a qui molts cinèfils devem un bocí fona-
                                     mental del nostre imaginari. És bèstia
                                     haver sigut el director de Superman, Els
                                     goonies, La profecia, Lady falcó i Arma
                                     letal. Donner és un creador fonamental
                                     dels fonamentals anys vuitanta i principis
                                     dels noranta, aquells anys que avui estan
               tan revisats i mitificats i que expliquen tan bé com som i com
               sentim les persones que els vam viure, que vam créixer amb
               ells. Pensant en ell i en la seva fabulosa trajectòria, voldria
               destacar un detall especial: va dirigir les quatre entregues
               d’Arma letal. No és un fet gaire habitual que un mateix
               director signi tota una saga de pel·lícules i menys quan són
               films de gènere, d’acció o de terror. La primera i la segona
               d’Arma letal són dos clàssics, dues pel·lícules consistents i
               trepidants, dos paradigmes de bon cinema d’entreteniment
               i evasió, sense que això els resti ni un gram de qualitat fílmi-
               ca. Les altres dues són més senzilles, més autoparòdiques,
               divertides però inferiors.
                    Voldria fer un elogi de les sagues cinematogràfiques. N’hi
               ha moltes d’intranscendents, fabricades en sèrie, sense perso-
               nalitat de cap mena, només enfocades a la comercialitat. N’hi
               ha d’altres, en canvi, que a més a més d’explicar una història
                 amb principi i final, contenen intangibles que els injecten
                 sentit temporal, transcendència al llarg dels anys. Veure
                   envellir en pantalla Mel Gibson i Danny Glover –els prota-
                    gonistes d’Arma letal– és un afegit que va adherit a les
                     pel·lícules i que proposa significats nous molt estimu-
                     lants. Deien que potser hi haurà cinquena part. Veure’ls
                   amb seixanta-cinc i setanta-quatre anys en la pell dels
                   policies que van interpretar per primer cop quan en teni-
                  en trenta i quaranta pot ser una experiència interessant.
                  Igual que veure Harrison Ford, amb setanta-vuit anys,
                 per cinquena vegada en la pell d’Indiana Jones. Arriscat? Sí.
                El temps sempre és un bon protagonista. 



                           aradiumenge