22 DILLUNS, 6 DE DESEMBRE DEL 2021 ara Cultura CÒMIC nric Sió i Guardiola, nas- donar-li la difusió que hauria volgut Surt a la venda el E cut a Badalona l’any 1942 i mort prematura- ment a Barcelona a cau- sa d’un vessament cere- bral l’any 1998, és sens dubte un nom fonamental de la història del i va morir l’any 2017. És la seva úl- tima parella, Rafael Vila, qui s’ha encarregat d’aquesta tasca. “A la Carmen li hauria agradat injectar- li valor, aconseguir que Sió fos fi- nalment reconegut a casa seva com fons del dibuixant còmic a casa nostra. Quan aquest es mereix”, destaca Vila. era un art sense consideració de gran art, quan s’associava única- Originals a la Biblioteca ment a l’entreteniment popular i El que va fer primer Vila va ser in- poc transcendent, Sió va dedicar-li tentar que el fons fos adquirit per Enric Sió els millors anys de la seva vida per trencar motlles i barreres. Amb les que sens dubte són les seves creaci- ons més populars, Mara i Aghardi, va trencar les normes narratives de l’arxiu Lafuente de Santander, que ho va declinar perquè pertany al moviment pop i no pas al seu tema d’interès prioritari, l’underground barceloní. Sí que hi va respondre Els originals es poden adquirir a través d’una web la vinyeta, va injectar avantguarda afirmativament la Biblioteca de Ca- i es publicaran noves edicions de l’obra de l’artista pop a la narració i va convertir l’es- talunya, que va comprar un total de tètica en missatge. cent trenta-quatre originals i a més Malgrat els seus indiscutibles a més va ser receptora de l’arxiu mèrits i aportacions, Enric Sió no particular de Sió –llibres, fotografi- TONI VALL ❊ BARCELONA ha rebut ni a Catalunya ni a Espa- es, llibretes amb dibuixos, esbossos nya el reconeixement que es me- i documentació diversa– que va ser reix. “El més important de la figu- cedit. Sílvia Ferrer, directora de la 01 ra de Sió és la seva reivindicació de unitat gràfica de la Biblioteca de l’autor de còmic com a artista i fins Catalunya, explica que no van po- i tot com a intel·lectual. Als anys der adquirir el fons complet bàsica- seixanta i setanta, quan els dibui- ment per un motiu econòmic, però xants de patufets o tebeos no teni- també fa altres precisions: “El plan- en cap prestigi social i estaven mal tejament de la Biblioteca és adqui- pagats, ell reivindicava la seva feina rir una representació de l’obra dels com a tan important com la de qual- diferents il·lustradors catalans, que sevol altra art creativa”. Així sinte- sigui assumible a nivell de tracta- titza Jordi Riera la figura i rellevàn- ment, conservació, espai per a la cia de Sió. Riera és un dels més do- institució. És evident que s’ha d’in- cumentats experts en la seva obra. tentar no disgregar gaire els fons És, a més, el comissari de l’exposi- dels diferents artistes, però final- ció sobre l’artista que es va fer a Ba- ment l’important és que l’obra en el dalona l’any 2019 i l’autor de Sió, el seu conjunt sigui fàcilment acces- dibuixant que va trencar motlles, el sible per al ciutadà des de qualsevol catàleg que l’acompanyava. institució on es conservi”. El cas que ens ocupa afecta el En aquest sentit, la intenció de la fons d’originals de còmic de Sió. El Biblioteca coincideix amb la de Vi- dibuixant es va preocupar de guar- la, que fa èmfasi també en el fet que dar-los (aproximadament un mi- el fons mereixia ser valorat amb ler) i en morir va quedar en mans de equanimitat i coneixement de cau- la seva dona, Carmen Amorós, que sa, ja que això també forma part de va dedicar esforços a classificar i les seves intencions principals: fer conservar el fons, però no va poder valer l’obra de Sió, donar-li la cate- 02 03 ara DILLUNS, 6 DE DESEMBRE DEL 2021 23 cultura goria artística que mereix i difon- que donin sortida al fons dels origi- dre-la al màxim. 06 nals i, alhora, prestigiïn la figura de No és fins l’any passat que Vila Sió. Què seria el més urgent? A cri- entra en contacte amb l’empresa teri de Riera, tindria molt d’interès ECC Arte y Coleccionismo, especi- fer una recopilació del Sió psicodè- alitzada en la venda d’originals de lic i pop (anys 1967-1969), i una edi- còmic i la publicació de noves edi- ció comentada de Mis miedos seria cions antològiques de destacats tí- una molt bona idea. D’aquesta obra tols i autors. Els seus dos responsa- tan decisiva de Sió n’hi ha una publi- bles, Beni Rouse i Daniel Navarro, cació recent –però parcial– inclosa han acordat amb Vila posar a la en el catàleg de l’exposició que li van venda –a través de la seva pàgina dedicar a la Semana Negra de Gijón web i també de fires de col·leccio- l’any 2016. Rouse i Navarro recal- nisme– els originals del fons per- quen un cop més que amb el bon què puguin formar part de col·lec- material que tenen vetllaran perquè cions particulars d’amants de l’obra les noves edicions que es facin tin- de Sió i del còmic en general. No guin una qualitat excel·lent, ja que, sense abans fer una completa digi- assenyalen, les edicions recents talització de tots els originals per d’Aghardi el 2013 i de Mara el 2015 poder procedir a l’edició dels llibres no poden presumir d’haver aconse- oportuns que permetin “fer justícia guit una òptima reproducció de a la grandesa artística de l’autor”. l’obra, pel fet que es reproduïa a par- A més a més del fons de 900 ori- tir de les pàgines de les revistes i cò- ginals adquirit, ECC també ha fet mics de l’època i no a partir dels ori- recerca dels que estan en mans pri- ginals de què ara disposen. vades per poder reconstruir ínte- grament les publicacions i poder- La vigència de Sió les reeditar amb la màxima quali- ¿Té vigència Sió avui? Totes les veus tat de reproducció possible. Un consultades ho tenen claríssim: sí! exemple és Gholó, que la Bibliote- Rafael Vila destaca que l’interès per ca de Catalunya va comprar el treballar a París i l’abril del 1979 aconseguir ser una figura pública la seva figura està fora de dubtes. A 2020 –després de l’operació abansMuseus torna a Catalunya”. coneguda a Catalunya, un objectiu més de l’exposició de Badalona, descrita– amb motiu del centena- El MNAC i la Navarro i Rouse, molt bons co- gens fàcil d’aconseguir per a un di- també es va poder veure obra seva ri de Joan Perucho, ja que l’autor neixedors de la història del còmic, buixant de còmics. L’entrevistava a la mostra Liberxina. Pop i nous de Les històries naturals n’és elBiblioteca de posen l’accent en aquesta circums- la premsa amb normalitat i era un comportaments artístics (1966-1971) protagonista. Catalunya tància i destaquen que a l’estranger membre més de la Gauche Divine –i la temporada 2018-2019 al MNAC. han comprat és força més reconegut que aquí. parella de Guillermina Motta, la se- De fet, el mateix Museu Nacional va La recomanació d’Umberto Eco originals Disposen, per exemple, dels origi- va musa inspiradora per a la prota- comprar-ne un parell d’originals El fons conté obra coneguda –Ma- d’Enric Sió nals de Lord Shark, publicada origi- gonista d’Aghardi–. El problema és per dipositar-los al seu fons. El nom ra i Aghardi sobretot–, però també nalment al Corriere dei ragazzi. Un que el país encara era franquista, i de Sió també era destacat a l’exposi- molta d’inèdita a casa nostra i, en editor italià ja s’ha interessat en ad- li va quedar petit. Volia que la cen- ció del 2019 a La Virreina sobre la canvi, publicada a França i Itàlia, on Premis quirir-ne els drets. Un exemple sura no destrossés les seves obres històrica sala Aixelá. Jordi Riera in- Sió va gaudir d’una molt bona aco- L’autor d’aquest reconeixement forà és el i creia que mereixia una millor re- sisteix també en la reivindicació de llida. Jordi Riera precisa les dates: premi Yellow Kid del 1971 al millor tribució econòmica per la seva fei- l’actualitat de Sió: “El que em va “El 1974 es trasllada a Milà. A Ità- badaloní va dibuixant estranger atorgat en el na. Quan li va arribar un contracte agradar més de la repercussió de la lia ja era conegut perquè col·labora- rebre el premi marc del Saló del Còmic de Lucca per fer un llibre a Itàlia, no va dub- mostra a Badalona va ser que perso- va molt amb la revista Linus –Mara Yellow Kid (Itàlia), un dels guardons més pres- tar-ho”. nes de poc més de vint anys em van s’hi va publicar– gràcies a la reco- al millor tigiosos del món de la historieta. Ri- Tant els responsables d’ECC com comentar que no coneixen la seva manació d’Umberto Eco. El febrer dibuixant era contextualitza aquesta realitat: Riera coincideixen en valorar com a obra però que els havia interessat del 1977, Sió es trasllada a viure i a “Als primers anys setanta Sió va necessària l’edició de nous volums molt el que havien vist”.e 04 01. El dibuixant Enric Sió en una imatge 05 d’arxiu. FONS PARTICULAR ENRIC SIÓ 02. Una pàgina original del còmic Mara. ECC ARTES Y COLECCIONISMO 03 i 05. Dues pàgines de la sèrie Aghardi, en què la protagonista està inspirada en la cantant Guillermina Motta. ECC ARTES Y COLECCIONISMO 04. Enric Sió treballant al seu estudi. FONS PARTICULAR ENRIC SIÓ 06. Diversos originals del dibuixant badaloní conservats per Rafael Vila. PERE VIRGILI