ara DIUMENGE, 26 DE SETEMBRE DEL 2021 27 societat BARCELONA El Dan saludant-se amb el Jonatan, un missatger amb el qual ha fet amistat. PERE VIRGILI Vida del Dan al passeig de Gràcia Des de fa 16 anys demana almoina a tocar de la Pedrera res i amenitza matins i tardes. I “La gent és amable, m’ajuden, Crònica darrere seu la cadira de rodes, Carrer em tracten bé, després de tants companya de viatge. Confessa que anys al mateix lloc tinc alguns TONI VALL El Dan acaba de complir qua- amics”, destaca el Dan. També BARCELONA ranta-sis anys i en fa vint-i-tres en general els s’ha endut ensurts i patacades: que viu a Catalunya. Primer, va barcelonins el l’han robat, ha percebut totes les Treballa cada dia de la setmana, viure en un pis al carrer de Roca- tracten millor formes possibles del menys- matí i tarda. També diumenge, pe- fort, i des de fa quinze anys com- que els preu. Arran de terra té una visió rò només de deu a dues. El carrer parteix pis amb un amic seu pakis- turistes privilegiada de la vida al passeig és el seu hàbitat; les rajoles deco- tanès –que va conèixer al carrer– a de Gràcia, de tota la fauna vital rades del passeig de Gràcia, les se- Badalona. Cada dia agafa l’H10 que transita per allà cada dia. Li ves companyes de feina. Sempre és d’anada i de tornada. Periple agradaria poder tenir una feina al mateix lloc, baixant a l’esquerra, Neix l’any 1975 a Sibiu, una ciu- Va néixer a de veritat, però, esclar, donades entre Provença i Mallorca. El Dan tat del nord de Transsilvània. I no les seves penoses condicions fí- Constantin no passa desaperce- és fins als tres anys que se li mani- Transsilvània, siques costa que algú faci el pas. but, forma part de la fesomia del festa una greu escoliosi, malaltia va créixer en Està content amb el seu estil de carrer des de fa setze anys, quan va òssia que deforma la columna ver- un orfenat demanar ajuda, sap que utilitza decidir-se a demanar ajuda a la in- tebral i provoca malformacions i va recórrer el seu cos com a motiu de persu- tempèrie, a tocar de la Pedrera, molt visibles. “Com a mínim no va Europa asió, però ho porta amb dignitat: deixant visible el seu cos malalt a a pitjor”, exclama. Un atropella- “Que tothom faci el que vulgui. barcelonins i turistes. ment fa cinc anys li va provocar se- Si em volen ajudar que ho facin, Qui més qui menys segur que el qüeles a la cama. Els canvis de jo no obligo ni increpo la gent, té vist, segur que l’identifica, pe- temps sempre deixen empremta no és el meu estil”. rò no sap quina és la seva història. de dolor: la calor és el seu pitjor Té alguns amics que el cuiden Potser la coneixen els que treba- enemic; el fred, en canvi, li dona i es preocupen d’ell, amics amb llen a la vora i els que el saluden una rellevant treva. qui pot parlar i passar la tarda els gairebé cada dia, els que l’ajuden dies de descans al barri de Sant amb el que poden, amb una am- Infància difícil Roc de Badalona. No ha tingut polla d’aigua, amb alimentació No coneix els seus pares i creix en parella, però algunes floretes sí variada o una gorra nova per pro- un orfenat. Als catorze anys s’esca- que s’ha endut gràcies als seus tegir-se del bat de sol que li cau pa, la policia se’n fa càrrec, l’iden- transparents ulls verds. Confes- al damunt entre quarts d’una i tifica i el porta a conèixer els seus sa que els barcelonins el tracten quarts de tres. setze germans. Els pares ja no hi millor que els turistes. Va ben Mentre conversem, intercanvia són. No li agrada la vida a Roma- acompanyat amb una manta del paraules cordials amb cinc o sis nia, molt dura, sense expectatives, Barça perquè jeure a terra sigui persones, dues o tres li deixen al- sense progrés, pura grisor. Co- una mica més còmode. També la guna moneda i els torna el favor mença, doncs, la ruta per Europa. gorra i la mascareta són del seu amb una pedra blava de la sort o Primer Bulgària, després Polònia, equip de futbol preferit. El Dan taronja de l’energia. També té Alemanya i Bèlgica. Feines com somia amb canviar de vida algun unes quantes polseres per vendre. netejar plats en restaurants per dia. Estalvia i viu una existència Al seu costat, sota la samarreta, hi anar trampejant.Tres mesos a Ma- austera. Si passeu per davant seu, guarda la ràdio, companya impres- drid són el pròleg de l’arribada a potser una pedra de la sort us en- cindible que fa més curtes les ho- Barcelona. comanarà bona estrella.e