10 DISSABTE, 24 D’ABRIL DEL 2021 ara tema del dia SANT JORDI 2021 Sant Jordi a la residència Casa Asil de Sant Andreu, a Barcelona. CÈLIA ATSET Un any després A la Casa Asil un any després: “M’han tornat a abraçar” La residència de Sant Andreu no renuncia a viure el Sant Jordi dret que just fa un any vivia una si- nyents a la mateixa fundació, és una TONI VALL tuació terrible. En dos mesos, entre història preciosa. BARCELONA mitjans de març i principis de maig, Des de sempre, avis i nens han in- van morir més de seixanta resi- teractuat a través de la reixa. Parlen, dents. El covid va tenir un impacte se saluden, els avis s’asseuen i con- l dia de Sant Jordi, la devastador a la Casa Asil. De les templen l’espectacle de l’esbarjo, E Maria Rosa sempre re- bia tres roses. Una del seu pare, una del seu marit i una del seu fill. Fa poc temps que el seu marit va marxar i aquest divendres fa el cor fort perquè els pensaments tristos cent cinquanta-una places de què disposen, avui en tenen cent tren- ta-dues d’ocupades, a poc a poc va tornant la normalitat, ja es poden rebre visites de familiars i han tor- nat, discretament i amb totes les prevencions del món, les abraça- els jocs, el gimnàs, el futbol i les cor- redisses. Abans de la pandèmia, els avis visitaven l’escola per explicar com jugaven quan eren petits, com eren els Nadals a casa seva o com es vivia a la dura postguerra. El barri és l’intangible que els uneix. Hi ha fugin ràpid del seu cap. A la tarda no des. D’això últim és del que està alumnes que tenen els seus avis i faltarà la rosa del seu fill, l’única que més contenta la Montse, que no- besavis vivint a la residència. Un es manté, irreductible. La Maria més fa dos mesos que viu a la casa nen s’hi acosta i pregunta si pot ve- Rosa viu a la residència Casa Asil de però que ja s’ha convertit en un dels nir la Nuria, la seva àvia. Segur que Sant Andreu, a Barcelona, on Sant després pot baixar. Jordi sempre és especial, també en- Tothom està vacunat, m’expli- guany per molts bastons a les rodes Homenatge quen la Susanna Fraile, la directo- que la pandèmia posi. Al seu costat, El covid va tenir un impacte ra, i la Susanna Carrasco, educado- la Rosa m’explica que va sortir a vol- ra social. “Les Susannes”, així les tar amb el seu fill i que volien com- devastador a la Casa Asil: hi coneixen. Els agradaria que les re- prar un llibre però que les cues eren van morir més de 60 residents sidències d’avis sortissin més als tan llargues que van desistir. D’avui mitjans amb perspectiva optimista, no passa. Sí que té llibre l’Antonie- seus puntals. “M’han tornat a abra- sense estigmes. Em presenten en ta, País íntim, de Maria Barbal. És çar”, aquesta frase dita fa uns dies Miquel Palou, que era mestre de di- una gran lectora. Totes tres estan per una veïna de la seva planta li ha buix i que avui pinta amb els dits as- mirant a la tele els vídeos amb mis- quedat gravada a l’ànima. segut a la galeria. També l’Emilia- satges de felicitació, lectures de tex- La Montse s’ha encarregat de les na, 107 anys, que té poca força pe- tos i poesies que han preparat els roses de ganxet que decoren la rei- rò es troba bé. I l’Ángeles Ruiz, a qui residents, els voluntaris i les famíli- xa que separa el pati de la Casa Asil el seu besnet Diego ha vingut a sa- es per suplir el recital que cada any del pati de l’escola que hi ha paret per ludar a través de la reixa. És curi- el 23 d’abril es feia a l’auditori de la paret. “És un homenatge als que hi ós, un objecte pensat per separar i residència. han sigut sempre, als que ja no hi són. compartimentar. I res més lluny de “Tracteu bé a tothom, amb res- És la certesa que alguna cosa ha do- la realitat, la de la Casa Asil de Sant pecte i amor”, demana el cartell que nat fruit”, relata amb emoció mentre Andreu podria ser declarada la pri- està penjat a l’entrada. Bonica ma- observa la reixa. La realitat de simbi- mera reixa del món que uneix i no nera de resumir l’esperit d’un in- osi entre residència i escola, perta- separa.e