54 DISSABTE, 16 D’OCTUBRE DEL 2021 ara mèdia Mèdia Miquel de Moragas Spà d’influència dels estudis de perio- TONI VALL disme cap a la societat. Avui no hi BARCELONA ha cap universitat a Catalunya que no en tingui. Vaig estudiar periodisme a la UAB CATEDRÀTIC DE TEORIA DE LA COMUNICACIÓ entre el 1997 i el 2002, i diverses Quan estudiava vaig sentir mas- vegades, en boca de diferents pro- sa vegades allò de “No trobaràs fessors, vaig sentir: “Sense el pro- Llibertat Nascut el 1943, és una de les ànimes fundacionals dels feina”. fessor Miquel de Moragas aquesta La dissuasió no és un bon ingredi- facultat segurament no existiria”. estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ent. Una de les raons de ser de la fa- Enguany la Facultat de Comunica- els primers que van funcionar a Catalunya de manera independent cultat ha de ser, sens dubte, gene- ció de la UAB arriba al cinquante- rar ocupació. Auguro que en els nari i Moragas publica el llibre Els i que es van posar en marxa ara fa 50 anys pròxims anys hi haurà molta de- primers anys. Estudis de Comunica- manda d’informació de qualitat. La ció a la UAB. Antecedents i inicis traumàtica experiència de la pan- (1971-1985). dèmia ha fet conscienciar el ciuta- ¿Podries resumir l’esperit funda- cional de la facultat? Diria que el treball en paral·lel de la “Quants experts dà d’aquesta necessitat, i això fa encara més valuosa la formació en comunicació. als mitjans saben formació de comunicadors i la con- ¿En l’era que vivim la comunicació tribució a la construcció de l’espai és fonamental? comunicatiu del país. A la UAB vam entendre de seguida que la comunicació era un feno- TV3 neix el 1984. men connectat amb totes les dis- Sí, l’entorn de la facultat és im- portant en la influència sobre el pensament català de comunica- ció, en la creació de debat per im- comunicar amb ciplines. I mira ara: ¿quants ex- perts que apareixen als mitjans saben comunicar amb solvència? No gaires. Per interpretar les cri- solvència? pulsar lleis, normatives, organis- sis s’han de tenir competències en mes. La facultat arriba a la seva comunicació. maduresa en un moment en què el país necessita molt pensament És massa llarga la carrera? sobre comunicació. No. Entre els 18 i els 22 anys la Has sigut el degà de la facultat en dos períodes diferents. Quina ha sigut la teva aportació principal? No gaires” formació ha de ser intensiva. Quan durava cinc anys sí que era massa llarga. Posar en contacte els estudis de co- Massa teoria i poca pràctica? N’hi municació de l’Europa llatina i de ha que voldrien que fos com una l’Amèrica llatina amb la UAB. I FP... apostar per la transversalitat, con- Aquesta acusació s’ha fet sempre nectar-los amb les ciències socials i sempre hem anat adequant-nos- i humanes. hi i adaptant-nos-hi. Les dues co- ses són necessàries. Tres vectors Al llibre destaques no pocs impedi- fonamentals ens han guiat sem- ments i suspicàcies que vau haver pre: l’alumne ha de saber fer/pro- de superar. duir, ha de saber interpretar i ha Sí, els lobis periodístics temien una de tenir consciència ètica de la pèrdua d’influència. L’Associació professió. de la Premsa tenia el control direc- te sobre els estudis de periodisme i Per què els professors de perio- temien perdre el control sobre el disme poden tenir tant perfils registre oficial de periodistes. professionals com perfils acadè- mics? I existia un altre lobi encara més Previsió Existeixen necessitats diverses ferotge, no? “En els dins dels estudis, dins d’una redac- Sí, esclar, el franquisme. La idea pròxims anys ció no només és valuosa l’experi- era arrencar amb rapidesa malgrat hi haurà molta ència. Cal investigació, prospecti- ells. Ni el franquisme ni els lobis demanda va, diagnòstic, activitat acadèmi- podien tenir poder sobre la ideolo- ca, pensament i repensament so- gia dels alumnes. Això era una d’informació bre l’espai de comunicació del gran cosa. A l’Escola Oficial, que de qualitat” país... depenia d’Informació i Turisme, volien crear periodistes obedients. ¿La facultat ha estat prou ben No sempre ho aconseguien: Váz- connectada amb la professió? quez Montalbán, Wilfredo Espina, Crec que sí. Recordo molt bé, per Josep Pernau... exemple, les reunions que vaig tenir com a degà amb tots els directors de I hi ha la qüestió del català, esclar. diaris per construir una bona xarxa Sí, no vam tenir dubtes sobre la de beques de pràctiques. seva utilització preferent des de bon inici. També malgrat tots els Quina és la singularitat avui de la malgrats, que eren molts. facultat de la UAB? Que és un campus i ho ha sigut Durant molts anys la facultat va sempre. La seva facilitat per cre- exercir una espècie de monopoli. ar projectes interdisciplinaris. La No ho volíem! Hi havia massa de- seva excel·lent biblioteca i heme- manda per la capacitat que teníem. roteca. La bona agenda de contac- Va ser així fins a principis dels anys tes internacionals. I podria conti- 90. I la UAB va fer d’irradiadora nuar!e FRANCESC MELCION