12 DIJOUS, 9 DE DESEMBRE DEL 2021 ara societat BARCELONA Crònica Esdeveniment barceloní re des de tots els racons de la ciutat”. “Sembla que estigui en trànsit”, diu una família que l’escolta atenta- al cor de la gentrificació TONI VALL ment. I no és l’única veu que ho sug- BARCELONA gereix. La terrassa del McDonalds no pot estar més ben ubicada, just a J sota de l’estrella, llotja preferent, no a és mala sort que el dia de la Immaculada Concepció L’estel de la torre de Maria de la Sagrada Família hi cap ningú més: “Digue’m que es- tàs vacunat i portes el passaport co- sigui un dels més ventosos de l’any. És el dia idoni per canvia per sempre l’‘skyline’ de la ciutat vid, no puc esperar més per a una hamburguesa”. Una mare explica als a la il·luminació de l’estre- nens què signifiquen les dotze pun- lla que corona la torre de Maria de xes de l’estrella, el dotze com a nú- la Sagrada Família. “Ja està ben aga- mero important del catolicisme: fat, això? No caurà, oi?”, es pregunta “Vaig sentir que ahir ho explicaven a un senyor gran una mica espaordit RAC1 i va ser molt interessant”, re- pel vent que bufa a la plaça immen- calca. Hi ha molta gent captivada, sa del temple de Gaudí. Fa pocs di- molts miren amunt encara que fal- es que a cent trenta-vuit metres d’al- ti més d’una hora per a l’encesa, fan tura hi orbita una estrella de dotze fotos encara que sigui fosc. Fa il·lu- puntes que posa el punt final a una sió detectar una espurna d’esperit de les torres de l’església eterna- barceloní, una tarda lúdica, un pla ment inacabada. “Fa quaranta-nou diferent que la ciutat ens regala per anys que visc aquí al costat i des del sortir a passejar amb els nens el dia primer dia que això em sembla una 8 de desembre a la tarda. A pesar de presa de pèl”, exclama en Jeroni, veí la ventada. “Fa molt Nadal, això, del carrer de Mallorca. “Com pot ser no?”, destaca en Joan, que també ha que encara no s’hagi acabat de cons- vingut amb la família i se li noten ga- truir? En quin cap hi cap, això?”, diu nes d’estímuls per viure la ciutat de mentre fa cara d’incredulitat i sor- manera més natural, més orgànica, negueria. El seu amic Jaume li re- més veïnal i empàtica. treu la maledicència, l’escepticisme, Si passeges dos-cents metres a la com si fos un barceloní massa em- rodona no costa detectar que hi ha prenyat. Miro la Wikipedia per com- persones que han vingut amb cotxe i provar les dates. La construcció va que se’n fan creus de no poder apar- començar el 1882. Cent quaranta car enlloc. Idees genials que té la gent. anys sembla un marge raonable, La sortida del metro de la cantonada també per a un projecte arquitectò- de Marina amb Provença està tanca- nic tan faraònic com aquest. da. El trànsit també està restringit i hi Avui té lloc un petit esdeveniment ha molta vigilància. Sempre hi ha fei- ciutadà en temps de profunda escas- na al bar manxec Hasta los Andares setat de grans (i mitjans i petits) es- del carrer Provença, que en poc deveniments ciutadans. En temps de temps s’ha convertit en un clàssic del grisor i d’enquestes de popularitat barri: “Aquí no parem, amb estrella demolidores. La paradoxa és sag- o sense estrella”, pontifica un dels nant, que sigui precisament la Sagra- cambrers. No els fa res als bars adja- da Família la que protagonitzi aquest cents al temple admetre sense em- dia de comunió del barceloní amb la buts el que és, mai més ben dit, una ciutat. Símbol de la turistització sal- veritat com un temple, la seva gene- vatge, al cor precís de la gentrificació rosa facturació és una benaurança galopant. No deixa de ser curiós que per obra i gràcia de Gaudí. Oriol Bohigas, crític ferotge de l’obra Arriba el moment. L’arquebisbe de Gaudí –de la Sagrada Família en Omella surt a l’exterior i saluda amb deia “mona de Pasqua”– no hagi po- afecte els assistents, que s’estan pe- gut contemplar, per pocs dies, el fes- lant de fred. Culminant un crescendo tival i llepar-se’n els dits amb desfici. musical i amb incomptables flaixos Monsenyor Omella diu la missa disparant-se, amb emoció genuïna, prèvia a la benedicció. Hi ha altaveus gens impostada, de tots els assistents i pantalles gegants perquè tothom –“com el peveter dels Jocs Olímpics, qui vulgui l’escolti. “Gaudí era un te’n recordes?”, sento que diuen al místic, vivia l’evangeli de Jesús i sa- meu costat–, l’estrella de dotze pun- bia plasmar-lo en la seva obra. Santa xes s’encén per fi. “Antoni Gaudí s’ho Maria vol ser la vostra llum enmig de mira emocionat des del cel”, conclou la foscor. Avui la seva torre està aca- Omella. Al costat de les grues masto- bada, però la torre del seu fill Jesu- dòntiques i perennes, Barcelona té crist seguirà creixent a poc a poc fins L’estel de dotze puntes de la torre de la Mare de Déu es va il·luminar ahir pocs minuts una nova llum que il·lumina el seu a ser la més alta, la que es podrà veu- abans de les vuit del vespre. PERE VIRGILI skyline. e