06 DISSABTE, 18 D’AGOST DEL 2018 ara tema del dia UN ANY DEL 17-A El Pla de l’Os de la Rambla, on es va aturar la furgoneta de Younes Abouyaaqoub, ahir a la mateixa hora de l’atemptat comès tot just un any abans. CÈLIA ATSET La pluja no s’ha endut els costa parlar i encara més recor- Crònica dar. Ja ho porto après des del 17 de setembre (un mes) i el 17 de febrer TONI VALL (mig any). Pregunto a unes quan- BARCELONA a pluja porta el silenci in- el petó per al Xavi tes persones on eren fa exacta- ment un any. A casa seva. Al seu país. A la feina. La Matilde s’ha quedat immòbil sota l’aigua mi- L corporat. Com si hagués rebut l’avís que la necessi- tàvem per foragitar les misèries del matí, compa- reix majestuosa poc després del migdia per xocar amb vehemència contra les rajoles ondulades de la L’homenatge popular al Pla de l’Os recorda l’hora exacta de l’atemptat amb emoció i respecte Jaume Sisa. He vist l’Ada Colau se- nades. No hi ha ningú, només ai- rant les flors a terra quan més fort llampeguejava. El xàfec no l’ha es- pantat. La serenitat em diu que l’ha envaïda. Pensaments al cel Venedors de capelines i paraigües Rambla, colpides des que fa just un riosa, profundament enfadada. Se- Presència gua trepitjada, on aquest matí hi estan mosques perquè l’aiguat any una furgoneta sinistra va ser- gur que no somriurà gens, ni tan Els familiars havia els autoproclamats “agentes amaina. Al punt d’informació tu- pentejar-hi durant uns minuts que sols per accident ni per empatia del orden” amb la cara de Felip VI rística inflen globus blancs i els re- encara retronen a la memòria. Són amb ningú que ve a parlar amb ella. de les víctimes enganxada al pit i la seva estimada parteixen perquè cadascú hi escri- les mateixes rajoles que fa unes ho- Potser algú l’hi retrauria altra vega- desitjaven Tabàrnia a prop del cor. A dalt de gui el pensament que vulgui: “Sem- res he vist petonejar amb la mà al Ja- da. He vist molt protocol. A l’Ernest ser molt lluny tot de la Rambla, a tocar de les cinc pre amb les víctimes”, “Sempre en vier, el pare del Xavi, el nen de Ru- Maragall no li ha agradat i ha pujat d’allà, però de la tarda, hi ha unes quantes el record”, “No us oblidem”. Algú hi bí que va perdre-hi la seva petita vi- a peu Rambla amunt sense esperar eren allà ofrenes al peu del gran fanal. Se les ha escrit setze noms propis que no da. He vist els familiars de les vícti- l’autobús dels polítics. Una pancar- mira la família Rodríguez, acaba- costa endevinar de qui són. Els mes a través dels vidres del bus que ta penjava del terrat de la cantona- da d’arribada de l’Argentina, en- quatre testos sobre el mosaic de els transportava des del Pla de l’Os da del carrer Hospital: “Les seves Silencis xubats sota els impermeables Miró estan plens de flors pansides fins a la plaça Catalunya. Els fami- guerres, els nostres morts”. Al cap Als quiosquers blaus. Emociona escoltar el Gas- que la tempesta ha entristit. Pelui- liars que van perdre persones molt d’una estona seria despenjada. Per tón, el pare, explicant amb parau- xos xops totalment moixos. Les estimades i que han hagut de sentir, què deu ser que ens agraden tant les i comerciants les senzilles als seus tres fills què campanes de Betlem i de la cate- a molts pocs metres del terra on van pancartes? Proporcionalment, molts de la Rambla significa allò que estan veient. dral sonen des de les cinc i durant quedar esteses sense vida, crits més periodistes que no pas ciutadans. els costa El trànsit de baixada està tallat. uns quants minuts. Ja no cau ni d’humans adults bramant “Viva Es- Alguna cosa falla. Caliu popular? parlar i encara Llegeixo un tuit del Marc Pastor, una gota quan sis globus s’eleven al paña!”, “Viva el rey!” i “Viva la Guar- No, tot ben barrat no fos cas que fu- més recordar escriptor i mosso d’esquadra, que cel. Ja no cal el silenci de la pluja. dia Civil!” Persones tristes, ploroses, gís algun pensament d’humanitat. és la millor reflexió del dia, la més Per fi ha arribat el silenci verdader commogudes, persones que desitja- Qui sap si algun delicte d’odi seria subtil i injectada de sentit: “Ja po- sobre el Pla de l’Os. ven ser molt lluny d’allà, que volien perpetrat. dria haver plogut així l’any pas- Les flors s’acumulen i unes amagar-se, fondre’s, quedar-se tan- sat”. Pel que sembla ningú ha pen- quantes espelmes acabades d’en- cades a casa. Però eren allà. Després de la tempesta sat res especial per quan toquin cendre fan la forma d’un cor. Pot- He escoltat la Gemma Nierga ci- La tempesta s’ha asserenat però tres quarts i cinc minuts de cinc, ser hi haurà tantes ofrenes com tar John Donne i les seves parau- l’aigua continua caient. No hi ha l’hora més o menys oficial de la l’any passat però no ho crec. Algu- les ressonant en vuit idiomes: “Cap ningú, només passes atrafegades, barbàrie. Potser la normalitat és nes les han deixat els familiars a home és una illa per ell mateix. La on aquest matí he vist la paradeta un bon homenatge. El politiqueig primera hora del matí. Molt com- mort de qualsevol home em debili- on venien barrets monàrquics. millor al matí, que així no et queda plicat saber quines són. La pluja no ta”. He escoltat l’Hallelujah de Le- Sempre és bo fer quatre calerons a el dia partit. Als comerciants, qui- s’ha endut el petó per al Xavi. El onard Cohen i el Qualsevol nit de la salut de setze persones assassi- osquers, recepcionistes dels hotels del seu pare.e