ara DIUMENGE, 3 DE GENER DEL 2021 27 societat BARCELONA Reportatge TONI VALL Un oasi d’espigoladors de quan corrien els bitllets verds de 1.000 pessetes com el que una se- nyora li acaba de portar després de fer endreça d’armaris a casa seva. BARCELONA i de cercadors de records La pandèmia es nota Un amic del Josep, numismàtic de oc abans de les deu del A El Col·leccionista els compradors conviuen amb llarga experiència, ressalta que es P matí ja hi ha cua davant d’El Col·leccionista, a la preciosa cantonada del carrer Enric Granados amb Còrsega. Quatre o cinc perso- nes, amb distància de seguretat i mascareta, esperen que arribi el Jo- els remenadors que subsisteixen venent el que troben noten una mica les urgències i ne- cessitats de la gent derivades de les estretors econòmiques de la pandè- mia. És força corrent que un roma- nent de monedes s’hagi quedat en- taforat en un calaix o en una capsa vella i que, en un moment donat, ve- sep Valsells, que porta vint anys de gin la llum. “Hi ha qui es pensa que negoci i té “la botiga més bonica de té tresors en el seu poder i de mone- Barcelona”, segons una clienta amb des n’hi ha milers, la gran majoria qui fa dos dies vaig coincidir tafane- sense valor”, recalca. “Sap greu de- jant les vitrines plenes de capses de cebre’ls”, conclou. De pessetes i se- metall, joguines, tota mena d’objec- gells n’entren moltíssims. Informa- tes antics, cartells, càmeres de fotos, ció de servei: fins a l’estiu encara es ampolles de cervesa i de refrescos... poden canviar per euros. Ah, un ma- També hi pots comprar tota mena tís! Les pessetes de Franco ja no! de cromos, postals i fotografies. I xa- El Col·leccionista no és un cau pes de cava, estampes, rellotges, mo- d’antigor, ni de bon tros. Un dels pro- nedes, bitllets de transport, calenda- ductes estrella de la botiga es diu Le- ris de butxaca, números de loteria... go. El Juli, que ajuda sempre el Josep Gairebé tot el que et puguis imaginar amb el que calgui, està comptant pe- que tingui a veure amb el col·lecci- ces i separa les que són originals de onisme ho trobaràs allà. les que són reproduccions. “Això és Però, a primera hora, la cua del dels xinos” és una expressió habitu- carrer no acostuma a ser de compra- al a la botiga. Les figuretes Lego de dors sinó de venedors, i el degoteig és Star Wars tenen molta demanda, constant durant tot el dia. Són perso- també els ninots de PVC –el resis- nes que es busquen la vida per la ciu- Els que tenen més visibilitat ciuta- –Sí, preciosa, com tu! Josep Valsells tent plàstic de vinil amb què es fabri- tat i espigolen mentre empenyen el dana són els subsaharians, que ja fa –Mira aquesta foto, una nena a la seva botiga quen tantes i tantes joguines– que carret de la compra. “Aquest viu al molts anys que fan tota la ciutat ca- amb una catana! d’andròmines habiten tots els racons de l’aparador. carrer”, “A aquest li carrego el mòbil minant de nord a sud cada dia amb el –Sí, ja tenim tema per començar i objectes de Hi ha molta, moltíssima gent que en- cada dos dies”, “A un li vaig guardar carret de la compra. Visiten la botiga, una novel·la... segona mà El tra a El Col·leccionista, tafaneja du- la documentació durant unes setma- fan ruta per algunes altres i porten la –Això és de plata, oi? Col·leccionista rant uns minuts, es queda amb la vis- nes i un dia em van venir a veure uns ferralla als camions –amb bàscula in- –Nooo, això és metall. al centre de ta clavada en algun lloc i se’n va. La familiars per dir-me que s’havia terior inclosa– que fan d’intermedi- –Això sí que és plata, t’ho asseguro! Barcelona. frase del Josep no pot ser més elo- mort”. El Josep els coneix a tots i sap aris entre ells i les deixalleries del Po- –Això és alpaca. BRUNA CASAS qüent: “Veus aquell que se’n va?” ser discret, sap escoltar-los, coneix blenou i l’Hospitalet. Tenen muntat –Aquesta medalleta és religiosa; “Sí”. “Doncs ens ha robat, s’ha endut els mecanismes de l’empatia com el un negoci de subsistència que els fun- això t’ho quedes, oi? l’ànima d’aquell objecte”. És així, re- bon bàrman. També és una mica or- ciona prou bé i, encara que sembli –Sí, això sí. cords, inspiracions, evocacions. febre i una mica joier per poder dis- sorprenent, alguns d’ells poden treu- –T’agrada la religió, eh. Ostres! Una Mega Drive! Sí, li tingir entre tanta quincalla que li re’s un bon sou cada mes. –M’encanta, em fascina, no pen- acaben de portar la mítica consola porten cada dia allò que de veritat val Acaba d’entrar un noi marroquí so en altra cosa... dins la seva capsa original i en per- la pena i pot comprar. “Això ha de ser que és un as del futbol i fins i tot va El sentit de l’humor és important fecte estat. Entra el Manuel, un ha- ferralla”, exclama el primer de la cua. fer la prova pel Barça, però una sè- en un negoci com aquest. El sentit bitual, amb una bossa de l’Ikea ple- En efecte, poques peces se salven. rie de dissorts –trencament de me- de l’humor i l’empatia per atendre na de rampoines. Avui el Josep no Però encara una o dues, deu euros nisc inclòs– el van encaminar al també els clients que venen a com- n’aprofitarà cap. Bé, una sí, una am- que fan de bon aprofitar. Tots els es- carrer. El diàleg amb el Josep és per prar, que s’enamoren d’alguna co- polla de cava Mestres. Un regal per pigoladors, els mal anomenats con- sucar-hi pa! sa que els remou la memòria, els re- espantar els mals auguris, un brin- taineros, tenen cada un la seva pròpia –Aquesta moneda no val res? cords de la joventut. Els records de dis pel Nadal i pels objectes i papers tècnica de recerca i de venda. Vols dir? Però si és preciosa! quan hi havia pessetes, per exemple, que tenen vida i memòria.e