E L    G R A N      C A R N A V A L



              Al servei secret
              de Sa Majestat
              Toni Vall




                                                                      United Artists
2021




              H
3 D’OCTUBRE




                                    e revisionat fa poc 007 al servei secret de
                                    Sa Majestat (1969) per desena o potser
                                    catorzena vegada i m’ha tornat a capti-
                                    var. És la més rara, la més romàntica, la
                                    més trista de totes les pel·lícules de la
                                    saga Bond. La seva particularitat prin-
                                    cipal és molt coneguda: és l’única que
                                    va protagonitzar l’actor George
              Lazenby en el que va ser un impàs abrupte i una mica trau-
              màtic entre Sean Connery i Roger Moore. Com deveu haver
              endevinat, me la sé de memòria –aquesta i tota la resta de
              la saga–, i aquest últim visionat ha fet que l’elevés a dalt de
              tot del meu particular rànquing bondià. I no és qualsevol
              rànquing: la saga Bond travessa de principi a fi la meva pas-
              sió cinèfila, gràcies a ella em vaig aficionar –de molt petit–
              al cine i, per tant, no cal dir que l’estrena aquesta setmana
              de Sin tiempo para morir és un esdeveniment.
                  Els productors de la pel·lícula han creat un hashtag
              especial per demanar a tothom qui la vegi que vagi amb
              molt de compte amb els espòilers. És una mica llauna que
              et demanin aquestes coses –abans no existien aquests pro-
              blemes prefabricats i infantils–, però veient el film un
              entén que val molt la pena l’absoluta virginitat argumen-
               tal. Passen coses molt gruixudes durant el metratge, en
               especial al terç final, que és important que t’agafin per
                 sorpresa. Cary Fukunaga ha resultat ser una elecció
                  fabulosa per a la direcció en lloc de l’inicialment pre-
                   vist Danny Boyle. I mentre l’estàs veient, mentre gau-
                   deixes del seu torrencial romanticisme fatalista, men-
                  tre les imatges et devoren a la butaca i et graten la
                  memòria cinèfila, entens per què t’agrada tant 007 al
                 servei secret de Sa Majestat i per què és tan important
                dins de la saga. Que bé que li hagin fet aquest explícit
                homenatge, que, alhora, és la fi d’una era. Si l’heu vista ja
               sabreu per què. 



                          aradiumenge