LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA Aquest text presenta una proposta de l’arqueologia de la Guerra Civil, com a jaciment que suposa Barcelona, així registre i anàlisi de la materialitat dels context en el que es pot inserir una com el recolzament de determinats bombardeigs de la Guerra Civil sobre arqueologia dels bombardeigs per a fons documentals especialment útils Barcelona. L’article es basa en l’anàlisi l’abordatge integral del coneixement per a la interpretació del tipus de arqueològic de la plaça de Sant Felip sobre la guerra a la ciutat. Per últim, registre arqueològic deixat per un Neri, indret icònic de la ciutat, que fou es defensa l’interès patrimonial i bombardeig. bombardejada el 30 de gener de 1938 memorial de la documentació i estudi per l’aviació feixista. Es tracta la arqueològic dels vestigis dels Paraules clau: Guerra Civil espanyola, historiografia dels bombardeigs a bombardeigs com una fase bombardeigs, edificis ferits, bombsites, Barcelona i els precedents en materialment rellevant en el ric Barcelona. LA HUELLA DE LOS BOMBARDEOS DE LA GUERRA CIVIL EN LA CIUDAD DE BARCELONA: UNA PROPUESTA METODOLÓGICA Este texto presenta una propuesta de arqueología de la Guerra Civil, como un yacimiento que significa Barcelona, así registro y análisis de la materialidad de contexto en el que se puede insertar como la ayuda de determinados fondos los bombardeos de la Guerra Civil sobre una arqueología de los bombardeos para documentales, especialmente útiles Barcelona. El articulo se basa en el el abordaje integral del conocimiento para la interpretación del tipo de análisis arqueológico de la plaza de Sant sobre la guerra en la ciudad. Por último, registro arqueológico dejado por un Felip Neri, lugar icónico de la ciudad, se defiende el interés patrimonial y bombardeo. que fue bombardeada el 30 de enero de memorial de la documentación y el 1938 por la aviación fascista. Se trata la estudio arqueológico de los vestigios de Palabras clave: Guerra Civil española, historiografía de los bombardeos en los bombardeos como una fase bombardeos, edificios heridos, Barcelona y los precedentes en la materialmente relevante en el rico bombsites, Barcelona. THE SIGNS OF SPANISH CIVIL WAR BOMBINGS IN THE CITY OF BARCELONA: A METHODOLOGICAL PROPOSAL This text features a proposal for Barcelona and the antecedents in site of Barcelona, as well as support of register and analysis of the materiality Spanish Civil War archaeology, as a certain documentary sources that are of the Spanish Civil War bombings on context to frame an archaeology of particularly useful to interpret the type Barcelona. The article is based on the bombings for an overall approach to the of archaeological record left by a archaeological analysis of Sant Felip war in the city. Finally, it advocates the bombing. Neri Square, an iconic place in the city, heritage and memorial interest of the which was bombed on 30 January 1938 documentation and archaeological Keywords: Spanish Civil War, by the fascist air force. It features the study of the remains of the bombings bombings, wounded buildings, historiography of the bombings in as materially relevant phase in the rich bombsites, Barcelona. L’EMPREINTE DES BOMBARDEMENTS PENDANT LA GUERRE CIVILE DANS LA VILLE DE BARCELONE : UNE PROPOSITION MÉTHODOLOGIQUE Vous trouverez dans ce texte une Barcelone et des précédents dans matériellement importante dans le proposition de registre et d’analyse de l’archéologie de la Guerre civile, en tant riche gisement que suppose Barcelone la matérialité des bombardements sur que contexte dans lequel on peut et le soutien de fonds documentaires Barcelone pendant la Guerre civile. insérer une archéologie des particulièrement utiles à l’interprétation L’article se base sur une analyse bombardements afin d’aborder dans son du type de registre archéologique que archéologique de la place Sant Felip intégralité le savoir de la guerre dans la laisse un bombardement. Neri, l’une des icônes de la ville, qui fut ville. Finalement, on y défend l’intérêt bombardée le 30 janvier 1938 par patrimonial et mémoriel des documents Mots clé : Guerre civile espagnole, l’aviation fasciste. On y traite de et de l’étude archéologique des vestiges bombardements, bâtiments blessés, l’historiographie des bombardements à des bombardements en tant que phase bombsites, Barcelone. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA LAIA GALLEGO-VILA* quarhis 59 GUERRA CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA 1. Introducció 2. La petjada dels bombardeigs en l’arqueologia En aquest text es presenta una proposta de registre i anà- contemporània lisi de la materialitat dels bombardeigs de la Guerra Civil Els bombardeigs de Barcelona han estat ben estudiats sobre Barcelona. La metodologia es basa en els resultats històricament i documental des de fa vora de 40 anys de l’anàlisi arqueològica de la plaça de Sant Felip Neri, (Villarroya, 1981). L’anàlisi històrica s’ha centrat en la bombardejada el 30 de gener de 1938 per l’aviació feixis- reconstrucció dels fets (Albertí, Albertí, 2004), la guer- ta italiana, l’Aviazione Legionaria Italiana, i que causà 42 ra aèria (Gesalí, Íñiguez, 2012), la destrucció (Dueñas, víctimes mortals entre les quals es trobaven majoritària- 2016; Arañó, Capdevila, 2018), així com s’ha abordat la ment nens i nenes. participació dels exèrcits nazi i feixista (Irujo, Solé, 2019). Els treballs, portats a terme l’any 2017, prenen els bom- La temàtica dels bombardeigs s’ha abordat també des de bardeigs de la Guerra Civil sobre Barcelona com una l’aspecte de la defensa passiva o refugis antiaeris (Pujadó, fase rellevant en l’urbanisme de la ciutat i que, com a 1998; Contel, 2008). conseqüència, deixa un registre arqueològic caracterís- Pel que fa a l’arqueologia de la guerra civil a Barcelona, tic. Els bombardeigs causaren prop de 2.500 víctimes a s’han treballat especialment els refugis antiaeris (Miró, Barcelona i crearen un clima de terror agònic sobre la Ramos, 2009, 2011), així com l’anàlisi de les estructures seva població davant d’un perill imprevisible que “queia de defensa activa de la bateria antiaèria del Turó de la del cel”1, i respecte al qual la població restava impotent. Rovira (Ramos, 2016, 2018). A nivell de l’Estat, s’han A nivell material, els atacs representaren la destrucció realitzat estudis d’arqueologia dels camps de batalla, dels d’una part important dels edificis de la ciutat, especi- espais repressius, així com l’exhumació de fosses comunes alment al centre històric, el port i les fàbriques, com a (Solé, Jané, 2014; González-Ruibal, 2016; Ramos, 2019). objectius principals de l’aviació feixista. Però hi ha un vestigi que ha passat generalment inadvertit Els bombardeigs són presents al registre arqueològic –a excepció d’uns pocs treballs4 (de Sobrón, Bordes, 2020; de la ciutat de formes ben diferents. D’una banda, en Ruiz, 2019; Gallego-Vila, Solé, 2018; González-Ruibal, les marques de metralla sobre els paraments dels edificis 2012: 30)–: la ciutat de Barcelona és plena d’edificis ferits ferits2; d’altra, en la reconstrucció de nous edificis en que són producte dels bombardeigs. Moshenska (2009) postguerra; o bé en la generació de grans enderrocs i ha proposat una arqueologia que permeti comprendre la conseqüent desaparició de determinats edificis de la des de la materialitat les particularitats de la violència que trama urbana barcelonina. Aquesta última, més difícil de suposen els bombardeigs, en base a les posicions atacant/ traçar, és identificada en alguns casos per la modificació víctima o bombarder/civil (from above i from below) i l’ali- de l’urbanisme en indrets concrets de la ciutat, com és el enació de la violència. La importància de la materialitat cas de la plaça Nova, i en d’altres per la construcció de dels bombardeigs rau, a més, en l’analogia corporal, que nous edificis a partir de 1939. converteix un material inert en una dinàmica viva, una Estudiar arqueològicament tals modificacions és inte- ferida oberta5, que actua com una manifestació material ressant i necessari per entendre una fase estratigràfica dels fets i que té un paper actiu en la seva memorialitza- més de la ciutat-jaciment de Barcelona3, donada la seva ció. En aquest sentit, l’arqueologia pot resultar una eina rellevància material en el caràcter urbanístic i arquitectò- imprescindible per a l’establiment d’una experiència nic de la ciutat. Conèixer la seva afectació i disposar de empàtica amb el passat i la construcció d’un aprenentatge la documentació específica és clau per al coneixement històric, tal com reclama Glover: “keeping the past alive may arqueològic i històric de la nostra ciutat. help to prevent atrocities. There can be terrible significance in *Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona laiagallegovila@ub.edu 1. Es tracta d’una expressió molt utilitzada per diversos testimonis dels fets, que expressa la sensació d’impotència que sentí la població (Serra, Serra, 2003). 2. La conceptualització i major anàlisi d’aquesta idea apareix a Gallego-Vila, 2019. 3. Barcelona és considerada pel Servei d’Arqueologia de la ciutat com un jaciment únic: https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/el-servei/presentacio/ 4. Santamarina Otaola, J. 2020. Informe Guda-Otsak (1936-2020): Estudio arqueológico-patrimonial del frente exterior de la Guerra Civil en el País Vasco. Informe inè- dit. Rolando, N.; Peña, A.; Gallego-Vila, L.; Ramos, J. 2020. Els impactes de la Guerra Civil als pavellons militars del carrer de Wellington 18-26 (Districte de Sant Martí, Barcelona). Informe inèdit. 5. “The physicality and visibility of these wounds presupposes a process of healing in which they will disappear; presumably as the visible symbols of traumatic memory vanish the memories fade too. In contrast, bombsites and destroyed cities that are deliberately left as ruins are often used as memorials, as symbols of a refusal to forget” (Moshenska, 2009: 50; Gallego-Vila, Solé, 2018; Gallego-Vila, 2019). QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 60 quarhis what some people expect others to forget” i només a partir de la vants per a la victòria franquista de l’abril de 1939. En memòria “someone’s conscience may be stimulated by awareness aquest context, gran part de les ciutats catalanes foren of a historical parallel” (Glover, 2001: 412). afectades pels bombardeigs dificultant la producció de recursos per a l’avituallament del bàndol republicà. 3. Barcelona sota les bombes Fàbriques, transports, centrals hidroelèctriques, centres La Guerra Civil espanyola va suposar la implementació polítics i camps foren devastats per les explosions de les d’una nova estratègia militar que es posaria a prova en el bombes, que causaren milers de morts i estengueren el territori propi i que posteriorment es consolidaria com a terror arreu del territori. Barcelona era la capital i un element característic de la guerra moderna: aquesta fou dels centres estratègics de la rereguarda republicana. el bombardeig sistemàtic de la població civil en els nuclis Amb més d’un milió seixanta dos-mil persones en el urbans. Tot i que els primers dies de guerra es produïren cens de 1936, en aquesta regió es concentrava la major bombardeigs, tant per part de les forces republicanes indústria de guerra de la zona republicana. La ciutat com per part dels sollevats, l’arribada de bombarders fou seu des del novembre de 1937 de tres governs: la italians a partir de finals de juliol del mateix 1936 i la Generalitat Catalana, el Govern republicà espanyol i incorporació de la Legió Còndor per part d’Alemanya a Govern d’Euzkadi. Aquestes circumstàncies, juntament principis de novembre fou un punt d’inflexió, atès que amb la seva posició estratègica pel seu important port va suposar un rotund reforçament de l’aviació franquista al Mediterrani, feu que es convertís en la ciutat de (Solé, Villarroya, 2003: 15-16). Catalunya més afectada pels bombardeigs amb prop de Els primers bombardeigs coneguts s’efectuaren al mes 2.500 víctimes al llarg del conflicte6. d’agost sobre la ciutat de Madrid per part del bàndol El 13 de febrer 1937 sofrí el primer bombardeig per part franquista, convertint-se en “la primera gran ciutat euro- del vaixell Eugenio de Savoia i el 16 de març el primer pea de la història bombardejada per l’aviació” (Solé, bombardeig per aviació. A partir d’aquest moment pre- Villarroya, 2003: 46). Al conjunt de l’Estat, especialment dominaren clarament els bombardeigs aeris, els quals cruents foren els de Gernika l’abril de 1937 per part de incrementarien la seva freqüència i intensitat al llarg de l’aviació alemanya (Irujo, 2017), o els d’Alacant, on el dia la guerra. Durant aquest any 1937 destacaren per la seva 25 dues formacions d’avions italians S-79 descarregaren afectació els mesos de maig, setembre i octubre, especial- sobre el centre de la ciutat 79 bombes provocant la mort ment a la zona del barri de la Barceloneta, però no fou de més de 230 persones i 224 ferits (Aracil, Villarroya, fins a inicis de 1938 quan els bombardeigs es tornaren 2010). Aquestes actuacions i moltes d’altres feien evident més freqüents i mortífers. L’augment en la intensitat l’aparició d’una nova forma de guerra, la guerra aèria, dels atacs es deuria a l’apropament del front de guerra que a partir d’aquest moment es dirigiria no només als al llarg de 1938 (especialment al març, quan el bàndol fronts de guerra, sinó al debilitament de la rereguarda i sollevat llençà una forta ofensiva en el front d’Aragó) i a la desmoralització de la població civil. la millora de la dotació de l’aviació italiana per l’arribada A partir del domini de Mallorca per part dels solle- de més avions i més moderns (particularment S-79). En vats, l’aviació legionària italiana establí la seva base a aquest marc, els potents bombardeigs del mes de gener la illa (Massot, 1996), la qual emprà per als intensius semblen preparar el terreny per a la gran ofensiva fran- bombardeigs de la costa mediterrània que debilitaren quista d’avançament cap a Catalunya, doncs presenta més de forma molt important la rereguarda republicana, atacs aeris que el total de l’any 1937. Gener suposa el mes constituint plausiblement una de les causes més relle- més afectat de la guerra, a excepció del mes de març de 6. Solé, Villarroya (1986: 235) donen una xifra per a tota Catalunya d’entre 5.000 i 5.200 víctimes mortals per bombardeig. Pot consultar-se el llistat de víctimes a http:// barcelonasotalesbombes.beteve.cat/#_victimes [juliol 2020]. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 61 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA 1938, amb un intens impacte sobre el casc antic que causà 4. La plaça de Sant Felip Neri: documentació al voltant de 600 morts. arqueològica d’un bombardeig El dia 30 de gener es produïren 3 atacs aeris sobre els El present apartat versa específicament sobre la materia- voltants del Palau de la Generalitat i la icònica església litat deixada pels bombardeigs, vestigis encara presents i de Sant Felip Neri causant més de 200 víctimes. El pri- visibles en la Barcelona actual. Es posa en pràctica doncs mer bombardeig, realitzat per “trimotors volant a 5.300 aquí una proposta d’aplicació de l’arqueologia dels bom- metres”, afectà Sant Felip Neri i, quan ja s’hi trobaven els bardeigs sobre el cas de la plaça de Sant Felip Neri per equips de salvament “tornen a caure més bombes, provo- tal d’avaluar les possibilitats de documentació i anàlisi10. cant la trituració final de les ruïnes de la guarderia i algu- La metodologia emprada per al registre i documentació nes baixes entre el personal d’auxili que hi treballa amb dels edificis ferits pren el seu marc general de la disci- afany” (Albertí, Albertí, 2004: 180-181). De les 42 persones plina de la Arqueologia de l’Arquitectura (Azkarate, mortes en aquests atacs, un gran grup moriren a l’interior 2003; Brogiolo, Cagnana, 2012; de Vega, Martín, 2010; de la sagristia de l’església, on es refugiaven7, entre els Doglioni, Ciarocchi, 1997) i l’Arqueotectura (Ayán, 2003; quals molts nens i nenes8. Els bombardeigs d’aquest dia Ayán et alii, 2002), pel que fa als sistemes bàsics de docu- foren portats a terme per “dues formacions de sis avions mentació de les unitats estratigràfiques verticals (la lectu- Savoia S-79 de l’Aviació Legionària Italiana” llençant 36 ra i anàlisi dels paraments dels edificis), i es complementa bombes de 250 kg i 24 de 20 kg (Gesalí, Íñiguez, 2012: amb tècniques de l’Arquitectura Forense (Weizman, 389). Així doncs, el mes de gener suposà un punt d’in- 2017), a fi d’ajustar la metodologia a la documentació i flexió en la dinàmica d’atacs aeris, que s’intensificaren i comprensió de les marques bèl·liques. La documentació es recruaren fent créixer la contestació mediàtica a nivell es realitza a nivell visual, sense entrar en el camp de la nacional i internacional, que clamava per al cessament balística terminal per a l’anàlisi dels impactes de metralla d’aquest tipus d’atacs, però que no tingué èxit, ja que el (Goicolea, 2001). El registre arqueològic consisteix bàsi- mes de març del mateix any es produirien els atacs aeris cament en el registre fotogràfic, la rectificació geomètrica més mortífers de la guerra civil per a Barcelona. (Photoplan) amb el programari RDF de la Università Iuav Els dies 16, 17, i 18 de març foren els dies més crus per di Venezia, el dibuix digitalitzat i l’aixecament de models a la Barcelona bombardejada, ja que patí un atac aeri al fotogramètrics en 3D amb el programari Agisoft. centre de la ciutat continuat al llarg de dos dies i dues El processament d’aquesta documentació implica el dis- nits, en el qual la aviació legionària italiana, per ordre cerniment de les diverses fases d’edificació en les façanes, directa de Mussolini, va experimentar amb les tècniques les afectacions dels bombardeigs i les reconstruccions, dels raids causant al voltant de 979 morts. El dia 17 en reparacions o alteracions posteriors per tal d’entendre un dels atacs, una bomba va impactar sobre un camió ple l’estat dels edificis en cada moment històric i les actua- d’explosius entre la Gran Via i el carrer de Balmes, mul- cions arquitectòniques portades a terme. A nivell prò- tiplicant-ne la destrucció i afectant l’edifici del Cinema piament arqueològic, es realitza també una proposta de Coliseum, que quedà greument afectat. Els bombardeigs documentació, registre i classificació de les marques dels no cessaren fins l’entrada de l’exèrcit franquista a la bombardeigs per tal d’apropar-nos a coneixements com ciutat, i foren especialment intensos el mes de desembre la ubicació de l’impacte i la tipologia de les afectacions com a preparació per a l’ofensiva final sobre Catalunya. per bombardeig i de poder emprar aquest aprenentatge (Albertí, Albertí, 2004; Gesalí, Íñiguez, 2012; Villarroya, en altres contextos. Posteriorment a la documentació, 1981 i 2004)9. l’anàlisi consisteix en la interpretació dels vestigis i la 7. “Cases enderrocades, molts morts i ferits, sobretot al refugi de Sant Felip Neri” Llibre 73 dels comunicats de Bombers a Villarroya, 1999: 50; Barbera i Corbacho (2013) “Sota les bombes. Els records del porter de Sant Felip Neri. Sàpiens, n. 137.⁠ 8. Es pot consultar el llistat de morts a Villarroya, 1999: 231-235⁠. 9. Un estat de la qüestió historiogràfic i memorial pot ser consultat a Gallego-Vila, 2017. 10. La proposta d’Arqueologia dels bombardeigs i les diverses aplicacions metodològiques poden trobar-se en profunditat a Gallego, 2019. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 62 quarhis contrastació d’aquesta informació amb la resta de fonts parament. Les marques dels bombardeigs es troben prin- històriques i documentals consultades com fotografies cipalment en la secció inferior de les façanes A i B fins a antigues, plànols, informes d’obres, etc., amb la finalitat una alçada aproximada de 3,5 m, a partir de la qual les de reconstruir l’evolució dels edificis. marques són residuals. A grans trets, les marques presen- La plaça de Sant Felip Neri està situada al districte de ten majors alteracions i més visibilitat sobre els paraments Ciutat Vella, al barri del Gòtic, i molt propera a la Catedral. de grans carreus de gres (façana B i secció inferior de la Actualment donen accés a aquesta plaça el carrer de Sant façana A), que a les superfícies compostes per carreus Felip Neri pel sud i el carrer de Montjuïc del Bisbe pel irregulars de mida mitjana lligats amb argamassa (presents nord. La plaça, de planta quadrangular, presenta en dues al parament superior de la façana A). De la mateixa mane- de les seves façanes importants alteracions originades pel ra, les conseqüències dels impactes es mostren diferents bombardeig del dia 30 de gener de 1938. La plaça consta segons el tipus de pedra, donat la diferència en les propi- de 5 cossos de fàbrica (Corpo di Fabbrica, CF11): l’església i etats de resistència. La zona més alterada pels impactes és convent de Sant Felip Neri, la Casa del Gremi dels Calders la zona central de la façana B, amb una especial destrucció –que allotja actualment l’escola Sant Felip Neri– , la Casa en les pilastres, més febles a nivell estructural. del Gremi dels Sabaters, la Casa Gironella i un últim edifi- A partir de la morfologia de les marques podem establir ci d’habitatges (fig. 1). una classificació per tal d’identificar diferències en els La documentació arqueològica portada a terme es basa en impactes: [1] les marques menors (d’1 a 3 cm de diàme- la representació de l’estructura general de la façana, els tre i 1-2 cm de fondària); [2] les marques intermèdies (a elements arquitectònics (Elemento Architettonico, EA) –que partir de 3 cm) de forma arrodonida i amb una profundi- comprenen obertures com portes i finestres– i les uni- tat d’entre 1 i 5 cm (A), o bé marques menys profundes tats estratigràfiques muràries (Unità Stratigrafica Muraria, però més amples amb una superfície escatada per causa USM), –és a dir, les diferències visibles en els murs, tant indirecta de l’impacte (B); [3] les marques majors, són pel que fa a les unitats negatives, retalls, relatives a l’afec- clarament delimitades amb una afectació directa al nucli tació del bombardeig, com a les unitats relacionades amb similar a les marques intermèdies, però amb una super- les reconstruccions, revestiments, etc. La complementa- fície despresa a l’entorn afectada per les ones d’impacte ció de la documentació fotogràfica amb l’aplicació del presentant una morfologia radial (el nucli de l’impacte té programari RDF (Photoplan) i l’aixecament d’un model una superfície de 4-10 cm i l’àrea d’afectació pot oscil·lar fotogramètric en 3D12 per a la documentació de les faça- entre els 20 i els 40 cm de diàmetre; la profunditat al cen- nes A i B, permeten la confecció d’un registre precís de la tre pot arribar als 10 cm). plaça que permet la realització de l’anàlisi vertical. A partir de l’anàlisi de les marques i la seva distribució en Les façanes C, D, E, F presenten paraments sense altera- les façanes podem apuntar una primera interpretació del cions a causa de l’impacte de metralla i presenten recons- tipus d’impacte i les afectacions diferencials, en la línia de truccions, per la qual cosa entenem que aquests edificis l’equip Forensic Architecture (Weizman, 2017). Entenent foren reformats o construïts amb posterioritat als bombar- la composició de les bombes d’aviació i la formació de la deigs. Pel que fa a la façana C, s’evidencia la reutilització metralla –i havent estat documentada la caiguda d’una d’elements arquitectònics (EA, en aquest cas la porta, les bomba de 250 kg a la plaça (Gesalí, Íñiguez, 2012: 390)–, finestres i els finestrals), identificables per la seva tipologia les marques majors haurien estat causades per impactes antiga, el nivell d’erosió diferencial respecte el parament directes de fragments de metralla, mentre que les mar- i una unitat intermèdia que mostra la seva addició en el ques menors podrien haver estat causades per les bales 11. Aquesta i les següents designacions són emprades segons la metodologia elaborada per Brogiolo i Cagnana (2012). 12. Consultar el model fotogramètric de la plaça de Sant Felip Neri en el següent enllaç: https://skfb.ly/6rYLM. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 63 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA de metall internes a l’explosiu de les bombes. S’observa Figura 1 una distribució de les marques majors principalment en Localització sobre mapa topogràfic del cos de fàbrica del complex de Sant Felip Neri i identificació de les façanes estudiades A-F. [Autora: L. les zones baixes de la façana, que a mesura que augmen- Gallego-Vila] ta l’alçada perden densitat i a partir de 3,5 m ja no són visibles. En canvi, les marques menors es presenten amb més densitat allà on són més presents també les majors. de massa dels paraments, que no permet identificar-ne la Les marques intermèdies, presenten una gran dispersió morfologia. En aquest sentit, la major densitat d’impactes en alçada, arribant a les seccions superiors de la façana es troba en l’àrea central de la façana B, punt a partir del B. Aquest patró de dispersió ens remet a la fragmentació qual es dispersen les marques de manera radial, per la de la metralla de la qual podem deduir que les marques qual cosa entenem que seria aquest punt el més proper a menors serien causades per les bales de metall internes a l’explosió. Observem, per últim, una afectació diferencial les bombes o bé per fragments de metralla de mides redu- a les juntures dels carreus, suposant aquestes una aturada ïdes que, amb la distància i conseqüent pèrdua de velo- en la transmissió de la vibració de l’impacte, per la qual citat, no causarien danys i per tant no deixarien marques cosa es mostren carreus contigus afectats amb diverses visibles. Així doncs, la concentració d’aquest tipus d’im- intensitats per acció d’un mateix impacte. pactes evidencia la proximitat de la detonació, mentre Pel que fa a les modificacions (USM) posteriors docu- que els impactes intermedis i majors són presents a més mentades, observem en la façana A i B evidències de distància degut a la conservació d’energia d’una massa reparacions i altres alteracions. En primer lloc, la repa- superior. En les zones de concentració dels impactes, ració més visible és identificable en el marge esquerre de amb la densitat de les marques, les afectacions directes la façana A, en la qual s’aprecia un canvi en la restitució són més difícilment identificables donada la gran pèrdua del sòcol en la part esquerra (identificable per el seu QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 64 quarhis recolzament al sòcol de la dreta, afectat pels impactes Figura 2 de metralla), a més, aquesta modificació s’observa des Dibuix arqueològic amb anàlisi de paraments de la façana A de Sant Felip Neri. [Autora: L. Gallego-Vila] d’aquest punt inferior fins a la part superior de la faça- na, per consegüent interpretem que la part esquerra de la façana A va ésser reconstruïda amb posterioritat als bombardeigs13. Amb posterioritat a aquesta reparació disgregació; aquesta es superposa a tots els elements de s’estén una restauració per la totalitat de la façana que la façana excepte les obertures i el sòcol, per la qual cosa presenta una retícula de ciment que tracta de represen- impedeix l’anàlisi de les marques deixades pels bombar- tar un aparell de carreus d’uns 15 cm d’alçada que té deigs en la seva àrea d’afectació (fig. 2 i 3). Per últim la com a objectiu la conservació de la façana, evitant la seva façana A presenta una reparació al costat dret de la porta 13. Veure la visió actual al model fotogramètric al següent link: https://skfb.ly/6rYLM. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 65 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA que correspon a una cobertura vertical de ciment de fun- Figura 3 cionalitat desconeguda. Pel que fa a la façana B, no pre- Dibuix arqueològic sobre fotografia de la façana A de Sant Felip Neri. [Autora: L. Gallego-Vila] senta grans modificacions. El frontó semicircular compta amb evidències d’una restauració, visible en el canvi de coloració i densitat de l’argamassa de les juntures. També l’extrem dret de la façana presenta un marge d’uns 30 mur probablement de façana, prèvia a la remodelació cm reconstruït previsiblement per a l’annexió de la faça- que amplià la plaça (Soberón, 2010). Com recordava na C. Pel que fa a les marques dels impactes tan sols les Adolf Florensa, “(la plaça) era mucho más pequeña que ahora que envolten la finestra esquerra estan reomplertes amb y estaba, naturalmente, rodeada de edificios; en dos de los lados argamassa. En la secció inferior també algunes marques la iglesia y el convento y en los otros dos casas sencillas que han es troben reomplertes amb una massa que sembla haver desaparecido” (Florensa, 1958: 2). Aquest arquitecte ens estat dipositada a mà i que per tant no forma part d’una aporta una visió general de l’estat de la plaça després del actuació de restauració (fig. 4 i 5). bombardeig i les primeres actuacions de desenrunament: La conjugació de la informació extreta a partir de l’anàlisi “La bella plazuela fue maltratada por la guerra. Una de las arqueològica amb la documentació històrica consultada mayores bombas de aviación cayó en ella y, en un espacio tan ens permeten contrastar totes aquelles primeres interpre- cerrado, la onda de compresión había de causar forzosamente tacions realitzades sobre les modificacions en els edificis. grandes daños. Tres casas, entre ellas la que se atravesaba por En primer lloc, hem observat que les façanes C, D, E i F debajo, fueron prácticamente barridas; los muros de la iglesia y de la plaça de Sant Felip Neri no presenten cap evidència convento resistieron mejor, pero quedaron acribillados de manera del bombardeig del 30 de gener de 1938, de manera que indescriptible [...] La plaza fue descombrada, quedando mayor haurien estat reconstruïdes amb posterioritat als fets. Les que antes; pero dos de sus lados no son más que solares abiertos y fonts consultades15 ens confirmen una sèrie de reconstruc- limitados por horribles medianeras” (Florensa, 1958: 3). cions en els edificis i un canvi de la morfologia de l’àrea Pel que fa a la façana C, a l’indret on actualment es troba de la plaça, en que només deixaren les façanes originals l’escola Sant Felip Neri s’aixecava un edifici anterior que A i B. A més, algunes intervencions preventives a la plaça fou ensorrat pels efectes de l’atac aeri, de la mateixa han pogut documentar la remoció que comportà aquesta manera que l’edifici contigu al carrer de Montjuïc del reconstrucció16 i fins i tot documentar els fonaments d’un Bisbe17. En aquest espai, tal com apareix a una fotografia 14. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona: Exp. 1266 “Expropiació Finques Núm. 4 C. Montjuïc del Bisbe i Núm. 4 Pl. de Sant Felip Neri, Propietat d’Ana Ball- llovera Duster” 1940; Exp. 254 “Projecte Urbanització Provisional Pça. Sant Felip Neri” 1943; Exp. 4962 “Projecte Modificat d’Alineacions de la Pça. de Sant Felip Neri i Carrer en Projecte” 1950-1956; Exp. 6.376 “Obres a Sant Felip Neri” 1957; Exp. 6.270 “Obres a la Casa dels Gremis de la Plaça de Sant Felip Neri” 1958; Exp. 6.272 “Obres Nova Façana a l’Edifici de la Societat Econòmica d’Amics del País a la Plaça de Sant Felip Neri” 1959. 15. Petit, J. 2011. Memòria científica de la intervenció arqueològica al carrer Montjuïc del Bisbe 4-6 i plaça de Sant Felip Neri. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. [en línia]. [Data de consulta: 22/1/2021]. http://cartaarqueologica.bcn.cat/3464. 16. “Dª Ana Ball-llovera Duster (…) que es propietaria de los inmuebles situados en el pasaje de Montjuich del Obispo nº 4 t plaza de S. Felipe Neri numero 4 de esta ciudad, que resultaron destruidos por los efectos de un bombardeo que tuvo lugar el día 30 de Enero de 1938”. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 1266 “Expropiació Finques Núm. 4 C. Montjuïc del Bisbe i Núm. 4 Pl. Sant Felip Neri, Propietat d’Ana Ball-llovera Duster” 1940. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 66 quarhis Figura 7 Vista d’una de les sitges medievals conservades sobre de les estructures de la domus de sant Honorat. (Fotografia: N. Miró-MUHBA) de Joan Ramírez Segarra ja l’any 1942, s’haurien portat Figura 4 a terme feines de desenrunament en el temps posterior Dibuix arqueològic amb anàlisi de paraments de la façana B de Sant Felip Neri. [Autora: L. Gallego-Vila] al bombardeig. L’espai restà com a un solar separat de la plaça per un mur durant anys (fig. 6) i no fou fins l’any 1957 que es presentà un projecte de construcció d’un nou edifici annex a l’església per a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, que reutilitzà la façana del Gremi de Calderers traslladada des de la plaça de Lesseps17. Aquesta 17. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 6.376 “Obres a Sant Felip Neri” 1957. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 67 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA antiga façana es veu doncs avui dia adaptada a la cantona- Figura 5 Dibuix arqueològic sobre fotografia de la façana B de Sant Felip Neri. da nord-est de la plaça ocupant la façana C i part de la D. [Autora: L. Gallego-Vila] (Florensa, 1958: 11; Laplana, 1978). Pel que fa a la façana D, actualment se situa en l’espai que fou prèviament l’interior d’un edifici; és a dir, que amb la destrucció d’un edifici per les bombes la morfologia de la plaça canvià, ampliant-se en direcció est. Encara l’any distribució radial de l’impacte visible a partir de l’anàlisi 1956 s’apreciava el buit deixat per l’edifici ensorrat (fig. de les marques de la façana A es fa molt visible també en 7), visible amb la diferència de paviments reparats l’any una famosa fotografia de Brangulí de l’any 1938, donada 194318, i que havia estat condicionat amb la plantació la proximitat temporal als fets i l’escassa erosió de les mar- d’alguns arbres previstos en el projecte de l’any 195019. ques. En relació amb la tipologia de l’explosió i els danys La façana D fou construïda en les reformes previstes en el soferts a la plaça, la valoració de danys realitzada per part projecte de 195820. En aquest projecte ja apareix reforma- de la JDPC descriu: “Al centre d’aquesta plaça (plaça de da la façana F, de la que no tenim informació exacta de la Felip Neri) caigué una bomba fent clot d’uns 5,00 metres seva construcció, tot i que es pot intuir entre 1942 i 1952, de diàmetre per 2,00 de fondària”23. ja que apareix en reconstrucció en la fotografia feta per Pel que fa a les remodelacions i reformes de l’església de Francesc Ribera Colomer l’any 1952. L’obra a la façana Sant Felip Neri, observem que la façana A presentava una D s’edificà “dándole como fachada la de la casa gremial de los amplada menor, per la qual cosa ha estat ampliada amb Zapateros, antaño en la calle de Corribia” (Florensa, 1958: posterioritat a 1956 (fig. 8), tal com ens evidenciava la 11). La façana E fou projectada un any més tard, l’any marca de restauració a la secció esquerra (fig. 2). A més, 1959, per tal d’allotjar la casa de la Sociedad Económica la façana presentava encara l’any 1956 un revestiment de Amigos del País21. El projecte preveié també una refor- d’estuc en el qual es marcaven de manera molt evident els ma “para ir unificando el conjunto artístico de edificios impactes de metralla, el qual ha estat extret posteriorment sitos en la mencionada plaza”22. i substituït per la xarxa de ciment imitant carreus descrita Pel que fa a la façana A i B diverses fotografies ens apor- anteriorment. La façana B, en canvi no presenta modifi- ten informació rellevant per a contextualitzar les evidèn- cacions visibles respecte el seu aspecte l’any 1956 (fig. 4). cies analitzades a nivell arqueològic. En primer lloc, la Com hem vist, la plaça de Sant Felip Neri fou greument 18. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 254 “Projecte Urbanització Provisional Pça. Sant Felip Neri” 1943. 19. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 4962 “Projecte Modificat d’Alineacions de la Pça. de Sant Felip Neri i Carrer en Projecte” 1950-1956. 20. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 6.270 “Obres a la Casa dels Gremis de la Plaça de Sant Felip Neri” 1958. 21. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 6.272 “Obres Nova Façana a l’Edifici de la Societat Econòmica d’Amics del País a la Plaça de Sant Felip Neri” 1959. 22. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Exp. 6.272 “Obres Nova Façana a l’Edifici de la Societat Econòmica d’Amics del País a la Plaça de Sant Felip Neri” 1959. 23. Arxiu Pavelló de la República. FDH.3 (7)/4 “Cases i llocs sinistrats com a conseqüència dels bombardeigs efectuats sobre Barcelona”. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 68 quarhis Figura 6 Fotografia de Francesc Ribera Colomer de l’any 1956, prèvia a la reforma de la plaça de Sant Felip Neri. Es pot observar l’adequació temporal que es va realitzar sobre el solar al voltant dels anys 50 amb la construcció d’un petit mur divisori entre el solar de l’edifici i la plaça. [Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona] afectada pel bombardeig del dia 30 de gener de 1938, que la plaza de San Felipe Neri” (Florensa, 1958: 11). Reafirmant destruí diversos dels edificis i afectà intensament d’altres. el mencionat caràcter polític i nacional, la reforma de la La incidència fou tal que foren necessaris diversos treballs plaça fou inaugurada definitivament l’any 1963 “dentro de desenrunament i projectes d’actuació arquitectònica del programa de solemnidades conmemorativas del Alzamiento al llarg de 20 anys. Les reconstruccions tingueren en Nacional” (Voltes, 1963) per l’alcalde de la ciutat José comú la cerca d’una recreació que dotés la plaça d’un María de Porcioles. estil antic24, entès en el marc de les recreacions del barri D’altra banda, la permanència en el temps, tot i les inten- Gòtic (Ganau Casas, 2003): “se ha elaborado, pues, un plan ses reformes portades a terme, demostra una volguda para devolver a la plaza de San Felipe Neri su encanto perdido” conservació de les façanes malmeses pels impactes de (Florensa i Ferrer, 1958: 9). Específicament, tractava de metralla. El fet que ni tan sols es portessin a terme tre- recrear l’estil del segle XVI25, responent a una motivació balls de reparació de les marques evidencia que, d’una identitària i política: “el siglo XVI, momento de gran delica- manera o altra es decidí la seva preservació, i que aquesta deza en la arquitectura de nuestra patria, pero que, por razones s’ha mantingut fins a avui dia. L’indret era conegut per de varias clases, especialmente políticas, está escasamente repre- la població i es convertí en la icona barcelonina per sentado en Barcelona, lo cual aumenta el interés de la recons- excel·lència dels bombardeigs malgrat l’escassa promoció trucción de estas fachadas en un ambiente tan apropiado como patrimonial i memorial26. No fou fins l’any 2007 quan es 24. “La impresión que causaba la plaza era de un intenso sabor de “Barcelona antigua”; impresión que no se ha borrado a pesar de los años transcurridos” (Florensa, 1958). 25. “quedará la plaza de San Felipe Neri convertida en uno de los lugares más bellos de Barcelona, quieta y sosegada dentro de su monumentalidad y enlazada de un modo natural con el barrio gótico” (“Crónica de la jornada. La plaza de San Felipe Neri,” 1958). 26. Aquesta absència de senyalització clara ha portat sovint a l’equívoc que remarquen Gesalí, Iñíguez “Si passegem per la plaça, molt alterada urbanísticament, sovint hi podem veure turistes d’esquena a la paret que simulen un afusellament, pensant-se que els esquitxos de la pedra són de les bales dels assassinats del 1936”. (Gesalí, Íñiguez, 2012: 390). QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 69 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA Figura 7 Fotografia de Francesc Ribera Colomer de l’any 1956, prèvia a la reforma de la plaça en la qual s’observa l’absència per enderroc de l’edifici corresponent a la façana D. [Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona] col·locà la primera placa en homenatge a les víctimes en la trama urbana posteriors a la destrucció dels bom- del bombardeig, a la qual s’afegí una segona l’any 2013 bardeigs –documentades, per exemple, per l’arqueologia i una tercera l’any 2018, després d’anys de pressió social preventiva al territori basc28. i veïnal27. Malgrat la important incidència dels bombardeigs a la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil, aquests últims 5. Patrimoni i memòria dels bombardeigs vestigis han estat encara poc abordats a la ciutat. La Carta El registre arqueològic sobre la Guerra Civil espanyola Arqueològica de Barcelona29 permet identificar uns pocs a Barcelona ha anat augmentant en els últims anys a casos en els quals les intervencions preventives sobre partir de les actuacions preventives principalment sobre Barcelona han identificat algun tipus de registre arqueo- les estructures de defensa passiva i defensa activa (Miró, lògic relacionat amb el fet dels bombardeigs de la Guerra 2009). D’altres vestigis relacionats amb la ciutat de rere- Civil espanyola (1936-1939). Un exemple és el cas de la guarda són els edificis ferits (Gallego-Vila, 2019) –impactes finca núm. 58 del carrer de l’Arc del Teatre, on se situava de metralla conservats en les façanes de múltiples edificis antigament el cinema Colón, en el qual es localitzaren de la ciutat–, els bombsites (Moshenska, 2009) –espais en els sondeigs un seguit d’estructures molt malmeses urbans buits per causa de la destrucció d’un edifici per “degut als possibles estralls dels bombardejos de la Guerra bombardeig–, i la construcció de nous edificis o canvis Civil”30. Similar a aquest cas és el de la intervenció al pas- 27. L’any 2013 l’associació Altraitàlia, l’Associació de Veïns i Veïnes del barri Gòtic i el Sindicat d’Arquitectes penjaren de la placa mencionada un cartell reivindicant una major explicació i ferma condemna dels fets relatant el següent: “El 30 de gener de 1938, l’Aviazione Legionaria Italiana va atacar la ciutat de Barcelona provocant 216 morts i 125 ferits. Al soterrani d’aquesta plaça van morir 42 persones, 30 de les quals eren nens refugiats de guerra, acollits als espais del convent de Sant Felip Neri. No ens oblidem de les víctimes i condemnem aquells bombardeigs de saturació com a crims de lesa humanitat. 30 de gener de 2013. 75è aniversari del bombardeig de la plaça”. 28. El portal d’intervencions sobre el patrimoni Arkeoikuska recull diverses d’aquestes evidències (https://www.euskadi.eus/web01-aparkeo/es/y47aIntegraWar/ PUConsultaController/inicio?locale=es). Agraïm a Josu Santamarina suggerir-nos aquest recurs. 29. http://cartaarqueologica.bcn.cat/ 30. Rodríguez, C. 2003. Memòria científica sobre les actuacions i resultats dels sondeigs arqueològics realitzats a la finca núm. 58 del carrer Arc del Teatre de Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. [en línia]. [Data de consulta: 22/1/2021]. http://cartaarqueologica.bcn.cat/402. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 70 quarhis causa del bombardeigs que patí al març de 1938 (Serra, 2020). Una altra intervenció posa de manifest l’existència d’una important reforma després dels bombardeigs entre els anys 1940 i 1950, en aquest cas al carrer dels Tallers31, que substituí l’edifici original de la finca. De forma més excepcional, la intervenció a un solar del carrer de Sant Pau l’any 1998 va posar al descobert una bomba d’aviació sense esclatar: “la bomba feia 1 m de llarg, de cos el·líptic i secció circular, d’uns 30 cm de diàmetre”32. L’existència però d’evidències relatives a la “fase estrati- gràfica” dels bombardeigs a Barcelona ha de ser neces- sàriament més habituals que el que és identificada en el registre arqueològic, donat l’ampli abast de la destrucció dels bombardeigs sobre la ciutat. Conèixer el tipus d’afec- tació material i detallar el caràcter del registre pot ajudar a identificar més fàcilment aquests contextos. L’avaluació conjunta de l’excavació i dels elements arquitectònics conservats és complicada en algunes situacions en el marc de l’arqueologia preventiva, per la qual cosa el primer tipus de vestigis mencionat, els impactes de metralla, poden quedar fora d’aquest tipus d’informes però que, malgrat tot, ens ajudarien a recollir la història dels edifi- cis i reconstruir una fase arqueològica de Barcelona. En segon lloc, la dificultat evident d’identificar un bombsite o espai buit per acció d’un bombardeig provoca que alguns enderrocs contemporanis puguin passar-se per alt, davant la manca d’elements materials clars per a assignar cro- nològicament i tipològicament tal nivell a un enderroc Figura 8 per bombardeig. Per últim, la identificació d’una recons- Fotografia de Francesc Ribera Colomer de l’any 1956, prèvia a la trucció total d’un edifici per motiu de bombardeig deixa reforma de la plaça en la qual s’observa la mida i morfologia original de la façana A. [Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona] també poc registre arqueològic, però una reconstrucció desenvolupada entre els anys 1939 i 1945 i la localització de la finca pot ajudar a interpretar-ho en aquest sentit. Com en d’altres contextos històrics, la conjugació de les fonts arqueològiques amb fonts documentals i/o orals seig de Lluís Companys 1, passeig de Pujades 3, passeig de pot facilitar en gran mesura la tasca d’interpretació del Picasso i la placeta de Vicenç Albert Ballester, en el qual registre arqueològic relatiu als bombardeigs. Per una s’excavà el Palau de Belles Arts de l’Exposició Universal banda, la bibliografia ens permet un primer abordatge i en del 1888, que hagué de ser enderrocat l’any 1942 per alguns casos la contrastació d’indrets específics (Villarroya, 31. Forés, C. 2005. Memòria científica dels sondeigs arqueològics realitzats a la finca núm. 45 del carrer dels Tallers de Barcelona (093/04). Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. [en línia]. [Data de consulta: 22/1/2021]. http://cartaarqueologica.bcn.cat/345. 32. Artigues, P. Ll. 1998. Memòria de la intervenció arqueològica al solar comprés entre els carrers de Sant Pau, Reina Amalia, Hort de la bomba i de les Carretes al Raval (Barcelona, Barcelonès). Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. [en línia]. [Data de consulta: 22/1/2021]. http://cartaarqueologica.bcn.cat/601. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 71 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA 1981; Arañó, Capdevila, 2018). Pel que fa a documentació Figura 9 d’arxiu33, el registre de la Junta de Defensa Passiva de Plànol de les afectacions dels bombardeigs sobre els edificis de Barcelona. [Font: Elaboració pròpia a partir de documentació de Catalunya conté un registre de les bombes llençades per l’Arxiu del COAC, l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona i l’aviació feixista per adreces d’on caigueren, acompanyat l’Arxiu del Pavelló de la República] del dia i l’hora del fet; els sumaris judicials per víctimes i danys aporten major quantitat de dades i testimonis sobre alguns bombardeigs; i de forma especialment útil, les valoracions de danys presenten peritatges arquitectònics registre arqueològic relacionat amb un bombardeig. Al detallats sobre els edificis i el grau d’afectació del bombar- mapa de situació dels informes de valoracions de danys es deig. La contrastació temporal i espacial d’aquestes dades pot observar la distribució d’edificis afectats al llarg de la ens pot resultar clau a l’hora d’interpretar un determinat Guerra civil per l’acció dels bombardeigs (fig. 9). 33. Es pot trobar un repàs a la documentació d’arxiu relativa als danys de bombardeig a Gallego-Vila, Solé, 2020. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 72 quarhis La identificació i la documentació arqueològica de la AYÁN VILA, X.; BLANCO, R.; MAÑANA, P. 2002. Arqueotectura materialitat dels bombardeigs ens permetrà, a més, con- 1: Bases teórico-metodológicas para una Arqueología de la tribuir a una patrimonialització integral de Barcelona Arquitectura. Tapa: Traballos de Arqueoloxía e Patrimonio, nº 25. Instituto de Estudios Galegos Padre Sarmiento. CSIC-Xunta de com a ciutat de rereguarda. A aquesta tasca busca con- Galicia, Santiago de Compostela. tribuir el recent projecte Edificis Ferits (https://www. edificisferits.cat/), una plataforma de web mapping parti- AZKARATE, A. 2008. “Arqueología de la arquitectura”. Arqueología cipatiu que tracta de recollir, a través de la participació de de la arquitectura, no. 5. Universidad del País Vasco. Madrid/ Vitòria. p. 11-13. la població, els vestigis que encara queden al territori dels bobmardeigs patits durant la Guerra Civil. La construcció BARBERA, S.; CORBACHO, E. 2013. “Sota les bombes. Els d’una cartografia d’aquesta materialitat dels bombardeigs records del porter de Sant Felip Neri”. Sàpiens, nº 137. ens ajudarà a apropar-nos tant a la conservació actual dels BROGIOLO, G.P.; CAGNANA, A. 2012. Archeologia dell’architet- seus vestigis, i per tant, del patrimoni conservat, com a la tura: metodi e interpretazioni. Edizioni All’Insegna del Giglio. comprensió de l’abast de l’afectació dels bombardeigs a Florència. la història de la trama urbana barcelonina. El coneixe- CONTEL, J. M. 2008. Gràcia, temps de bombes, temps de refu- ment d’aquest patrimoni, poc conegut fins ara, resulta la gis : el subsol com a supervivència. Taller d’Història de Gràcia. plasmació física d’un dels fenòmens més rellevants de la Barcelona. violència del segle XX i que tingué a la població civil com a centre. Per aquest motiu, es tracta d’un patrimoni humà DOGLIONI, F.; CIAROCCHI, M. 1997. Stratigrafia e restauro: tra conoscenza e conservazione dell’architettura. Lint Editoriale de la guerra, en el sentit que fa més complexa la lectura Associati. Trieste. exclusivament bèl·lica dels fets, per a transportar-la a la comprensió de les formes de violència contemporànies. DUEÑAS, O. 2016. La Gran destrucció : els danys de la Guerra Civil Alhora, aquest patrimoni actua com a dipòsit de la memò- a Catalunya (1936-1957). Pagès Editors. Lleida. ria col·lectiva (Miró, 2009) en el sentit que traça línies FLORENSA, A. 1958. La plaza de San Felipe Neri: ayer, hoy y maña- entre passat i present per tal de construir memòries útils na. Ayuntamiento de Barcelona. Barcelona. per a la complexització dels debats històrics –però també GALLEGO-VILA, L. 2017. “Els bombardeigs de Barcelona durant d’actualitat– a partir de realitats sensibles i materials. la Guerra Civil: historiografia i memorialització”. Índice Histórico Español, 130. Universitat de Barcelona. Barcelona. p. 13-37. GALLEGO-VILA, L. 2019. Edificis ferits: un estudi històrico-ar- queològic dels bombardeigs de Barcelona. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs. Setzena edició. Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona. GALLEGO-VILA, L.; SOLÉ, Q. 2018. “Edificios heridos. Propuesta para una arqueología de los bombardeos de la Guerra Civil BIBLIOGRAFIA Española (1936-1939)”. Erph_Revista Electrónica de Patrimonio Histórico, nº 23. Concepto. Universidad de Granada. p.1-26. ALBERTÍ, S.; ALBERTÍ, E. 2004. Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes: 1936 1939. Albertí Editors. Barcelona. GALLEGO-VILA, L.; SOLÉ, Q. 2020. “La Guerra Civil a Barcelona: els vestigis dels bombardeigs com a font històrica”. Arxius i ARACIL, R.; VILLARROYA, J. 2010. El País Valencià sota les Guerra Civil. Ajuntament d’Esterri d’Àneu. bombes (1936-1939). Publicacions de la Universitat de València. València. GANAU CASAS, J. 2003. “La recreació del passat: el Barri Gòtic de Barcelona, 1880- 1950”. Barcelona Quaderns d’Història. El pro- ARAÑÓ, L.; CAPDEVILA, M. 2018. Topografia de la destrucció: cés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, núm.. 8. Arxiu Històric Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). de la Ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. p. 257-272. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. GESALÍ, D.; ÍÑIGUEZ, D. 2012. La guerra aèria a Catalunya (1936- AYÁN VILA, X. 2003. “Archaeotecture: seeking a new archaologi- 1939). Rafael Dalmau. Barcelona. cal vision of Architecture”. AYÁN, X.; BLANCO, R.; MAÑANA, P. (eds.) Archaeotecture: Archaeology of Architecture. Archaeopress. GLOVER, J. 2001. Humanity: A Moral History of the Twentieth Oxford. p. 1-15. Century. Yale Nota Bene Yale. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 LA PETJADA DELS BOMBARDEIGS DE LA GUERRA LAIA GALLEGO-VILA quarhis 73 CIVIL A LA CIUTAT DE BARCELONA: UNA PROPOSTA METODOLÒGICA GOICOLEA, J. M. 2001. Estructuras sometidas a impacto. CIMNE. SERRA, D.; SERRA, J. 2003. La guerra quotidiana. Testimonis d’una Universidad Politécnica de Madrid. Madrid. ciutat en guerra (Barcelona 1936-1939). Columna. Barcelona. GONZÁLEZ-RUIBAL, A. 2012. El último día de la batalla del Ebro. SERRA, J. 2020. “Passeig de Lluís Companys, 1-5; Passeig de Informe de las excavaciones arqueológicas en los restos de la Pujades, 3; Passeig de Picasso, 1; Placeta de Vicenç Albert Guerra Civil en Raïmats, La Fatarella (Tarragona). Incipit-CSIC. Ballester”. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2018. Santiago de Compostela. Institut de Cultura. Barcelona. p. 96-101. GONZÁLEZ-RUIBAL, A. 2016. Volver a las trincheras. Una arqueo- SOBERÓN, M. 2010. “Plaça de Sant Felip Neri”. Anuari d’arque- logía de la Guerra Civil española. Alianza. Madrid. ologia i patrimoni de Barcelona 2009. MUHBA. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. p. 170. IRUJO, X; SOLÉ, Q. 2019. Nazi Juggernaut in the Basque Country and Catalonia. Center for Basque Studies. de SOBRÓN, L.; BORDES, E. 2020. “Madrid Bombings’ Urban Scars”. AGUSTÍN-HERNÁNDEZ L.; VALLESPÍN, A.; FERNÁNDEZ- IRUJO, X. 2017. Gernika. Crítica. Barcelona. MORALES, A. (eds.) Graphical Heritage. EGA 2020. Springer LAPLANA, J. 1978. L’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el Series in Design and Innovation, vol 7. Springer. Cham. seu patrimoni artístic i monumental. Publicacions de l’Abadia de SOLÉ, J. M.; VILLARROYA, J. 1986. Catalunya sota les bombes : Montserrat. Barcelona. 1936-1939. Abadia de Montserrat. Barcelona. MASSOT, J. 1996. Mallorca durant la Guerra Civil: 1936-1939. SOLÉ, J. M.; VILLARROYA, J. 2003. España en llamas : la guerra Documenta Balear. Palma de Mallorca. civil desde el aire. Temas de Hoy. Madrid. MIRÓ, C. 2009. “Empremtes de la Guerra a la ciutat de SOLÉ, Q.; JANÉ, O. 2014. L’arqueologia del món modern i contem- Barcelona”. Col·lectiu Desafectos (ed.) La ciutat i la memòria porani. Noves perspectives 78. Afers. Barcelona. democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona. ECOS. Barcelona. p. 43-67. de VEGA, E.; MARTÍN, C. (coord.) 2010. Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos: últimas tendencias MIRÓ, C. RAMOS, J. 2009. “Cronotipologia dels refugis antiae- metodológicas. Ministerio de Cultura. Subdirección General de ris de Barcelona”. ARNABAT, R. (ed.) Els refugis Antiaeris de Publicaciones, Información y Documentación. Madrid. Barcelona. Criteris d’intervenció patrimonial. MUHBA Documents 7. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. VILLARROYA, J. 1981. Els Bombardeigs de Barcelona durant la p. 54-66. Guerra Civil. Abadia de Montserrat. Barcelona. MIRÓ, C. RAMOS, J. 2011. “Els refugis antiaeris de Barcelona VILLARROYA, J. 1999. Els bombardeigs de Barcelona durant la (1936-1937). Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció”. Guerra Civil : 1936-1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Exnovo. p. 55-79. Barcelona. MOSHENSKA, G. 2009. “Resonant Materiality and Violent VILLARROYA, J. 2004. “Els bombardeigs durant la guerra civil”. Remembering: Archaeology, Memory and Bombing”. SOLÉ, J.M. (ed.) La guerra civil a Catalunya (1936-1939). Edicions International Journal of Heritage Studies. 15. p. 44–56. 62. Barcelona. p. 110-49. PUJADÓ, J. 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a VOLTES, P. 1963. “Otro éxito de la revalorización del barrio Barcelona, 1936-1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. gótico. Barcelona ha recobrado en la plaza de San Felipe Neri, Barcelona. uno de sus rincones más atractivos”. La Vanguardia Española. 23 juliol 1963. p. 21. RAMOS, J. 2016. Turó de la Rovira. Arqueologia d’un conflicte. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs. Tretzena WEIZMAN, E. 2017. Forensic Architecture: Violence at the edició. Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona. Threshold of Detectability. Zone Books. Nova York. RAMOS, J. 2018. “La bateria antiaèria i el barraquisme al Turó de la Rovira de Barcelona. Un cas d’arqueologia contemporà- nia”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 14. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. p. 166-180. RAMOS, J. 2019. “La arqueología de la Guerra Civil Española en Cataluña”. ROMULA, (17). p. 133-154. RUIZ, L. A. 2019. El Palacio de Ibarra, marzo de 1937. Reconstruyendo un paisaje bélico efímero. Audema. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 58-73 TEXTOS EN CASTELLANO SÍNTESIS LA HUELLA DE LOS BOMBARDEOS Laia Gallego-Vila quarhis 221 DE LA GUERRA CIVIL EN LA CIUDAD DE BARCELONA: UNA PROPUESTA METODOLÓGICA Presentamos una propuesta de regis- plementa con técnicas de la arquitectura se pueden clasificar en los siguientes tro y análisis de la materialidad de los forense. Se utiliza la fotografía, el softwa- tipos de vestigios: los “edificios heridos” bombardeos de la guerra civil española re RDF de la Università Iuav de Venecia, –impactos de metralla conservados en sobre Barcelona. El texto se centra en el dibujo digitalizado y el levantamiento las fachadas de múltiples edificios de la el análisis arqueológico de la plaza de de modelos fotogramétricos en 3D con el ciudad–, los bombsites –espacios urbanos Sant Felip Neri, bombardeada el 30 de software Agisoft Photoscan. vacíos a causa de la destrucción de un enero de 1938 por la Aviazione Legionaria El análisis identifica las diversas fases de edificio por bombardeo–, y la construc- Italiana. edificación en las fachadas, las afecta- ción de nuevos edificios o cambios en la Los trabajos de documentación fueron ciones de los bombardeos y las recons- trama urbana posteriores a la destruc- llevados a cabo en 2017, partiendo de trucciones, reparaciones o alteraciones ción de los bombardeos. la base de que los bombardeos sobre posteriores. También se realiza una Estos tipos de vestigios todavía han sido Barcelona son una fase relevante en el propuesta de documentación, registro poco abordados en la ciudad a pesar de urbanismo de la ciudad y que, como tal, y clasificación para conocer las marcas, la importante incidencia de los bombar- dejan un registro arqueológico caracte- la ubicación del impacto y la tipología deos en la ciudad de Barcelona durante rístico. Los bombardeos crearon un cli- de las afectaciones de los bombardeos. la guerra civil. La conjugación de las ma de terror agónico sobre la población Posteriormente a la documentación, el fuentes arqueológicas con fuentes docu- ante un peligro imprevisible que “caía análisis consiste en la interpretación de mentales y/u orales puede facilitar en del cielo” y respecto al cual la población los vestigios y la contrastación de esta in- gran medida la tarea de interpretación estaba impotente. A nivel material, los formación con el resto de fuentes históri- del registro arqueológico relativo a los ataques representaron la destrucción de cas y documentales consultadas, como bombardeos. La bibliografía nos permite una parte importante de los edificios de fotografías antiguas, planos, informes un primer abordaje, la documentación la ciudad –especialmente en el centro de obras, etc., para poder reconstruir la de archivo presenta datos detallados histórico, el puerto y las fábricas–, que evolución de los edificios. sobre la cronología, la ubicación y la fueron los objetivos principales de la La plaza de Sant Felip Neri, de plan- tipología de los bombardeos, así como el aviación fascista. ta cuadrangular, presenta en dos de grado de afectación en los edificios. La guerra civil española supuso la im- sus fachadas importantes alteraciones La identificación y la documentación plementación de una nueva estrategia originadas por el bombardeo del día 30 arqueológica de la materialidad de los militar que se pondría a prueba en el de enero de 1938. La plaza consta de bombardeos tiene que contribuir a crear propio territorio y que posteriormente se cinco cuerpos de fábrica: la Iglesia y el un patrimonio integral de ciudad de consolidaría como elemento característi- Convento de Sant Felip Neri, la Casa del retaguardia en Barcelona que, a través co de la guerra moderna: fue el bombar- Gremio de Caldederos, la Casa del Gre- del conocimiento de ejemplos concretos, deo sistemático de la población civil en mio de los Zapateros, la Casa Gironella y construya una cartografía de la materiali- los cascos urbanos. En Barcelona cau- un edificio de viviendas. La mayor parte dad de los bombardeos. El conocimiento saron cerca de 2.500 víctimas a lo largo de estos edificios presentan paramentos de este patrimonio, poco conocido hasta de la guerra. La ciudad sufrió el primer sin alteraciones por impacto de metralla ahora, resulta a la vez la plasmación bombardeo, el día 13 de febrero 1937, ya que fueron reducidos a escombro a física de uno de los fenómenos más rele- por parte del barco Eugenio de Saboya, y causa de los bombardeos. Estos edificios vantes de la violencia del siglo XX, que el 16 de marzo el primer bombardeo de se reconstruyeron en el marco del re- tuvo a la población civil como centro, la aviación. A partir de este momento planteamiento de la plaza a finales de la por lo cual es un patrimonio humano los bombardeos fueron aumentando década de 1940, que implicó el traslado de la guerra, en el sentido que hace en intensidad y frecuencia, debido al de fachadas de edificios históricos desde más compleja la lectura exclusivamente acercamiento del frente de la guerra a lo otros lugares de la ciudad, recreando bélica de los hechos. largo de 1938. un estilo del siglo XVI. En cuanto a las El día 30 de enero se produjeron ataques fachadas afectadas por los impactos de aéreos sobre el casco histórico de la metralla, se realiza una clasificación ciudad causando más de 200 víctimas. del tipo de impacto y distribución. La Los continuos bombardeos afectaron al concentración de impactos menores evi- personal de auxilio que evacuaba heri- dencia la proximidad de la detonación, dos y muertos. En la iglesia de Sant Felip mientras que los impactos intermedios Neri, murieron 42 personas, muchas de y mayores son presentes a más distancia las cuales se refugiaban en la sacristía, en debido a la conservación de energía de su mayoría niños y niñas. una masa superior. La metodología empleada para el El registro arqueológico sobre la guerra registro y documentación de los “edi- civil española en Barcelona ha ido ficios heridos” toma su marco general aumentando en los últimos años a partir de la arqueología de la arquitectura y la de las actuaciones preventivas, principal- arqueotectura (la lectura y análisis de los mente sobre las estructuras de defensa paramentos de los edificios) y se com- pasiva y defensa activa. Los bombardeos, QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 219-226 ENGLISH TEXTS SUMMARY THE SIGNS OF SPANISH CIVIL Laia Gallego-Vila quarhis 229 WAR BOMBINGS IN THE CITY OF BARCELONA: A METHODOLOGICAL PROPOSAL We present a proposal for register and impacts of the bombings and the later with documentary and/or oral sources analysis of the materiality of the Spanish reconstructions, repairs or alterations. It can to a great extent facilitate the task of Civil War bombings on Barcelona. The also proposes documenting, recording interpreting the archaeological record text focuses on the archaeological anal- and classifying the signs of the bombings related to the bombings. The bibliog- ysis of Sant Felip Neri Square, bombed in order to know, for instance, the loca- raphy enables us to undertake a first on 30 January 1938 by the Aviazione tion and typology of the impacts of the approach. The archive documentation Legionaria Italiana. bombings. After the documentary phase, features detailed data on the dating, The documentation work was carried out the analysis consists of interpreting the location and typology of the bombings in 2017 based on the idea that Spanish remains and comparing this information as well as the degree of impact on the Civil War bombings on Barcelona are a with the other historic and documentary buildings. significant phase in the city’s urbanism sources consulted such as old photo- The identification and archaeological and that, as such, leaves a characteristic graphs, maps and work surveys to recon- documentation of the materiality of the archaeological record. The bombings struct the evolution of the buildings. bombings should help give Barcelona created a climate of terror on the popu- Sant Felip Neri Square, with a square the status of a city of rearguard which, lation faced with an unexpected danger floor plan, features on two of its façades through the knowledge of specific that “fell from the sky” and against which significant impacts caused by the 30 examples, builds up the mapping of the citizens were impotent. At a tangible lev- January 1938 bombing. The square materiality of the bombings in Barce- el, the attacks meant the destruction of consists of five buildings: the church and lona. The knowledge of this heritage, a significant part of buildings in the city, convent of Sant Felip Neri, the House of quite unknown until now, is the physical above all in the historic centre, the port the Coppersmiths, House of the Guild of embodiment of one of the most im- and the factories, the main targets of the Shoemakers, Casa Gironella, and a final portant phenomena of violence in the fascist air force. housing block. Most of them have walls 20th century. This violence targeted the The Spanish Civil War entailed the im- unaffected by impact because the origi- civilian population, and is therefore a plementation of a new military strategy nals were demolished after the bombing. human heritage of the war, as it makes that was put to the test in the territory These buildings were reconstructed in the reading of events exclusively from a and that later became a characteristic the framework of the re-planning of the war perspective more complex. element of modern war: the systematic square in the late 1940s, which involved bombing of the civil population in urban the transfer of façades of historic build- centres. In Barcelona they claimed ings from other locations in the city, approximately 2,500 lives during the war. recreating a 16th century style. As for the The city suffered the first bombing on façades damaged by the shrapnel, a clas- 13 February 1937 by the ship Eugenio de sification by type of impact and distribu- Savoia, and on 16 March the first air raid. tion was carried out. The concentration From then, the bombings increased in of minor impacts shows the proximity intensity and frequency due to the war of the explosion, while intermediate front moving closer during 1938. and major impacts appear at a greater On 30 January there were air raids on distance because of the conservation of the historic centre of the city, resulting energy of a higher mass. in over 200 deaths. The continuous The archaeological record of the Span- bombings affected the emergency staff ish Civil War in Barcelona has gradually who were evacuating the injured and increased in recent years as a result of dead. In the church of Sant Felip Neri, the preventive actions, mainly on the 42 people died, many of them sheltered passive and active protection structures. in the sacristy and mostly children. The bombings can be classified as the The methodology used to record and following types of remains: wounded document the wounded buildings takes its buildings – shrapnel impacts preserved overall framework from the Archaeolo- on the façades of many buildings in the gy of Architecture and Archaeotecture city –, bombsites – urban sites emptied (reading and analysis of the walls of because of the destruction of a building the buildings) and is complemented by bombing –, and the construction of by Forensic Architecture techniques. It new buildings or changes in the urban uses photography, the RDF software of layout after the destruction caused by the Università Iuav di Venezia, digital bombings. drawing and the making of photogram- These types of remains have been little metric 3D models with Agisoft Photoscan examined in the city despite the signif- software. icant impact of the bombings in Barce- The analysis identifies the different lona during the Spanish Civil War. The construction phases on the façades, the combination of archaeological sources QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 227-234 TEXTES EN FRANÇAIS RÉSUMÉ L’EMPREINTE DES BOMBARDEMENTS Laia Gallego-Vila quarhis 237 DE LA GUERRE CIVILE SUR LA VILLE DE BARCELONE : UNE PROPOSITION MÉTHODOLOGIQUE Nous présentons une proposition de niques de l’architecture médico-légale. structures de défense passive et active. registre et d’analyse de la matérialité Nous utilisons aussi la photographie, Quant aux bombardements, on peut des bombardements de la Guerre civile le logiciel RDF de Université Iuav di les classer selon les types de vestiges sur Barcelone. Le texte met l’accent sur Venezia, le dessin numérisé et la levée de suivants : les bâtiments blessés – impacts l’analyse archéologique de la place Sant modèles de photogrammétrie en 3D avec de mitraille conservés sur les façades de Felip Neri, bombardée le 30 janvier 1938 le logiciel Agisoft Photoscan. bon nombre de bâtiments de la ville – les par l’aviation de la Légion italienne. L’analyse identifie les différentes phases bombsites – espaces urbains vides à cause Les travaux d’analyse ont été réalisés en de la construction sur les façades, les de la destruction d’un bâtiment par 2017 en partant du fait que les bombar- traces des bombardements et les recons- bombardement – et la construction de dements de la Guerre civile sur Barce- tructions, les réparations ou modifica- nouveaux bâtiments ou des changements lone marquent une phase importante tions postérieures. On effectue égale- dans le tissu urbain suite à la destruction dans l’urbanisme de la ville et que, en ment une proposition de registre, de par des bombardements. tant que tels, ils laissent une marque contrôle et de classification des marques Ces types de vestiges ont encore été archéologique caractéristique. Les des bombardements afin de pouvoir peu abordés dans la ville malgré le fort bombardements créèrent un climat de consigner, par exemple, l’endroit de impact des bombardements sur la ville terreur et d’agonie sur la population qui l’impact ou le type de dégât provoqué de Barcelone pendant la Guerre civile. se trouvait face à un danger imprévisible par le bombardement. Après cet examen La conjugaison des sources archéolo- qui « tombait du ciel » et vis-à-vis duquel des documents, l’analyse consiste à in- giques et documentaires et/ou orales la population se sentait impuissante. Au terpréter les vestiges et à comparer cette peut, dans une grande mesure, faciliter niveau matériel, les attaques ont pour information avec le reste des sources his- la tâche d’interprétation du registre effet la destruction d’une partie impor- toriques et les documents consultés tels archéologique à propos des bombarde- tante des bâtiments de la ville, surtout que des photos anciennes, des plans, des ments. La bibliographie nous permet dans le centre historique, le port et les rapports de travaux, etc. afin de recons- une première approche, les documents usines, les principaux objectifs de l’avia- truire l’évolution des bâtiments. d’archive offrent des données détaillées tion fasciste. La place Sant Felip de Neri, de forme sur la chronologie, la situation et le La guerre civile espagnole a supposé carrée, présente sur deux de ses façades type de bombardements ainsi que sur l’essai d’une nouvelle stratégie militaire d’importantes modifications provoquées le degré d’affectation des bâtiments. que l’on expérimenterait sur ce terri- par le bombardement du 30 janvier L’identification et les documents toire et qui, par la suite, serait confirmée 1938. Sur la place, on voit 5 corps de archéologiques de la matérialité des comme élément caractéristique de la construction : l’église et le couvent de bombardements doit contribuer à guerre moderne : le bombardement sys- Sant Felip de Neri, la maison de la cor- patrimonialiser intégralement Barcelone tématique de la population civile dans les poration des chaudronniers, la maison comme ville d’arrière-garde qui, à travers villes. À Barcelone, ces bombardements de la corporation des cordonniers, la la connaissance d’exemples concrets, causèrent près de 2 500 victimes tout au maison Gironella et un dernier bâtiment établit une cartographie de la matéria- long de la guerre. La ville subit un pre- composé de logements. La plupart de lité des bombardements à Barcelone. mier bombardement le 13 février 1937, ces bâtiments ne présentent aucune mo- La connaissance de ce patrimoine, peu mené depuis le vaisseau Eugenio de dification due à l’impact de mitraille car divulgué jusqu’à présent, devient actuel- Savoia et, le 16 mars, le premier bombar- ils ont été réduits en ruines à cause des lement la représentation physique d’un dement aérien ; à partir de ce moment bombardements. Ces bâtiments ont été des phénomènes les plus importants les bombardements augmentèrent en reconstruits dans le cadre du réaménage- de la violence du XXe siècle. Violence intensité et en fréquence étant donné ment de la place à la fin des années 40, dont la population civile avait été prise l’approche du front de guerre tout au ce qui a impliqué le transfert de façades pour cible, ce qui en fait un patrimoine long de 1938. de bâtiments historiques depuis d’autres humain de la guerre, dans le sens où elle Le 30 janvier, des attaques aériennes sur endroits de la ville pour recréer un style rend plus complexe la lecture exclusive- la partie historique de la ville causèrent du XVIe siècle. En ce qui concerne ment guerrière des faits. plus de 200 victimes. Ces bombarde- les façades affectées par les impacts de ments suivis touchèrent de plein fouet mitraille, on a réalisé une classification le personnel qui évacuait les blessés et du type d’impact et de distribution. La les morts. À l’église de Sant Felip Neri, concentration d’impacts mineurs rend 42 personnes moururent, la plupart évidente la proximité de la détonation, s’étaient réfugiées dans la sacristie, sur- tandis que les impacts moyens ainsi que tout des enfants. les plus importants sont présents plus La méthode utilisée pour le registre et loin étant donné la conservation d’éner- la documentation des bâtiments blessés gie d’une masse supérieure. puise son cadre général dans l’archéolo- Le registre archéologique sur la Guerre gie de l’architecture et l’archéotecture (la civile espagnole à Barcelone a augmenté lecture et l’analyse des ornements des au cours de ces dernières années grâce bâtiments), elle est précisée par les tech- aux actions préventives, surtout sur les QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 15 (2021), p. 235-242