U N     P E U      A   H O L L Y W O O D



            Ulls color fanta
            de llimona
            Toni Vall




            “T
                                  ens els ulls color fanta de llimona”, li
                                  deien les noies a mode d’atrevida flo-
                                  reta. Els ulls verds, de gat, de Jordi
                                  Mollà, han marcat el magnetisme i la
                                  personalitat que, com a actor, ha fet
                                  brollar de la pantalla. Com oblidar el
                                  seu extraordinari personatge de La
                                  buena estrella, de Ricardo Franco?
            El cim de la seva carrera, un triangle amorós commovedor
            amb Maribel Verdú i Antonio Resines. Ja fa anys que el
            cinema espanyol sembla haver-li girat l’esquena.
            Expliquen que el seu caràcter als rodatges no és precisa-
            ment fàcil, tal vegada això hi tingui alguna cosa a veure.
            L’últim que el va trucar va ser Cesc Gay per a un paper al
            film d’episodis Una pistola a cada mà. Viu a Madrid però
            no li costa desplaçar-se a treballar a Estats Units i Mèxic,
            on s’ha especialitzat en papers secundaris de traficant,
            assassí i mafiós de la més baixa estofa. Sempre que pot
            explica una conversa reveladora amb Antonio Banderas
            durant un viatge plegats amb cotxe per Los Angeles: “Saps
            què, Jordi, nosaltres tenim un avantatge, aquí no cal que
            ens hi quedem”. Un consell “il·luminador”, recorda.
                El punt d’inflexió, aquell paper on va trobar-li el gus-
2021




            tet al cine ianqui, va ser sens dubte Blow, al costat de
            Johnny Depp, la seva estimada Penélope Cruz i dirigits
1 D’AGOST




            per Ted Demme, junt amb Bigas Luna i Ricardo Franco,
            els seus tres àngels de la guarda. I tots tres van marxar
            massa aviat d’aquest món. Capaç de rodar tres i quatre
            pel·lícules per any, s’ha convertit en un artesà de la
            interpretació alimentària. L’última dècada de Mollà és
            un còctel arremolinat de papers estrambòtics, exces-
            sius, grandguinyolescos: Les cròniques de Riddick,
            Bunraku, Nit i dia –amb Tom Cruise i Cameron Díaz–
            Tiempo límite, uns quants subproductes mexicans
            –menció especial per a Treintona, soltera y fantàstica–
            alguna perla de distinció –L’home que va matar Don
            Quixot– i un paper destacat a la sèrie Jack Ryan. Pas mal
            per l’actor que va ser en Ramonet a La granja, que des-
            embossa adrenalina i creativitat pintant quadres i a qui
            encara, de tant en tant, li recorden que té els ulls color
            fanta de llimona. 




                                                            Eduardo Parra_Getty




                      aradiumenge