ara DILLUNS, 15 DE FEBRER DEL 2021 59 mèdia Mèdia TONI VALL BARCELONA Ignacio Peyró I d’on escriu ho és menys? Que el mitjà en què escrius és tam- bé el teu missatge és innegable. També és veritat que seria interes- PERIODISTA Des del 2017 Ignacio Peyró (Ma- sant jutjar els mitjans pel millor que drid, 1980) és el director de l’Ins- fan, no pas pel pitjor. titut Cervantes de Londres, però també exerceix d’articulista en premsa i ha sigut periodista polí- tic i cultural, escriptor de discur- sos per a Mariano Rajoy i assessor “Treballis a Quina és la recepta per a un mateix, doncs? Una certa llibertat d’esperit, saber construir-te un espai per mostrar la al seu gabinet de presidència du- rant sis anys. Publica Ya sentarás cabeza (Libros del Asteroide), di- etari que ressegueix la seva vida ‘La Gaceta’ o al diari teva qualitat i experiència. Confiar en els ulls del lector per reconèixer- ho, i també en la generositat in- tel·lectual de reconèixer que potser entre el 2006 i el 2011, etapa d’in- tensa activitat periodística en mitjans conservadors de Madrid. que sigui cadascú el diari en qüestió no agrada a tot- hom però tothom hi pot detectar també parcel·les de talent. és responsable Al dietari hi descrius un període Per fer tot això has de tenir molta molt rellevant en el terreny perio- cintura, no? Cal gairebé un màster dístic, uns anys entre la transició en dríblings. i el canvi de model. No et dic que no. Confiar que al teu Totalment, els anys del desballes- cap li sembli bé que en lloc d’utilit- tament, quan el pitjor encara havia d’arribar. Va ser a partir del 2012 i el 2013, quan uns quants amics em van dir que es quedaven al carrer, que al sector periodístic hi va haver d’allò que escriu” zar un llançaflames com ell voldria, tu et sentis més còmode amb una espasa. “La Gaceta, el diari aspre del matí”, una autèntica carnisseria: preca- el defineixes al dietari. rització, infrasous, becarització Una mica de broma, irònicament. creixent... Hi vaig aprendre molt. Va ser una escola de periodistes boníssima. ¿El final definitiu de les vaques grasses? Escrius “Sols no van enlloc però Sí, sens dubte. El periodisme havia junts fan bulto”, per referir-te a tingut una gran importància a Espa- l’amalgama de tendències dreta- nya, molt vinculat amb l’adquisició nes i ultradretanes que convivien de les llibertats, per exemple. Però dins del grup Intereconomía de això s’ha anat desinflant, corcant, Julio Ariza. malbaratant. Intereconomía va saber aglutinar un descontentament molt fort en- “És una professió molt divertida vers el zapaterisme. Amb no gaires i quan es cobrava devia ser mera- diners, formats molt frescos i cert vellosa”. èxit. Pot ser molt divertida, sí, sobretot per contrast amb moltes altres. Du- Anaves de tant en tant a El gato al rant uns anys es cobrava molt bé i, si agua, bilis, odi i mentides a dojo. tenies sort, tampoc és que et mates- Hi vaig anar, sí, però no era cap pri- sis a treballar. Escriure per a un set- oritat per a mi. Durant uns anys de la manari, viatjar a Londres amb tot vida fas provatures, ets tastaolletes pagat i entrevistar Leonard Berns- però poca cosa més. Allò no era ca- tein. No fa mala pinta. Quina sort els sa meva. Les tertúlies no m’han in- que ho van poder fer! teressat mai. La política té un punt circense que pot resultar atractiu, “A Madrid, a certa edat, els perio- però l’espectacularització de la polí- distes surten molt”. tica no és per al meu estómac. Pen- Sí, a Madrid se surt, moltes copes, sa que quan treballava a la Moncloa moltes nits llargues. És un ofici que no tenia tele al meu despatx. pot arribar a ser molt social. Per què vas decidir acceptar ¿Et defineixes com un periodista l’oferta d’escriure discursos per conservador? a polítics? Soc periodista i soc conservador. És En part va ser una decisió alimentà- bo que la gent sàpiga des d’on es- ria, el periodisme anava cap avall crius. Espanya és un país paradigma però sobretot m’interessava veure de centreesquerra en què aquest es- com és per dins un partit, un govern, pectre ha substituït des de fa anys la un estat. Volia tenir-ne una visió LIBROS DEL ASTEROIDE moral de l’Església. És l’esquerra més completa i raonada. qui decideix què està bé i què mala- mer que m’hi vaig fixar. Fa temps dels partits i això és dolent. Però tam- ment. El conservadorisme, la dreta, Sector que el periodisme polític viu im- poc cal ser excessivament purità. Els ¿Ha sigut bona, l’experiència? està plena de culpes. Només cal veu- “El periodisme mers en un joc força delirant de periodistes i els caps de premsa s’han Va ser una barreja de coneixement i re la dreta política ara mateix, com- prediccions i vaticinis. Tots tenim polític viu de poder prendre una cervesa sense de desencantament. Et dona una vi- pletament fragmentada. encerts de tant en tant. que passi res de dolent. sió de la grandesa de la política i immers també de la seva extrema debilitat, El 2008 vas escriure un perfil de Detalles uns rampells corruptes en un joc Quan treballaves a La Gaceta un de com és de complexa la reforma Pablo Casado: “És cotització ascen- en certes maneres de fer dins del delirant de amic teu et va retreure que escri- de l’Estat. Les societats són molt di- dent”, “Té una molt bona posició al Congrés... prediccions” guessis a “pamfletets papistes”. fícils de governar i la política té unes trampolí”. Bona vista. Les mirades còmplices, les confi- Sí, i li vaig respondre que, essencial- limitacions molt i molt importants. No vull donar-me-les de profeta. Ell dències xiuxiuejades... Una conni- ment, treballis a La Gaceta o on si- En el món de la immediatesa en què era cap de gabinet d’una conselleria, vència perniciosa. Hi ha qui escriu al gui cadascú és responsable d’allò vivim és molt complicat assolir les destacava molt i jo devia ser el pri- dictat del departament de premsa que escriu. grans reformes que pretenem.e