206 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2021 Núm. 46 FOCUS Lorena Campo Aráuz Virginia Fons UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Doctora (PhD) en Salut, Psicologia i Psiquiatria i Professora titular doctora (PhD) en Antropologia Social i Cultural. Docent del Departament universitària i investigadora transdisciplinar a nivell de d’Antropologia Social i grau, mestratge i doctorat, nacional i internacional. Màster Cultural de la Universitat en Estudis de la Cultura, menció en Arts i Estudis Visuals. Autònoma de Barcelona. Actualment vinculada al grup de recerca GRAFO de la Investigadora del Universitat Autònoma de Barcelona en la línia de vulnerabilitat social. És GRAFO (Grup de Recerca en Antropologia representant de l’Equador per a l’abordatge del suïcidi en l’Associació de Fonamental i Orientada) de la UAB, reconegut Suïcidologia de Llatinoamèrica i El Carib (ASULAC). Coordinadora del curs com a grup de recerca consolidat SGR, que avançat «Suïcidi a l’Equador: una anàlisi des dels drets humans», Universitat contribueix al desenvolupament teòric i Andina Simón Bolívar (Equador). Ballarina amb estudis en artteràpia. Autora metodològic de l’antropologia. Membre de de textos com: Etnografías del suicidio en América del Sur; Diccionario la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic básico de Antropología; Despedirse de uno mismo. Pérdida y duelo en (XIPE) del Departament d’Antropologia Social enfermedades estigmatizantes. El caso de personas con Hansen (producte i Cultural de la UAB. Durant deu anys ha del treball clínic d’un any amb pacients de Hansen) i; O la proposta: Diálogos realitzat treball de camp etnogràfic entre els en movimiento: Reflexiones teórico-metodológicas de la danza como recurso ndowe de Guinea Equatorial sobre l’àmbit de investigación interdisciplinar. Psicoterapeuta enfocada en les relacions de la procreació femenina. Les seves línies objectals (Winnicott) des de les quals ha desenvolupat l’eina de «bitàcoles de recerca actuals són la dimensió sensible corporals» explicada a la seva publicació Memorias en movimiento: de la realitat, el conflicte, la performance, el testimonios corporales sobre el diagnóstico del «trastorno bipolar». simbolisme i el ritual. «Once upon a time a Catalunya» L’antropologia d’allò sensible en temps de pandèmia El valor dels sentits a la vida humana 1 Alguns estudis són: Simmel, 1907; Nature, he asserts, far from being an obvious domain of reality, Merleau-Ponty, 1945; Dupire, is a way of assembling political order without due process. 1987; Synnott, 1992; Classen, 1993, 1997; Rodaway, 1994; Lar- (Latour, 2004) rea, 1997; Elias, 1998; Hall, 2001; L’ Le Breton, 2006; Bull et al., 2006; Urry, 2008; Low; 2009; Bourdieu, antropologia i les ciències el món (Howes, 2014). El seu estudi, tal 2011; Friedman, 2011; Vannini et al., 2012; Howes, 2014; Lewkow, socials han tractat d’enten- com argumenta de manera excel·lent Turner 2014; Domínguez i Zirión, 2017. dre la importància que té (1967), no només ens ofereix lliçons per a la dimensió sensible i el comprendre el món contemporani, sinó que món dels sentits en la vida també ens permet captar una altra dimen- humana. És possible reco- sió, una altra forma per a expressar, un altre nèixer un camp denominat «estudis sensori- llenguatge –contrari a la tradició naturalista als» (sensory studies)1 –segons Howes (2014: del positivisme lògic– que no té com a meta 11) i vegeu també Classen (1997), Howes i descriure el món tal com és, sinó provocar la Paraules-clau: pandèmia Classen (2014)–, el qual s’ha nodrit de dife- sensació de descobrir-lo, suggerir-lo o pen- Covid-19, confinament, rents perspectives de les ciències socials. Un sar-lo. Els sentits recuperen així, més enllà antropologia dels sentits, dimensió sensorial, Catalunya gir sensorial que està marcant especialment del seu caràcter biològic o del camp biomè- Palabras clave: pandemia la recerca social contemporània (Domín- dic (Simmel, 1907; Crossley, 2001; Latour, Covid-19, confinamiento, guez i Zirión, 2017). L’experimentació de 2004; Le Breton, 2006), la seva dimensió antropología de los sentidos, dimensión sensorial, Cataluña percepcions sensorials articula gran part de la sociocultural i es tornen tant objecte d’estudi Keywords: Covid-19 capacitat de sentir, d’expressar i de performar com recurs metodològic, reintegrant així pandemic, lockdown, de manera diferent la pròpia existència en l’experiència sensorial a la recerca actual de anthropology of the senses, sensory dimension, Catalonia funció de com percebem i experimentem les ciències socials i les humanitats. Cap a una antropologia de la Covid-19 Dossier 207 FOCUS Durant el confinament, la ciutat va quedar buida, mentre tothom estava reclòs a casa. El fet semiològic està principalment en el detall del semàfor vermell (Les Rambles, Barcelona, 7 d’abril del 2020 a les 12 h del migdia durant la Setmana Santa). MARC ANTONI PERIS En el període comprés entre l’abril i el Durante el periodo de abril a julio de During the period from April to July 2020, juliol de 2020, un grup d’investigadors 2020, un grupo de investigadores inter- a group of interdisciplinary researchers interdisciplinaris va explorar les diferents disciplinarios exploraron las diferentes explored the different interpretations interpretacions que feien els subjectes interpretaciones que hacían los sujetos of the subjects regarding lockdown sobre les condicions de confinament sobre las condiciones de confinamiento conditions and the Covid-19 pandemic i pandèmia de la Covid-19 a diferents y pandemia de la Covid-19 en diferen- in different countries, focusing on the països, centrant-se en l’àmbit de la salut tes países, centrándose en el campo area of mental health. They examined mental. Van examinar cinc dimensions de de la salud mental. Examinaron cinco five dimensions of the perception of percepció de la realitat (social, econòmi- dimensiones de percepción de la reali- reality (social, economic, psycho- ca, psicoafectiva, sensorial i política) dels dad (social, económica, psicoafectiva, affective, sensory, and political) of social microsistemes socials, com les famílies sensorial y política) de los microsistemas microsystems, such as families and i les relacions interpersonals. La manera sociales, como las familias y las relacio- interpersonal relationships. The way en què els participants deien percebre nes interpersonales. La manera en que in which the participants in the survey la seva situació davant d’un fenomen los participantes en la encuesta decían claimed to perceive their situation in the mundial de contagi dona compte de com percibir su situación ante un fenómeno face of a global pandemic shows how s’enfronten les modificacions imposades mundial de contagio da cuenta de cómo they dealt with the modifications imposed en els àmbits de representació de la vida, se enfrentaron a las modificaciones in the spheres of representation of life, la mort i el perill d’una malaltia descone- impuestas en los ámbitos de represen- death, and the danger of an unknown guda. En el present article es discuteixen tación de la vida, la muerte y el peligro disease. In this article, some of the results alguns dels resultats obtinguts a Cata- de una enfermedad desconocida. En el obtained in Catalonia are discussed, lunya, prenent en consideració només la presente artículo se discuten algunos taking only the sensory dimension into dimensió sensorial. de los resultados obtenidos en Catalu- consideration. ña, tomando en consideración solo la dimensión sensorial. 208 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2021 Núm. 46 FOCUS L’antropologia d’allò sensible man’s land en què la població va quedar 2 en temps de pandèmia reclosa en confinament domiciliari4 amb El projecte, que té per títol «Estudi transnacional de factors de risc i D’acord amb els registres investigats, la l’objectiu de frenar la transmissió del virus de protecció per al suïcidi durant dimensió sensorial de la cultura va canviar Covid-19. la pandèmia Covid-19» (CEEAH dràsticament en el període del confinament. 5243), va obtenir l’aval per part de la Comissió d’Ètica en l’Experimen- Les dades que a continuació es presenten Una experiència de múltiples girs tació Animal i Humana (CEEAH) són un fragment d’un estudi internacional2 sensorials i emocionals de la Universitat Autònoma per dur a terme la recerca. Es tracta d’un sobre l’impacte del confinament durant el La lectura dels resultats planteja tot un estudi d’abordatge transdisciplinar, període comprés entre l’abril i el juliol 2020 camp d’argumentacions sobre el que va transversal i transnacional sobre que va explorar les diferents interpretacions ocórrer durant el confinament del 2020. l’impacte que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 a diferents països que feien els subjectes de les condicions de En la dimensió sensorial de la cultura, prin- d’Amèrica Llatina i Europa al llarg confinament i pandèmia de la Covid-19 a cipalment es va alterar el sentit del tacte i del confinament del març al juliol del 2020 i que ha reunit un total diferents països. L’article focalitza la seva la percepció auditiva (Quadre 1), perquè de 3.000 respostes a enquestes atenció en el gir sensorial que va tenir lloc l’experiència sensible en el confinament va online. AUTOCITACIÓ. durante el confinament del 2020 a causa canviar, jerarquitzant els sentits de manera 3 de l’epidèmia de la Covid-193, des d’una diferent, impactant en la jerarquia senso- SARS-CoV-2/Covid-19. aproximació cultural a l’estudi dels sentits rial, en la qual predominava el sentit de la 4 o una aproximació sensorial a l’estudi de la vista (Synnott, 2003), i causant fins i tot A Espanya, el confinament domici- cultura. A continuació s’analitzen alguns la pèrdua d’algun sentit, com ara el tacte liari de tota la població va entrar en vigor el 14 de març del 2020, amb dels resultats obtinguts a Catalunya. Amb (per por al contacte amb alguna cosa o algú l’objectiu de frenar la transmissió un total de 231 enquestes online a la ciutat contaminat), i la potenciació del sentit de del virus Covid-19, coincidint amb l’oïda (amb la presència del silenci i l’escolta el decret de l’estat d’alarma a partir de Barcelona s’albira l’experiència d’un no del 13 de març del 2020, que va finalitzar el 9 de maig, 98 dies després. A partir de llavors cada comunitat autònoma va organitzar el pla de desescalada progressiva Resultats estadístics de l’enquesta a Catalunya, en diferents fases, entre 6 i 8 setmanes, així com les mesures ciutat de Barcelona, sobre la dimensió sensorial de la dirigides a controlar les onades i frenar els contagis. realitat durant el període de confinament del 2020. DISMINUCIÓ DELS SENTITS Disminució del tacte 32% Disminució del gust, la vista i el tacte 5%-7% AUGMENT DELS SENTITS Augment de la percepció auditiva 27% Augment de la percepció olfactòria, gustativa, visual i tàctil 6%-7% PERCEPCIONS RELACIONADES AMB LA POR AL CONTAGI Contagiar als éssers estimats com a principal temor 65% PRINCIPALS NORMES PER A EVITAR EL CONTAGI I POR DE CONTAGIAR Ús de la mascareta 92% Distància social 88% Rentada freqüent de les mans 93% Evitació d’aglomeracions 76% SÍMPTOMES PSICOFÍSICS RELACIONATS AMB EL CONFINAMENT Manifesta descoratjament 49% Mal de cap 35% Dificultats de concentració 41% Sensació de cansament 40% Disminució de les hores de descans 40% Cap a una antropologia de la Covid-19 Dossier 209 FOCUS de sons de l’entorn, dels ocells o dels veïns, participants és la sensació de descoratjament 5 per exemple). (49%, segons el Quadre 1), la qual cosa La publicació de Sacks (1997), tra- duïda amb el títol L’illa dels cecs al reflecteix la interconnexió existent entre la color (Ed. Empúries, 2000), relata El 65% de les persones enquestades va conjuntura viscuda i la dimensió afectiva una malaltia de Guam que con- expressar diferents formes de por al con- sisteix en la ceguesa congènita al dels subjectes durant el confinament. Això color en una comunitat illenca. Per tagi, molt especialment a contagiar als seus es vincula amb les propostes de Sacks (1997) la seva banda, el llibre de Kukso éssers estimats (Quadre 1). La por al contagi i Kukso (2021)5, segons les quals tots aquests (2021) se centra en la dimensió olfactòria de la nostra existència (especialment, dels éssers estimats) va acti- canvis en els sentits, en la percepció de la i la importància de la memòria de var un comportament de distanciament, de realitat i la possibilitat de connectar amb les olors. neteja i de protecció. Podem identificar que ella, van afectar sensiblement el cos, van la relacionalitat del cos es va alterar dràsti- tenir implicacions emocionals i van generar cament amb el canvi del contacte sensible estats afectius nous, establint un gir afectiu amb la superfície i l’aire, i de la distància i impactant en el que els cossos sentien. Per física culturalment pautada amb les persones tant, trobem que no va ser exclusivament un (Hall, 2001). És a dir, la relació amb l’espai, canvi cognitiu, sinó que va obrir un ventall els objectes i les persones es va veure alterada, de possibilitats sobre la dimensió d’allò sensi- així com les cadenes tàctils (allò que tocaran ble, noves maneres de conceptualitzar el més altres persones). La nova proximitat amb les pròxim i d’experimentar-lo, que, de retruc, persones va impactar en la seva manera de van commocionar el món dels sentiments i relacionar-se, que va seguir altres pautes a de les emocions. En definitiva, durant el con- les culturalment establertes, especialment finament del 2020, el gir sensorial juntament entre les persones que requerien de compor- amb la relacionalitat del cos van propiciar taments més íntims. Es van impulsar nous un gir afectiu. hàbits en relació a les tècniques corporals de cura i higiene del cos (Mauss, 1934; Douglas, En definitiva, en el confinament del 2020 1970), tot aguditzant la rentada de mans, s’expressa una interacció interactiva i cons- de la roba i de tot allò que podia estar en tant entre el gir sensorial, la relacionalitat contacte amb l’«altre» o amb l’«exterior». del cos i el gir afectiu. Una interconnexió I la noció de contaminació es va aguditzar graficada en recorregut circular de retroali- fins a tal punt que l›entorn i les relacions van mentació permanent: esdevenir un focus de perill i tabú (Douglas, 1966). La dimensió sensorial com a relació complexa d’aprenentatge de la Aquesta sensació de por es connecta amb realitat dinàmica els signes i símptomes psicofísics relacionats Concloem que, des d’aquesta interpretació amb el confinament, registrats en l’enquesta de la realitat, les experiències sensibles i emo- de l’estudi. Entre els malestars manifestats, cionals dels subjectes són una mena de cali- el que més destaca en gairebé la meitat dels doscopi de la vida quotidiana (Camp, 2018). Gir sensorial i relacionalitat Gir afectiu del cos 210 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2021 Núm. 46 FOCUS Els impactes sensorials registrats reflecteixen tura fixa, un nucli estable i independent» quelcom de més complex que un diagnòstic (mite del subjecte), sinó que la interacció o una conducta determinada. és la forma bàsica de l’experiència humana. D’acord amb aquesta perspectiva, la com- S’han escrit diverses interpretacions sobre prensió de la realitat no és, de cap manera, l’ocorregut en aquella època, la majoria des lineal. El subjecte i el medi ambient social del llenguatge biomèdic. S’hi detecta, però, interactuen i es construeixen de manera per- una manca d’atenció a la dimensió subjectiva manent; en conseqüència, les experiències dels actors socials. Abordar aquest tipus d’ex- sensorials registrades en l’enquesta mostren periències en els subjectes permet reconèixer la interrelació entre els subjectes i allò que l’existència d’aquesta dimensió sensorial, que percebien com a llocs de por i protecció i que pot afectar fins i tot la vida de les persones, la afectava part de les seves pròpies percepcions. seva emotivitat. Una revisió fenomenològica d’un espai temporal viscut. Partint del principi que tot subjecte és una realitat vivent, direm que exigeix una reflexió Si observem els resultats de l’enquesta, el capaç d’articular elements complexos, com confinament va ser un espai d’aprenentatge incloure incerteses de les dades ofertes en de noves formes de relacionar-se, la qual un estudi científic. Les ciències ensenyen cosa va implicar ansietat i temor pels nous moltes certeses, però no els innombrables codis de convivència. L’epistemòloga Denise camps d’incerteses. Això exigeix un treball Najmanovich (2005) ens adverteix que de comprensió i diàleg que va més enllà de l’aprenentatge passa, necessàriament, per la les frustracions amb les pròpies expectatives o subjectivitat i que aquesta «no és una estruc- limitacions metodològiques o disciplinàries. Música i aplaudiments a les 20 h des de les finestres, terrasses i balcons a la ciutat de Barcelona per suportar el confinament i rendir homenatge als sanitaris que estaven en primera línia lluitant contra la pandèmia (Hospital Clínic, Barcelona, abril, 2020). PACO PERIS Cap a una antropologia de la Covid-19 Dossier 211 FOCUS El context del confinament ens ha obligat determinat i delimitat per les diversitats soci- a replantejar-nos algunes certeses per acos- oculturals al voltant de l’alteració dels sentits tar-nos a una realitat experimentada per la i de les sensacions. n majoria de la població mundial, en un temps BIBLIOGRAFIA sayo sociológico procesual». Dins Bourdieu, P. (2011). «Socio- N. Elias (ed.), La civilización de los Low, K. (2009). Scents and Vannini, P.; Gottschalk, S.; logía de la percepción estética». padres y otros ensayos (p. 293- scent-sibilities: Smell and every- Waskul, D. (2012). The senses Dins P. Bourdieu, El sentido soci- 329). Mèxic: Norma. day life experiences. Newcastle: in self, society and culture. A so- al del gusto. Elementos para una Cambridge Scholars Publishing. ciology of the senses. Nova York i sociología de la cultura (p. 65-89). Friedman, A. (2011). «Toward a Londres: Routledge. Mèxic: Siglo XXI. sociology of perception: Sight, sex, Merleau-Ponty, M. (1945). and gender». Cultural Sociology, Phénoménologie de la percepti- Bull, M; Gilroy, P; Howes, D.; 5(2), 187-206. on. París: Gallimard. Kahn, D. (2006). «Introducing sensory studies». The Senses and Hall, E. (2001). La dimensión Najmanovich, D. (2005). Confe- Society, 1(1), 5-7. oculta. Mèxic: Siglo XXI. rència a Encuentro Internacional de Resiliencia, Alianza Francesa, Campo, L. (2018). Memorias en Howes, D. (2014). «El creciente Buenos Aires. movimiento: testimonios corpora- campo de los estudios sensoria- les sobre el diagnóstico del «tras- les». Revista Latinoamericana de Rodaway, P. (1994). Sensuous torno bipolar». Quito: Universidad Estudios sobre Cuerpos, Emoci- Geographies. Body, Sense and Andina Simón Bolívar, Corpora- ones y Sociedad, 6(15), 10-26. Place. Nova York i Londres: Rout- ción Editora Nacional. ledge. Howes, D; Classen, C. (2014). Classen, C. (1993). Worlds of «Introduction. Ways and mea- Sacks, O. (1997). The Island of Sense. Exploring the sense in His- nings». Dins D. Howes, C. Clas- the colorblind. Nova York: Random tory and Across Cultures. Londres sen (eds.), Ways of Sensing. Un- House [Traducció de Lluïsa Mo- i Nova York: Routledge. derstanding the senses in society reno Llort. L’illa dels cecs al color (p. 1-13). Nova York i Londres: i l’illa de les Cícades. Barcelona: Classen, C. (1997). «Foundations Routledge. Editorial Empúries, 2000]. for an Anthropology of senses». In- ternational Social Science Journal, Kukso, F. (2021). Odorama: His- Simmel, G. (2014 [1907]). «Di- 49(153), 401-412. toria cultural del olor. Barcelona: gresión sobre la sociología de los Editorial Taurus. sentidos». Dins G. Simmel, Soci- Crossley, N. (2001). The Social ología: estudios sobre las formas Body: Habit, Identity and Desire. Mauss, M. (1936). «Les techni- de socialización (p. 622-637). Mè- Londres: Sage Publications. ques du corps». Journal de Psyc- xic: Fons de Cultura Econòmica: hologie, 32(3-4). 622-37. Domínguez, A.L.; Zirión, A. (2017). La dimensión sensorial Latour, B. (2004). Politics of Na- Synnott, A. (1992). «The sen- de la cultura. Diez contribucio- ture. How to Bring the Sciences ses». Dins A. Synnott (ed.), The nes al estudio de los sentidos en into Democracy. Harvard Univer- body social. Symbolism, Self and México. Ciutat de Mèxic: Ediciones sity Press. Society (p. 128-155). Nova York/ del Lirio. Londres:Routledge. Larrea, C. (1997). La cultura de Douglas, M. (1966). Purity and los olores. Una aproximación a la Turner, B. (1989). El cuerpo y la Danger: An Analysis of Concepts antropología de los sentidos. Qui- sociedad. Exploraciones en teo- of Pollution and Taboo. Londres: to: Ediciones Abya-Yala. ría social. Mèxic: Fons de Cultura Routledge i Keegan Paul. Econòmica. Le Breton, D. (2006). La saveur Douglas, M. (1970). Natural Sym- du monde. Une anthropologie des Turner, V. (1967). The Forest of bols. Explorations in Cosmology. sens. París: Éditions Métailié. Symbols: Aspects of Ndembu Editat per Douglas. Ritual. Ithaca, Nova York: Cornell University Press. Lewkow, L. (2014). «Aspectos Dupire, M. (1987). «Des goûts sociológicos del concepto de per- et des odeurs: classifications et cepción en la teoría de sistemas Urry, J. (2008). «City life and the universaux». L’Homme, 104, 5-25. sociales». Revista Mad, Universitat senses». Dins G. Bridge, S. Wat- de Xile, 31, 29-45 son (eds.), A companion to the city Elias, N. (1998). «Sobre los seres (p. 388-397). Oxford: Blackwell. humanos y sus emociones: un en-