ara DIMARTS, 26 DE GENER DEL 2021 23 economia Crònica Història de l’Amadeu llegums i els envinagrats que com- pra, però està una mica desinflat amb la vida de barri que s’ha per- i l’essencialitat TONI VALL dut. I és que es fa una mica estrany BARCELONA veure que un dissabte al matí la històrica botiga Plàstics La Prime- U ra, a la cantonada de Casanova n colom solitari pico- teja les molles entre Les restriccions al comerç no essencial impacten amb Provença, té la persiana abai- xada. És estranyíssim no poder les taules i cadires del de ple en les botigues pròximes als mercats contemplar l’aparador ple de car- bar JyP del Mercat del manyoles, estalvis, lleixes i tota Ninot. A l’ocell li di- mena d’objectes de la llar. uen Amadeu, com el famós prota- gonista de l’acudit de l’Eugenio. Fa Entre temeraris i estoics dies que s’ha separat dels seus i viu És avinent que en la mateixa ruta dins del mercat. “Sembla que faci de la carn, la fruita i la verdura, pu- panxa i tot!”, bromeja un dels tres guis arribar-te a La Cosidora a por- amics que esmorzen dues taules tar-hi un parell de peces de roba més enllà. Ja hi estan familiarit- per sargir o escurçar. Ara, els dis- zats. Quan a primera hora del ma- sabtes, tampoc és possible. Com tí munten les parades del peix, tampoc visitar el sabater coreà de l’Amadeu ja s’aprofita de l’aigua la cantonada. En canvi, Sabates que regalima de les caixes. Dels Zárate, al xamfrà de baix, sí que es- tres amics, dos són peixaters i tà obert. Igual que la sabateria del l’altre fruiter. Enllesteixen l’es- carrer Provença. Temeraris? morzar, fan broma i no paren Una altra història, la xarcuteria d’esclatar a riallades. Gelabert continua al peu del canó, Porten treballant des de la una feliç de ser “essencial” i aguantant de la matinada. Els dic que feia amb estoïcisme la competència de temps que no veia ningú riure tan Món Ibèric així que es travessa el a gust. “Som com Andy Warhol, semàfor de Mallorca. A Confecci- aquesta estona són els nostres mi- ons Rosi fins i tot el cartell del car- nuts de glòria”. Com tots els para- rer és de tota la vida. La no essen- distes, s’han hagut d’acostumar al cialitat els afecta. Com també a canvi de bioritmes del mercat que Jordi i Joan Tintorers, 45 anys de imposa la pandèmia. Els mercats vida. Ells han decidit no obrir els d’alimentació són una mica oasis, dissabtes. S’estalvien el disgust de llocs privilegiats, dels menys afec- la prohibició. tats per les restriccions, conside- Tres o quatre centres d’estètica rats dels del primer dia “comerços esperen clients. Tenen sort, els essencials”. Però ja fa dies, o set- han decretat essencials. L’estanc manes, que molts dels clients han de Casanova també, esclar, la pu- vist alterada la seva rutina de ra essencialitat de fumar, ja se sap. compra. L’últim mes els comerços Torno al Ninot i els bars ja han no essencials han de tancar el cap abaixat la persiana per passar a de setmana. Que t’obliguin a tan- comercial del seu entorn. Quan un Parades de que no volen coincidir amb la mul- l’imprescindible “per emportar”. car és dolorós, i encara ho és més mercat tanca per reformes i es primera titud de mig matí i ho fan amb la de A la Bikineria estan raonablement si tens la botiga al costat d’un mer- trasllada a un enclavament tempo- necessitat primera hora. Té el costum de vi- contents. El Joan Gurguí m’expli- cat i no pots apujar la persiana un ral venen temps de vaques magres obertes al sitar també les parades de roba de ca que només poden parar les tau- dissabte al matí. per a les botigues que orbiten en Mercat del l’exterior per si s’encapritxa d’al- les de set a nou i d’una a tres però un radi de tres-cents metres. Que Ninot. guna cosa. Ara no és possible i li fa els biquinis envasats tenen molt La vida a l’entorn d’un mercat els ho preguntin ara mateix als ve- JORDI ROVIRALTA menys il·lusió sortir a fer la clàs- bona acollida durant tot el dia. Pel Tothom que coneix un barri sap ïns de l’Abaceria de Gràcia. sica ronda dels dissabtes. que sembla, a l’Amadeu li flipen que els mercats no només es deter- L’Enriqueta va cada dissabte al A l’Agustí li passa una mica el les molles amb retrogust de man- minen a ells mateixos sinó que matí al Ninot. Pertany a l’estirp mateix; es confessa amant dels fo- tega. Deixa el terra net com una condicionen decisivament la vida dels que hi van aviat. L’estirp dels gons i gaudeix decidint el peix, els patena.e