4/8/2021 dimecres Mèdia 9 ÀNGEL CASAS PERIODISTA “He sortit de l’infern” El periodista explica els greus problemes de salut que ha patit en l’últim any FRANCESC MELCION Has pensat en el teu final? TONI VALL Sí, i tant. Tinc escrit un poema perquè el posin al meu recordatori i no recorrin als típics de Martí i Pol. Hi penso molt, El 23 de setembre del 2020, Àngel Ca- hi dono voltes. sas va escriure a Facebook un relat col- pidor sobre la seva salut: havia patit un Ets partidari de l’eutanàsia? trasplantament de ronyó i una malal- Totalment. Ja ho era abans que s’apro- tia circulatòria que va derivar en l’am- vés la llei. putació d’una cama. El post va tenir molta repercussió. Des de llavors, amb Com vas de desafecció política? una segona amputació inclosa, el perio- Estic molt decebut. Per al documental dista ha mantingut silenci. Fins ara, que m’estan fent al Sense ficció vaig ti- quan em rep a casa seva, a Sant Just: rar una ampolla al mar amb el missat- “Perdona que no m’aixequi”. ge “Help!” Salveu-me, sí, perquè aquesta gent no em salvarà. Els polí- Qui et va dir que eres un supervivent? tics no han fet la feina, s’han dedicat L’alcalde Trias, quan jo estava a Betevé. a vendre fum i a enganyar-nos. M’em- Se’n feia creus del meu historial passat. prenya molt que m’enredin! Imagina’t si veiés el present! És llarga la llista de metges que m’han visitat i que, No puc evitar parlar de periodisme. mirant el meu expedient, no entenen Betevé està en risc de fallida i fent que estigui viu. acomiadaments. Ho sé des de fa temps. Quan jo n’era Com et trobes? director, Lavinia va guanyar el con- Fa una setmana que em trobo molt bé. curs per fer els informatius i el Jau- He sortit de l’infern, per fi. me Roures em va dir que ja sabia que aquestes coses es feien a dit. Li vaig Com comença l’estada a l’infern? respondre que no, que no es pensés Si ens remuntem a una mica lluny, el que tothom era com ell, que vam crear 2013. Em diuen que estic anèmic i vaig un comitè d’experts per avaluar-ho i a l’Hospital Moisès Broggi perquè em que el projecte que ell havia presentat posin una injecció d’EPO. El doctor Ma- era una porqueria. Malgrat fer les co- llafré no em reconeix, i això que és fan. ses bé, jo diria que els contractes labo- “Vostè no està anèmic sinó tòxic”. Em rals estaven mal fets i que ningú ha fan dues transfusions de sang i em di- volgut resoldre-ho. uen que tinc un càncer molt difícil al costat del pàncrees. “Hem de fer un cim Quan t’ha tocat manar creus que has de 4.000 metres –diu la doctora–; si no, sigut un bon cap? no ens en sortirem”. I faig el 4.000 i Diria que sí. Però em pensava que ana- me’n surto. va a Betevé a fer tele i em vaig trobar fent d’administrador, demanant di- Era una primera etapa, oi? ners a tothom, parlant amb polítics... Sí. Llavors veuen que els ronyons no em Tenia un avantatge per ser bon cap, funcionen bé. Faig diàlisi durant dos sabia de què parlava, sabia com es fe- anys i tot porta al trasplantament. El 15 ia un programa. La millor directora an cames postisses, qu de gener del 2020, a Bellvitge, l’Olga, la que he tingut era dona, l’Elisenda Na- meva dona, em regala un ronyó. I tot va po c, en ca ra se ns e dal, a Fotogramas, i les dues pitjors, raonablement bé. “Fins fa també dones, a TVE, l’Aurora Catà i la av a pe r da va nt de l mirall em mirava i em Montse Abbad. No en tenien ni idea, Fins que...? pass de televisió! em feia pena!” Arriba una ferida a la cama resultarà ser una malaltia rara que es diu calcifilaxi. donava dos euros a mi mateix: En el post a Facebook explicaves que La cama s’infla de líquid com si estigués havies guardat en un Blue Space totes a punt de rebentar i el dolor és terrible, sos, de maig a setembre, fins a sis vega- ¿En algun moment has vist el final a les experiències traumàtiques. Com el insuportable. Cridava, plorava de dolor. des li van dir, per telèfon, que estava a prop? tens de ple ara? Cada metge deia una cosa diferent, el di- punt de morir-me. A la unitat de semicrítics de l’hospital Buit! Pensa que, fins fa poc, encara agnòstic era incert, estava desesperat i vaig tenir un infart. D’infarts n’he tin- sense cames postisses, quan passava veia que anaven mal dades, de dret a I va arribar el torn de la cama esquerra. gut molts al llarg de la vida i me n’he sor- per davant del mirall em mirava i em l’amputació. La calcifilaxi va entrar a l’esquerra i els tit de tots. Aquesta vegada em vaig veu- donava dos euros a mi mateix. Em fe- infermers que em feien les cures a do- re a mi mateix francament fotut. Recor- ia pena! Per sort, ja ho he deixat enre- I què et deien? micili ho van veure clar: “Això no ho sal- do una infermera d’ulls preciosos que re. Ara, com et deia abans, em trobo bé “Nooooo”, em va dir la doctora quan l’hi varàs”. El dolor tornava a ser insuporta- em va agafar la mà i em va dir: “Àngel, per primer cop en molt de temps. I ja vaig preguntar. Pocs dies després, em ble i ara vaig ser jo qui va dir als metges: tranquil, ens en sortirem”. M’ha quedat era hora! van destapar la cama i amb la cara que “Anem per feina”. gravat. van fer ja ho vaig veure clar. Durant la Et sents estimat? revetlla de Sant Joan del 2020, entre Com es viu sense cames? Has lluitat per estar viu? Bastant, sí. M’acaben de donar el pre- petards i coca, m’amputaven la cama M’ho continuo agafant amb humor. Des Moltíssim! Volia continuar sent feliç mi Alicia! Els que m’han fet el Sense fic- dreta. de fa quinze dies tinc aquestes cames amb la meva dona, volia continuar gau- ció han parlat amb molta gent que m’ha postisses, “cosmètiques” en diuen. Són dint de les meves filles, volia veure créi- conegut i em pregunten si no he fet mai Què va ser el més dur? agradables i fàcils d’encaixar. A la nit les xer les meves netes. Tot dones! N’estic cap putada a ningú. Suposo que alguna Estàvem en plena pandèmia i amb la guardem dretes i amb els pantalons po- molt orgullós de la meva família, s’han n’he fet però sense mala intenció. Si meva dona ploràvem per telèfon. No po- sats. Fa un efecte molt curiós, com si hi preocupat molt per mi i els hi havia quedo com que he sigut un paio legal ja dia venir a veure’m i, al llarg de cinc me- hagués mig tio dret a l’habitació. d’agrair continuant viu. He lluitat, sí! m’està bé. ❚