El Sot de l’Aubó ·ElXVIII Sot· 75 de (2021) l’Aubó · XVIII · 75 (2021) · p. 3-14 © Centre d’Estudis Canetencs 3 Francesca Bonnemaison i la seva valuosa implicació en l’obra cultural canetenca del primer terç de segle XX Jordi Pomés Vives Universitat Autònoma de Barcelona Francesca Bonnemaison and her valuable involvement in the cultural work of Canet de Mar during the first third of the 20th century Francesca Bonnemaison i Farriols (1872- Francesca Bonnemaison i Farriols (1872-1949) 1949) treballà com ningú per aixecar el worked like no one else to raise the social nivell i la consideració social i cultural de and cultural level and recognition of Catalan la dona catalana a través de l’educació. women through education. In 1910, with this Per a tal propòsit fundà el 1910 una obra aim she founded an institution unique in única a Europa, i possiblement al món: Europe, and possibly the world: the Institute l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per of Culture and Popular Library for Women, a la Dona, que ben aviat es convertí en una which soon became a genuine University for autèntica Universitat femenina. Vinculada women. Linked to Canet de Mar since 1896, a Canet de Mar des de 1896, Francesca feu Francesca made the town her second home. d’aquesta població la seva segona She collaborated actively with the main residència. Col·laborà activament en les cultural initiatives in the town and made principals iniciatives culturals de la vila i sure that the whole population of Canet de s’esforçà perquè el conjunt de la població Mar, particularly women, could also enjoy the canetenca, en especial les dones, poguessin educational and cultural services offered by gaudir també dels serveis educatius i her Institute of Culture in Barcelona. She culturals que oferia el seu Institut de Cultura helped to organise a Montessori School and a a Barcelona. Per això ajudà a organitzar Culture Board in 1918, and a School for Adult una escola Montessori i un Patronat de Women and the Higher Education School of Cultura el 1918 i una Escola d’Adultes i Textiles in 1922. In addition, she collaborated l’Escola de Teixits el 1922. Alhora col·laborà in the consolidation of the Public Library of en la consolidació de la Biblioteca Popular Canet de Mar whose creation had been made de Canet que la Mancomunitat de Catalunya possible by the Mancomunitat de Catalunya havia fet possible el 1919. (Commonwealth of Catalonia) in 1919. Paraules clau: Francesca Bonnemaison, Narcís Verdaguer, Key words: Francesca Bonnemaison, Narcís Verdaguer, Josep Josep Fors, Escola Montessori, Patronat de Cultura, Escola Fors, Montessori School, Culture Board, School for Adult Women, d’Adultes, Lliga Catalana. Lliga Catalana [Catalan political party founded in 1933] Prefaci de la seva propietat) dedicada a ella. I tot just fa pocs mesos, gràcies al projecte «Canet amb ulls de Bonnemaison no té cap carrer dedicat a Canet. dona» impulsat per l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament Tanmateix sembla que ha arribat l’hora del seu amb la col·laboració de l’entitat d’artistes canetencs reconeixement. Ja al 1999, gràcies a la iniciativa «Artblau», s’ha emprès una sèrie d’actuacions per de l’alcalde del moment, Josep Rovira, es va donar a conèixer aquesta important dona. Aquest col·locar una placa commemorativa a la façana de article pretén adherir-se a aquest reconeixement. la casa del carrer Sant Jaume, núm. 1 (que va ser Agraeixo ben sincerament les ajudes que he rebut 4 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives per elaborar-lo. En especial les que m’han ofert Gemma Martí, com a representant d’«Artblau», Sergi Alcalde, Xavier Mas, Iolanda Serrano, Josep Isern i Irene Feliu. Una dona excepcional, fundadora i directora d’una obra excepcional: l’Institut de Cultura per a la Dona Quan els pares de Francesca Bonnemaison -tot buscant una segona residència en un entorn natural i tranquil- decidiren l’abril de 1896 comprar la casa i finca agrària dels afores de Canet coneguda popularment amb el nom de cal Pare Joan, el doctor local Marià Serra va escriure que «la Providencia havia vetllat per la sort de la terra [d’aquella finca], la qual no podia anar a raure en millors mans, y àdhuc Inauguració el 1910 de l’Institut de Cultura per a la Dona la vila mateixa [de Canet] en sortirà beneficiada ab l’estada en ella de tan excelents senyors».1 Foren també ella, lògicament, desconeixia per complet en unes paraules molt premonitòries, malgrat que aquest aquell moment els grans serveis que prestaria a la doctor no sabia que els principals beneficis per a Canet població dues dècades més endavant. Ens referim vindrien, no tant dels pares (Gil Bonnemaison i sobretot a la seva inestimable col·laboració en la Agustina Farriols) o del ja marit (el famós polític i fundació i consolidació de l’Escola Montessori advocat catalanista Narcís Verdaguer Callís) de canetenca el 1918 i també de l’Escola d’Adultes local Francesca, sinó principalment d’aquesta última. El tres anys més tard. Però també oferí una gran doctor Serra no era conscient en aquell moment de assistència a Canet, com veurem amb més detall més les qualitats extraordinàries d’aquella jove endavant, a través de la seva generosa contribució barcelonina que quan trepitjà Canet per primer cop a l’obra del Patronat de Cultura municipal de finals al 1896 tenia 24 anys (havia nascut el 1872). De fet, dels anys 10, al primer patronat de la Biblioteca Gual i Pujadas, inaugurada el 1919, i fins i tot col·laborà en la fundació de l’Escola de Teixits el 1922. I tot això ho realitzà quan ja pesava sobre les seves espatlles la duríssima responsabilitat de la direcció de l’importantíssim Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, fundat per ella mateixa a Barcelona el 1910. Aquest Institut serà la gran obra de la seva vida. Des de la seva fundació s’entregà en cos i ànima en la direcció i desenvolupament d’aquesta institució, la qual es convertí en una autèntica Universitat per a la dona. Fou una institució modèlica en molts sentits. Oferí tota la formació i orientació professional, cultural i d’esbarjo que les dones joves necessitaven en aquell món nou que s’obrí a partir de la Primera Guerra Mundial. Contribuí en un grau important a la integració social de la dona. Fou Bonnemaison la principal responsable dels èxits del centre. Que no foren pocs. Es considera la iniciativa a favor de la dona més significativa del primer terç de segle XX. 2 La que va ser capaç d’establir a casa nostra un nou model de dona, amb el qual es pot dir que aquesta arribà per primer cop a la seva majoria d’edat.3 El pedagog Alexandre Galí, un dels màxims coneixedors de l’obra cultural catalana de la primera meitat d’aquell segle, digué que fou «una de les obres més notables que s’han realitzat a Catalunya» en aquella centúria. Es diu que va ser una obra única a Europa i al món. Al 1930 tenia més de 8.000 associades i més de 1.700 Francesca Bonnemaison alumnes matriculades, assistides per gairebé 100 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives 5 L’Institut de Cultura de Bonnemaison tenia molts bons equipaments. Oferia també classes especialitzades de Física i Química. Arxiu General de la Diputació de Barcelona que bé es pot dir que la nostra biografiada va aconseguir de fer realitat gràcies en bona mesura a la seva gran voluntat i capacitats (entre elles per aconseguir l’ajut de molts mecenes; ella mateixa en fou un dels principals).4 La iniciativa fou tan reeixida que sorgiren centres filials, més o menys intervinguts per Bonnemaison, arreu de Catalunya: a Vic, Girona, Riudoms, Montbrió del Camp, Igualada, Reus, Capellades, Badalona, Esplugues de Llobregat, Vilafranca del Penedès, etc.5 D’alguna manera Canet es podria incloure en aquesta llista. La seva intervenció entre 1918 i 1924 en la fundació i funcionament de les entitats culturals i docents canetenques que hem esmentat anteriorment ho justificaria. Els serveis que oferiren el conjunt d’aquestes entitats fou similar als que oferí a Barcelona el seu Institut de Cultura per a la dona. Tanmateix és cert que mentre aquest institut estigué enfocat a educar exclusivament noies, les entitats canetenques, excepte l’Escola d’Adultes, no tingueren cap orientació especial de gènere. Dos són els factors principals que creiem que poden explicar la important i desinteressada entrega d’aquesta excel·lent pedagoga en la creació d’aquests espais culturals i educatius des del primer moment L’Institut de Cultura comptava amb un professorat molt en què se li demanà ajuda. especialitzat, també en art i cultura. Arxiu General de la Diputació de Barcelona L’estima i el vincle amb Canet professors especialistes que Bonnemaison va saber atraure. Hi van desfilar i donar classes i conferències En primer lloc l’estima i el fort vincle que ja al les personalitats més il·lustres del país i algunes de 1918 tenia amb aquesta població. Des que el seu pare l’estranger. Disposava de 40 aules magníficament comprà la finca de cal Pare Joan (en la compra hi anà instal·lades en un majestuós edifici de cinc plantes inclosa l’adquisició de la casa-masia del carrer Sant 6 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives els Bonnemaison-Verdaguer foren molt apreciats pels canetencs pels favors que oferien a la població: «ab ses grans bondats, se captaren les simpaties de la vila tota, trovant molts veins en ells la bona disposició pera alcansarne favors». I continuà dient que «la família Bonnemaison es sentí cane- tenca.»15 Sens dubte procurà des de ben aviat integrar-se en la vida social, cultural i religiosa de Canet. Narcís Verdaguer fou sol·licitat, per exemple, en diverses ocasions per participar en tribunals de certàmens literaris locals, mentre que Francesca tendia a participar en festivitats religioses populars, com ara en l’organització de les L’Institut de Cultura per a la Dona amb part de les seves alumnes celebracions de la festivitat de la Mare de Déu de la Misericòrdia. En Jaume número 1), Canet es convertí per a la família una d’elles, oferí rams per ser subhastats.16 També Bonnemaison-Verdaguer6 en el seu lloc preferent col·laborà en entitats benèfiques lligades a la d’estiueig i d’esbarjo al llarg de l’any.7 Les seves parròquia, com ara l’Associació de Filles de Maria, a continues estades a cal Pare Joan, que van reformar la qual ajudà a organitzar el 1913 unes escoles considerablement i que van rebatejar amb el nom de gratuïtes nocturnes locals.17 Francesca fou tota la Mas de la Roca del Ram, els va fer vincular molt al vida una autèntica i profunda devota mariana, poble fins al punt de sentir-se uns canetencs més, a sobretot de la Mare de Déu de Montserrat, però banda de fer-se estimar per una part important dels també, fruit de les seves estades a Canet, de la de vilatans. La salut trencadissa del marit de Misericòrdia. Mentre la primera la feu nomenar Bonnemaison, Narcís Verdaguer, que des del mateix patrona de l’Institut de Cultura, proposà que la segona any del seu casament -el 1893- i ja fins la seva ho fos de l’escola Montessori de Canet. prematura mort el 1918, patí greus recaigudes, Francesca confirmà explícitament en més d’una obligaren al matrimoni a retirar-se periòdicament (a ocasió, i fins per escrit, la seva estima per aquesta vegades amb llargues estades) al mas canetenc per població. 18 Fou un sentiment que mantingué sempre. intentar refer-se. Malgrat les circumstàncies, 8 Fins la seva mort al 1949 conservà les dues propietats Francesca dirà que fou a Canet on va passar «alguns canetenques, cuidades per masovers, a banda de les dels moments més feliços del seu matrimoni». 9 moltes amistats que hi feu, malgrat que, havent-se Probablement es referia a l’íntima col·laboració de quedat sola després de la mort del seu marit al 1918 la parella per traduir plegats, precisament en les (pare i mare havien mort respectivament el 1902 i el estades de descans a Canet, l’obra mestre universal 1915; i no tingué mai fills ni germans), va anar espa- La Divina Comèdia de Dant. Però potser 10 iant la freqüència de visites al seu estimat Mas, fins Bonnemaison també pensava en les moltes i notables pràcticament deixar d’anar-hi a partir dels anys 30. visites d’amistats que van acollir al seu mas. Sojornaren a la casa eminents polítics com Cambó, Els lligams amb la intel·lectualitat barcelonina i literats com Ventura Gassol11 o científics com Norbert canetenca Font i Saguer.12 I passaren també per ella, per a reunions de diferents naturaleses, personali-tats El segon factor que va afavorir la col·laboració de polítiques i intel·lectuals algunes de les quals Bonnemaison a l’obra cultural canetenca de 1918- destacaren dins el catalanisme de l’època: Prat de la 1924 tingué a veure amb l’absoluta identificació Riba, Domènech i Montaner, Guimerà, Josep Carner, d’aquesta pedagoga amb el projecte educatiu i polític Josep M. López-Picó, Jaume Bofill Matas... Alguns 13 de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Les d’ells -especial-ment els tres últims- foren molt amics entitats locals que ella va ajudar a organitzar o de Francesca i el seu marit i acabaren també consolidar (l’escola Montessori, el Patronat de enamorant-se de Canet. Tanmateix aquests també Cultura, l’Escola d’Adultes, la Biblioteca i l’Escola de reberen visites de gent no tan destacada. El doctor Teixits) van néixer i funcionar sota l’assistència i Marià Serra afirmà que rebien «en lo Mas de la Roca empara d’aquesta institució catalana d’autogovern del Ram continuades visites d’infinitat d’amics, puix i dels seus principals dirigents culturals i pedagògics: l’amabilitat i finesa de tota la família eren com un entre ells, i principalment, Jaume Bofill i Matas, imà que atreia».14 Alexandre Galí, Rafael Campalans, Eladi Homs i El mateix doctor explicà en diferents ocasions que Eugeni d’Ors. Aquests eren molt coneguts -alguns El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives 7 El Mas de la Roca del Ram, propietat de la família Bonnemaison des del 1896. Imatge de principis del segle XX. (Arxiu Carles Sàiz) d’ells tenien una ferma amistat- amb la nostra esmentades entitats, les quals havien de fer biografiada. Però també amb el patrici local canetenc d’aquesta població un dels principals camps Josep Fors Vidal (1889-1956), alcalde republicà de d’experimentació de l’obra político-cultural de la Canet entre 1931 i 1934, i principal impulsor des de Mancomunitat. Fors fou l’home clau de la cultura Canet de les entitats culturals esmentades. En el fons canetenca entre els anys deu i trenta. La seva entrada es donà una relació triangular perfecta entre aquest a l’Ajuntament significà el tret de sortida d’un dels canetenc per un costat, els intel·lectuals noucentistes períodes més brillants de la cultura local.19 Alhora que barcelonins esmentats que dirigiren la política significà, gràcies als seus bons oficis, la intervenció educativa de la Mancomunitat per l’altre i finalment de Bonnemaison i de la resta d’intel·lectuals que hem Bonnemaison. Aquesta última, de fet, formà part del esmentat en l’àmbit de la política cultural canetenca. cercle d’aquesta intel·lectualitat i tingué alhora a De fet, al llarg dels anys 10, anà guanyant-se l’afecte partir de 1918 càrrecs com ells dins la Mancomunitat d’alguns d’aquests, especialment de Jaume Bofill (en concret dins l’Institut d’Educació General, Matas i Alexandre Galí, però també lògicament de la encarregat de la difusió de la cultura a nivell popular). nostra biografiada. 20 Aquests tres intel·lectuals L’èxit de l’obra cultural canetenca creada entre acabaren sent els principals «agents» barcelonins de 1918 i 1922 s’explica en bona mesura per la molt Fors.21 Bofill arribaria a ser íntim amic seu a banda feliç compenetració entre aquestes tres peces del del seu principal mentor polític. Fins i tot triangle que hem dibuixat. Bonnemaison procurà s’associarien professionalment al voltant de sempre ocupar el vèrtex superior tot vetllant per tal l’empresa Manufacturas Fors S/A creada el 1926. que les relacions entre la part canetenca (encapçalada Bofill en seria un dels socis capitalistes.22 per Fors) i els principals dirigents de les institucions Alhora Bofill també tingué una estretíssima relació pedagògiques catalanes fossin el més fluïdes possible amb Bonnemaison, que es remuntava a finals de amb l’objectiu que els principals projectes culturals segle, quan, com a jove universitari, participava en i educatius empresos arribessin a bon port. les tertúlies intel·lectuals i polítiques que es feien a Tots els implicats en aquesta relació triangular no casa dels Bonnemaison-Verdaguer a Barcelona.23 La només compartiren la fe i l’esperança en el projecte relació de Bofill amb aquest matrimoni, especialment polític general de la Mancomunitat de Catalunya, amb Francesca, estigué sempre marcada per especialment el seu projecte educatiu i els seus l’afinitat política, ideològica i també pedagògica. plantejaments reformistes, modernitzadors i Bonnemaison aconseguí que Bofill formés part a partir catalanitzadors, sinó que es comprometeren de 1918 de la junta pedagògica del seu Institut de profundament en ells. Cadascú des del seu propi camp Cultura de Barcelona. 24 Bofill fou un dels més d’acció. Josep Fors, fonamentalment des de importants definidors de la política del catalanisme l’Ajuntament de Canet, del qual n’era regidor des de reformista que dirigí la Mancomunitat i en especial principis de 1918, proposant l’organització de les de la seva política pedagògica.25 Tindrà un paper 8 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives Alumnes de l’Institut de Cultura jugant davant del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, probablement als anys 20.Arxiu General de la Diputació de Barcelona polític molt actiu -exercint càrrecs de responsabilitat- partir d’aquest moment una gran defensora d’aquest en l’àmbit de l’educació tant en l’Ajuntament de sistema i d’alguna manera col·laborà a aconseguir Barcelona com a la Mancomunitat al llarg dels anys que la mateixa Mancomunitat assumís també el 10. Considerà (igual com sempre ho feu la seva amiga sistema com a propi i decidís implantar-lo al país. Francesca) la cultura com el mitjà més eficaç de Canet serà una de les primeres poblacions a tenir modernització de la societat catalana.26 I apostà una escola Montessori. Fou organitzada el 1918 amb sempre, també com Bonnemaison, per la renovació i l’ajuda directa de Bonnemaison després que Josep innovació en aquest àmbit defensant els sistemes Fors li demanés la seva col·laboració. Fou el projecte pedagògics més nous del moment, en especial del canetenc en què aquesta pedagoga s’implicà amb montessorià.27 més dedicació. Aquesta entrega tingué un mèrit especial si es té en compte que els anys que més La seva col·laboració en l’escola Montessori i en treballà per a aquesta escola, entre 1918 i 1922, foren l’escola d’adultes possiblement els anys en què més absorbida va estar en la direcció del seu Institut de Cultura de Barcelona. Ella també assumí el sistema Montessori com el Fou el període de la construcció del monumental més apte per a l’educació infantil. Es tractava d’un edifici definitiu de la seu d’aquest centre, situat al sistema que postulava una educació integral carrer de Sant Pere més Baix. relacionada amb el joc, l’autoconeixement, l’aire Durant aquests anys Josep Fors tingué una lliure, però també amb la moral i l’esperit.28 La seva comunicació constant amb Bonnemaison. Si un llegeix inquietud per la pedagogia es remuntava almenys a les cartes que s’enviaren entre ells, arriba a la la primera dècada del segle. Quan l’excels pedagog conclusió que la pedagoga barcelonina supervisava català Joan Bardina fundà el 1906 una Escola de des de Barcelona, tot exercint-ne certa direcció, tot Mestres a Barcelona, li oferí un càrrec a la junta del el funcionament de l’escola Montessori canetenca. centre i ella acceptà amb il·lusió.29 Més endavant Fors la mantingué informada de tot el que passava i formà part del grup més eminent de pedagogs li sol·licitava tot el que Bonnemaison li podia oferir catalans que es reunien periòdicament per parlar de des de Barcelona: des d’escollir una nova mestra -i la implantació dels nous sistemes educatius. Dins fins directora quan faltava; segurament no fou casual d’aquest grup hi havia Rosa Sensat, A. Galí i Eladi que la primera mestra, Júlia Farnés, fos una bona Homs, els quals s’implicaran també en l’escola coneguda de Francesca-32 als detalls de concretar-li Montessori de Canet.30 El 1914 Bonnemaison participà com havien de ser les pissarres que necessitava en el curs internacional que va donar la mateixa l’escola. doctora Maria Montessori (fundadora del sistema Les seves aportacions principals per a aquesta es Montessori) a Barcelona. I el mateix any cooperà produïren fonamentalment en dos moments: en activament en la instal·lació de la primera escola primer lloc en el marc d’instal·lació i obertura del Montessori que funcionà en aquesta ciutat.31 Fou a centre al 1918 i en segon lloc en l’important procés El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives 9 Francesca solia organitzar cada any una excursió a Canet amb algun grup d’alumnes de batxillerat. Arxiu General de la Diputació de Barcelona de reorganització de l’escola l’estiu de 1920.33 Fou coeducació entre nens i nenes i l’aprenentatge de la tan significativa la seva intervenció en la creació lecto-escriptura en la llengua materna de l’infant d’aquesta, que l’Ajuntament de Canet decidí agrair- (sense excloure el castellà). Alhora defensà la li la seva cooperació a través d’una visita expressa presència de l’educació religiosa. Segons ella -i, de de tota la corporació municipal a casa seva de fet, segons les directrius del sistema Montessori-, Barcelona.34 Pel que fa a la reorganització de 1920, aquesta educació espiritual no només no es Bonnemaison assumí la responsabilitat de redactar contradeia amb els principis de l’escola nova sinó un pla general d’estudis, del qual en sortí un opuscle que els reforçava. Fou inflexible en aquest aspecte; mecanografiat de set pàgines, en què detallava amb la qual cosa comportà alguna tibantor amb algun molta minuciositat el funcionament i organització del membre laïcista del Patronat de Cultura canetenc.37 centre. Per altra banda gestionà l’aproximació i Tanmateix rebé per l’altre costat, i a la vegada, la col·laboració de la parròquia amb l’escola (les quals crítica dels sectors catòlics més tancats que no estaven distanciades); es feu càrrec també acceptaven alguns dels principis renovadors del d’aconseguir fons econòmics necessaris per a la sistema Montessori com la coeducació.38 Realment reorganització (sabem que almenys aconseguí la Bonnemaison es trobà en aquesta, com en moltes col·laboració econòmica de l’Associació de Fabricants altres qüestions -com en la seva concepció del de Canet de Mar, que presidia Ramir Busquets)35 i feminisme-, entre dos focs: el de la modernitat i el finalment procurà constituir un Patronat de l’escola de la tradició. Ella, com ho feu també Rosa Sensat, en el qual hi implicà, a banda d’ella mateixa, els pretengué triar el camí del mig, no sempre el més excelsos pedagogs Alexandre Galí i Rosa Sensat (la fàcil.39 En el cas del feminisme això li significà qual ja col·laborava amb ella al seu Institut de Cultura defensar per una banda els drets i deures de la dona de Barcelona pràcticament des de la seva fundació; moderna, però per l’altra preservar el paper que n’era l’assessora pedagògica). Galí, per la seva tradicionalment havia exercit la dona a la llar com a banda, que en aquells moments era secretari del columna vertebral de la família. Per a Bonnemaison, Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, ajudà la dona moderna no podia renunciar a aquest paper també molt al bon funcionament de l’escola des malgrat que assumís noves responsabilitats a la d’aquesta institució i sempre estigué en contacte societat. directe amb Bonnemaison per aportar el necessari No tan intensa fou la seva col·laboració amb la resta per a l’escola canetenca. Amb la constitució del de projectes culturals que el Patronat de Cultura Patronat, presidit per Josep Fors, l’agost de 1920, liderat per Josep Fors emprengué. Tanmateix sembla l’escola quedà definitivament consolidada.36 que en gairebé tots ells hi tingué una decisiva En tota aquesta implicació de Francesca, es poden actuació, especialment en l’Escola d’Adultes i en la observar clarament els principis pedagògics de Teixits. Pel que fa a aquesta última, sabem que hi reformadors, en la línia de les tesis de l’escola nova, estigué implicada almenys durant els mesos anteriors que ella defensà: entre ells, l’ensenyament actiu, la a la seva inauguració el novembre de 1922. Durant 10 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Xavier Mas Gibert començà a funcionar l’octubre de 1922 sota el patrocini del Patronat de Cultura i posà l’accent en l’ensenyament domèstic, espe- cialment en aspectes d’higiene i urbanitat. Per altra banda, gràcies a testimonis orals recollits per Xavier Mas, sabem que l’escola donà molt bons resultats. A les alumnes que s’hi educaren «no els quedà pas mal record; tot el contrari, estaven molt agraïdes i es van mantenir adeptes als seus ensenyaments domèstics tota la vida» .42 Aquests ensenyaments eren justament els aspectes que Bonnemaison estava treballant més en aquell moment dins la Escola de Teixits de Canet. Francesca Bonnemaison col·laborà el 1922 a adquirir el Comissió d’Educació General de la primer mobiliari per a aquesta escola i a contractar personal. Arxiu General de la Diputació de Barcelona Mancomunitat, que es fundà el 1918 però que no començà a l’estiu d’aquest any, Josep Fors la mantingué funcionar en realitat fins al desembre de 1921. Ella informada de tot el procés d’obertura i fins en una en fou vocal, conferenciant i adscrita a diverses ocasió li demanà que l’ajudés en l’adquisició de campanyes que aquesta institució emprengué amb mobles per a aquesta escola i li parlà de la necessitat l’objectiu de difondre la cultura a nivell popular.43 de contractar personal. Per a tals finalitats, Fors li Precisament ella aconseguí que Canet acollís almenys demanà de fer una reunió a Barcelona amb Alexandre dos cursets en aquest sentit que es titularen «Curset Galí, que en aquell moment era secretari general del d’Educació Domèstica Femenina». Tots dos foren Departament d’Ensenyament Primari i Secundari de organitzats per ella mateixa dins el marc de les la Mancomunitat. Bonnemaison fou oficialment activitats del Patronat de Cultura local del qual també convidada a participar en l’acte d’inauguració de en formava part. Ambdós duraren 15 dies. El primer l’escola el 19 de novembre d’aquell any.40 es feu entre el febrer i el març de 1921 i l’altre el Sens dubte fou també decisiva la seva intervenció març de 1923. S’hi tractaren les temàtiques d’higiene en l’organització de l’Escola d’Adultes, un centre que i puericultura, alimentació, valor dels aliments, s’enquadrà ben bé en les seves especialitats com a neteja i embelliment de la casa, rentar, lleixius, pedagoga.41 Malauradament no existeix pràcticament sabons i midons, pràctiques de cuina, planxar i cosir. documentació sobre aquest centre; però sabem que Ben probablement, la major part d’assistents eren Alumnes de l’Escola Montessori de Canet. (Arxiu Carles Sàiz) El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives 11 aquest poeta estiuegés a Canet durant uns anys, almenys entre el 1907 i 1909. 47 No deixa de ser curiós i alhora interessant l’alt nombre de persones de renom pròximes al ma- trimoni Bonnemaison-Ver- daguer les quals alhora van tenir una vinculació més o menys important amb Canet. Valdria la pena intentar relacionar tots els personatges de cert pes que encara no hem esmentat. Per exemple Francesc Moragas, fundador de La Familiars i amics de Bonnemaison jugant al criquet davant la seva casa de Canet. Francesca és la dona que hi ha a la part central de la foto, donat un cop a la bola. La seva mare, Agustina Caixa de Pensions, molt Farriols, i el seu marit, Narcís Verdaguer, són a la part esquerra de la foto. Imatge de vinculat també a l’Institut principis de segle XX. Del llibre MARÍN SILVESTRE, Dolors, «Francesca Bonnemaison. Educadora de Cultura (fou cabdal el de ciutadanes», Barcelona, Diputació de Barcelona, 2004 : 85 (Arxiu de la família Rucabado). suport econòmic que oferí a aquesta institució) i alumnes de l’Escola d’Adultes.44 alhora molt amic de Josep Fors;48 el folklorista Els cursos foren dirigits, a proposta de Sebastià Farnés, que va viure a Canet almenys entre Bonnemaison, per una de les millors especialistes en 1918 i 1920; l’escriptor Joaquim Riera Bertran, que la matèria del moment: Concepció Farran Comas. va passar en aquesta vila llargues temporades; el Una de les claus de l’èxit de les iniciatives que la canonge catalanista Jaume Collell, que sembla que nostra biografiada dugué a terme al llarg de la seva fou qui convencé als Bonnemaison de comprar la finca vida, especialment del seu Institut de Cultura, fou de cal Pare Joan; o fins i tot el gran poeta mossèn demanar la col·laboració dels millors experts i Cinto Verdaguer, cosí de Narcís Verdaguer.49 coneixedors de les matèries que havien d’impartir o Sens dubte molts canetencs, sobretot els més dels assumptes que havien de dirigir. D’aquesta il·lustrats, es beneficiaren de les visites de molts manera, als anys en què va pertànyer tant al Patronat d’aquests importants intel·lectuals, literats i artistes de Cultura local de Canet com al patronat de la vinculats amb Bonnemaison i fins hi feren bona Biblioteca pública,45 entre 1918 i 1924, aconseguí fer amistat. passar per Canet conferenciants del més alt nivell. Bona part d’aquests tenien molta relació amb ella i Epíleg. Del forçat exili al 1936 a la fermesa per alguns d’ells estaven vinculats al seu Institut de mantenir-se al marge del franquisme Cultura. En podrien ser bons exemples el compositor i pedagog musical Joan Llongueras Badia, que a banda La col·laboració de Bonnemaison amb l’escola de venir a Canet diversos cops a fer conferències i a Montessori, el Patronat de Cultura i la Biblioteca entre oferir mostres pràctiques del seu ensenyament 1918 i 1924 marcà, com ja hem dit, el punt de la musical, col·laborà tant en l’Institut de Cultura de seva màxima vinculació amb Canet. A partir de Bonnemaison com en l’escola Montessori de Canet. mitjans dels anys vint la seva presència a aquesta Aquest també fou el cas de la gran pedagoga Rosa població fou cada cop més espaiada. L’última estada Sensat o bé dels poetes i escriptors López-Picó o al Mas de la Roca del Ram més o menys prolongada Ventura Gassol, els quals, sense haver col·laborat que coneixem la feu entre finals de maig i principis directament amb l’escola Montessori, participaren de juny del 1922.50 En molt bona mesura anà quedant en conferències convidats pel Patronat de Cultura progressivament absorbida per les responsabilitats canetenc.46 que tenia en l’Institut de Cultura de Barcelona. Les Va ser així com Bonnemaison facilità el vincle seves úniques visites al mas canetenc que tenim d’aquests intel·lectuals, pedagogs i artistes amb documentades a partir de 1922 són excursions d’un Canet de la mateixa manera que ho va fer amb els ja sol dia que hi feu amb alumnes seves de l’Institut de esmentats intel·lectuals relacionats amb la Cultura. N’hem documentat des del 1919 al 1925, Mancomunitat i amb d’altres destacades persona- encara que molt probablement en continuaren fent litats catalanes a les quals ens hem referit més amunt fins abans de la guerra.51 Una alumna seva de grau tot oferint exemples d’il·lustres visitants o hostes explicà en una ocasió que Francesca «volgué que del Mas de la Roca del Ram com ara Cambó, Josep coneguéssim la seva estimada casa del Mas de la Carner o López-Picó. En alguns casos, com en el Roca del Ram a Canet de Mar, i després de dinar amb d’aquest últim, l’íntima relació que tingué amb el ella sota els tarongers, a la tarda ens portà a visitar matrimoni Verdaguer-Bonnemaison explicaria que el Castell de Santa Florentina». 52 12 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives Dels anys trenta sols li coneixem dues visites. Una pesar que ella intentà donar-li un caràcter cultural.57 tingué un caràcter institucional i l’altra més polític. La conseqüència més amarga fou, sens dubte, el Però en totes dues ocasions el viatge estigué motivat fet de veure’s forçada a amagar-se quan esclatà la en darrer terme per l’estima que sentia per aquesta guerra al juliol de 1936 i a escapar-se cap a l’exili (a població costanera. En la institucional la convidaren Suïssa) com va poder, de la mateixa manera que a parlar en el solemne acte de reobertura de l’Escola varen haver de fer tots els principals líders de la Lliga de Teixits que se celebrà el 4 d’abril de 1931.53 El per salvar les seves vides. Perdé provisionalment centre havia estat clausurat durant tota la Dictadura totes les seves propietats (el Mas i tota la finca de la de Primo de Rivera. I la visita política, que Roca del Ram fou confiscada per la col·lectivitat del s’esdevingué a finals de setembre de 1933, fou Sindicat agrícola local -en mans anarquistes- i la casa motivada per una petició de la Secció de Joventut del carrer Sant Jaume fou incautada pel PSUC i s’hi del Centre d’Unió Catalanista de Canet de Mar, instal·là la secció femenina d’aquest partit).58 Però adscrita a la Lliga Catalana. La Secció Femenina la pèrdua més dolorosa, perquè aquesta sí que fou d’aquest partit havia d’oferir a aquesta secció juvenil definitiva, va ser la del seu estimat Institut de una bandera que seria beneïda al santuari de la Cultura. Si durant la guerra (1936-39) aquest centre Misericòrdia i demanà a Francesca que apadrinés la fou transformat per la Generalitat republicana en bandera. La pedagoga barcelonina fou rebuda i Escola Professional per a la Dona,59 a partir de 1939 escoltada amb molta devoció si fem cas a la carta passà a les mans de la nova Diputació franquista, la d’agraïment que la secció juvenil de la Lliga li envià qual va cedir el control de l’obra a la secció femenina dies més tard a l’acte: de la Falange. Bonnemaison podia haver recuperat, «Encar amb pregona emoció, amb el record d’uns si més no, la direcció de la institució si hagués ulls dolçament entelats del sentiment sinceríssim abraçat els principis polítics dels nous governants, d’uns mots, li escric avui (...) per a dir-li, potser no tal com feren alguns dirigents de la Lliga. Però ella, sabré prou, la nostra joia inaudita, el nostre immens malgrat tornar a Espanya el 1940, es mostrà ferma - reconeixement per l’altíssim favor que ens dispensà com també altres directius del mateix partit- al seu venint a la nostra vila de Canet, a la seva vila, a catalanisme i catolicisme liberal i reformista. I això apadrinar la nostra bandera. Ah! Com omplia de llum li costà un accentuat ostracisme polític i social ja i de goig la seva presència! Com ens animava a tots fins la seva mort el 1949. Molts dels seus antics la seva simpatia i les seves paraules alentadores! amics, com Ventura Gassol, Pau Casals, els Pi Sunyer, (...) Senyora: la joventut de Canet ret tribut els Patxot o també el canetenc Josep Fors, ja no d’admiració a la seva mare! (...) Nosaltres volem tornaren de l’exili. D’altres, com l’eclesiàstic i influent que vostè sigui la nostra mare, la que ens amoixa pensador humanista Carles Cardó, consiliari de (...). Catalunya espera molt de vostè encara!»54 l’Institut de Cultura i un dels seus principals No sabem fins a quin punt en aquestes paraules consellers, tornaren més tard, quan ja ella havia mort. també hi anava implícit el reconeixement de la feina Tanmateix no es quedà totalment sola, i malgrat feta per Bonnemaison a favor de la cultura canetenca que ja tornà de l’exili malalta, encara li quedaren fins aquell moment. Cal tenir present que les forces per servir al país d’alguna manera amb l’ajuda institucions que ella havia col·laborat a organitzar i de parents i d’antics col·laboradors seus, alguns consolidar entre 1918 i 1924 funcionaven als anys vinculats a Canet, com López-Picó i el mestre trenta a ple rendiment i de manera excel·lent. Però Llongueras. Amb aquests es reunia gairebé també aquelles paraules elogioses podien estar clandestinament a casa seva de manera periòdica relacionades amb el fet que des de principis de 1933 entre altres coses per llegir poesia catalana.60 Però hi havia una nova entitat local, la secció femenina l’acció pública més destacada d’aquests anys i en la canetenca de la Lliga Catalana,55 que havia nascut que participà amb més convicció i entusiasme fou la sota l’impuls i supervisió des de Barcelona de la celebració de les festes per l’entronització de la seva mateixa Bonnemaison i que, com tot el que havia estimadíssima Mare de Déu de Montserrat, que se fet ella fins llavors, tingué uns objectius propis d’una celebraren l’abril de 1947. Fou la seva última gran agrupació cultural, benèfica i religiosa que havia acció de servei al país i potser també l’últim acte de d’organitzar conferències formatives, accions de relació -i malauradament de comiat- amb molts beneficència, classes diverses de tall, mecanografia, canetencs que se l’estimaven. Aquests ompliren un idiomes, etc. Almenys aquestes eren les activitats autocar -organitzat fonamentalment pel jove Josep principals del conjunt de seccions locals de la secció Rovira, nebot de Josep Fors- per desplaçar-se fins a femenina de la Lliga, dirigida per aquesta pedagoga aquesta magna celebració de Montserrat.61 Aquesta barcelonina des que es fundà el 1932. 56 Havia festivitat està considerada el primer moviment de acceptat la responsabilitat d’organitzar i dirigir retrobament col·lectiu i de reconciliació cívica aquesta secció sols perquè li ho demanà amb molta després de la guerra civil. Hi assistiren prop de cent insistència el seu gran amic Francesc Cambó, el mil persones. Bonnemaison, a petició de l’abat Escarré principal líder de la Lliga en aquell moment. Francesca -amb el qual hi tingué molt bona amistat-, participà no sabé o no pogué dir-li que no, malgrat l’alt preu activament en la preparació dels actes, no tan sols a que en molts sentits li suposà aquest compromís. nivell econòmic, sinó també proporcionant noms i Fou un compromís que no deixà de ser molt polític a adreces i ajudant en altra mena de tasques. Molts El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives 13 dels seus col·laboradors en aquest esdeveniment era tanta que un no era impossible treure-li, trobant-se a totes hores disposada a dispensar favors i exercir la caritat a havien estat vinculats a l’Institut de Cultura i mans plenes... N’Agustina Farriols era tot cor i se complavia i Biblioteca Popular de la Dona.62 Ben segur que alguns gosava quan podia eixugar llàgrimes i endolcir penes» (Dietari d’ells també havien participat en l’obra cultural del Dr. Marià Serra...:688). canetenca que havia col·laborat a engegar aquesta 16 La Costa de Llevant, 15-9-1906. 17 Dietari del Dr. Marià Serra...:628. excepcional dona entre 1918 i 1924. 18 Ho confirma, per exemple, en una carta seva, firmada el 20 d’agost de 1920, en què afirma que «m’estimo la vila de Canet». 1 La Costa de Llevant, 28-4-1918. I tot justificant la col·laboració que se li demanà per 2 COLL, Joaquim, Narcís Verdaguer i Callís (1862-1918) i el reorganitzar l’escola Montessori, diu que «l’amor a Canet em catalanisme possibilista, Barcelona, Publicacions de l’Abadia va fer impossible romandre passiva» (MAS, Xavier, «Maria Saus de Montserrat, 1998:472. i Teixidó. Una mestra emblemàtica de Canet (1894-1976)», 3 MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison. Educadora de Ajuntament de Canet de Mar, 2006:10-12). També el seu marit, ciutadanes, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2004:20. N. Verdaguer, parlà en una carta el 1914 «dels antics i fortíssims 4 Bonnemaison arribà a hipotecar dues de les seves cases de llaços que tenen lligats els meus afectes i la meva vida a eixa Barcelona per mantenir la solvència econòmica de la institució hermosa i feinadora vila, de la que, per la fondària de les arrels (Ibid.:127). que hi tinc posades, me’n sento com un nadiu» (Dietari del Dr. 5 Ibid.:22; LLATES, Rossend, Francesca Bonnemaison de Marià Serra...:638-639). Verdaguer i la seva obra, Barcelona, Fundació Salvador Vives 19 El dia de cap d’any de 1918 es constituí un nou Ajuntament Casajuana, 1972:122-123; GALÍ, Alexandre, Història de les de majoria catalanista, amb 6 regidors d’aquesta tendència i institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, 5 de tendència dinàstica oficialista. Fou presidit pel catalanista Llibre VIII. Institucions d’Ensenyament per a la Dona. Salvador Busquets Codina. Joan Alegret Mora i Josep Fors Vidal Barcelona, Fundació A.G., 1983:332. entraren a formar part del Consistori per primer cop (MAS, 6 Els pares de Francesca i la jove parella que formaven ella i el Xavier i AMAT, Jordi, Canet de Mar, 1898-1936. De la guerra seu marit Narcís constituïen de fet una sola família. Sempre de Cuba a la guerra civil, Canet de Mar, Els 2 Pins, 2012:267). van viure tots junts a Barcelona en una mateixa casa. 20 Des de ben jove, Fors va estar implicat en obres de caràcter Francesca fou filla única i no tingué mai fills. social. Va ser el primer i màxim impulsor del Patronat per a la 7 De fet, Canet compartí el lloc d’estiueig amb Sant Pere dels Vellesa, del qual se’n va derivar la creació d’una de les primeres Forcats, població de la Cerdanya francesa (a prop de Montlluís) sucursals de «La Caixa de Pensions» a Canet. d’on era natural el pare de Francesca, Gil Bonnemaison (1833- 21 Galí afirmà que fou ell en realitat l’agent de Fors a Barcelona 1902) (MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison...:42). «i tot el que ell va fer a Canet de Mar, població privilegiada, Probablement, des que compraren la finca de Canet, devien era prèviament preparat per tots dos (...). L’autor d’aquest passar unes setmanes de l’estiu a la Cerdanya i unes altres a llibre tenia només la precaució de restar discretament a l’ombra Canet. Però durant la resta de l’any aquesta última població i de fer sortir en primera línia els homes que calia posar en joc fou la seva segona residència de preferència. per assolir el que es volia. Així van ser introduïts a Canet de 8 COLL, Joaquim, Narcís Verdaguer...:279. Mar l’Eugeni d’Ors, Rafael Campalans, Manuel Massó i Llorens 9 MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison...:89-90. i tots els qui van col·laborar entusiàsticament i generosa amb 10 Aquesta traducció la començà l’estiu de 1912. El matrimoni Josep Fors per a les múltiples i variades obres de cultura a estigué molt íntimament lligat en aquesta tasca intel·lectual. Canet de Mar. Així tota mena de polítics, des de Jaume Bofill i Els ocupà els sis últims anys de vida de Narcís, ja força malalt Matas fins a Ventura i Gassol varen ser engrescats per l’obra durant tot aquest període. L’escriptor Rossend Llates explica de Canet de Mar» (GALÍ, Alexandre, Història de les que al Mas de la Roca del Ram «de cara a mar hi havia un banc institucions..., Llibre IV. Ensenyament tècnico-industrial i molt assolellat on el matrimoni Verdaguer passava moltes tècnico-manual i d’arts i oficis. Segona Part, Barcelona, estones enllestint la correcció de proves de la traducció de la Fundació A.G. 1981:19). Divina Comèdia que no va poder acabar. Deixà llestos els dos 22 El vincle de Bofill amb Canet es podia remuntar al 1908 quan primers Cants: Infern i Purgatori» (LLATES, Rossend, Francesca guanyà un premi al certamen literari local celebrat aquell any Bonnemaison...:28; MARÍN, Dolors, Francesca (Dietari del Dr. Marià...:502). Bonnemaison...:89-90). 23 També hi participaren Eugeni d’Ors i Josep Carner (COLL, 11 Ibid.:170. Joaquim, Narcís Verdaguer...:307). 12 Dietari del Dr. Marià Serra i Font. Canet de Mar 1880-1926, 24 LLATES, Rossend, Francesca Bonnemaison...:83. Canet de Mar, Centre d’Estudis Canetencs, 2006:344. 25 CASASSAS, Jordi, Jaume Bofill i Mates (1878-1933), Barcelona, 13 Aquesta casa es convertí, segons Josep Rovira, en lloc de Curial, 1980:239. trobada i fets polítics transcendentals dels primers passos del 26 Ibid.:237. catalanisme com ara les reunions fundacionals de La Veu de 27 Ibid.:192-198, 237-249. Catalunya (de la qual Narcís Verdaguer en fou el primer 28 Es tractava que el nen experimentés al màxim per ell mateix director) i de la Lliga Regionalista (ROVIRA, Josep, «Glossa en tots els aprenentatges. El mètode pretenia evidenciar i canetenca a la història del catalanisme polític» a Festa major, potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant en funció 1980, Canet de Mar, 1980). sempre del seu creixement i de l’evolució personal dels seus 14 Dietari del Dr. Marià Serra...:780-781. aprenentatges. L’autoeducació, la llibertat ben entesa (el 15 La Costa de Llevant, 28-4-1918. Amb motiu de la mort de respecte a la iniciativa i al treball dels nens, sempre supervisat Narcís Verdaguer, Marià Serra explicà que aquest «fou per la mestra) i la supressió de premis i càstigs foren puntals considerat com una persona de les més influients de la nostra didàctics d’aquest sistema. vila, acudint a n’ell per demanar consell en qüestions particulars 29 Tanmateix el seu marit, Narcís Verdaguer, l’obligà a renunciar i locals, essent lo seu parer escoltat i casi sempre seguit. Se al càrrec (MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison...:69). l’apreciava a n’en Verdaguer, qui compartia amb sa bona 30 Amb la majoria d’ells col·laborà el 1914 en un curs de esposa, na Francesca Bonnemaison senyora de virtuts, talent perfeccionament per a mestres des de la Universitat (La i emprenedora, (...) la coral consideració del veïnat. A n’en Vanguardia, 21-10-1914 :12; GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep, Rosa Verdaguer se’l considerava com a canetenc i per la vila hauria Sensat i Vilà, fer de la vida escola, Barcelona, Rosa Sensat/ fet qualsevol sacrifici, car mai tenia un no quan se’l sol·licitava Edicions 62, 1989:28-29). per qualsevol millora de caràcter moral o material» (Dietari 31 MAS, Xavier, «Maria Saus...:10; LLATES, Rossend, Francesca del Dr. Marià Serra...:780-781). Fins la mare de Francesca es Bonnemaison...:80-81. distingí per ajudar persones de la població. El mateix Serra 32 Júlia Farnés fou la mestra responsable dels dos primers cursos diria d’ella: «fa una pila d’anys que venia a Canet a passar-hi de l’escola. Prèviament havia treballat a la Montessori de la els istius, a part de que durant l’any sovint s’hi deixava veure, Diputació de Barcelona, en la qual també hi havia intervingut sempre per fer-hi una obra bona, puix la bondat del seu cor Bonnemaison. A més, el pare de Júlia Farnés, el folklorista 14 El Sot de l’Aubó · XVIII · 75 (2021) Jordi Pomés Vives Sebastià Farnés, també era molt amic tant de Bonnemaison 45 Aquest patronat es constituí l’octubre de 1920 i estigué com del seu marit Verdaguer. presidit per Francesc Xavier Serra Barracheguren. El juliol 33 Vegeu, per ampliar la informació, l’article que vaig dedicar de 1917 Bonnemaison procurà que el seu Institut de Cultura a aquesta escola: «L’Escola Montessori de Canet de Mar (1918- s’adherís a l’acte inaugural de posar la primera pedra de la 1939). Els inicis d’una gran experiència pedagògica. Un triomf biblioteca enviant un escrit que es llegí en el mateix acte. de Josep Fors i del catalanisme liberal canetenc», El Sot de Amb tota seguretat fou escrit per ella mateixa (Dietari del l’Aubó, Canet de Mar, núm.36, juny 2011, pp.3-11. Dr. Marià...:754). 34 6C45/1 Correspondència amb l’Alcalde, Patronat de Cultura 46 Sensat participà en un cicle de conferències que es feu a de Canet de Mar i altres (Arxiu Històric de la Ciutat de Canet el juny de 1917 organitzat pel Consell de Pedagogia de Barcelona. Fons institucionals. AHCB2-279/F103.6C. Catàleg la Mancomunitat. Parlà en dues sessions sobre Les ciències del Fons Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona). naturals en la vida de la llar. López-Picó i Gassol parlaren en Si no indiquem el contrari, totes les cartes que esmentarem sengles conferències a Canet el maig de 1920 i el maig de en posteriors notes pertanyen a la capsa «6C-45 Canet de 1922. (Dietari del Dr. Marià...:752, 848, 898). Mar» d’aquest catàleg acabat d’esmentar. 47 Ramon Vinyoles, «Estada del poeta López-Picó a Canet» a 35 En canvi li fou negada l’ajuda que demanà a Leonor Yglesias. Plaça de la Llenya, núm. 7, nov. 1979. En una carta del 22 agost de 1920, P. Bernardo Rigau l’informa 48 MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison...:127-128; LLATES, de la resposta negativa d’aquesta senyora. Al·lega que creu Rossend, Francesca Bonnemaison...:134-135; GALÍ, molt digna l’Escola Montessori però innecessària a Canet, Alexandre, Història de les institucions… Libre VIII:306; que ja té les Religioses Dominiques. L’any següent, el 1921, el ROVIRA, Josep, «Efemèrides...:4. tresorer de l’escola, Tomàs Jover, demanà de nou a 49 Aquests dos cosins van arribar a tenir una gran relació, Bonnemaison per carta (datada el 15 de març) si podia tot i que cal indicar que renyiren entre ells abans que els aconseguir més diners per a l’escola. L’informava sobre l’estat Bonnemaison es vinculessin a Canet el 1896. Francesca ja econòmic del centre. Li especificava que tenien deutes i que coneixia i es relacionava amb mossèn Cinto abans de la Mancomunitat era molt lenta a l’hora de pagar. Li conèixer al que seria el seu marit i, segons la seva biògrafa concretava si podia demanar-li de nou diners a Ramir Busquets. Dolors Marín, mai el va deixar d’admirar i estimar (MARÍN, 36 La resta del patronat el componien Tomàs Jover, com a Dolors, Francesca Bonnemaison...:43-44, 55-56, 79, 82). caixer; Martí Ricart, com a comptador; Carles Mora, com Sobre la relació de mossèn Cinto amb Canet vegeu el meu a secretari; Narcís Fàbregas, com a vicesecretari; i quatre article «Mossèn Cinto i la seva relació amb Canet», El Sot vocals de pes professional pedagògic: Rosa Sensat, de l’Aubó, núm. 69, setembre de 2019. Aprofito per Francesca Bonnemaison, Alexandre Galí i mossèn Joaquim esmenar una informació errònia que apareix en aquest Bonacasa. S’amplià el material de l’escola, s’oferiren més article. Hi afirmo que els Bonnemaison compraren la finca places per a alumnes -fins a 50-, s’oferiren subvencions canetenca el 1882. Això és fals. Tal com indico en el present per a famílies pobres (Catalunya, 21-8-1920:4). Sens dubte article, la compraren el 1896. Per tant és molt improbable Bofill i Matas també ajudà directament a aquesta que mossèn Cinto sojornés en la casa d’aquesta finca refundació. Aquest passà a ocupar la direcció general convidat pel seu cosí. En tot cas hi sojornà quan encara hi d’Instrucció Pública de la Mancomunitat i al mateix estiu vivia el Pare Joan Badaró. d’aquell any 1920 el Consell de Pedagogia d’aquesta 50 En concret, entre el 29 de maig i el 10 de juny del 1922 institució li encarregà la reorganització de les escoles (carta seva de 13 maig de 1922). Montessori a Barcelona. Tot fa suposar que la de Canet 51 Dietari del Dr. Marià...:818; 874; 877; 929. entrà dins el paquet de reestructuracions que es 52 LLATES, Rossend, Francesca Bonnemaison...:78. beneficiaren de l’acció de Bofill (CASASSAS, Jordi, Jaume 53 Entrevista a Xavier Mas, 30-1-2021. Bofill...:195, 237). 54 Carta de 3-10-1933 (Llegat Serra Viñas custodiat per l’Arxiu 37 Aquesta tibantor derivà, segons algunes cartes datades de municipal de Canet. Escrivent/autor 39 060 núm.667 XX entre 1921 i 1922, en més d’una proposta de dimissió com (i també 39 075 núm.1.162 XX )). a vocal del Patronat de Cultura per part de Bonnemaison. 55 Aquesta secció local, representada per Josefina Soler Fontàs 38 POMÉS, Jordi, «L’Escola Montessori de Canet de Mar... i Marianna Pujades de Serra, va assistir el febrer de 1933 a 39 Vegeu el capítol «Unir tradició i modernitat» al llibre l’Assemblea fundacional de la Lliga Catalana al costat de GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep, Rosa Sensat...:111-115. Bonnemaison, la qual hi assistí en representació de la Secció 40 Tanmateix Francesca declinà la invitació perquè s’havia Femenina Central. Hi van assistir 13 dones representants compromès a anar a la Garrotxa a donar unes conferències d’entitats barcelonines i 17 representants de diferents (Cartes de 8 d’agost, 15 de setembre i 17 i 18 de novembre poblacions de Catalunya. No degué ser casual que, d’aquestes de 1922). 17, 4 corresponguessin a la petita àrea geogràfica que formen 41 En una carta de 28 d’octubre de 1922 adreçada a Canet i els tres municipis més importants que l’envolten: Bonnemaison, l’alcalde de Canet Joan Dotras afirma que Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Pol (MOLAS, Isidre, Lliga «reconec que l’Escola d’adultes, que sense’l patrocini de V. Catalana vol.2:110-111). no hauria nascut, no viurà si V. li retira’l seu apoi». 56 MOLAS, Isidre, Lliga Catalana. Un estudi d’Estasiologia, 42 Xavier Mas afirma que l’exalumna que n’hi havia parlat més vol.2, Barcelona, Ed. 62, 1973:120-121. d’aquesta escola «fou la Rosa Vergés, la mare de la Maria 57 Segons La Vanguardia (5-7-1932: 9), en un míting de la Lliga Pujadas, i la veritat és que, sense haver abjurat de la seva celebrat a Arenys de Mar el juliol de 1932, «la señora classe, havia fet seves totes les seves ensenyances sobre Bonnemaison explicó la finalidad de lo que ha de ser la Sección urbanitat i higiene de la llar sobretot. Tinc la impressió que femenina y dijo que (...) es una orientación decidida la de més que alfabetitzar, allò que es perseguia era adaptar les que las damas adheridas a la Lliga no señalen orientaciones noies obreres als costums d’higiene i cura de la llar o, si més de orden político». no, era el que elles van assimilar millor» (Entrevista a Xavier 58 MAS, Xavier, Guerra-revolució i contrarevolució a Canet de Mas, 30-1-2021). Mar (1936-1943), Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 43 Bonnemaison formava part de la comissió com a representant 2002:227, 265. del sector de la formació professional de la dona. 59 Aquesta Escola va ser dirigida per Concepció Farran Comas. 44 Dietari del Dr. Marià Serra...:870; 905-906. En l’epistolari Aquesta, tal com hem dit més amunt, havia dirigit els cursets de F. Bonnemaison conservat a l’Arxiu de la Ciutat de d’ensenyament domèstic que es donaren a Canet el 1921 i el Barcelona hi ha un carta, firmada per una tal Conxita 1923. Era una persona molt pròxima a Bonnemaison i per tant [segurament es tracta de Concepció Farran] l’1 de setembre és molt possible que durant la guerra mantingués informada a de 1922, a través de la qual aquesta li envia un programa del la nostra biografiada del que passava al centre i fins cap la curs d’Ensenyament Domèstic a Canet per tal que possibilitat que aquesta orientés a Farran en la direcció. Bonnemaison hi faci les modificacions que consideri 60 MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison..:192. oportunes. Segurament es tractava del curs que es faria el 61 Informació facilitada per Josep Isern. març de 1923. 62 MARÍN, Dolors, Francesca Bonnemaison..:200.