14 DIJOUS, 30 D’AGOST DEL 2018 ara societat BARCELONA Un grup de veïns manifestant-se per protegir el patrimoni de l’interior del Pitarra. DANI RÍOS Les vides convulses del Pitarra Tanca el pub irlandès i ningú sap com es manté l’interior ta Ciutat Vella. El David fa cinc anys posició de força i l’encarregat del Crònica que estudia la tertúlia del Pitarra i ha pub es va comprometre a respec- enllestit un llibre que l’editorial Àm- tar la rebotiga no sense suspicàci- TONI VALL bit publicarà abans que s’acabi l’any. es: “No he comprat pas un museu BARCELONA No s’esperava que amb tanta fei- jo, eh?” La impossibilitat d’ampli- na i tantes hores dedicades, el seu ob- ar l’espai del pub utilitzant el local jecte d’estudi estigués de sobte en pe- del costat –també comprat per l’ir- a pocs dies, cap a mitjans rill de mort. La família Roig, propie- landès i, aquest sí, catalogat!– i F d’agost, un cartell de “Es traspassa” va aparèixer so- bre el rètol del local co- mercial del carrer d’Avi- nyó 56 de Barcelona. Amb prou feines feia tres mesos i escaig que s’havia in- augurat el pub irlandès Scruffy tària del local, el va posar en venda l’any 2008. Jaume Roig va ser-ne l’ànima molts anys, va injectar-li la personalitat i el caliu que el van con- vertir en un indret molt estimat. Ar- ribat el moment, el seu fill Jaume va decidir no seguir amb el negoci. Va es- també d’insonoritzar-lo –l’Ajun- tament no l’hi ha permès– unit a una més que probable disminució dels ingressos coincidint amb el fi- nal del Mundial de futbol, són els motius plausibles que han posat fi prematurament al negoci. I qui sap Murphy’s a l’espai de l’històric Res- tar nou anys a la venda. Grups d’in- si l’afany especulatiu també. taurant Pitarra, cosa que havia com- versió i cadenes de restaurants van Quin és ara el motiu de preocu- portat una sorollosa i necessària cam- interessar-s’hi, però la venda no va pació? Al David l’amoïna l’estat en panya de conscienciació per salvar la reeixir. Finalment, l’empresari irlan- què hagi pogut quedar l’interior rebotiga –seu de les tertúlies organit- dès Payne –també propietari del pub del local. “Si m’emprenyo, tanco i zades per Frederic Soler– i la docu- George Payne de plaça Urquinaona– ho llenço tot”, li va etzibar l’encar- mentació teatral que s’hi conservava. va adquirir-lo el novembre de l’any regat el 7 de maig, el dia de la con- Truco al telèfon imprès al cartell, de passat. Durant uns mesos el restau- centració davant del Pitarra i la la immobiliària Ruby Barcelona, per rant va continuar obert, respectant el lectura del manifest. Aquí és on in- interessar-me pels detalls econò- nom i la decoració, i amb el fons docu- tervé un altre actor, l’Ateneu Bar- mics: 1 milió d’euros de traspàs i mental a l’interior. celonès, que va anunciar durant 20.000 euros al mes de lloguer. En cas aquells mateixos dies convulsos de voler comprar, 3 milions d’euros. Una obra menor, punt d’inflexió que es quedava amb la documen- Pregunto a la persona que m’atén si té Les alarmes van saltar quan el David tació –més testimonial que estric- detalls del ràpid tancament del pub va saber que el restaurant havia de- tament valuosíssima– que conte- irlandès: “No guanyava prou”. manat un assabentat a l’Ajuntament nia el restaurant, la que quedava He quedat davant la persiana abai- per fer-hi una obra menor. Calia asse- després de la donació de fa uns deu xada amb David Domènech, bibliote- gurar-se que no es destruís ni la rebo- anys a l’Arxiu Nacional de Catalu- cari de la Biblioteca Arús de Barcelo- tiga ni el menjador del pis superior, nya. Àlex Cosials és el director de na i impulsor i ànima –juntament els espais més interessants i valuosos la biblioteca de l’Ateneu i em fa una amb Dani Cortijo– de la campanya del Pitarra. “El districte hi va posar revelació inesperada: les dues cap- per la defensa i la conservació del Pi- el coll”, assegura el David: van preo- ses que contenen tot el material tarra. “Venir aquí encara m’omple de cupar-se d’inspeccionar a conscièn- adquirit i ja inventariat per la ins- dolor”, em confessa. Han sigut uns cia tots els moviments fets per l’em- titució encara són dins del local! mesos intensos i durs els que ha vis- presari a través de l’encarregat que “El propietari havia de contactar cut, posant tota l’empenta a aconse- havia designat. Problema? Que el Pi- amb nosaltres per concretar el dia guir que un espai tan especial, bressol tarra no estava catalogat per l’Ajun- de la cessió”, argumenta. Però això de tantes històries vinculades amb el tament i tot quedava a mercè de la bo- no va passar. L’Ateneu està ara en teatre, el pensament i la intel·lectu- na voluntat dels particulars. La cam- contacte amb la immobiliària per alitat catalanes de l’últim segle, no fos panya de principis d’abril i el fet de fer efectiva la cessió durant el se- devastat pels interessos econòmics i presentar-se com a part implicada en tembre. ¿Què hi deu haver dins del l’especulació immobiliària que asso- el contenciós van donar al David una Pitarra, i en quin estat?e