Netflix_Universal Pictures VOCACIÓ li permet a un ser una altra persona, interpretar altres vides. Els actors i les actrius interessants –noti’s que no dic els bons actors– són els que ARADIUMENGE sempre que poden intenten valorar la coherència dins la pròpia trajectòria. Tinc la sensació que DE CINEASTA Brühl pertany a l’estirp dels actors interessants. Un actor que des de fa cinc o sis anys alterna elec- cions discretes al cinema o, dit d’una altra mane- ra, pel·lícules d’entretemps –La casa de l’esperan- ça, 7 dies a Entebbe, Cartes de Berlín, La dama 0 d’or– amb dues eleccions de pes dins l’avui en pri- 7 meríssim primer pla món de les sèries. D’una La coherència que ha marcat la carrera de Daniel Brühl banda, esclar, L’alienista, crònica negra del Nova com a actor l’ha portat a perseguir un somni que tenia York de finals del segle XIX amb el seu perspicaç metge psicòleg Laszlo Kreizler al costat d’un poli- des de feia temps: dirigir la seva primera pel·lícula cia per investigar assassinats i posar llum a la fos- cor. L’altra sèrie és Falcon y Soldado de Invierno, de l’omnipresent, multiforme i metamòrfica fac- TEXT gent sap que va estar enamorat tota la vida de la seva toria Marvel. El seu Baron Zemo és un personatge Toni Vall dona, Joanne. Potser una mica menys de gent sap secundari –ja el va interpretar en una de les entre- que va ser un director de cinema extraordinari. gues de Capità Amèrica–, d’aquells que contribu- Tothom sap que el seu amic Robert Redford és un eixen a injectar caliu i que fan les delícies dels eru- I gual com en periodisme hi ha històries mite vivent del cinema, tothom recorda Dos homes i dits dels còmics Marvel quan detecten aquell per- que és millor no buscar perquè ja et un destí, El cop i Memòries d’Àfrica. Tothom sap que sonatge que surt per primera vegada en aquella troben elles a tu, hi ha vocacions que no es va inventar el festival de Sundance. Potser ha pas- vinyeta censurada d’aquell àlbum descatalogat les trobes, que no les busques, de les sat una mica més inadvertit que Gent corrent, la seva des de fa no sé quants anys i que ha esdevingut quals potser fins i tot t’amagues, les opera prima, és una de les pel·lícules més lúcides i una preuada i introbable joia de col·leccionista. foragites perquè et fan por o respecte. tristes sobre la família que s’han fet mai. ¿Qui són els directors que més han influït el Però hi ha un dia que et vencen, que Per què ho explico, tot això? Doncs perquè Brühl actor fins a fer-li despertar el devorador cuc t’abracen, que s’acomoden al teu costat s’estrena La puerta de al lado, la primera pel·lícu- de la direcció? Potser Wolfgang Becker, que el va –primer pas per ficar-se’t a dins– i ja conviuen amb la que dirigeix Daniel Brühl després de sentir, dirigir a la fonamental Goodbye Lenin, la pel·lícula tu per sempre. Li ha passat a Daniel Brühl, que feia bategant fort dins seu, que volia de veritat dirigir que el va fer visible a ulls de tot el món. El seu estil temps que somiava, acariciava, modelava, la profes- cinema. No costa d’imaginar que rere aquesta his- net, clar, humanista, segur que li ha interessat per- sió de director de cine: li feia il·lusió, ho volia fer. tòria sobre l’ego dels actors, plena de metallen- petuar-lo. Impossible pensar que Quentin Igual com els joves crítics de cinema de Cahiers de guatge i d’ironia, en què interpreta un actor que es Tarantino no l’ha marcat després de l’experiència Cinema sabien que allò d’escriure sobre cinema diu Daniel i que viu a Berlín, hi ha un afany d’auto- al·lucinant de Maleïts malparits (2009). estava molt bé, era divertit i se sentien útils, però el retrat amb mala bava, amb sarcasme. És curiós Impossible no pensar en un dels seus millors que de debò volien era fer cinema, ser protagonis- que coincideixi en el temps amb una altra mirada papers, el del temperamental i inimitable Nikki tes, ser primera persona, no explicar com els altres molt punyent al món de la interpretació i l’egola- Lauda a la fantàstica Rush (2013) –nominació al expliquen la vida sinó directament abraçar ells la tria forassenyada dels actors com és Competencia Globus d’Or inclosa– de Ron Howard. I com es pot vida. Va ser la Nouvelle Vague, esclar, el moviment oficial, de Gastón Duprat, amb Penélope Cruz, dubtar que de L’home més buscat (2014), la influ- que va capgirar el cinema i en va canviar la història. Antonio Banderas i Oscar Martínez, que s’estrena ència més gran, el criteri més adherit com una lapa Igual que Clint Eastwood quan se li va encendre la al gener. “A ningú li agrada que el critiquin, qui a la seva pell catalanoberlinesa, és seguríssim la llumeta. Ja li anava molt bé, allò de fer westerns i digui que sí em temo que menteix”, reflexionava connivència amb el gran Philip Seymour Hoffman Harrys amb els seus amics Leone i Siegel, però prou Brühl en una entrevista ja llunyana del 2012. Si pocs mesos abans que abandonés massa aviat de tonteries, que jo vull dirigir. Igual com dos amics llegeixes una entrevista seva és fàcil ensopegar aquest món per una terrible drecera inesperada. de l’ànima, en moments diferents de la vida, van amb idees iconoclastes relatives a la professió Els criteris, les essències, els judicis i les eleccions sentir un llampec dins l’ànima. Tothom sap que d’actor, al perfeccionisme, a l’estranyesa davant dels actors interessants segur que van quedar-li Paul Newman va ser un actor fabulós i també molta del món, a com és de privilegiada la professió que ben inoculats sota la pell, al cervell i a l’ànima. 