26 DILLUNS, 1 DE MARÇ DEL 2021 ara cultura MÚSICA Visca l’amor i visca la Guillermina! El Barnasants celebra Guillermina Motta amb un concert especial Crònica TONI VALL L’HOSPITALET DE LLOBREGAT isca l’amor que “V m’ha donat la vida, fresca i polida com un maig content!” Els acords de Visca l’amor!, el poema de Joan Salvat-Pa- passeit musicat per Guillermina Mot- ta, sonen forts, enèrgics i vitals sobre l’escenari del Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobreagt en la veu de Sílvia Comes, Anna Roig, Laura Simó i Mone Teruel. Motta acaba de salu- dar el públic que l’aplaudeix dret i en- tusiasmat al final del recital Una brui- xa com nosaltres, inspirat recorregut blics com l’emancipació de la dona, la Guillermina mirada colpidora sobre el mal- de disset cançons per la carrera d’una profunda empremta feminista, em- Motta saludant tractament. I Brel, Cançó dels vells artista que mereixia aquest reconei- pelta del dret i del revés una carrera durant el amants, i Carner, Cançó d’un doble xement públic, gairebé vint anys des- de quatre dècades. No puc dormir so- concert al amor, i... prés d’haver pujat per últim cop en un leta, poema anònim de segle XIV so- Teatre La Guillermina està contenta, escenari. Va ser el 2002 a l’extint bre el desig sexual. Encara s’enrecor- Joventut. JUAN l’acompanyen el seu fill i els seus L’Espai. Des d’aleshores viu un retir da de quan el va cantar al Palau de la MIGUEL MORALES / nebots. El David Cano –la Brigit- tranquil i reposat, lluny del soroll i de Música, a finals dels seixanta, i algu- BARNASANTS ta de Betevé– s’emociona quan li l’exposició pública. Està contenta nes ments benpensants considera- recorda que es va fer transformis- amb l’homenatge del Barnasants i ven que el sexe no entrava dins les co- ta gràcies a ella. El gran fotògraf amb la feinada i l’entrega dels músics ordenades de la cançó protesta. Per Horacio Seguí, incomptables els i de les quatre intèrprets que desfilen no parlar de Yo en amores soy muy li- retrats que li va fer –alguns es alguns dels clàssics de Motta. Com gera i No lo quiero azul, totes dues projecten al fons de l’escenari–, dos temes de Boris Vian musicats per amb lletra de Manuel Vázquez Mon- s’hi abraça amb els ulls vidriosos. ella mateixa: Fes-me mal, Johnny i No talbán, que descriuen una dona alli- I un s’emociona també amb la us caséssiu pas, noietes. berada i irònica. I l’espurnejant cu- certesa de la llibertat i la lucide- És interessant refrescar els re- plet Jo vull ser Miss. I la preciosa No, sa que brollen de l’escenari. La lli- cords de desmemoriats que es pen- tu no tens pas nom, d’Anne Sylvestre, bertat de quan feia por cantar i sen que Vian no s’ha versionat aquí que aborda l’avortament amb delica- proclamar, la llibertat de no haver fins fa quatre dies. Colpeix redesco- desa i sensibilitat. I Amablement, la demanat mai permís. La llibertat brir i val la pena explicar als nous pú- milonga traduïda per Enric Barbat, de l’amistat.e