U N     P E U      A     H O L L Y W O O D




                                                                  EON Productions



             Simón Andreu,
             megalòman malvat
             007 i moltíssim més
             Toni Vall




             C
                                     osta molt d’entendre el paper de Simón
                                     Andreu a Mor un altre dia. Però forma
                                     part de l’encant, esclar. ¿Algun cop un
                                     dolent de la sèrie Bond ha tingut una
2021




                                     missió no estrambòtica? Encara que
                                     sigui un paper petit, el del gran Simón
                                     havia d’estar a l’altura, complir amb
15 D’AGOST




                                     aquesta mítica no escrita: la megaloma-
             nia per davant de tota ombra de versemblança. El doctor
             Álvarez té una clínica clandestina en una illa anomenada Los
             Órganos, a prop de Cuba, i és una eminència en la poc edifi-
             cant especialitat clínica de transformar les persones negres
             en blanques a través de modificar el seu ADN. Impactant, oi?
             Aquest tema és un clàssic indispensable a les entrevistes a
             Andreu. Als seus vuitanta anys viu a Madrid i no està pas jubi-
             lat. Tot i això, continua anant a la seva sa Pobla natal. Gairebé
             dues-centes pel·lícules al llarg de més de cinquanta anys
             d’intensa i fascinant carrera. Un clàssic del cinema espanyol
             que ha fet de tot: cinema d’autor, destape, spaguetti western,
             moltes sèries... Està content de les pel·lícules, arriscadíssi-
             mes, que va protagonitzar per a Eloy de la Iglesia durant els
             durs anys de la Transició. Cinema amb un fort component
             polític i LGTBI que avui colpeix i t’interpel·la: com nassos
             devia ser possible rodar allò en aquells anys?
                  Recordo l’impacte de veure Andreu a Mor un altre dia.
             Quin bèstia, vaig pensar. Com ho va aconseguir? Molt fàcil,
             els responsables de càsting el coneixien després de molts
             anys de comptar amb ell per a les coproduccions britàni-
             ques de què eren responsables. Però aquest no és pas un
                exotisme en la seva trajectòria. Sobretot els últims anys,
                  està espurnejada d’aquesta mena de petits papers,
                  alguns gairebé cameos, en produccions americanes
                    com Bridget Jones: sobreviuré, Savage grace –amb
                     Julianne Moore i Eddie Redmayne–, La freda llum
                      del dia, Infiltrat, La promesa –amb Oscar Isaac i
                      Christian Bale–, fins a arribar a El otro guardaespal-
                     das 2, estrenada fa poques setmanes, el 24 de juny.
                        Seria bonic un paper de pes en un film espanyol,
                    un merescut homenatge, un Goya. Amb l’Acadèmia
                   Andreu no hi té una relació especialment fluida. Mai
                   se l’han pres gaire seriosament. Una injustícia, un
                  error que encara són a temps de rectificar. 



                        aradiumenge