32 DIVENDRES, 26 DE MARÇ DEL 2021 ara cultura ART En record d’Arnau Puig, la llavor que rebenta una pedra Homenatge al filòsof i crític d’art un any després de la seva mort Crònica TONI VALL BARCELONA A l’Arnau Puig li agradava explicar la història de la llavor que va entrar dins d’una pedra, la va rebentar i d’allà va créixer un pi robust i ufa- nós. És el pi que hi ha davant la Fun- dació Miró de Montjuïc, i a Set de Dau Arnau, l’assaig documental que Joan Vall i Laia Requesens enlles- teixen sobre la figura de Puig, el fi- lòsof i crític d’art explica la història de l’arbre amb les seves pròpies pa- raules. “La seva amistat i la seva pet- jada són molt fortes i molt difícils d’esborrar”, destaquen els dos di- rectors. Ahir un grup d’amics de l’últim dels fundadors de Dau al Set La consellera Àngels Ponsa va comprometre’s a fer un homenatge que va abandonar aquest món –just oficial al filòsof i crític, en l’acte d’ahir a la seu de Comanegra. CÈLIA ATSET ara fa un any– es van reunir per fer- li un homenatge a la seu de Coma- qualsevol cosa, així el recorda l’edi- Tanca l’acte Vicenç Altaió, poeta, negra, la que va ser la seva última tor Joan Sala. També Rosa Puig, la amic i gran coneixedor de la figura editorial. L’acte va servir per veure filla: “Ara mateix deu estar avergo- i l’obra de Puig. Recorda amb dolor un fragment del film, per presentar nyit de no ser aquí i no poder dis- que el filòsof va morir sol i en silen- Poder, veritat i déus vençuts, el recull sentir, no poder cultivar-nos”. ci un dia de finals de març, amb el d’articles de Puig seleccionats i pro- “Creia en la comunitat i en els hu- dur confinament acabat d’inaugu- logats per David Castillo i, en gene- mans, era sempre entusiasta, es rar. S’enrecorda del dia que li va dir ral i amb tota l’alegria, per glossar la preguntava sempre sobre tot el que al seu mestre que estava meditant rica, erudita, contundent, exigent i l’envoltava, l’anaves a veure a l’hos- una poètica que ho canviés tot: afable personalitat de Puig. Ah! I per pital i et preguntava a tu com esta- “M’abraçà per sempre i em va dir arrencar el compromís de la conse- ves. Era una constant exhortació a que em mereixia un excel·lent o un llera de Cultura d’organitzar-li un tirar endavant, sempre sabia veu- zero absolut”. “Arnau, ¿creus en merescut homenatge de país. re el cantó bo de les coses”, ho expli- l’eternitat després de la mort?”, li va La metàfora del pi que creix de la ca David Castillo. I Llucià Homs ho preguntar. “L’infinit és el que un fa pedra serveix perfectament per reverbera afegint que Puig era ca- aquí a la Terra”, respongué. “Qui ets exemplificar el caràcter de Puig. paç de proposar sempre una mira- tu, Arnau?”, “Tu ets un tros de mi”. Sempre a punt per dissentir, per da diferent, sempre amb esperit jo- La conclusió d’Altaió és clara i pre- enriquir, per fer-se preguntes i ve espremia la vida fins i tot quan el cisa: “L’Arnau és infinit i nosaltres aconseguir que milloris sempre temps se li escolava entre els dits. som tots ell”.e