ara DIJOUS, 2 D’AGOST DEL 2018 17 economia Acampats i amb esperança de ‘Satisfaction’ Converses carregades d’optimisme són el remei del taxi per passar l’estona Veig uns quants acampats que amb el ministeri de Foment fruc- Crònica vetllen per mantenir net l’espai. tifiquin i es pugui posar fi al con- Un d’ells es dedica a escombrar les Gratitud tenciós. “Som optimistes, guanya- TONI VALL burilles i un altre a acumular am- “L’únic bo que rem, la paciència forma part de la BARCELONA polles i plàstics per portar al con- han fet Uber i nostra feina; tantes hores esperant tenidor de rebuig. “Això és casa a les parades t’endureixen el ca- nostra durant uns dies i a casa ens Cabify és unir ràcter encara que no ho vulguis”. ón molts anys de taxi, els agrada viure-hi bé, en bones con- tot el sector”, L’Asier s’afegeix a la conversa. S que acumula Jordi Gon- zalvo. Coneix tots els ma- tisos de l’ofici, les manies del client, el que agraeix i el que el pot posar nerviós. Cul- tiva el respecte com a marca de la casa, no entén la seva professió dicions i nets –m’explica Fernan- do Salamanca–. Qui m’havia de dir que tindria un piset de vint metres quadrats en ple passeig de Gràcia –exclama amb sentit de l’humor–! L’únic bo que han fet Uber i Cabify és unir tot el sector del taxi!”, con- diuen els taxistes Té la llicència del taxi des de di- marts passat. O sigui que ha treba- llat només un dia: “No esperava que això anés tan ràpid, però val la pena. Si no se soluciona, continu- arem aquí”. Mentre conversem se’ns acosta sense els bons consells de l’eficièn- clou, mentre a pocs metres el Ro- un turista. Ve d’Alemanya i vol sa- cia i la rapidesa. Per a ell, el client drigo fa sonar el clàxon per ajudar ber quan s’acabarà la vaga. “No ho és prioritari. Per això li sap greu no a mantenir vius els ànims: “No s’hi sabem, esperem que aviat”, li res- poder donar servei aquests dies. està gaire còmode, aquí, però l’es- ponen amb un somriure. Al marge Està esperançat de cara a la re- forç esperem que valgui la pena”. de la Gran Via, una parada clandes- solució del conflicte amb les lli- tina d’ampolletes d’aigua, uns cències VTC, que ha portat a la va- La virtut de la paciència quants pícnics d’amics irreducti- ga massiva dels taxis, i alhora con- El Fernando recull firmes de su- bles i desenes de converses que val tent perquè és la primera vegada port a les seves reivindicacions i es la pena escoltar. Algunes suspicà- que tot el sector es mostra unit, mostra esperançat que aquesta cies –“Hi ha cotxes d’Uber que els sense fissures. El Jordi passa les història acabi bé. El seu veí fan malbé ells mateixos”– i ambi- hores d’inactivitat a la cruïlla de d’acampada valora el suport rebut ent esperançat. I sobretot la creen- Gran Via amb el carrer Calàbria, pel consistori d’Ada Colau i de les ça generalitzada que l’economia entretingut pels encertats acords múltiples associacions que estan del país no pot prescindir del taxi. de guitarra d’un company que ma- esforçant-se perquè les reunions Satisfaction? Ja ho veurem.e ta el temps entonant el Satisfac- tion amb bon pols i esgarips millo- rables. Qui sap si la mítica lletra dels Stones serà premonitòria d’alguna cosa. Caminem amb el Jordi fins al ro- vell de l’ou de la concentració i em comenta en què es concreten les esperances de satisfacció: “No es- tem en contra de les VTC, però vo- lem aconseguir la ràtio de llicènci- es d’1/30 i sobretot volem que es compleixi la llei”. També condem- na la violència del primer dia de la vaga i l’agressió a un fotògraf de l’ARA que la cobria : “Sempre hi ha algun exaltat, però la nostra pro- testa és pacífica i justa”. El paisatge de primera hora del matí al llarg de la Gran Via és molt revelador: hi ha taxistes a qui els costa despertar-se, estirats sobre una màrfega improvisada dins del cotxe, i una gran quantitat de taules de càmping, cadires plegables, om- brel·les i pancartes molt eloqüents. “Aquest taxi amb els seus impostos sosté el sistema”, diuen alguns car- tells. Sobre els capós també s’hi po- den llegir una sèrie d’enumeracions dels beneficis que aporta el servei del taxi. “Per què ens utilitzeu?” “Per tornar de prendre una copa”, “Per portar la meva àvia a l’hospi- tal”, “Perquè és segur”, “Perquè soc dona i el taxista s’espera fins que he entrat al portal”, “Perquè el dia de l’atemptat em van ajudar a arribar Les imatges dels taxistes asseguts en rotllana a la Gran Via són habituals, aquests dies a casa gratis”. de protesta. Per passar el temps, alguns juguen a cartes o canten cançons. FRANCESC MELCION