ara DIMARTS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2021 11 política La gran nit dels pressupostos aprovats Crònica TONI VALL BARCELONA l MNAC es lliuren els premis de Fo- A ment del Treball, que compleix 250 anys, i la Sala Oval és plena d’em- presaris i capitostos de tota condi- ció. Costa arribar-hi, moltes barre- res, filtres, ordres contradictòries i, com sem- pre, bastons a les rodes de la premsa. Hi ha una absència important. El conseller del gremi, Jaume Giró, ha declinat la invitació perquè el rei encara no ha demanat perdó pel seu discurs del 3 d’Octubre. Caram, qui va ser director ge- neral de la Fundació La Caixa posicionant-se tan clarament contra la monarquia. Sí que hi són Pere Aragonès i Ada Colau –també el con- seller Torrent–, que, malgrat no participar en el besamans, seuen a taula amb el monarca. Que la convocatòria sigui de Foment i no pas de la casa reial és la justificació d’ERC per la seva assistència. Els pactes presents al sis- tema polític del país –singularment els pres- supostos espanyols, catalans i barcelonins– obliguen als equilibris, desaires a mitges i em- passades de gripaus, també a mitges. Fan els honors la ministra Sánchez i el ministre Es- crivá, que acompanyen Teresa Cunillera i Jo- sep Sánchez Llibre a la recepció oficial. Salva- dor Illa, Núria Marín i Ximo Puig són també al capdavant. Isidre Fainé –homenatjat amb la medalla d’honor commemorativa del 250è aniversari– té un lloc de no menys honor a la foto oficial, entre Sánchez Llibre i el rei. Majestat, rei d’Espanya o cap de l’Estat Intervé Colau, que comença dient “majestat”, presumeix de pressupostos aprovats i llança una floreta a Yolanda Díaz a compte del diàleg que sempre predica. Raquel Sánchez, al seu torn, lloa sense reserves la taula de diàleg i re- dunda també en la gran notícia de tenir pres- supostos amb el suport de “trenta-sis de qua- ranta-vuit” diputats catalans al Congrés. Tam- poc s’estalvia entusiasme Pere Aragonès, que comença dient “rei d’Espanya, cap de l’Estat”, menciona –sense èmfasis desproporcionats– el dret d’autodeterminació i lamenta les bastona- des a la llengua catalana. Isidre Fainé recull la medalla, mostra agraïment a Samaranch, es re- fereix a La Caixa com “la primera caixa d’estal- vis del món lliure” i menciona el lema apòcrif que sempre ha guiat els treballadors de l’empre- sa: “El treball al cap i la gent al cor”. Es refereix a la Fundació La Caixa, esclar, un puntal del pa- ís, però potser algú li podria suggerir que visiti una oficina: se’n farà creus de les dificultats de “la gent” per tenir atenció presencial i acurada. El rei, com fa quan ve a Catalunya, alterna català i castellà en el discurs. Diu “mala peça al teler”, “filar prim” i “establir-se pel seu compte”, com a saber popular vinculat a l’em- presa i la indústria. També “arriscar”, “em- prendre” i “crear” i no fa cap menció, ni evident ni velada, al diàleg. Totes les referències són als empresaris i al treball. La gran nit dels pres- supostos aprovats no mereixia menys.e